Ritmes de la natura: el saber fenològic a la Serra d’Almos
La fenologia ens dona claus sobre l'impacte del canvi climàtic en el cicle vegetal i com afecta els essers vius, vegetals o animals
Des del 1971 Josep Borrell ha recollit les dades climàtiques i fenològiques del seu entorn, la Serra d'Almos. Ara Ismael Bentieb d'Associació l'Aube – Escola de Riu pren el relleu seguint el guiatge, l'experiència i els coneixements del mestre Josep Borrell. La fenologia estudia les relacions entre els factors clmàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques del essers vius, vegetals o animals. Per això ens està donant claus importants per analitzar l'impacte del canvi climàtic en el cicle vegetal i com afecta les espècies vegetals i animals.
Coordinat amb Associació L'Aube – Escola de Riu. Amb la col·laboració de l'EMD La Serra d'Almos i Ajuntament de Tivissa. Amb: Josep Borrell Bargalló (pagès, aficionat a la climatologia i la fenologia), Ismael Bentieb (geògraf, Associació L'Aube – Escola de Riu), Olga Poblet (biòloga). Agraïments: Clara Campo Borrell i família Borrell Cedó.
Olga Poblet (biòloga)
La Serra d'Almos, un petit municipi de la Ribera d'Ebre situat entre l'Espai Natural de la Serra de Llaberia i el Parc Natural del Montsant, és ben conegut pels productes locals: les seves delicioses coques i pastissos, el seu exquisit vi de denominació D.O. Montsant i el seu preciat oli D.O Siurana.
Però viure de l'agricultura no ha estat mai fàcil. El clima Mediterrani marcat per períodes estacionals, períodes de sequera alternats amb episodis tormentosos i inundacions, juntament amb les plagues patides en diferents conreus, han fet que els homes i les dones que treballaven les terres observessin contínuament la relació entre els factors meteorològics i climàtics amb els fenòmens o manifestacions de la natura. És a dir: els cicles biològics en animals i plantes, com per exemple la migració d'aus, l'hivernació, les mudes, els canvis d'activitat, la floració, la maduració dels fruits o la caiguda de les fulles... I per què? Doncs la transmissió d'aquestes dades d'observació en molts anys ha ajudat, no només a poder elaborar prediccions, sinó també a millorar la gestió i el rendiment dels cultius.
Aquestes dades es coneixen com a dades fenològiques, i actualment, o des dels últims 100 anys, s'anoten en observatoris meteorològics a partir de la informació subministrada per persones voluntàries i/o en centres especialitzats amb personal científic. Però la ciència de la fenologia, com així es coneix, no deixa de ser la part més acadèmica d'unes observacions directes que ja es venien prenent de generacions en generacions. Aquesta observació de la natura es transmetia de forma oral per la cultura o la saviesa popular, en forma de dites i refranys. Existeix un ampli refranyer temàtic d' animals i plantes, i la seva relació amb el temps meteorològic o els canvis estacionals. Alguns fins i tot emeten prediccions referents a bones o males collites. Qui no ha sentit per exemple:
Cel de cabretes, aigua a les bassetes.
Si l'oreneta vola baix, aigua recela.
Aigua de gener, omple botes i graner.
A despit del gener, floreix l'ametller.
Quan trona pel febrer, tremola el vinyater.
Pel febrer has de llaurar el que pel març vulguis sembrar.
Quan pel març trona, l'ametlla es bona.
De la flor que pel març veuràs, poc fruit te'n menjaràs.
Pel maig, floreix l'olivera i grana el blat.
Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny.
Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa, celler buit i molta fam.
Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou.
Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va.
Si l'any se'n va rient, bon any vinent.
Actualment, però, la situació de canvi climàtic ens presenta molts dubtes: està canviant tot plegat? La durada de les estacions està canviant així com les coneixem? Els comportaments biològics estan canviant? Amb els anys, el refranyer popular haurà canviat?
