MATRIX CULTURA 2050 TERRES DE L'EBRE: Els camins de l'aigua
Fins a juliol el programa d'actuacions a la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, amb la mirada adreçada a l'entorn com a paisatge cultural
A partir de les tecnologies de vídeo online i altres eines TIC, l'objectiu de MATRIX CULTURA 2050 a les TERRES DE L’EBRE: Els camins de l'aigua és mostrar el valor d'iniciatives artístiques, culturals i locals, en relació al "manteniment cultural del paisatge" des de les seves pràctiques i coneixements.
Impulsat per l'associació Livemedia per a les Arts i Cultures en Xarxa, MATRIX CULTURA 2050 és un projecte operatiu des del 2020 a diferents comarques de Catalunya que advoca per "la cultura com a matriu de sostenibilitat" amb la mirada adreçada al territori com a paisatge cultural.
A les Terres de l'Ebre, en cooperació amb el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Fundació El Solà (a la Terra Alta) i Territori Inhòspit (al Baix Ebre), Els camins de l'aigua es refereix al riu Ebre com a eix vertebrador, i al recurs de l'aigua com a força i element configurador del paisatge.
Des del maig fins a finals de juliol, el programa desplega la creació d'una sèrie d'esdeveniments en directe o "live online" com a "transmissió d'entorns i paisatges culturals" amb les entitats participants i actors locals a cada municipi (accessibles a https://twitter.com/livemedia i els comptes de twitter de les institucions col·laboradores). Es prossegueix amb la publicació d'escrits i l'edició de les seqüències audiovisuals (en aquesta mateixa plataforma), amb una reflexió expandida en base a les iniciatives locals existents i la seva contribució a la sostenibilitat cultural del paisatge i del territori. Fins a la META VOLANT el 14 de juliol a Vinebre, una trobada oberta per posar en comú totes les experiències, reforçar la xarxa de treball i projectar el teixit cultural de les Terres de l'Ebre.
A la TERRA ALTA treballem a: Gandesa, Corbera d'Ebre, La Fatarella; a la RIBERA D'EBRE: Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Vinebre, La Torre de l’Espanyol, Miravet, Tivissa, EMD La Serra d’Almos; al BAIX EBRE: Tivenys.
MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L'EBRE té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Fons Europeu Next Generation Catalunya, IRMU-Institut Ramon Muntaner i Centre d’Estudis de Ribera d’Ebre. Amb la col·laboració d'ajuntaments i consells comarcals de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, i Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre.
PROGRAMA D'ACTUACIONS I TRANSMISSIONS DE MATRIX CULTURA 2050 A LES TERRES DE L'EBRE DE MAIG A JULIOL 2023
FLIX
A LA COLÒNIA FÀBRICA DE FLIX: INDUSTRIALITZACIÓ, CULTURA I PAISATGE
Un recorregut per l'antiga colònia de l'electroquímica de Flix amb el tema del riu Ebre lligat a la indústria i l'impacte social i cultural que va suposar l'establiment de la fàbrica a Flix al 1897. Lligat amb l'actual problemàtica de la desindustrialització a Ribera d'Ebre i la necessitat d'inferir relacions i sinèrgies entre cultura i paisatge.
Coordinat amb Associació La Cana, Grup de Natura Freixe, Ajuntament de Flix.
Amb: Pere Muñoz i Hernàndez (historiador i escriptor), Cristina Ferrús (Associació La Cana), Óscar Bosch (president del Grup de Natura Freixe), Helena Blanch (comunicadora, Grup de Natura Freixe).
La Colònia Química de Flix: un paisatge industrial i urbà que s'ha de conservar i projectar des de la cultura
https://matrixcultura2050.substack.com/p/la-colonia-quimica-de-flix-un-paisatge
Pere Muñoz, Associació La Cana i Jordi Rofes, Grup de Natura Freixe
Una mirada històrica, cultural i ambiental a la Colònia, una realitat que es reconverteix en paisatge cultural per pensar, aprendre i gaudir.
TIVISSA
TARDET ALS ANTICS RENTADORS DE TIVISSA: LA PARAULA DITA I COMPARTIDA
Una trobada als històrics rentadors de la Sèquia del Camí aTivissa, sobre usos locals de les paraules i la diversitat dels parlars a les Terres del'Ebre. La paraula com arxiu de memòria. La relació entre la diversitat lingüística, els modes de vida i els coneixements de la natura.
