La cultura del vi i l'art de la terra

A les vinyes del Celler Bàrbara Forés a Gandesa, la Terra Alta, una pràctica de cultiu que mostra la dimensió cultural de l'ecosistema agrícola...

Des de les vinyes del Celler Bàrbara Forés a la partida de les Cendroses a Gandesa, coneixem unes pràctiques agroecològiques que promouen la biodiversitat i uns valors vers el cultiu de la terra, mostrant la dimensió cultural de l'ecosistema agrícola i "com els sistemes agrícoles vius no poden existir sense les seves cultures associades". Una caminada reflexiva amb Carme Ferrer, propietària de la finca i del celler familiar, amb intervencions poètiques d'Albert Guiu per aprofundir en la consciència del paisatge.

Coordinat amb el Celler Bàrbara Forés i la Fundació El Solà. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gandesa.

Amb: Carme Ferrer (Celler Bàrbara Forés), Albert Guiu (poeta i professor de l'IES Terra Alta), Maria Escobedo (Livemedia).

A partir de la transcripció de les explicacions de Carme Ferrer

Comencem la caminada que ens porta a la finca de vinyes la Cendroseta referint-nos al poblat ibèric del Coll del Moro. Allà s'ha identificat un assentament de la tribu ibèrica dels ilercavons, pobladors de la Ilercavònia, on s'ha provat l’existència d’una important activitat manufacturera, principalment relacionada amb la producció vitivinícola. Els recents treballs arqueològics han posat al descobert el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat al segle III aC. De fet des dels ibers ja es conreava.

Carme Ferrer:

– Els ibers van fonamentar les primeres bases de l'agricultura. Ells antigament llauraven en uns aperos que eren de fusta i portaven lligades a les puntes unes pedres. És curiós que posteriorment ells mateixos van arribar a fabricar una mena de forns on destil·laven l'argila. En una de les fraccions, allí obtenien el ferro. O sigui que durant aquesta etapa van tenir un abans i un després amb el canvi de la pedra al ferro i poder utilitzar ferro per llaurar; en definitiva el ferro està durant fins ara.

El Coll del Moro està situat en un dels punts paisatgísticament més importants de la Terra Alta, on es divisen totes aquestes serralades i on tenim la primera impressió del que seria el mosaic agrari, format per tot aquest conjunt de conreus i parcel·les  que conformen aquest reticulat.

[Continuant caminant, al mig del camí ens trobem palla caiguda]

– La palla és un dels elements més interessants per utilizar en agricultura. En uns moments de canvi climàtic que el que fem és intentar llaurar menos per afavorir la biodiversitat de la terra, tots aquests elements són molt bons per recobrir aquestes terres. Quan arribem adalt veurem que utilitzem capes vegetals que tenen una funció de protecció. Però clar, aquestes capes vegetals estan actives, consumeixen aigua. En moments que anem justos d'aigua, s'està parlant de capes vegetals inertes. Per exemple, si nosaltres agafèssim aquesta palla i anèssim cobrint una part del sòl, aquesta palla faria la funció d'evitar l'erosió aguantant la temperatura, per no disparar-se en la temperatura de l'ambient.

[Els marges de pedra en sec i les oliveres dels marges]

– Aquí ens trobem un marge de pedra en sec. L'objectiu d'estos marges era aguantar la terra, sobretot abans que feien les plantacions tenint molt en compte les corbes de nivell, per evitar erosió. Tota aquesta terra l'aguantava els marges de pedra en sec, allavòrens per aquí l'aigua filtrava bé i també era un foco de biodiversitat molt important.

– Els olivers es posaven a les parts més residuals de la finca i aquí es pot veure que tot el marge estava ple d'oliveres. Podríem parlar d'un espai molt típic que serien les oliveres dels marges. D'aquesta manera s'assegurava l'oli pel consum. Aquí tenim les oliveres de la finca de dalt. Com s'han deixat de conrear aquestes van avançant. La natura és molt salvatge i si no l'acompanyes i en determinats moments no l'atures..., és com los boscos: si al costat no hi ha una terra de conreu pues aquestos se van apoderant... aquí es nota la feina del pagés de tenir aquesta cura, aqueste conreu que fa que d'alguna manera no deixem que el paisatge se salvatgi i l'anem contenint d'una manera natural.

[Arribant a la Cendroseta –  les capes vegetals i l'agricultura de secà – buscant equilibris quan l'aigua és un bé escàs]

– Aquí estem a la partida de les Cendroses. Aquí hi ha moltes cendroses per entendren's.

