Miravet i el pas de barca al riu Ebre (aquí hi ha un Caront...)
Des que l’ésser humà habita la vall de l’Ebre va construir barques per creuar el riu i travessar les seves aigües...
Vídeo: Ens ubiquem al pas de barca de Miravet, mostrant la tasca de l'únic transbordador a l'Ebre que funciona sense motor amb la mateixa força del corrent de l'aigua. Parlarem del pes històric del riu Ebre per a la cultura, l'economia i la societat al seu pas per aquest territori, al costat de la tasca de custòdia d'aquest entorn fluvial on s'ubica l’únic delta interior de l’Ebre. I el Caront com a metàfora de la nostra contemporaneïtat, amb històries reals de l'antic barquer... i altres imaginades.
Coordinat amb Associació Lo Pergi i Associació L'Aube – Escola de Riu. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Miravet.
Amb: Josep Cañabate Fortunyo (Dr. en història, UB), Paco Navarro (antic barquer) i els socis de Lo Pergi: Cati Borràs, Marisín Fabregat, Joaquim Marsal (Centre Cultural Joaquim Mir), Èric Vinaixa (músic); Pere Josep Jiménez (Associació L'Aube – Escola de Riu); els barquers: Joaquim Masot Vinaixa i Edu Torres Artigues.
Josep Cañabate i Fortuño (Associació Cultural Lo Pergi)
Segurament des que l’ésser humà habita la vall de l’Ebre va construir barques per creuar el riu i travessar les seves aigües. El pas de barca de Miravet el trobem documentat a partir de l’ocupació cristiana del poble el 1153, però el seu origen seria molt anterior. Els cavallers templers, com a nous senyors dels territoris i el castell de Miravet, van establir el lloc i funcionament de la barca de pas, que s'assumí com un dret feudal durant segles. Aquella barca es trobava als peus del castell, a la zona de Blores, sota control directe dels seus senyors i protectors. El pas de barca de Miravet va ser fins a principis del segle XIX un dret senyorial per als habitants de Miravet, Rasquera i Ginestar, que pagaven un impost per fer-ne lliure ús, mentre el senyor (templer o hospitaler) l’havia de mantenir. Aquest fou el sistema que el va marcar durant segles: primer en mans dels templers fins que van ser expulsats el 1308, després sota control dels cavallers hospitalers, senyors de Miravet fins al 1835, i d’aquí ja va passar finalment a mans del municipi, on encara ara és un servei públic més del poble.
El pas de barca de Miravet ha sobreviscut a guerres, riuades, gelades i tota classe de vicissituds. Ha vist passar cavallers, nobles, soldats i tota classe de persones i mercaderies. Però sempre ha mantingut la seva funció clau: traspassar persones i vehicles (de tots tipus i èpoques) d’una vora a l’altra del riu. Ha permés, junt amb els altres passos que existien a tota la vall de l’Ebre, la comunicació entre els pobles riberencs i els seus habitants, i ha permès el cultiu de les terres. Les barques eren clau per creuar el riu, seguir un camí o poder treballar les terres que quedaven a l’altra riba. Passant i traspassant persones han transcorregut milers d’històries i anècdotes que s’han quedat en el record o potser s’han perdut, però que han fet que el pas de barca de Miravet no pogués desaparèixer.
La barca de Miravet va patir un important trasllat a causa dels efectes de la Guerra Civil Espanyola (1936-39). Els forts enfrontaments militars a la zona, escenari de la Batalla de l’Ebre, van fer que l’antic pas de barca fos destruït. Un cop fou restituït el 1946, va patir un important canvi d’ubicació: va ser traslladat de sota el castell, a la zona plana de les illetes, en un espai que els soldats ja havien utilitzat per passar material durant la guerra. Aquesta nova situació va ser la seva salvació. Amb la construcció de la carretera C-12 a l’altra banda de riu, el pas de barca de Miravet es convertí en un enllaç de comunicacions connectant una via principal amb Miravet i a la inversa. Sent un element de gran utilitat, en les darreres dècades també s’ha convertit en un gran atractiu turístic.
Actualment és l’únic pas de barca de l’Ebre que manté el funcionament original utilitzant la força de l’aigua per creuar d’un costat a l’altre del riu. El barquer amb la seva habilitat i experiència, domina els timons i fa passar la barca amb persones i vehicles d’una riba a l’altra. La barca està lligada a uns cables que impedeixen que el corrent se l’emporti. Així el barquer pot maniobrar i fer-la creuar.
