Façanes fluvials de l'Ebre: El meandre de Flix
El corrent de l'Ebre, o Hiberus com el menciona Plini el Vell, conforma el meandre de Flix, amb usos i aprofitaments històrics i actuals.
Vídeo: Un recorregut pel meandre de Flix que acull en el seu centre el nucli de la població. Diferents emplaçaments ens permeten apropar-nos a la realitat i la cultura del riu des de diferents aspectes: la navegabilitat, la industrialització (la presa, la central hidroelèctrica), el paisatge de bosc de ribera als Xops com a part de la Reserva Natural de Sebes, el pas de barca accionat elèctricament.
Coordinat amb Associació La Cana, Grup de Natura Freixe, Olga Poblet i Ajuntament de Flix. Amb: Jaume Masip Llop (Associació La Cana), Olga Poblet (biòloga), Jordi Rofes (biòleg, Grup de Natura Freixe).
Olga Poblet, Jaume Masip (Associació la Cana), Jordi Rofes (Grup de Natura Freixe)
Olga Poblet
La vila de Flix té una llarga història en la qual el seu origen recau en la seva ubicació estratègica, des de l'època Medieval fins a l'actualitat.
Ben és sabut que els assentaments poblacionals al voltant de l'Ebre buscaven la fertilitat de les terres pel conreu, i en aquest cas el meandre oferia una extensa superfície de terres per alimentar la població i aliments derivats de la pesca tradicional. A més a més, la seva ubicació al llarg d'aquest meandre oferia un control sobre el transport de mercaderies del riu Ebre i evidentment sobre la defensa territorial.
La navegabilitat i el transport al llarg de l'Ebre eren tan importants que es cobraven tributs per poder navegar amb els llaguts carregats de mercaderies. Això generava "ocupació" amb les fondes al marge dret del pas de barca destinades només pels llaguters. Fins i tot, quan en la industrialització es van començar a construir les primeres preses i embassaments de l'Ebre (dècades 30 i 40), es tenia en compte la necessitat de garantir la navegabilitat del riu Ebre amb la construcció de canals o túnels per facilitar els canvis de nivells de cota entre l'embassament i el riu provocats per la construcció de la presa. Aquests passos són coneguts amb el nom de "resclosa".
Però la navegabilitat no fou l'únic gran aprofitament. L'aigua del riu Ebre com a recurs, també ha estat un dels grans aprofitaments de la història de l'Ebre fins l'actualitat. La ubicació de Flix vora el riu Ebre fou clau per l'assentament de la Fàbrica Química Flix i la seva colònia (1907), utilitzant l'aigua en els seus cicles de producció, com a generadora d'energia hidràulica, i (podem dir fluixet) com a punt d'evacuació de productes residuals.
Finalment, no podem oblidar que l'Ebre ha estat un clar generador de paisatge i biodiversitat. La seva hidrogeologia i aprofitaments industrials han fet crèixer, al seu pas per Flix i el seu meandre, un bosc de ribera amb una riquesa específica de flora i fauna de gran valor ecològic. Ara sabem que l'aprofitament hidroelèctric a Flix provocà que el conegut "riu de dalt" es transformés i canviés la seva naturalesa de "riu" a "embassament". Aquest fenomen junt amb l'abandonament de cultius agrícoles com a conseqüència de la industrialització del municipi, han generat una de les extensions més importants de canyissar i bosc de ribera de Catalunya: la Reserva Natural de Sebes.
Jaume Masip (Associació La Cana)
L’Ebre ha estat, des de temps immemorials, una important via estratègica de comunicació i transport de persones i mercaderies, des del Mediterrani fins a l’interior de la península. La primera referència històrica sobre navegació fluvial a l’Ebre la trobem ja en època romana al Naturalis Historia de Plini el Vell (naturalista, científic i militar romà): A continuació de la regió dels ilergaons, el corrent de l’Hiberus, ric pel seu comerç fluvial, que neix entre els cantabris [...], flueix durant 450.000 passes, essent navegable en un trajecte de 260.000 passes [...]. Per ell, els grecs nomenaren Hiberia a tota la Hispania.