També veureu que el color de la terra a mesura que anem caminant va variant. Aquí tenim una terra més rogenca, més argilosa. A la que pugem dalt de tot veurem unes terres més blanques mes arenoses.

– Aquesta parcel·la petiteta que fa este coster i aquests trossets de terra així amb aquestes característiques és superinteressant conserva-ho. Tot i que ja veieu los efectes de la falta d'aigua: abans teníem uns ceps ben desenvolupats i a mesura que mos aproximem a les parts més altes, més pobres, amb més inclinació, on per tant l'aigua no s'aguanta tant, veiem aquest desenvolupament tan crític, petitet. Tenim uns ceps poc desenvolupats i per tant la collita serà baixeta enguany.

– Aquí tenim l'exemple del tipus d'agricultura que practiquem que és regenerativa. Ens trobem que de tants anys de llaurar, la tira que es llaura la tindríem més erosionada. En canvi lo que fem aquí és no llaurar aquesta tira per no deteriorar la fertilitat del sòl i aprofitar l'efecte beneficiós de les herbes. Totes aquestes herbes què fan? La part positiva és que mos protegeixen el sòl, perquè quan tenim pluges importants tota l'aigua es queda aquí i no mos provoca erosió. I també perquè –veieu aquí que tenim algunes herbes florides– tot això ens aporta biodiversitat i tenim més visites d'insectes. Tot això fa aquest efecte de protecció del sòl: la part inerte i després la part verda amb fonoll, una planta d'olivarda... Ho anem mantenint fent aportacions de fem i molta matèria orgànica perquè el sòl pugui donar menjar a la vinya, tant la part que es llaura com la part que no es llaura.

– L'herba, per una part mos fa aquesta figura de la protecció, però per l'altra tenim perills perquè també consumeix aigua. I per tant en anys com aquestos de pluviometria baixa, mos hem trobat en este dilema.  Estem sempre buscant aquestos equilibris i buscant la manera de treballar el sòl de forma sostenible: totes aquestes vinyes no es llauren, practiquem agricultura de secà, pensem que l'aigua és un bé escàs....

– Com que la vinya és un conreu de secà i sempre l'hem mantingut de secà, la nostra proposta és: continuem així y a ver qué pasa en un futuro... Feia uns anys ens deien que l'aigua seria un bé escàs i que ens donaria problemes. Aquesta realitat l’estem tocant aquest any. Són moments de reflexió: a veure com mantenim les nostres vinyes, com ens fem resistents al canvi climàtic.  I s'ha d'admetre que en aquestes condicions anirem a rendiments més baixos. També hem de veure si totes aquestes capes vegetals que han sigut una proposta molt il·lusionant de futur, les podem mantenir o hem de fer alguna modificació. Sí que la vinya és un conreu mil·lenari i que s'ha seguit fent el mateix. Tot i volguer fer el mateix és un moment de moltes incògnites, i de canvi climàtic. I potser que tinguéssim que fer algunes voltes per fer este sòl sostenible i que no empobrim tota la microbiota del sòl. Este és lo nostre debat, has d'anar veient què passa i anar actuant.

[Del treball dels microorganismes – una reflexió contínua, un debat permanent... i el canvi climàtic]

– En una línia de conreu tradicional el que fem és llaurar per treure les males herbes i evitar la competència. Però també el que fem és que els nostres microorganismes los confonem, perquè al llaurar portem terra de les capes de baix que tenen uns microorganismes que treballen sense aire. Tot aquest canvi fa que els microorganismes deixin de treballar perquè estan acostumats a treballar sense aire. Els portem dalt en l'aire i deixen de treballar empobrint microbiològicament el sòl. Aquí enriquim el sòl, el protegim, els nostres microorganismes treballen i fan una feina molt important. Però què passa? Que també ens han consumit aigua. Aquest any amb tan poca pluviometria s'ha ressentit lo nostre desenvolupament dels ceps, amb pocs sarments. I ara estem en un moment que el que farem és passar per aquesta tira que hi ha herba a picar-la, a segar-la perquè no consumeixi l'aigua que tindria que anar cap als ceps.

– És una reflexió contínua i el nostre treball és un permanent debat perquè has de buscar equilibris i noves formes. El canvi climàtic és una llosa que tenim davant i que hem de saber veure com reaccionem. I aquesta reacció no es fa d'avui per demà. Has de seguir un camí que no és recte, a vegades vas per dreceres que has de cedir i no és fàcil, però ahí estamos. El debat de l'aigua sempre està planejant. Has de gestionar molt bé esta herba i la forma de gestió és que ara en breu passarem a picar per poder passar aquestos mesos que mos queden de maduració, juliol i meitat agost, i que segurament harem de treure raïm perquè hi ha brots d'aquestos petits que no tenen suficient aigua per fer la maduració correcta.