Passar el riu de banda a banda és gaudir del moment, del corrent de l’Ebre, dels arbres que l’envolten, la calma, el silenci, però també de les anècdotes, les històries, les temors d’aquells que creuen per primer cop, dels veïns que van a fer la xerrada… En un moment o altre, tothom queda hipnotitzat per l'entorn, l’experiència i la vista del castell de Miravet que al fons i sobre el turó continua dominant el paisatge.
La història de Miravet està fortament marcada pel seu gran castell templer. Sobre un turó habitat per ibers i musulmans, els cavallers de la creu vermella van edificar la seva gran fortalesa, símbol del seu poder. Ells van establir el control del territori i la seva explotació amb el vassallatge dels seus habitants que els cavallers hospitalers van mantenir fins a inicis del segle XIX. Això va marcar el municipi i la seva gent, adaptant la supervivència al lloc. Com a tots els territoris, la pagesia va ser el motor principal allà on la tríada mediterrània dominava els cultius: cereal, vinya i olivera; i els pobladors havien de satisfer al senyor els impostos corresponents, a parts proporcionals del que collien. La presència del riu i l’herència islàmica van permetre el cultiu de l’horta, les figueres o les moreres per la seda. Els musulmans també van importar noves tècniques ceràmiques, i van fer més complexa la utilització del fang del riu (llac: un llot molt ric) per convertir-lo en refinats útils d’argila per part dels canterers de Miravet. El fort control senyorial sobre les millors terres fèrtils i el terme rocós de Miravet van determinar que els seus habitants s’interessin per fomentar el comerç i les manufactures. Al poble es van arribar a produir milers de graneres i cabassos al segle XVII. Al segle XVIII es va millorar el molí d’oli, van augmentar les plantacions de vinya per fer aiguardent, i s’hi van instal·lar fins a set obradors de ceràmica, creant l’actual barri de La Raval.
La situació privilegiada de Miravet als peus de l’Ebre van fer del poble un port fluvial on feien parada els llaguts que baixaven des de l’Aragó fins al mar per transportar i comerciar tota classe de mercaderies. La gent podia fer negoci amb allò que produïa, podia fer-se llaguter per anar a mercadejar per l’Ebre, o traginer per fer-ho en carro a les terres del Matarranya i el Maestrat. Això va crear un dinamisme de supervivència, de pluriactivitat familiar, que combinava la pagesia, les manufactures i el comerç. Sense oblidar però, que aquesta iniciativa es va trobar limitada al llarg de la història, pel fort control senyorial o pel pas destructiu de les guerres. Per Miravet hi han passat totes les guerres d’època moderna i contemporània: la dels segadors (1640-1652), de successió (1701-1714), del francès (1808-1814), les tres guerres carlistes (1833-1876) i la darrera guerra civil (1936-39). Conflictes que van incidir en Miravet per la seva ubicació estratègica, pel seu domini del riu i pel seu castell imponent. Tots hi han deixat empremta i destrucció, però no van fer desaparèixer les ganes de seguir endavant dels miravetans.
Poble dinàmic i bellugadís, el seu passat multicultural l’ha marcat i influït fins l’actualitat. Senyors feudals, moriscos, expulsions, guerres, riuades… són elements que han fet de Miravet un lloc d’inquietuds i atracció de forasters. Actualment, des de la recentment creada Associació Cultural Lo Pergi volem canalitzar i revitalitzar tot aquest moviment. Sóm un grup de miravetans, d’interessos i procedències diverses. Aquí, en tenim un petit exemple on, reunits a l’entorn del pas de barca, podem trobar diferents membres de l’associació com: en Paco Navarro, que va ser molts anys el barquer de Miravet; en Joaquim Marsal, artista i professor jubilat de belles arts; l’Èric Vinaixa, músic, cantant i compositor; en Josep Cañabate, historiador i guia; i la Sandra Artigues, la Marisin Fabregat, la Cati Borràs o en Joan Déu que, tenint oficis diversos, són uns apassionats de Miravet, de l’art, de la història… coneixedors d’anècdotes i membres proactius de Lo Pergi.
Històries de Miravet, Cati Borràs (Associació Cultural Lo Pergi)
L'aigua corrent no va arribar a les cases de Miravet fins a l'any 1971. Fins aquell moment, que no es disposava d’aigua corrent, el riu era un bé molt preuat per a la dona. La gent s’espavilava a baixar a la voreta del riu per bastir-se’n, i això que ara seria un desastre, era el més habitual perquè no es coneixia res més.
