La Colònia Química de Flix: un paisatge industrial i urbà que s'ha de conservar i projectar des de la cultura
Una mirada històrica, cultural i ambiental a la Colònia, una realitat que es reconverteix en paisatge cultural per pensar, aprendre i gaudir.
Vídeo: A LA COLÒNIA FÀBRICA DE FLIX: INDUSTRIALITZACIÓ, CULTURA I PAISATGE. Un recorregut per l'antiga colònia de l'electroquímica de Flix amb el tema del riu Ebre lligat a la indústria i l'impacte social i cultural que va suposar l'establiment de la fàbrica a Flix al 1897. Lligat amb l'actual problemàtica de la desindustrialització a Ribera d'Ebre i la necessitat d'inferir relacions i sinèrgies entre cultura i paisatge.
Coordinat amb Associació La Cana, Grup de Natura Freixe, Ajuntament de Flix.
Amb: Pere Muñoz i Hernàndez (historiador i escriptor, ha escrit La Colònia Química alemaya a Flix 1897-1994), Cristina Ferrús (Associació La Cana), Óscar Bosch (president del Grup de Natura Freixe), Helena Blanch (comunicadora, Grup de Natura Freixe) i Maria Escobedo (Livemedia).
Pere Muñoz, Associació La Cana
La Colònia Química de Flix: un paisatge industrial i urbà que s'ha de conservar i projectar des de la cultura
La consolidació de la Fàbrica, a partir de la constitució de la Sociedad Electroquímica de Flix (SEQF), l'any 1897, com una de les més importants plantes químiques del país, així com la presència del personal tècnic i especialista forani, la majoria de nacionalitat estrangera, alemanys, austríacs, suïssos... motivaren la conveniència de bastir una urbanització davant mateix de la Fàbrica amb els equipaments adients a fi de facilitar-los-hi una acceptable qualitat de vida, una colònia industrial, més coneguda aleshores com Barri Internacional.
Com altres colònies industrials, el Barri Internacional, com era més conegut pels veïns de Flix i rodalies, amb els anys arribaria a bastir un conjunt d'equipaments que facilitarien una mena d'autosuficiència per als seus habitants molt sui generis, permetent-los-hi viure, treballar, estudiar, dormir, comprar i esbargir-se sense necessitat de sortir del seu àmbit colonial.
L'aparició d'aquests tipus de colònies industrials com una forma de poblament característic tenia els seus valedors i defensors, com el mateix J. Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya: "El dueño de la casa, el jefe de la familia industrial, fija un régimen determinado; al entrar a la familia industrial, los obreros aceptan voluntariamente este régimen". En el cas de Flix, el cap de la família industrial era un súbdit alemany, amb una altra tradició cultural. El règim que fixaria estava pensat especialment per als tècnics i especialistes foranis, majoritàriament germànics. Els obrers locals que podien tenir habitatge van haver de reciclar-se, adaptant-se als seus costums germànics, fet que amb el temps duria a un cert distanciament amb la resta d'obrers, que majoritàriament vivien al nucli antic de Flix.
La Colònia de la Fàbrica tingué des d'un principi un estil clarament alemany, fins i tot les vessants de les teulades, el mercat, l'economat, els menjadors obrers, les escoles; els diferents tipus d'habitatges, cases unifamiliars amb jardí per als tècnics amb dimensions apropiades al seu nivell; els blocs d'habitatges, les cases més humils, els hortets, els galliners, els cosidors, la clínica, la capella, la caserna de la Guardia Civil, el Casino amb els seus jardins i glorietes, pistes de tennis i bolera.
Treballar a la Colònia Fàbrica aleshores tenia molts avantatges respecte a les poblacions veïnes. Comparable a una mena de salari social. Tot plegat ens pot donar una idea de les condicions laborals dels treballadors industrials que tingueren la possibilitat d'instal·lar-s'hi. Amb un objectiu, l'aïllament de la població de la colònia d'altres poblaments, enfortint els lligams de dependència amb l'empresa. I una organització interna equiparable al despotisme privat, a una variant del caciquisme.