Coordinat amb Societat Obrera de Tivissa, Pere Navarro (URV), Ajuntament de Tivissa.
Amb: els filòlegs Pere Navarro (mestre de tots), Carles Castellà, Montserrat Perelló; Loreto Meix (historiadora de l'art), el poeta Carles Jardí, Pepita Bordera (darrera rentadora en actiu a Tivissa) i altres veïns i veïnes de Tivissa.
https://matrixcultura2050.substack.com/p/tardet-als-antics-rentadors-de-tivissa
Tardet als antics rentadors de Tivissa: la paraula dita i compartida [part 1]
Montserrat Perelló Margalef, Carles Jardí Pinyol i Loreto Meix Boira
Una trobada sobre usos locals de les paraules i la diversitat dels parlars a les Terres del'Ebre: la paraula, arxiu de memòria i modes de vida.
https://matrixcultura2050.substack.com/p/tardet-als-antics-rentadors-de-tivissa-641
Tardet als antics rentadors de Tivissa: la paraula dita i compartida [part 2]
Carles M. Castellà Espuny
Paraules nostres, paraules que conservem, paraules que ens definixen: una reivindicació de la parla pròpia i de la diversitat col·loquial.
FLIX
UN RECORREGUT PEL MEANDRE DEL RIU EBRE A FLIX
Un recorregut pel meandre de Flix que acull en el seu centre el nucli de la població. Diferents emplaçaments ens permeten apropar-nos a la realitat i la cultura del riu des de diferents aspectes: la navegabilitat, la industrialització (la presa, la central hidroelèctrica), el paisatge de bosc de ribera als Xops com a part de la Reserva Natural de Sebes, el pas de barca accionat elèctricament.
Coordinat amb Associació La Cana, Grup de Natura Freixe, Olga Poblet i Ajuntament de Flix.
Amb: Jaume Masip Llop (Associació La Cana), Olga Poblet (biòloga), Jordi Rofes (biòleg, Grup de Natura Freixe).
Façanes fluvials de l'Ebre: El meandre de Flix
https://matrixcultura2050.substack.com/p/facanes-fluvials-de-lebre-el-meandre
Olga Poblet, Jaume Masip (Associació la Cana), Jordi Rofes (Grup de Natura Freixe)
El corrent de l'Ebre, o Hiberus com l'anomena Plini el Vell, conforma el meandre de Flix, amb usos i aprofitaments històrics i actuals.
TIVENYS
VIVÈNCIES DEL PAISATGE RURAL A TIVENYS: DE COCONS, AMAGATALLS I GRANERES
Un recorregut per la partida Coll de Garrofer de Tivenys al Baix Ebre i la finca de Busans, per mostrar la recuperació de l'arquitectura tradicional del paisatge que es relaciona amb l'emmagatzematge de l'aigua i el treball de la terra. Compartim memòries i vivències de l'entorn amb històries de cocons, amagatalls i graneres, cançons i dances.
Coordinat amb El Centre d’Estudis Territori Inhòspit i Ajuntament de Tivenys.
Amb: Sisco Besalduch Piñol i Javier Mauri Marqués (Centre d'Estudis Territori Inhòspit); els veïns i veïnes de Tivenys: Juan José Curto (pagès), Rosita Piñol (pagesa), Gerardo Martí (maquetes i miniatures); Antoni López (arquitecte, COAC), Francesc Ventura (antropòleg); els músics, cantants i balladors de jota tortosina: Gemma Curto (dansadora, castanyoles, pandereta), Miquel-Àngel Flores (ballador, castanyoles, cantant), Eladi Galbe (guitarra i cantant), Sergi Masip (guitarró i cantant, Espai So - Ebrefolk).
La recuperació del paisatge rural a Tivenys: vivències i arquitectura tradicional
Sisco Besalduch Piñol i Javier Mauri Marques, Centre d’Estudis Territori Inhòspit
https://matrixcultura2050.substack.com/p/la-recuperacio-del-paisatge-rural
Del caminar per la Serra de Cardó-Boix, al descobriment de 800 construccions tradicionals amb històries de cocons, amagatalls i graneres...
