Ascó i la seva relació amb el riu Ebre: per una cultura fluvial
L'Ebre, un gran corredor biològic, un sistema de connexió, i la cultura fluvial entesa com un espai de treball, respecte, cura, festivitat...
Vídeo: CAMINS D'AIGUA, CAMINS DE SIRGA: PER L'EBRE A BORD DEL LLAÜT LO ROGET. L'Ebre, un gran corredor biològic, un sistema de connexió, i la cultura fluvial entesa com un espai de treball, respecte, cura, festivitat... Una navegació a bord del llaüt lo Roget sortint de l’embarcador d'Ascó fins al Pas de l'Ase. En una mateixa visió el Castell templer i la torre nuclear d'Ascó, una obertura de temes prenent com a fil conductor de l'Ebre com a artèria de comunicació. A partir d'aquí: els usos tradicionals del riu en la memòria viva dels seus pobladors, la navegabilitat, la significació de la industrialització, la cultura del riu i el propi ecosistema fluvial.
Coordinat amb Associació Lo Llaüt, Associació L'Aube – Escola de Riu, Ajuntament d'Ascó. Amb: Anna Ferrús Serra, Josep Maria Raduà i Biel Pubill (Associació Lo Llaüt); Pere Josep Jiménez (Associació L'Aube – Escola de Riu); veïns i veïnes d'Ascó: Maria del Carme Pros Jordà, Magda Biarnés, Carme Salvadó, Maria Dolors Serra Ribes; Josep Maria Pros Tarragó (Vinebre), Francesc Esteve Català (Amics de Riba-roja d'Ebre).
Anna Ferrús Serra (Associació Lo Llaüt)
Ascó: trobada de móns (dades històriques)
Al llarg de la història els assentaments urbans han estat majoritàriament intuïtius i de forma natural, seguint paràmetres bàsics del terreny, de la geografia, evitant llocs inundables i terrenys poc estables; situant-se en posicions estratègiques de defensa i domini del territori, on poguessin disposar de recursos naturals, o propers a les vies de comunicacions, ja bé siguin camins, el mar o els rius, com l'Ebre. Els assentaments ibers, per exemple, es trobaven gairebé sempre a zones privilegiades, dalt de turons o petites muntanyes d’es d’on dominaven les terres i vies de comunicació circumdants. Pel que fa a la zona d'Ascó trobem als Castellons, vora el barranc de la Peixera un jaciment d'època romana d'un gran interès perquè és un dels de la Ribera d'Ebre que presenta una seqüència cronològica més àmplia (del segle I aC al segle IV dC). Altres jaciments arqueològics amb valor històric lligat al paisatge són Forn Teuler (I) i Mugrons, així mateix destaquem la vil∙la Romana de l’Alt Imperi Forn Teuler (II), també amb estructures conservades.
Ascó ha sigut un poble que al llarg de la història ha anat acollint diverses cultures. La invasió musulmana, entorn l’any 714, en el cas d’Ascó va ser una fita històrica clau que, com en la resta del territori, culminà la llarga crisi de les estructures i els grups de poder de l’estat visigot i va constituir una nova formació social basada en un sistema organitzatiu completament diferent. Es desconeix l’organització territorial del municipi en els primers temps del domini musulmà, però a partir dels segles X‐XI, el sistema organitzatiu es basava en els districtes dels Castells (husun), i Ascó era la seu d’un d’aquests husun que formava part del districte administratiu de Tortosa. El poble va pertànyer durant uns quants segles als musulmans. Quan el compte Ramon Berenguer IV va iniciar la reconquesta cristiana, recuperant Ascó el 1148, malgrat que es va voler reconvertir els musulmans, van conviure les dues cultures. El 1610 van ser expulsats els moriscos i Ascó va perdre un 80% de la població, però van acabar retornant. Tornant al segle XII, Ramon Berenguer IV va cedir el territori i el castell als templers, i durant un segle i mig Ascó va ser cap de comanda templera. Però van tenir els seus problemes amb la Corona i aleshores el terme va passar a formar part de la Comanda dels Hospitalers i l’Orde de Sant Joan de Jerusalem.
La geografia de la Ribera d'Ebre
La comarca de la Ribera d’Ebre té una extensió de 827km² i la conformen catorze municipis: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, La Palma d’Ebre, Rasquera, Riba‐roja d’Ebre, Tivissa, La Torre de l’Espanyol i Vinebre.