Al llarg dels segles, a l’entorn del riu es va generar tota una estructura econòmica de característiques pròpies que la diferenciava d’altres zones de Catalunya. L’Ebre era una font constant de recursos i les maneres d’aprofitar-los eren molt diverses. Tot i que la més important va ser sense dubte la navegació fluvial, també n’hi havia d’altres:
Les barques de pas: un mitjà de transport que permetia salvar la distància entre les dues ribes del riu. A Flix, antigament n’hi havia dues barques de pas, una al riu de dalt i l’altra al riu de baix. És molt probable que la primera barca de pas fos establerta pels musulmans, així com l’assut, la sínia i un port fluvial.
Les sínies, algunes de gran mida com la de Flix, recollien l’aigua per regar les terres cultivades i els horts.
Els molins fariners, de barques o terrestres, que aprofitaven l’energia hidràulica per al seu funcionament.
La pesca també era una activitat important en algunes localitzacions ebrenques, especialment rellevant va ser la pesquera del Raget a Flix.
Molts oficis estaven lligats a l’activitat fluvial, des de patrons de llaüt i calafats fins a terrissaires o soguers.
L’activitat, però, més important que permetia el riu Ebre era la navegació fluvial, sent un mitjà de transport que facilitava desplaçar mercaderies i persones per bona part del territori. Els desplaçaments solien fer-se amb llaüts, unes embarcacions de poc calat que podien arribar a transportar fins a 30 tones de material. Navegaven a vela, si feia vent; amb el corrent del riu, quan n’hi havia; i també amb tracció humana o animal gràcies a les "sirgues": les cordes que estiraven l'embarcació de de terra (el camí de sirga) per fer-la avançar contra corrent o anar d'una ribera a l'altra del riu. Hem de tenir en compte que la navegació fluvial va ser necessària fins a mitjans del segle XIX per la precarietat en què es trobaven les vies de comunicació terrestres.
A partir del 1400, quan la ciutat de Barcelona compra la baronia de Flix i la Palma, es fa evident la importància del seu port com a centre de distribució de mercaderies. Des de l’Edat Mitjana i fins al segle XIX, les mercaderies més habituals que es transporten per l’Ebre són molt diverses: cereals, oli, sal, taronges, arròs, terrissa...
A les últimes dècades del segle XIX es comença a transportar carbó des de les mines de Mequinensa cap als pobles a la vora de l’Ebre, poblacions costaneres i ciutats com Barcelona. Un factor que va afavorir el comerç d’aquest material va ser la instal·lació de fàbriques de guix i ciment al baix Ebre i, especialment, la instal·lació de la fàbrica electroquímica de Flix al 1897.
Tot i així navegar per l’Ebre no ha esta mai una tasca fàcil. La manca d’un cabal regular, els estiatges i les riuades constants feien difícil la navegació. És per això que al llarg de la història es posen en marxa nombrosos projectes per facilitar la navegabilitat del riu: l’embassament de Flix, la nova central hidroelèctrica i el pont.
La façana fluvial del riu de baix: el pas de barca
Al riu de Baix hi trobem un dels últims passos de barca que queden en tot l’Ebre. Muntat sobre dos llaguts de dimensions considerables (el llagut Democràcia i el Mare de Déu de l’Assumpció), la barca pot transbordar diversos vehicles i vianants alhora. Aquest tradicional sistema per travessar el riu als pobles de l’Ebre ha anat desapareixent a mesura que es construïen ponts, tal com va passar amb el pas de barca del riu de dalt.
Originàriament aquest pas de barca estava situat una mica més amunt i era diferent del que veiem avui en dia: l’accés era per unes rampes i funcionava amb la corrent del riu. Quan es va construir l’embassament, el riu es va quedar sense corrent i es va necessitar un sistema amb motor que estirés l’embarcació ja als anys 60.