GANDESA
LA CULTURA DEL VI I L’ART DE LA TERRA
Des de les vinyes del Celler Bàrbara Forés a la partida de les Cendroses a Gandesa, coneixem les pràctiques agroecològiques que promouen la biodiversitat i uns valors vers el cultiu de la terra, mostrant la dimensió cultural de l'ecosistema agrícola i "com els sistemes agrícoles vius no poden existir sense les seves cultures associades". Amb intervencions poètiques per profunditzar en la consciència del paisatge.
Coordinat amb el Celler Bàrbara Forés i la Fundació El Solà. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gandesa.
Amb: Carme Ferrer (Celler Bàrbara Forés), Albert Guiu (poeta i professor de l'IES Terra Alta), Maria Escobedo (Livemedia).
La cultura del vi i l'art de la terra
https://matrixcultura2050.substack.com/p/la-cultura-del-vi-i-lart-de-la-terra
Carme Ferrer Escoda i poesia d'Albert Guiu
A les vinyes del Celler Bàrbara Forés a Gandesa, la Terra Alta, una pràctica de cultiu que mostra la dimensió cultural de l'ecosistema agrícola.
MIRAVET
MIRAVET I EL PAS DE BARCA AL RIU EBRE (AQUÍ HI HA UN CARONT...)
Ens ubiquem al pas de barca de Miravet, mostrant la tasca de l'únic transbordador a l'Ebre que funciona sense motor amb la mateixa força del corrent de l'aigua. Parlarem del pes històric del riu Ebre per a la cultura, l'economia i la societat al seu pas per aquest territori, al costat de la tasca de custòdia d'aquest entorn fluvial on s'ubica l’únic delta interior de l’Ebre. I el Caronte com a metàfora de la nostra contemporaneïtat, amb històries reals de l'antic barquer... i altres imaginades.
Coordinat amb Associació Lo Pergi i Associació L'Aube – Escola de Riu. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Miravet.
Amb: Josep Cañabate Fortunyo (Dr. en història, UB), Paco Navarro (antic barquer) i els socis de Lo Pergi: Cati Borràs, Marisín Fabregat, Joaquim Marsal (Centre Cultural Joaquim Mir), Eric Vinaixa (músic); Pere Josep Jiménez (Associació L'Aube – Escola de Riu), i els barquers: Joaquim Masot Vinaixa i Edu Torres Artigues.
Miravet i el pas de barca al riu Ebre (aquí hi ha un Caront...)
https://matrixcultura2050.substack.com/p/miravet-i-el-pas-de-barca-al-riu
Josep Cañabate Fortunyo i Cati Borràs (Associació Lo Pergi), i Pere Josep Jiménez (Associació L'Aube – Escola de Riu)
Segurament des que l’ésser humà habita la vall de l’Ebre va construir barques per creuar el riu i travessar les seves aigües.
VINEBRE
Divendres 14 de juliol: 18.00h - 21.00 a Ca Don Joan
META VOLANT Matrix Cultura 2050 a Terres de l'Ebre
Trobada dels participants de les tres comarques (entitats, actors culturals, ajuntaments i institucions de Terra Alta, Ribera d'Ebre i Baix Ebre), oberta a altres agents i entitats, amb presentació de les activitats realitzades. Activitat que propicia una dinàmica de transferència de pràctiques i coneixements, en una estratègia de projectar el treball i enfortir la xarxa territorial.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vinebre, entitats, ajuntaments i consells comarcals de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre.
EMD LA SERRA D'ALMOS – TIVISSA
RITMES DE LA NATURA: EL SABER FENOLÒGIC A LA SERRA D'ALMOS
Des del 1971 Josep Borrell ha recollit les dades climàtiques i fenològiques del seu entorn, la Serra d'Almos. Ara Ismael Bentieb d'Associació l'Aube – Escola de Riu pren el relleu seguint el guiatge, l'experiència i els coneixements del mestre Josep Borrell. La fenologia estudia les relacions entre els factors clmàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques del essers vius, vegetals o animals. Per això ens està donant claus importants per analitzar l'impacte del canvi climàtic en el cicle vegetal i com afecta les espècies vegetals i animals.
Coordinat amb Associació L'Aube – Escola de Riu. Amb la col·laboració de l'EMD La Serra d'Almos i Ajuntament de Tivissa.