La construcció i reconstrucció de la Colònia la Fàbrica
Cronològicament podríem diferenciar dues etapes en la seva construcció, realitzades abans i després de la Guerra Civil. La primera es realitzà sota la responsabilitat de l'arquitecte alemany Paul Müller i supervisió del director Wilhelm Müller, entre els anys 1907 fins el 1936, en què s'arribà a construir 70 habitatges estructurats en diverses tipologies: des de l'habitatge del director, els xalets de dues plantes per als tècnics construïts segons la categoria laboral corresponents, les cases per als encarregats i contramestres, i les cases barates que corresponien a la zona del Clorato, antics magatzems de clorats construïts durant la primera guerra mundial i reconvertits en 25 habitatges.
L'arquitecte P. Müller, durant les obres d'urbanització i construcció dels edificis, venia un cop a la setmana per dirigir les obres, essent les més emblemàtiques el Casino, els Menjadors Obrers i les Escoles del poble de Flix. Prèviament, l'any 1910 havia estat contractat l'arquitecte Adelchi Garzolini amb l'encàrrec de projectar un conjunt d'habitatges a Flix.
El 1917 serà l'any de la inauguració oficial de la primera urbanització de la Colònia. Essent la diada de Sant Jaume, designada festa patronal, s'inaugurarien una plaça i els tres primers carrers amb els noms de plaça Guillermo Müller, i carrers Doctor Stroof, Dr. Plieninger i "19 de julio", en homenatge a l'assemblea de 70 parlamentaris catalanistes reunits aquest dia a Barcelona per proposar una reforma de l'estat (assemblea dissolta per la Guàrdia Civil).
Aquest any 1917 també es construí l'edifici conegut com el "Cuartelillo", davant la plaça Sant Jaume – edifici construït per a la Guardia Civil, però que per pressions de l'ajuntament que no volia que aquest cos marxés del poble, la Fàbrica va decidir cedir-la als treballadors. Mesos després s'hi afegiria la inauguració del Casino-Residència i els Menjadors Obrers.
Els Menjadors Obrers, símbol de l'acció social de la direcció alemanya, serien bombardejats i derruïts, precisament per l'aviació nazi la nit del 23 de febrer de 1937. L'esclat de la Guerra Civil el juliol del 36 suposà un canvi traumàtic per la població de la colònia. L'agost d'aquell 36 la colònia alemanya seria evacuada i repatriada. La Fàbrica seria col·lectivitzada. Començarien, tot i la llunyania del fronts de guerra, els bombardejos sobre les seves instal·lacions, quedant pràcticament enrunada la colònia i la fàbrica desprès de la Batalla de l'Ebre del 38.
L'any 1938 començaria la reconstrucció. El temps que trigà en començar la II Guerra Mundial, fou suficient per posar en funcionament les seues instal·lacions amb l'ajut de l'Alemanya nazi i el consorci químic IG Farben, del qual la Sociedad Electroquímica de Flix era una filial.
Les instal·lacions de la Colònia i la relació amb els seus treballadors i població de Flix, fins a la decadència industrial.
La Colònia gairebé fins la dècada dels anys seixanta fou un nucli aïllat de la resta de la població flixanca. L'origen de la seva població i l'estructura social consegüent plantejà una situació que podríem definir de "mantenir i vetllar les distàncies". Un exemple clarificador el tenim en els balls i festes que en dates assenyalades s'organitzaven a la residència del Casino, a les quals solament podien participar els tècnics i empleats privilegiats.
Després de la gran vaga de l'any 1919 sembla que començaren a invitar representants de famílies benestants de la població. Un altre exemple el trobem en la utilització dels serveis del Casino, com la residència, el restaurant, les pistes de tennis i bolera, elements auxiliars als seus jardins, als quals no fou fins les darreries dels anys seixanta del segle passat que es permeté l'accés a la totalitat dels treballadors de la Fàbrica, havent estat fins aleshores unes instal·lacions esportives al servei dels sectors més privilegiats de la plantilla laboral.
A partir dels anys seixanta la Colònia es va anar obrint cap a la població de Flix. La creació del Colegio Libre Adoptado, un institut privat de secundària, va permetre que centenars d'alumnes de Flix i poblacions veïnes poguessin accedir als estudis de secundària. Estudis que es complementaven amb els de l'Escola d'Aprenents creada a l'interior de la Fàbrica a finals dels anys quaranta.