A la comarca podem distingir dues zones ben diferenciades morfològicament: la meridional o cubeta de Móra, situada entre el Pas de Barrufemes i el Pas de l’Ase, és a dir, entre la Serralada Litoral i la Prelitoral catalanes; i la septentrional o olla de Flix‐Ascó, que queda ben definida per la part del Pas de l’Ase o Serralada Prelitoral, mentre que la zona més septentrional s’acaba amb el límit –administratiu– d'Aragó.
Les dues parts es diferencien també en el seu microclima, en les seves parles locals i en el caràcter dels seus habitants, però el fet de la presència del riu li dóna la unitat suficient per superar les petites diferències locals i subcomarcals, i esdevenir una comarca. El riu cobreix 80km al seu pas per la Ribera, amb un desnivell de 41m, però la distància en línia recta és de 35km: el riu, doncs, descriu una gran corba, serpentejada de petits meandres.
El riu Ebre: un gran corredor biològic i un sistema de connexió
Des dels inicis de la història, Ascó ha estat íntimament unit al riu. La possibilitat de disposar d’una via de comunicació com el riu va permetre desenvolupar el comerç de la fusta, el carbó o la pedra, productes que van implicar un gran volum de transport per l’Ebre. Tanmateix, el riu també ha estat des de sempre un punt conflictiu i perillós. Les grans riuades, i conseqüentment les inundacions, van implicar que el poble mantigués aquella distància de seguretat suficient per evitar possibles problemàtiques.
El riu Ebre és una via d’unió i com a tal esdevé un gran corredor biològic i un sistema de connexió de les illes existents al llarg del seu transcurs. El riu travessa el terme a llevant amb una vegetació de ribera molt antropitzada de canyissars, alberedes i pollancredes de la terra baixa. El conjunt de les illes fluvials de l’Ebre representen un rosari de biòtops pont que faciliten el desplaçament de multitud d’ocells de zones humides, des dels aiguamolls litorals ‐majoritàriament el Delta de l’Ebre‐, vers l’interior de la península Ibèrica. En el nostre terme a partir de la zona humida de l’Illa d’Ascó trobem aigües amunt els espais d’interès natural (PEIN i Xarxa Natura 2000) Riberes i Illes de l'Ebre, i Tossals d'Almatret i Riba‐roja; i les zones humides del Meandre de Flix i Sebes, i Meandre de Riba-roja. I aigües avall, trobem els espais d’interès natural (PEIN i Xarxa Natura 2000) Serra de Montsant‐Pas de l'Ase i Riberes i Illes de l'Ebre, i les zones humides Aiguabarreig Siurana‐Ebre, Illa i galatxo de Subarrec i l’Illa del Galatxo.
Hi ha altres sistemes de connectors fluvials, que són els formats per les valls i barrancs que recullen les aigües de les serres de la Fatarella i de l’Àliga. Destaquem especialment el Barranc del Forn Teuler i els seus afluents, que recull aigües d’ambdues serres, i actua com a connector fluvial del sistema Serra de la Fatarella – Sistema prelitoral meridional – Serra de Montsant. Cal destacar també el Barranc de la Gala que neix a la Serra de la Fatarella i desemboca a l’Ebre aigües avall de l’Illa d’Ascó.
Delimitant el terme al sud‐est localitzem un espai muntanyós com un dels braços que estén la Serralada Prelitoral, que és la zona del Pas de l’Ase, on trobem el Pic de l'Àguila (487m) i un conjunt de contraforts i barrancs que descendeixen perpendiculars, que constitueix una zona de connexió entre els espais d’interès natural del Sistema prelitoral meridional i la Serra de Montsant ‐ Pas de l'Ase. Aquest espai forma part del sistema de connexió Els Ports – Serra de Pàndols i Cavalls – Montsant que esdevé un connector ecològic d’importància cabdal que fa d’unió entre les muntanyes ibèriques i les del litoral català. És en aquest punt on el riu Ebre travessa la serralada prelitoral i es forma un dels principals àmbits de la connectivitat ecològica de tota Catalunya.
Malgrat tot, també hi ha elements pertorbadors de la permeabilitat ecològica que són la localització d’infraestructures lineals a banda i banda del riu Ebre, que actuen com a barreres. Aquestes són la línea de ferrocarril Barcelona‐ Flix que transcorre pel marge dret del riu i el tram de la carretera C‐12 de Vinebre a Garcia que transcorre pel marge esquerre. També la carretera C‐12b d’Ascó a les Camposines que travessa l’espai de connexió entre la serra de la Fatarella i la serra de l’Àliga, així com el de la futura variant d’Ascó que hi ha projectada. La recessió del sòl agrícola pot afectar directament al mosaic agroforestal existent al terme, com també l’impacte produït per la proliferació de parcs eòlics tant a la Serra de la Fatarella com a la de l’Àliga.