[La vinya en got, la vinya en emparrat]

– La vinya  és com cuidar un jardí. La poda d'hivern començaria al novembre, després maig i juny ja fem la poda en verd i ja no pares. Després ens preparem per la verema. Fem tota la verema manual que mos permet triar aquí a la vinya i poder dir: este raïm és apte, este no. Aixó per nosaltres és molt important, el raïm t'arriba sencer i en unes condicions òptimes.

– Aqui tot el conreu el tenim en vas, que és el típic got, la forma de conreu tradicional. En los últims anys s'han fet els emparrats que et permeten la mecanització, sobretot el fet de poder veremar amb màquina. En canvi aquí el que tenim és un cep més resistent a l'aigua perquè tota l'aigua que cau va directament pel tronc al mig i s'aprofita millor. És una forma que tenim per optimitzar l'aigua.

[La terra panal de la Terra Alta – un paisatge a preservar – vinyes molt antigues]

– Aquí mos trobem davant un tipus de terra molt característic de la Terra Alta: la terra panal, És una terra arenosa, més clareta, molt calcària i amb molta capacitat de retenir aigua. És una terra que es va formar a principis del quaternari. En un temps molt sec i molt ventós la terra que es concentrava a les vores de l'Ebre era transportada pel vent, lo cerç, i s'anava depositant detràs d'un obstacle o d'una muntanyeta. Este és l'origen de la terra panal que és una terra molt apreciada a la Terra Alta, té poques pedres i te lé capacitat de donar uns vins de garnatxa blanca molt austers, molt directes, molt frescos.

I aquí tenim la part de bosc que sempre va simultanejant les terres de conreu.

– Aquí arribem a la part de dalt de la Cendroseta. en aquesta finca que té una hectàrea treiem el brisat de Bàrbara Forés. Amb aquest vi vam recuperar la forma tradicional d'elaborar els vins a la Terra Alta, fent una maceració amb les pells: mentres el raïm fermenta, macera.

– A l'esquerra de tot tenim la Serra de Cavalls, quan s'arriba a Gandesa s'acaba Cavalls i comença la Serra de Pàndols, les Agulles de Bot i els Ports d'Horta Beseït. Darrera de tot tenim les Roques d'en Benet i davant la muntanya cònica de Santa Bàrbara i Horta de Sant Joan, on sembla ser que Picasso es va inspirar per iniciar el cubisme.

– Tot aquest entramat té molt valor: les terraces de vinya alternen amb oliveres i ametllers; i sempre tenim aquest puntets a les parts altes, los pins, parts més pobres, pedregoses que en els conreus d'abans no es tocaven, no tenien res a cultivar, però que ara tenen gran valor, ens aporten biodiversitat, trenquen aquestes barreres i trenquen també aquesta sensació de monocultiu. Aquest és un paisatge a preservar a la Terra Alta perquè és ric i és divers.

– Totes aquestes roques calcàries tenen una base sedimentària, perquè estaven al fons cobertes d'aigua. En un moment donat va haver unes forces tectòniques importants i totes aquestes terres pugen a la superfície i formen aquests plegaments tan singulars. De fet es pot trobar molts fòssils típics de zones d'aigua. A la part de dalt és una mole calcària on no creix res. A mesura que anem baixant trobem el bosc i enganxat al bosc trobem les terres cultivables. Totes tenen unes característiques semblants, terres on sempre trobem materials i pedres que són fruit de l’erosió i que donen unes característiques molt especials.

– Aquí el que hem intentat fer mentre el cep estava viu, encara que tots aquest braços d'aquí estiguessin morts i per aquí mos sortia un brot que tenia vida, hem intentat donar vida per este braç d'aquí, m'explico? (allò de mentre hi ha vida hi ha esperança, pos això). Això es va secar però per aquí va sortir un brotet. Pos este brotet el vam convertir en un braç. Aquí parlem d'una vinya tan vella, d'uns sixanta o setanta anys. I amb aquestes condicions de coster mos plantejàvem si la recuperàvem o la trèiem. Vam decidir que la recuperàvem, però enguany ho està passant molt malament...