Ismael Bentieb (geògraf, Associació L'Aube-Escola de Riu)
La sèrie de la Serra d’Almos és la sèrie fenoclimàtica més llarga de Catalunya, enregistrada per Josep Borrell i Bargalló, pagès i fenòleg. Als 26 anys Josep va iniciar les mesures sistemàtiques de pluja pel seu compte, i des de l’any 1971 (als 31 anys) enregistra de forma ininterrompuda les observacions fenològiques de diverses espècies vegetals i d’insectes del seu mas i finques de cultiu.
Les espècies que s’estudien són espècies autòctones i configuren unes dades d’interès per la seva utilitat a nivell agrari i per l’estudi de l’afectació del canvi climàtic en les diferents fenofases.
Les espècies d’arbres i vegetals són les següents:
Alzina amarga (Quercus ilex ilex) | Alzina bellota (Quercus ilex ballota) | Avellaner (Corylus avellana) | Cirerer (Prunus avium) | Estepa Blanca (Cistus albidus) | Farigola (Thymus vulgaris) | Fonoll | Foeniculum vulgare | Ginesta (Spartium junceum) | Olivera (Olea europeae) | Olivarda (Dittrichia viscosa) | Lledoner (Celtis australis) | Mata (Pistacia lentiscus) | Magraner (Punica granatum) | Noguera (Juglans regia) | Perera (Pyrus communis) | Pomera (Malus domestica) | Presseguer (Prunus pèrsica) | Roure (Quercus robur) | Romer (Rosmarinus officinalis) | Servera (Sorvus domestica) | Vinya (Vitis vinífera).
Les espècies d’ocells i insectes observades són les següents:
Puput (Upupa epops) | Abellerol (Merops apiaster) | Abella (Apis mellifera) | Oreneta (Hirundo rústica) | Falciot (Apus apus).
En quant a la metodologia per a la presa i anàlisi de dades de la sèrie, es divideix en dos blocs:
Estudi climàtic: La presa de dades meteorològiques diàries consisteix en el desplaçament diari a la Serra d’Almos per observar les diferents variables sobre l’estat del cel, temperatures i meteors presents. Un cop s’han obtingut les dades s’introdueixen a la base de dades pròpia per fer-ne l’anàlisi i posteriorment introduir-les a la base de dades.
Estudi fenològic: Es prenen les dades mitjançant la presa de fotografies de cada espècie per identificar les diferents fenofases: foliació, floració, maduració i caiguda de fulles. S’extreuen aproximadament imatges cada 8-10 dies ja que es considera un rang temporal suficient per al desenvolupament de les diferents fenofases. Un cop obtingudes les imatges s’introdueixen les dates a la nostra base de dades per poder seguir l’anàlisi fenològica. Posteriorment s’analitzen les dades per poder relacionar les dates de les fenofases en relació a anys anteriors i en relació a les dades meteorològiques anuals.
Les dades s’han compartit amb el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Agència Estatal de Meteorologia.
Com en totes les sèries de llarga durada, arriba l’hora del relleu generacional, en aquest cas amb més importància per ser la sèrie més llarga del nostre país. Des de principis de 2022 estem treballant conjuntament amb Josep Borrell per realitzar aquest traspàs de pràctiques i experiència i donar continuïtat a la sèrie a través de l'Associació L'Aube. D’ençà l’1 de juliol de 2022 fem la presa de dades i el seu anàlisi, sempre amb el suport de Josep Borrell. Aprofitant el coneixement de les finques on es realitzen les observacions per part de l’equip tècnic de L’Aube, la presa de dades sistemàtica està assegurada.
Recalquem que la sèrie fenoclimàtica de la Serra d’Almos és de vital importància pels dos motius esmentats: la continuïtat de les dades i la seva llargada. A més, la dedicació que han posat Josep Borrell i la seva família a la sèrie va més enllà d’unes simples dades: és una vocació i una estima al territori. Per aquest motiu i per la meva estima cap a Josep (hem sigut i continuem sent veïns del poble) és important que la sèrie tingui el relleu que es mereix. L’Associació l’Aube ha apostat per aquesta sèrie sense cap tipus d’interès. A més com a tècnic de L’Aube, conec de primera mà la Serra. Actualment treballem en equip per donar continuïtat a la sèrie, amb Josep que col·labora per voluntat pròpia perquè com diu ell “me dona vida”.