Amb l’inici de la construcció de les Nuclears el poble augmentà el seu perímetre i es va estendre cap al pla, cap al nord del nucli urbà existent, on es van construir equipaments (el poliesportiu, el col∙legi públic, el pavelló...) i cases. La nova extensió tenia una topografia més plana i de més bon viure que la de la part vella, massa costeruda i poc assolellada, però, això si, amb un encant propi indiscutible, fresc i tranquil.
...i de la cultura fluvial
La vida d’Ascó ha estat íntimament lligada al riu, aquesta via justifica el seu assentament, la seva cultura, el caràcter de la gent: la cultura fluvial entesa com un espai de treball, de lleure i també de festivitat, i també com a zona de respecte i cura, com a element natural que sempre ha estat.
Algunes dites populars demostren aquest lligam:
A la vora del riu, mare, m’he deixat les espardenyes. Mare, no li digueu al pare, que jo tornaré per elles!
Menges més que una vora de riu.
Al carrer de la Mola hi passen els quatre vents: el cerç i la garbinada, lo llevant i el morellenc.
Entre la barca i el barquer se van tirar un pet i no van sapiguer qui ho va fer.
Pere Josep Jiménez Mur (Associació L'Aube – Escola de riu)
Reflexions de la baixada amb el llaüt lo Roget
La visita amb llagut des de dins del riu ens permet apreciar la seva magnitud i les seves vores amb una altra perspectiva. Una de les qüestions és el cabal que ara baixa, molt regulat per les preses i embassaments. Ja no hi ha les riuades regeneradores que arrossegaven còdols, creaven illes i platges de còdols i, per la seva recurrència, impedien el creixement d’extensions significatives de bosc de ribera. Parlem de les riuades que inundaven totes aquestes planes fluvials i arribaven fins al casc urbà de moltes poblacions, com Vinebre on a Ca Don Joan es poden veure marques de la seva alçada.
Actualment el primer que observem són unes vores amb molta vegetació de ribera i unes illes fluvials completament aforestades amb xops, aubes, salzes i els darrersoms autòctons. També arbres exòtics com l’auró americà o algunes extensions de canya exòtica.
Dins del riu i en superfície també observem canvis, com la presència de molta vegetació aquàtica, el que popularment s’anomena “algues”. Són macròfits o plantes aquàtiques que han proliferat, d’una banda, donada la major transparència de l’aigua per la manca de sediments; i d'una altra, per la manca de riuades que regenerin i remoguin el fons, que cada cop es va compactant més i consolida aquesta vegetació aquàtica. Una de les problemàtiques associades és la proliferació de la mosca negra que fa les postes en aquesta vegetació.
Passem vora la llacuna d’Ascó, un espai fluvial situat davant Vinebre, en un antic galatxo de l’Ebre ara tancat i colmatat. Aquí s'ha habilitat un itinerari i es fan treballs de gestió i conservació d’hàbitats i espècies.
Parlem de les particularitats del Pas de l’Ase i els cingles que estreten aquest tram de riu[algunes particularitats]. També de la seva fauna associada, tant d’aus com de mamífers com la cabra. I fem esment a un antic projecte que havia de construir en aquest punt una presa.
Entre les aus que hem pogut veure durant el recorregut hi ha rapinyaires com el milà negre o l’arpella vulgar, l’oriol, el blauet i alguns ànecs collverd. Aquestes aus crien a l’entorn dels espais naturals que genera la dinàmica actual del riu.
Expliquem també la problemàtica de les espècies invasores de peixos, la majoria predadors dels autòctons o de les seves postes, com el silur, la perca, el perca sol...En molts trams la presència d’espècies autòctones gairebé és inexistent. Una excepció és l’anguila, amb un increïble cicle vital: des del seu naixement al Mar dels Sargassos (una regió a l'Atlàntic Nord), fins a la seva arribada a l’Ebre i el seu creixement fins que és adulta, per tornar al seu lloc de naixement per reproduir-se. O la presència de la raboseta de riu, un peix autòcton.