Jordi Rofes (Grup de Natura Freixe)
Els rius son elements naturals que generen variacions en el paisatge esperat. Una serralada litoral amb una massa continua de bosc, un matollar mediterrani, un bosc pirinenc… es veuen sobtadamemt interromputs per la presència d’un torrent, un rierol o un riu que trenca aquesta uniformitat, formant unes linies generalment sinuoses i d’un color diferent al predominant.
El cas de l’Ebre, a la Ribera d’Ebre, deu ser un lloc on aquest fet s’aprecia més, donat que els colors marrons, verds clars, es veuen trencats per la gruixuda linia de color verd fosc que dibuixa el riu. Això és així donat que en una zona on la pluja és escassa, l’aigua que porta el riu genera una gran oportunitat per a la fauna i la flora que, si no fos pel riu, no hi seria. Un altre fet que es dona en aquesta zona és que en estar prop de la desembocadura, l’aigua encara circula de forma més sinuosa. L’aigua, la geologia i el temps han generat una enorme corba a Flix: lo meandre, un element paisatgístic monumental i alhora generador d’una gran biodiverstat.
Des de la garriga propera, quan ens atancem a l’Ebre ens sobta la densitat, la frondositat i l’alçada de la vegetació pel contrast amb la vegetació predominant a la zona: baixa, de fulla estreta, de port petit. Els aubes, els xops, els salzes, els freixes, els verns… tots ells són arbres molt depenents de la presència de l’aigua i s’alineen en paral·lel al riu, distribuïts segons la seva resistència a les inundacions. Tots ells càducs, fan que a la tardor el bosc exploti de colors grocs i taronjes, conferint al paisatge una bonica versió durant unes setmanes, que no succeeix en les avorrides pinedes ni els monòtons matollars. Aquestes formacions boscoses, el que en diem boscos de ribera, han estat en general i per diferents causes antròpiques, delmades. Però a Flix hi ha dos importants indrets on aquests boscos agafen una de les seves darreres expressions a l’Ebre: la Reserva Natural de Sebes i els Xops. Els Xops es una formació boscosa situada a l’altre costat del poble i curiosament mal anomenada, ja que l’arbre predominant no és el conegut com xop (Populus nigra) sinó el seu cosí germà: l’aube (Populus alba). Un bosc en el qual els arbres assoleixen grans dimensions i que genera un microclima gens despreciable a l’estiu. Al costat d’aquest bosc se’n situa un altre de ben curiós format per gatells (que en altres indrets de Catalunya es coneixen com tamarius). Curiós perquè està format per gatells de diàmetres considerables, estranys a Catalunya. Aquestes masses forestals i tota la vegetació arbustiva, lianosa i herbàcia que les acompanya, genera un hàbitat per a una infinitat d’espècies d’animals. Des dels més depenents de l’aigua, que serien els amfibis, fins els que no ho serien tant, com els ocells o els mamífers, juntament amb tota la cort d’invertebrats: hi ha una enorme representació de famílies, totes elles enllaçades a través de la gran xarxa tròfica que possibilita l’aigua de l’Ebre.
Però la dinàmica natural que seguirien els hàbitats associats al riu en el seus cicles anuals han quedat modificats per la mà de l’home. Des dels usos més antics com l'aigua de beure, d’alimentació, de reg, de navegació, fins als més actuals, lúdics i esportius, passant per l’ús industrial i energétic, l’home ha deixat petjada al riu. Així, modificant el cabal (en quantitat i estacionalitat), alterant la qualitat de l’aigua i instal·lant-hi infraestructures, s’han modificat els hàbitats, les espècies, la seva distribució… A aquest fet, se li afegeix l’arribada de les espècies exòtiques (normalment degut a causes humanes). Espècies que també generen el seu impacte sobre els ecosistemes, com ara el musclo zebrat que causa una clarificació de l’aigua, o el silur que ha modificat greument la comunitat de peixos. Tot això fa que actualment en aquest tram del meandre de Flix, el riu estigui alterat.