Amb: Josep Borrell Bargalló (pagès, aficionat a la climatologia i la fenologia), Ismael Bentieb (geògraf, Associació L'Aube – Escola de Riu), Olga Poblet (biòloga).
Agraïments: Clara Campo Borrell i família Borrell Cedó.
Ritmes de la Natura: El saber fenològic a la Serra d’Almos
https://matrixcultura2050.substack.com/p/ritmes-de-la-natura-el-saber-fenologic
Olga Poblet i Ismael Bentieb (Associació L'Aube-Escola de Riu) [30 de juliol 2023]
La fenologia ens dona claus sobre l'impacte del canvi climàtic en el cicle vegetal i com afecta els essers vius, vegetals o animals.
CORBERA D'EBRE
L'ABECEDARI DE LA LLIBERTAT (1995): MEMÒRIA I ART AL POBLE VELL DE CORBERA D’EBRE
Durant la Batalla de l'Ebre al 1938, el poble de Corbera d'Ebre va quedar enderrocat pels bombardejos. El 1995 a partir d'una idea de Jesús Pedrola (de Corbera) junt amb Josep Cañada i Xavier Ripoll, creen l'Abecedari de la Llibertat amb 25 obres instal·lades a l'entorn del Poble Vell enrunat, acompanyades posteriorment (1997) d'un "missatge escrit" corresponent a cada lletra i peça. Així es completa una obra única i monumental a la Pau que va aglutinar artistes i escriptors de manera solidària.
Caminem ad libitum de la mà de Josep Cañada i Jesús Pedrola, contemplant l'entorn i llegint les obres de l'Abecedari de la Llibertat, encara avui instal·lades al Poble Vell de Corbera d'Ebre, convençuts que "les lletres han d'estar per damunt la força, i les lletres són la base de les paraules que han de servir per entendre's i cooperar". També convençuts que la cultura ha estat un pilar per mantenir les runes (amb tots els oximorons) i la memòria col·lectiva de Corbera d'Ebre. Primera lletra: "A" d'Art.
Coordinat amb Associació Poble Vell de Corbera d'Ebre, Associació Zero Mig Partit pel Mig i Fundació El Solà. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre i COMEBE-Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.
Amb: Josep Cañada i Jesús Pedrola (artistes i curadors amatents del Poble Vell de Corbera d’Ebre i de l'Abecedari de la Llibertat ), Maria Escobedo (Livemedia).
L'Abecedari de la Llibertat (1995): memòria i art al Poble Vell de Corbera d'Ebre
https://matrixcultura2050.substack.com/p/labecedari-de-la-llibertat-1995-memoria
Josep Cañada - Associació Poble Vell de Corbera
A la Batalla de l'Ebre al 1938, el poble de Corbera és destruït. L'art esdevé un pilar per mantenir les runes com un Monument a la Pau.
ASCÓ
CAMINS D'AIGUA, CAMINS DE SIRGA: PER L'EBRE A BORD DEL LLAÜT LO ROGET
Una navegació a bord del llaüt lo Roget sortint de l’embarcador d'Ascó fins al Pas de l'Ase. En una mateixa visió el Castell templer i la torre nuclear d'Ascó, una obertura de temes prenent com a fil conductor: l'Ebre com a artèria de comunicació. A partir d'aquí: els usos tradicionals del riu en la memòria viva dels seus pobladors, la navegabilitat, la significació de la industrialització, la cultura del riu i el propi ecosistema fluvial.
Coordinat amb Associació Lo Llaüt, Associació L'Aube – Escola de Riu, Ajuntament d'Ascó.
Amb: Josep Maria Raduà, Biel Pubill i la col·laboració d’Anna Ferrús Serra (Associació Lo Llaüt); Pere Josep Jiménez (Associació L'Aube – Escola de Riu); veïns i veïnes d'Ascó: Maria del Carme Pros Jordà, Magda Biarnés, Carme Salvadó, Maria Dolors Serra Ribes; Josep Maria Pros Tarragó (Vinebre), Francesc Esteve Català (Riba-roja d'Ebre).
Ascó i la seva relació amb el riu Ebre: per una cultura fluvial
https://matrixcultura2050.substack.com/p/asco-i-la-seva-relacio-amb-el-riu
Anna Ferrús Serra (Associació Lo Llaüt) i Pere Josep Jiménez Mur (Associació L'Aube – Escola de riu)
L'Ebre, un gran corredor biològic, un sistema de connexió, i la cultura fluvial entesa com un espai de treball, respecte, cura, festivitat...