Per rentar la roba a la vora del riu, les dones portaven unes fustes planes que els hi feia el fuster o també el seu l’home si era prou manyós. Portaven la roba en uns ribells fets de terrissa o llautó, sabó moll (sabó tou) i sabó de llosa (sabó dur), tots dos fets de casa amb sosa i oli. Per a fer el sabó de llosa o de pastilla, a la sosa i l’oli li afegien el suquet d’estovar uns “esclafolls” o closques de l’ametlla.
S’agenollaven al damunt de la fusta a tocar de l’aigua, de vegades glaçada, per les baixes temperatures de l’hivern. Amb una pedra trencaven el gel i amb molta destresa netejaven tota classe de roba. Un cop esbaldida, l’escorrien com més millor per prendre-la cap a casa el menys mullada possible, unes amb el ribell sota el braç, d’altres ansa per ansa i les més destres al damunt del cap. Davall es posaven una rosca feta amb un drap, la capçana, i al damunt s’hi posaven la ribella de la roba i... cap a casa a estendre-la!
Lo Riu és vida, que mai se’ns oblidi, i com diu el meu amic Èric Vinaixa (músic i cantautor miravetà) a la seva cançó Dona del riu:
Dona del riu, dona de mirada tendra, surt de la cendra i dona’m les mans... | Tu, que has viscut sense por, que has lluitat per amor i has vençut els teus mals | Tu, que has brillat més que el Sol, que has cantat des del cor, ets la mare ancestral...
Pere Josep Jiménez Mur (Associació L’Aube)
L’ENTORN FLUVIAL DE MIRAVET
L’entorn natural de Miravet ve marcat per la presència del riu Ebre i les seves planes d’inundació, però també per la Riera de Comte i la seva història geològica en la conformació d’un “delta interior” al Riu Ebre. El riu Ebre ha conformat la presència d’amplíssimes planes de sedimentació al seu marge dret vora Miravet, propiciant fèrtils zones de conreu per a fruita dolça. Alhora, en arribar a peus del cingle on s’ubica el Castell Templer, l’Ebre es veu obligat a fer un gir i canalitzar-se per un espai més estret aigües avall.
A les seves vores podem contemplar la presència d’un bosc de ribera frondós, majoritàriament d’àlbers i salzes blancs, però també de xops i oms autòctons. També creuant el riu al pas de barca podem veure com ha canviat el seu aspecte en les darreres dècades. La manca de riuades regeneradores, per la regulació dels embassaments, l’ha transformat completament. L’aigua ja no és tèrbola i amb sediments, sinó clara, fet que permet que la llum arribi al fons i creixin les plantes aquàtiques (mal anomenades algues) o macròfits. La proliferació d’espècies exòtiques de peixos n’és també una conseqüència d’aquesta transformació de l’hàbitat i de l’acció del ser humà que ha traslladat espècies fora del seu lloc, generant greus impactes. Peixos com el barb o la madrilla gairebé han desaparegut, i el silur i altres predadors exòtics viuen ara en espais fluvials d’aigües més estancades. Afortunadament encara ens queden espècies autòctones com l’anguila o la raboseta de riu. Però sense cabals sòlids i líquids, sense el transport de sediments i les riuades periòdiques, l’Ebre està greument amenaçat.
A Miravet podem veure un exemple de com les aportacions de l’Ebre, però també de la xarxa hidrològica transversal (els cursos d'aigua que hi conflueixen), han modelat el paisatge afavorint el transport de sediments fins arribar al Delta. La Riera de Compte, en episodis de pluges torrencials, en la seva capçalera ha propiciat l’aportació de gran quantitat de sediments fins a generar un autèntic delta interior dins l’Ebre just enfront de Miravet. En una d’aquestes revingudes històriques, fins i tot sembla que va arribar a fer un tancament hidràulic dins del propi riu, bloquejant en part la baixada d’aigües de l’Ebre. Aquest espai que forma el Delta de la Riera de Compte és conegut com el Tamarigar de Miravet. Fins fa dos dècades estava cobert de tamarius, arbustos adaptats a les crescudes del riu, però ara amb l’absència de riuades, està cobert d’arbres de gran port, malauradament també d’exòtics com l’auró americà (Acer negundo).
En aquest espai i al seu entorn, des del Pas de Barca, s’ha habilitat un itinerari interpretatiu senyalitzat per conèixer els seus valors naturals: faunístics, geològics i de vegetació de ribera. Es pot contemplar el bosc de ribera amb arbres monumentals com els xops (pollancres) que trobem en un punt de l’itinerari. També escoltar i veure la diversa fauna de moixons i aus com l’oriol, el blauet, el milà negre, el picot verd, el picot garser petit, el colltort, etc.