Parlem del cas dels mol·luscs autòctons com la nàiade auriculada, pràcticament extingida, que viu al fons del riu semi enterrada. La nàiade necessita un fons sense vegetació aquàtica que ho cobreix tot; per tant amb riuades i sediments, una aigua sense contaminants o sense l’augment de la salinitat propiciada pels regadius extensius aigües amunt; i necessita de la presència de peixos autòctons, “hostes” de les seves larves que s’enganxen a les brànquies per viure-hi unes setmanes, i desenganxar-se i dispersar-se quan creixen...
I amb tot fem la reflexió que en la natura no sols són importants les accions puntuals – la conservació d’una espècie o altra, la conservació d'un hàbitat o altre. El més important és el manteniment dels processos que fan que una o altra espècie, o hàbitat, puguin ser-hi o no. El que hem d'anar a buscar és conservar els processos. Tot és fruit d'un procés, si tu el trenques per una part, afectes a tota la resta. Si trenquem els processos naturals les conseqüències directes sobre la biodiversitat, però també sobre nosaltres, poden esdevenir irreversibles.
Sobre Anna Ferrús i Associació cultural Lo Llaüt
Arquitecta de professió i mare de tres fills, em vaig formar en el camp de la planificació i la gestió urbanística a l'Institut Català del Sòl, on vaig aprendre a mirar el territori des d'una perspectiva d'ordenació urbanística tenint en compte criteris paisatgístics, ambientals i econòmics. Vaig treballar també com arquitecta de patrimoni als Serveis Territorials del Departament de Cultura de Terres de l'Ebre, fet que em va permetre ampliar el meu camp de visió, amb una mirada més proteccionista i de respecte al passat. Actualment presideixo l'Associació cultural Lo Llaüt, una entitat que vetlla per fer difusió de la nostra cultura i, també, per preservar i donar a conèixer el patrimoni i les tradicions del territori. Implicada des de sempre en Ascó, el poble que m'ha vist créixer, a mi i als meus, i en la cultura catalana, la nostra, integradora, nacional i cosmopolita.
LO LLAÜT és una associació cultural que vetlla per fer difusió de la nostra cultura i, també, per preservar i donar a conèixer el patrimoni local, fent publicacions, organitzant jocs populars, preparant actes i jornades, així com sortides per donar a conèixer el nostre territori.
Els membres que en formem part som alhora l’equip redactor de la revista local Malpàs, una de les publicacions més veteranes de la comarca que aquest any celebra els 30 anys. És una revista de periodicitat trimestral que utilitza el català com a llengua vehicular, i a través de la qual es recull informació i dades de l’actualitat, s’aplega informació oral del passat a partir d’aportacions de la nostra gent gran, imatges antigues, curiositats, dites..., sense conviccions polítiques amb l’interès de ser útil a tothom que vol opinar, comunicar o explicar qualsevol cosa.
Associació L'Aube
L’ASSOCIACIÓ L’AUBE és una entitat sense ànim de lucre nascuda el 2021 amb seu a la població riberenca de Móra la Nova. Entre els objectius fundacionals de l’associació consta:impulsar, promoure i dur a terme projectes de conservació i recuperació del patrimoni natural i dels espais naturals, integrant les estratègies de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, estratègies de biodiversitat, i de salut i natura de Catalunya. Es recalca en aquest sentit la vinculació entre espais naturals, salut i societat.
Per aconseguir aquest objectiu: es promouen acords de custòdia amb propietaris privats i administracions; es fomenta la participació ciutadana i el voluntariat ambiental; es treballa amb centres de col·lectius en risc d’exclusió social i amb les entitats i administracions que els gestionen.Més enllà dels projectes de conservació: s’impulsa la recerca amb centres universitaris; es fomenta la responsabilitat social de les empreses; s'impulsa i col·labora amb iniciatives que generin ocupació i activitat econòmica al territori, des d’una vocació de respecte al patrimoni natural, la transició ecològica i el repte demogràfic.
En l’àmbit educatiu i formatiu L’AUBE, amb la col·laboració de les diferents administracions, impulsa la creació a la Ribera d’Ebre de la primera ESCOLA DE RIU de Catalunya. Sota aquest concepte s’apleguen activitats d’educació ambiental i formació especialitzada, memòria històrica vinculada al riu i pràctica esportiva, entre altres, en el marc d’un projecte de major abast de dinamització comarcal.
D’ençà la seva creació hem desenvolupat diferents projectes de gestió d’hàbitats i espècies, educació ambiental, planificació i gestió del patrimoni natural, integració social, i salut i natura. El nostre àmbit d’actuació són les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.