Amb els anys setanta, la colònia alemanya pràcticament havia quedat reduïda a famílies que s'havien integrat entre la població local: Lattman, Zenque, Smith... Bona part dels tècnics i directius alemanys deixaren la colònia, traslladant-se al nou polígon químic de Tarragona, essent substituïts per tècnics del país. La química CROS SA l'any 1964 es faria càrrec de la Fàbrica, començant la seva progressiva decadència.
Decadència industrial que no es començaria a visualitzar fins els anys noranta del segle passat. La política industrial de la química transformada en ERCROS i ERKIMIA, amb els continus expedients d'ocupació, han provocat la decadència d'un paisatge urbà colonial, juxtaposant un passat d'esplendor amb una trista realitat. L'actualitat, però, d'avui dia: una realitat reconvertida en un paisatge cultural a estudiar.
Jordi Rofes, Grup de Natura Freixe
L'impacte ambiental de la Fàbrica: Llots contaminats, clorades i bidons enterrats
L’Ebre va ser un del motius de la instal·lació de la Sociedad Electroquímica de Flix, SA, “la fàbrica” a Flix a finals del s. XIX. I el riu ha estat el gran perjudicat per aquesta instal·lació, que durant anys hi va estar abocant residus i restes de productes químics líquids, alguns altament tòxics. Episodis puntuals de contaminació i una gran bossa de llots tòxics al fons de l’embassament son els testimonis més evidents. Aquesta gran acumulació de residus es va donar a conèixer l’any 2004 i el risc que suposava va provocar que s’hagués de fer front a un dels més grans projectes de descontaminació a nivell estatal.
Cal recordar que aigües avall d’aquesta “bomba de rellotgeria”, a banda d’ecosistemes de gran valor, hi ha diferents xarxes de regadiu (en especial la del Delta de l’Ebre), la captació que porta aigua cap a Tarragona i en depenen les importants zones mariqueres i pesqueres de les badies del delta. L’extracció dels llots va començar l’any 2010 i va acabar a finals del 2022 i al febrer del 2023 es va iniciar la retirada del tancament que mantenia aïllat el riu dels llots contaminats i l’aigua que els envoltava. Un projecte que hauria pogut ser un model extrapolable, que hauria pogut aportar coneixement, que hauria pogut servir per crear centres de recerca i, per tant, llocs de treball qualificats, en canvi, ha tingut entrebancs metodològics, tècnics i, fins i tot, judicials. Avui en dia hi ha un riu més net, més controlat per les administracions però el cost ambiental i econòmic ha sigut molt gran.
A Flix, la població encara recorda què eren que són les anomenades “clorades”: episodis puntuals en els quals una olor de clor envaïa el poble com a conseqüència de fuites de clor o dels seus derivats. Passada la clorada, una olor romanent quedava al poble, imperceptible per a flixancos i flixanques però evident (i fins i tot molesta) per als passavolants. Però no era només l’olor, sinó l’evidència de la presència constant de diferents derivats del clor que sortien de la fàbrica i el símptoma de les males pràctiques amb les que operava. Amb el pas del temps, amb l’augment de la legislació (i per tant dels controls de seguretat i ambientals), aquestes clorades van anar disminuint progressivament. Avui a Flix es respira un aire més net… però quins efectes haurà tingut sobre la població local la presència continuada d’aquests substàncies de les que es coneix la seva toxicitat?
“Si voleu, us hi acompanyo”. Així responia més d’una persona l’any 2017 quan es feia un treball de camp per descobrir llocs on la fàbrica havia enterrat bidons amb residus industrials, fins i tot fora de les seues instal·lacions. Aquesta era una pràctica (una molt mala pràctica) que la fàbrica duia a terme quan la legislació i els controls sobre la gestió de residus industrials eren escasses. Tot i que no es van arribar a localitzar aquests bidons, de les ubicacions investigades durant aquesta recerca, es va trobar el sòl alterat en tres punts diferents, on es superaven els valors de referència per alguns contaminants. En aquell moment, posant en marxa el procediment administratiu i tècnic corresponent, es van poder iniciar les tasques de descontaminació d’aquest sòl contaminat per una mala gestió dels residus, a la qual s’hi sumaven les fuites de les velles instal·lacions de la fàbrica.