L’espai fluvial de Miravet, a nivell de diversitat de fauna es veu complementat amb les zones de cingles a l’entorn del Castell, un hàbitat també d’espècies com el xoriguer, l’àguila cuabarrada, el roquerol, el falcó peregrí... Uns espais naturals únics que mereixen una visita per als amants de la natura i aficionats a l’ornitologia.
REFERÈNCIES I ENLLAÇOS D'INTERÈS
Cañabate, Josep. La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia. Onada Edicions, Benicarló, 2020.
Sistema Automático de Información Hidrológica (SAIH) de la Cuenca Hidrográfica del Ebro: http://www.saihebro.com
SOBRE ELS AUTORS I LES ENTITATS
Josep Cañabate
Historiador, guia del Castell de Miravet i president de l’Associació. Doctor en Història a la Universitat de Barcelona on vaig cursar els meus estudis de llicenciatura i màster, les meves investigacions s’han centrat en l’època moderna, i en especial l’àmbit demogràfic, social i econòmic de Miravet i el seu entorn en els segles XVII i XVIII. Interessat en el passat del poble, la seva recerca i la seva difusió, segueixo la meva tasca a través de Lo Pergi i el CERE (d’on sóc membre de l’equip directiu des del 2017).
Després d’estudiar a Barcelona he pogut retornar a Miravet, on sempre vaig seguir vinculat amb la família, part dels meus estudis i la feina dins del sector turístic i cultural de l’Ajuntament i el Castell. D’aquesta manera seguir treballant per Miravet, el territori i la seva gent, posant en valor les meves investigacions històriques amb l’actualitat, on les transformacions socioeconòmiques dels tres darrers segles són claus per entendre la perspectiva actual, ja sigui l’evolució demogràfica, la producció agrícola, la propietat o l’artesania i el comerç. Gràcies a l’equip humà que formen Lo Pergi i el CERE fem possible que la cultura, la recerca i el moviment associatiu segueixi viu a Miravet i la Ribera d’Ebre. I sempre cerquem el recolzament i col·laboració de molta més gent.
Associació Cultural Lo Pergi
Fundada a finals del 2021 és una associació jove que reuneix un gran nombre de persones i interessos de Miravet a l’entorn de tota classe d’activitats i actes (pintura, cinefòrums, música, ball, escacs, història, manualitats, òpera, etc.). Amb més de 150 socis i quasi un centenar d’activitats, ençà la seva fundació LO PERGI s’ha convertit en un referent de Miravet per activar i revitalitzar el moviment cultural de tota classe i edats.
Instagram: lopergi_miravet |Facebook: lopergimiravet
Associació L'Aube
L’ASSOCIACIÓ L’AUBE és una entitat sense ànim de lucre nascuda el 2021 amb seu a la població riberenca de Móra la Nova. Entre els objectius fundacionals de l’associació consta: impulsar, promoure i dur a terme projectes de conservació i recuperació del patrimoni natural i dels espais naturals, integrant les estratègies de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, estratègies de biodiversitat, i de salut i natura de Catalunya. Es recalca en aquest sentit la vinculació entre espais naturals, salut i societat.
Per aconseguir aquest objectiu: es promouen acords de custòdia amb propietaris privats i administracions; es fomenta la participació ciutadana i el voluntariat ambiental; es treballa amb centres de col·lectius en risc d’exclusió social i amb les entitats i administracions que els gestionen. Més enllà dels projectes de conservació: s’impulsa la recerca amb centres universitaris; es fomenta la responsabilitat social de les empreses; s'impulsa i col·labora amb iniciatives que generin ocupació i activitat econòmica al territori, des d’una vocació de respecte al patrimoni natural, la transició ecològica i el repte demogràfic.
En l’àmbit educatiu i formatiu L’AUBE, amb la col·laboració de les diferents administracions, impulsa la creació a la Ribera d’Ebre de la primera ESCOLA DE RIU de Catalunya. Sota aquest concepte s’apleguen activitats d’educació ambiental i formació especialitzada, memòria històrica vinculada al riu i pràctica esportiva, entre altres, en el marc d’un projecte de major abast de dinamització comarcal.
D’ençà la seva creació hem desenvolupat diferents projectes de gestió d’hàbitats i espècies, educació ambiental, planificació i gestió del patrimoni natural, integració social, i salut i natura. El nostre àmbit d’actuació són les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.