[L'origen del Celler – Recapitulant temes – les herbes adventícies – les aromes del vi]

– A nostra casa érem una família de viticultors des de fa molts anys, llavòrens sempre havíem tingut la vinya i elaborat el vi. Fèiem el típic blanc de garnatxa blanca i elaboràvem los vins brisats. Al celler de casa teníem uns trulls i allí fèiem vi brisat, mentre el most fermentava, maceràvem les pells. Quan el vi estava fet venien uns comerciants de vins a granel i el prenien. Recordem que antigament el consum de vi a granel era molt important. Allavors als anys vuitanta Manolo que és el meu marit i jo vam pensar que seria important donar-li un tomb al futur del nostre celler perquè realment tingués viabilitat i als anys vuitanta, noranta vam plantar algunes varietats de negre i mos vam planificar. A l'any 94 van sortir les primeres ampolles amb el nom de Bàrbara Forés. Jo soc la cinquena generació respecte a Bàrbara Forés. El seu fill Rafael Ferrer va fer el celler, va fer la casa i va donar un impuls molt important plantant molta vinya i elaborava el vi. Però com que el vi es venia al món comercial a granel no tenia marca. I vam decidir crear el nom de Bàrbara Forés que era el nom de la mare del Rafael perquè pensem que ella va tindre certa visió o influència en que el seu fill tingués aquesta inquietud, perquè en aquell moment va arribar a embotellar vi. Ell era farmacèutic de professió i alternava aquestes dues facetes, l'agricultura i l'elaboració del vi. La meva filla Pili Sanmartin es va unir al projecte al 2014.

– Durant tot l'any des de les primeres flors que ens comencen al mes de gener, febrer, se van alternant les diferents floracions de les plantes que tenim, i amb aquesta aigua que hem tingut al mes de maig i juny veiem totes aquestes herbes de floració més tardana que han reprès. Aquí tenim la corretjola, mala herba. Quan estudiàvem parlàvem de les males herbes, ara aquestes males herbes compleixen una altra funció, ara se parla de les adventícies, són aquestes herbes que com a part positiva tenen la funció de cobrir el sòl.

[A  la pregunta si les herbes adventícies afegeixen sabor al vi]

– Moltes vegades es demana sobre les aromes del vi, si venen de les plantes que tenen al costat. Sembla ser que les pells dels raïms tenen uns àcids greixos que són capaços de sintetitzar algunes aromes. Esta és una teoria. L'altra teoria: per l'aroma té molta importància com està conreat lo cep, la producció compensada, certs equilibris que fan que aquell raïm sigui més aromàtic... Fonamentalment el que fan totes aquestes herbes és cobrir el sòl, atreure insectes... Si ara nosaltres tinguéssim una capa vegetal important, no com esta que té molts claros, veuríem com a sobre tindríem una temperatura del sòl, i devall una temperatura més baixa. Això faria que els nostres microorganismes treballarien millor perquè si tenen la temperatura alta d'aquí dalt se cremen. Aquesta és una idea de la funció de les capes vegetals. Però claro també consumen aigua, i hem de procurar aquestos equilibris. Per això quan parlàvem de la palla que havíem trobat al camí, si la poséssim aquí augmentaria este gruix, però la palla seria inerte com aquestos sarments i no mos consumiria res.

– Parlàvem del cep criat en vas que reté més l'aigua, perquè tota l'aigua que cau va baixant a través dels brots i dels braços i es va quedant aquí, i tenim un aprofitament més gran de l'aigua.

[ vi, paisatge i cultura – transcursos – viatjar amb una copa de vi]

– Tenim uns vins que són d'origen del paisatge de secà. Són uns vins que venen de les diferents finques, i tenim un vi de finca, el vi brisat de les vinyes de la Cendroseta. Són vins que estan molt compromesos en lo paisatge. I què seria el paisatge? Seria aquesta terra, aquestes inclinacions, aquestes parcel·les, los ceps que dona aquesta parcel·la...

– Al vi se li ha de donar un moment una mica llarg. El vi s'embotella en una data, es consumeix al cap d'un any o de dos i no tots els vins són iguals perquè tenim els efectes de les anyades – que si ha plogut, que si ha fet sequera... Tot això és molt difícil de transmetre en una copa de vi a un consumidor normal. Jo el que sí demanaria és una mica de temps, uns minuts, un relax, perquè aquell vi potser ha estat embotellat fa dos anys, porta un temps tancat. Obres l'ampolla, el vi necessita oxigen, necessita airejar, necessita parlar, necessita comunicar, donar-li aquestos moments.