Aigua, terra i aire contaminats per una fàbrica que va ser pionera a l’Estat Espanyol pels seus processos innovadors. Ho hauria pogut ser també en el respecte al medi ambient. En canvi, ha estat una empresa que al 2003 va ser sentenciada judicialment per delicte ambiental. Així, avançant-se a les imposicions legals que anaven sorgint, haurien pogut començar a utilitzar les mesures preventives adients. Malauradament, la consciència mediambiental ha arribat tard i, com tantes altres empreses, van prevaler els beneficis, externalitzant els costos dels controls i del tractament de l’aire, de la terra i de l’aigua.
L’activitat de la Fàbrica, doncs, ha incidit greument en el seu entorn més proper. Aquesta incidència ja es va iniciar en el moment de la seva construcció que va generar un gran canvi en el paisatge flixanco, afegint a la matriu formada per l’agricultura i el riu un element tant distorsionador com és una instal·lació industrial, amb la seva continuïtat funcional en el barri adjacent de la Colònia Fàbrica.
Reduïda la producció als seus minims i amb una colònia mig buida, sense els serveis que va estar donant als seus habitants durant gairebé 90 anys, el que queda de les instal·lacions i edificis industrials, i dels habitatges i serveis de la Colònia són com l’esquelet d’un immens organisme, un paisatge desolador comparat amb el seu passat.
I també un paisatge generador de preguntes: sobre la forma en què explotem els recursos, en com mirem de resoldre els problemes que creem al medi ambient... Per tant un paisatge que pot ser inspirador per pensar i trobar altres maneres de produir i de relacionar-nos amb l’entorn. La Colònia i la Fàbrica, des del passat, ens conviden a construir un present més atent.
En aquest context, la feina d’entitats com l'associació La Cana i el Grup de Natura Freixe, els converteixen en actors cabdals per a estimular la reflexió des del punt de vista històric i ambiental, respectivament. Una tasca que va més enllà de l’àmbit local ja que contribueix a visibilitzar i valoritzar tot un territori, a enfortir la conservació dels espais naturals protegits, així com a la diversificació i dinamització socieconòmica. Durant molt de temps hem viscut d’esquena al riu, és hora de tornar-li tot lo que mos ha donat, tenim lo coneixement, les eines i los recursos.
REFERÈNCIES I ENLLAÇOS D'INTERÈS
Múñoz Hernández, Pere (1994). Alemanys a l'Ebre. La Colònia Química alemanya de Flix (1897-1994). [Alemanes en el Ebro. La colonia química alemana de Flix (1897-1994)] Edicions El Mèdol, Tarragona.
Article del MNACTEC-Museu Nacional de la Cieència i la Tècnica de Catalunya: https://150elements.mnactec.cat/company/fabrica-de-lelectroquimica-i-colonia-obrera/
https://residus.gencat.cat/ca/actualitat/noticies/detall/Els-treballs-de-seguiment-i-control-dels-terrenys-dERCROS-i-el-seu-entorn-a-Flix-es-continuen-desenvolupant-segons-les-previsions
Tesi doctoral Marta Pujadas. UAB. Maig 2015. La creació d’un passiu ambiental a Castalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013). https://www.tdx.cat/handle/10803/300739#page=1
SOBRE ELS AUTORS
Pere Muñoz Hernández (Flix, 1954)
http://blogdepere.blogspot.com/
https://www.lacana.cat/
Membre de l'Associació La Cana i del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
Llicenciat en Història General per la UB (Delegació de Tarragona). Catedràtic de Secundària. Alcalde de Flix entre el 1979-1987 i 2003-2009. President del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre el 2003. Elegit senador el 2008 per la demarcació de Tarragona.
Jordi Rofes, Grup de Natura Freixe
https://www.freixe.cat
Soc biòleg i actualment treballo al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Anterioment havia treballat a l’Ajuntament de Flix, en una fundació dedicada a la conservació de la natura i com a consultor ambiental. Actualment soc el vicepresident del Grup de Natura Freixe.
Juntament amb amics i amigues de Flix i animats pel que llavors era l’alcade de Flix, Toni Sabaté, l’any 1989 vam fundar el Grup de Natura Freixe. La idea que vam tenir en aquell moment, el moment de “pensa globalment, actua localment”, fou constituir una entitat dedicada a l’estudi i a la divulgació de la natura. Avui en dia som una entitat referent a Catalunya en gestió d’un espai natural protegit des de les entitats locals i en custòdia del territori i tenim una gran experiència en la realització d’estudis de medi natural.