RIBA-ROJA D'EBRE
FADA D'AIGUA I CARBÓ AGRANA EL BOSC AMB BALITROQUES i RIU D'ART A RIBA-ROJA D'EBRE
Investir el paisatge de cultura a partir d'intervencions i actuacions artístiques a l'entorn urbà, rural i natural de Riba-roja d'Ebre.
Una performance construïda a partir de les diferents aportacions de tots els que són presents: des de la mirada construïda càmera en mà d’Andrew Colquhoun (Livemedia); Sarah Misselbrook i Chris Thornton que acullen la creació a la seva finca de Delauà de Mitei (seu d'Associació Riba Rocks, residències i del seu propi treball artístic); i Andreu Carranza que conjuga l'entorn acústic i l'essència poètica de la duració construïda: fada d'aigua i carbó agrana el bosc amb balitroques.
I de l'entorn rural i natural a l'entorn urbà: un itinerari i un passejar pels carrers de Riba-roja d'Ebre contemplant algunes de les obres de les set edicions de RIU D'ART Open Air Gallery que des del 2016 organitza Associació Riba Rocks amb la col·laboració de l'Ajuntament i de la població. De la mà del seu jove i entusiasta equip amb Rachel Bevan, Claudia Roca i Andrea Ettabti, junt amb els artistes Roser Gay i Adrià Cid que ens obren les portes dels seus tallers al mateix nucli de Riba-roja d'Ebre.
Nota: els textos que Andreu Carranza recita o llegeix pertanyen a El Llibre de les set xibeques: La riuda (1997), excepte el poema de l’inici d'Héctor Moret.
Coordinat amb Associació Riba Rocks, Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i la col·laboració d'Associació Amics de Riba-roja d'Ebre.
Amb: Andreu Carranza (escriptor i músic), Sarah Misselbrook (artista), Maria de Marias (videoperformer), Adrià Cid (artista), Roser Gay (artista) i l'equip d'Associació Riba Rocks: Chris Thornton (productor), Rachel Bevan, Andrea Ettabti, Claudia Roca.
Projectes artístics i ambientals al paisatge rural: Riba Rocks & Riu d’art a Riba-roja d’Ebre
https://matrixcultura2050.substack.com/p/environmental-and-artistic-projects
Sarah Misselbrook (artista, Associació Cultural Riba Rocks) [31-7-2023]
Investir el paisatge de cultura amb intervencions i actuacions artístiques a l'entorn urbà, rural i natural de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre).
ANTECEDENTS DE MATRIX CULTURA2050 A LES TERRES DE L’EBRE:
RIBA-ROJA D'EBRE
Amb l'associació Amics de Riba-roja d'Ebre i la col·laboració de l'Ajuntament de Riba-roja (Ribera d'Ebre)
Els forns d’oli de ginebre en el paisatge de Riba-roja d'Ebre: un sistema interactiu
https://matrixcultura2050.substack.com/p/els-forns-doli-de-ginebre-en-el-paisatge?s=w
Josep Alió Raduà
Un sistema interactiu per a un projecte cultural, educatiu i social amb economia circular, inclusiva i sostenible.
LA TORRE DE L'ESPANYOL
Amb el Grup Anjubs i la col·laboració de l'Ajuntament de La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre):
Anjubs i altres construccions de pedra seca a la Torre de l’Espanyol
https://matrixcultura2050.substack.com/p/anjubs-i-altres-construccions-de?s=w
Grup Anjubs
L'anjub –de l’àrab al-jubb, 'pou'– una cultura de l’aprofitament de l’aigua de pluja i l’ús de materials de l’entorn, a la Ribera d'Ebre.
LA FATARELLA
Amb la Fundació El Solà, a la Fatarella (Terra Alta):
La pedra en sec i l’aigua
https://matrixcultura2050.substack.com/p/la-pedra-en-sec-i-laigua?s=w
Fina Font Ruana, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit, Cèlia Mallafrè Balsells
Caminar per la Fatarella a la Terra Alta implica la descoberta d’un paisatge humanitzat i d'una tècnica constructiva sostenible que esdevé art.
Per a més informació ens podeu contactar a info@lab-livemedia.net