[Reflexionant sobre la producció moderada i els temps del consum]

– Si estàs vinculat amb lo camp tots aquestos transcursos i aquestos temps los tens interioritzats i els vius, i llavorens clar connectes de seguida. La gent que està davant una copa, tampoc pots demanar totes aqueste connexions, però s'ha de tenir en compte el conreu de la vinya, que és un conreu amb una història darrera, hi ha una cultura, hi ha una manera de fer, i que tot això no és immòbil sinó que té lleugeres variacions, i que naltres hem de tindre actuacions diferents en moments, i que tot això està allí dins, tot això està allí dins...

[Reprenent la referència inicial als pobladors originaris, els Ibers]

– Una de les grandeses del vi és aquesta, que tu davant una copa de vi pots viatjar, pots anar a l'origen, pots intercanviar, pots anar als seus orígens històrics, geogràfics, a la cultura, pots arribar a comprendre i a barrejar.

[Addenda]

– A veces tienes esta necesidad de decir me paro y hago una mirada al pasado, me voy a cultivar de esta forma y a captar todo lo que esto me puede enriquecer. Y hay otros momentos que se miraba a Francia por ejemplo. Abans no hi havia escoles d'enologia aquí. Els que volien estudiar anaven a França i venien amb lo que havien aprés amb les seves varietats i les seves idees, l'emparrat... i en el seu clima. Arriben aquí i s'implanta això. Quan vam entrar a la Comunitat Europea lo principal era arrencar vinyes velles, plantar vinyes noves i augmentar produccions perquè d'aquesta manera representa que el camp seria més viable econòmicament. Han tingut que passar totes aquestes èpoques, hem hagut de dir, parem, anem a defensar la nostra identitat, el nostre paisatge i la nostra forma de treballar i tirem endavant així… i constante!                                 

REFERÈNCIES

https://www.cellerbarbarafores.com/nosaltres/

https://www.cellerbarbarafores.com/agroecologia/

Vandana Shiva: "En el sistema agroecològic que respecta la vida, coexisteixen tres economies: la de la natura, la de la gent i la del mercat. Aquestes economies juntes constitueixen una autèntica economia de sostenibilitat. la economia de la natura inclou la biodiversitat, la fertilitat del sòl i la conservació de l'aigua, que plegades proporcionen les bases ecològiques de les quals depèn l'agricultura. L'economia de la gent és una economia de subsistència: les comunitats produeixen el que necessiten i tenen cura de les altres. I finalment l'economia de mercat que propicia intercanvis i interaccions entre éssers humans de carn i ossos, i no entre corporacions".

https://www.cellerbarbarafores.com/2021/06/09/petjada-i-llavor/

Sobre Carme Ferrer, directora del Celler Bàrbara Forés a Gandesa,

Soc Maria Carmen Ferrer Escoda i vaig nèixer a Gandesa el 7 de maig de 1955. Els meus pares eren Rafael i Carmen. Vaig fer els estudis primaris a Gandesa i els estudis secundaris a Tarragona. Enginyera Tècnica Agrícola, especialitat Horticultura i Jardineria per l’Escola Industrial de Barcelona. Grau mig en Viticultura i Enologia per l’Escola Jaume Ciurana de Falset. Professora a l’Escola Agrària de Gandesa entre els cursos acadèmics 1984 i 1998. Enòloga. Formació en agricultura regenerativa amb el professor Josep Ramon Sainz de la Maza.

Direcció del celler Bàrbara Forés de Gandesa.

Als anys 90 vaig assumir la gestió de les vinyes i del celler de la família, i vaig apostar per la garnatxa blanca com a eix vertebrador, iniciant un canvi en la manera d’entendre el vi al territori.

Amb el pas del temps he après a valorar les potencialitats de la Terra Alta, la dignitat del treball del camp i la importància del paisatge en el nostre dia a dia.

Actualment cultivem 30 hectàrees de vinya, repartides pel terme municipal de Gandesa. Això ens dóna una gran diversitat de cultius, a més de zones boscoses i de garriga que conformen el bell paisatge humanitzat de secà. Un paisatge  que a la vegada afavoreix la biodiversitat, essencial per a la vida dels ecosistemes.

Aquests últims anys han servit per reafirmar-me en la idea de les varietats locals, buscant el material vegetal propi de la zona: el més autèntic i el que millor s’adapta a la terra i a la meva manera de treballar. Així, vull elaborar vins honestos, que expressin l’autenticitat i que manifestin la tipicitat del nostre territori.

Pensem que, ara més que mai, cal observar bé el nostre entorn i les nostres arrels, i recuperar el testimoni de la vella cultura agrària.