En referència al manteniment cultural del paisatge:
El mosaic agroforestal ha patit canvis significatius degut a diversos motius: despoblament rural, pèrdua d’activitat agrària, desinterès pel territori rural fora de l’àrea metropolitana. Aquests motius, entre d’altres, han portat a que el paisatge rural es vagi degradant amb totes les problemàtiques que això suposa. En quant als espais forestals, cada vegada més grans i continus, suposen un risc d’incendis molt elevat i una pèrdua de biodiversitat molt important que acaba afectant a l’activitat humana (pèrdua de pol·linitzadors, espècies d’interès protegides, etc). També s’estan perdent molts camps de conreu per la falta de relleu generacional. L’agricultura no es veu com una oportunitat de desenvolupament econòmic i territorial, i això és un gran error. Potser ens aniria bé tornar als orígens. Evidentment, tots aquests canvis afecten a la cultura. Com apunta Olga Poblet, alguns refranys potser s’han d’actualitzar o canviar. Les dades fenoclimàtiques també ens mostren canvis en algunes espècies, però gairebé sempre són canvis cíclics i molt dependents de la meteorologia anual. No m’atreveixo a dir que alguna espècie ha patit transformacions en les seves fenofases. Això sí: els efectes de la crisi climàtica són notoris en tot el territori. Els boscos estan patint estrès hídric i en molts casos estan fora del seu rang climàtic. El risc és que els propers boscos de la Ribera d’Ebre esdevinguin boscos de màquies i garrigues.
SOBRE ELS AUTORS
Olga Poblet
Soc bióloga conservadora i consultora mediambiental especialitzada en la sostenibilitat. Des de fa 10 anys que treballo com a professional independent per a l’empresa privada, entitats i administració pública, per un model de desenvolupament sostenible: des del punt de vista mediambiental (de conservació de la natura, estudis d’impacte ambiental, integració ambiental) a aspectes més socioeconòmics (turisme de natura sostenible i construccions sostenibles). Buscar l’equilibri entre conservació i desenvolupament és possible, i aquesta és la meva missió professional.
https://www.linkedin.com/in/olga-poblet-sobrino/
Ismael Bentieb, Associació l'AUBE i Escola de Riu
President i tècnic de l’Associació l’Aube. Graduat en Geografia i Ordenació Territorial, URV. Màster en Planejament territorial, Governança i Lideratge territorial, URV. Responsable de la Comissió de Natura del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE).
L’ASSOCIACIÓ L’AUBE és una entitat sense ànim de lucre nascuda el 2021 amb seu a la població riberenca de Móra la Nova. Entre els objectius fundacionals de l’associació consta: impulsar, promoure i dur a terme projectes de conservació i recuperació del patrimoni natural i dels espais naturals, integrant les estratègies de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, estratègies de biodiversitat, i de salut i natura de Catalunya. Es recalca en aquest sentit la vinculació entre espais naturals, salut i societat.
Per aconseguir aquest objectiu: es promouen acords de custòdia amb propietaris privats i administracions; es fomenta la participació ciutadana i el voluntariat ambiental; es treballa amb centres de col·lectius en risc d’exclusió social i amb les entitats i administracions que els gestionen. Més enllà dels projectes de conservació: s’impulsa la recerca amb centres universitaris; es fomenta la responsabilitat social de les empreses; s'impulsa i col·labora amb iniciatives que generin ocupació i activitat econòmica al territori, des d’una vocació de respecte al patrimoni natural, la transició ecològica i el repte demogràfic.
En l’àmbit educatiu i formatiu L’AUBE, amb la col·laboració de les diferents administracions, impulsa la creació a la Ribera d’Ebre de la primera ESCOLA DE RIU de Catalunya. Sota aquest concepte s’apleguen activitats d’educació ambiental i formació especialitzada, memòria històrica vinculada al riu i pràctica esportiva, entre altres, en el marc d’un projecte de major abast de dinamització comarcal.
D’ençà la seva creació hem desenvolupat diferents projectes de gestió d’hàbitats i espècies, educació ambiental, planificació i gestió del patrimoni natural, integració social, i salut i natura. El nostre àmbit d’actuació són les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.