En un escenari de canvi global marcat per l’augment de temperatura i el canvi en el règim de pluges: cap a on va aquest riu, la biodiversitat que possibilita i el paisatge que crea? Doncs és d’esperar que amb una disminució del cabal i un canvi en el règim estacional, els impactes que ja pateix el riu, vagin a més… Hi ha, però, alguns fets positius com la recuperació de la madrilla, peix autòcton, o que el nou Pla Hidrològic de l’Ebre incorpori un cabal de manteniment de 10m3/s al meandre de Flix. Confiem en la resiliència de les espècies i que, ara sí, la mà de l’home intervingui en positiu.
REFERÈNCIES
Blanch Amorós, J. (2016). Gent de riu - http://gentderiu.blogspot.com/
Collazos Ribera. J.A. (2018). “La memòria del Camí de Sirga i la navegació a l’Ebre al llarg del temps” a Lo riu com a herència. Associació Cultural Lo Llaüt.
Masip Llop, J., Muñoz Hernàndez, P. (2018). Flix al segle XVII. Associació Cultural La Cana.
Sánchez Cervelló, J., Visa Ribera, F.R. (1994). La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840 – 1940). La Veu de Flix
Vinaixa Miró, J.R. (1994). La navegació per l’Ebre català en el darrer quart del segle XVIII (de Riba-roja a Miravet). Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre
Reserva Natural de Fauna Salvatge Sebes i Meandre de Flix: http://www.sebes.cat
Programa de TV3 dedicat als boscos de ribera i amb Martí Boada (un dels grans naturalistes catalans) com a conductor, parlant dels boscos de ribera a Flix: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/boscos/boscos-de-ribera-flix/video/3900130/
Descripció de l’espai del Pla d’Espais d’Interès Natural “Ribera de l’Ebre a Flix”: https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/terres_de_l_ebre/ebx/
SOBRE ELS AUTORS
Jaume Masip: Actualment soc el President de l’Associació cultural La Cana, fundada l’any 2001 per a la defensa del patrimoni històric i arqueològic de Flix. Entre les meves funcions coordino les relacions institucionals, projectes d’arqueologia, l’organització de jornades de patrimoni, així com tasques de manteniment i inversions de l’associació.
Olga Poblet: Soc bióloga conservadora i consultora mediambiental especialitzada en la sostenibilitat. Des de fa 10 anys que treballo com a professional independent per a l’empresa privada, entitats i administració pública, per un model de desenvolupament sostenible: des del punt de vista mediambiental (de conservació de la natura, estudis d’impacte ambiental, integració ambiental) a aspectes més socioeconòmics (turisme de natura sostenible i construccions sostenibles). Buscar l’equilibri entre conservació i desenvolupament és possible, i aquesta és la meva missió professional. https://www.linkedin.com/in/olga-poblet-sobrino/
Jordi Rofes: Soc biòleg i actualment treballo al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Anterioment havia treballat a l’Ajuntament de Flix, en una fundació dedicada a la conservació de la natura i com a consultor ambiental. Actualment soc el vicepresident del Grup de Natura Freixe.
Juntament amb amics i amigues de Flix i animats pel que llavors era l’alcade de Flix, Toni Sabaté, l’any 1989 vam fundar el Grup de Natura Freixe. La idea que vam tenir en aquell moment, el moment de “pensa globalment, actua localment”, era constituir una entitat dedicada a l’estudi i a la divulgació de la natura. Avui en dia som una entitat referent a Catalunya en gestió d’un espai natural protegit des de les entitats locals i en custòdia del territori i tenim una gran experiència en la realització d’estudis de medi natural.
Crec que la feina d’una entitat com el Grup de Natura Freixe va més enllà de l’àmbit local ja que contribueix a visibilitzar i valoritzar tot un territori, enfortir la conservació dels espais naturals protegits, així com a la diversificació econòmica i la dinamització socieconòmica. Durant molt temps hem viscut d’esquena al riu, és hora de tornar-li tot lo que mos ha donat, tenim el coneixement, les eines i els recursos.