MATRIX CULTURA 2050 TERRES DE L'EBRE: Flux de treball i creació
Programa d'actuacions a Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, adreçant el manteniment cultural del paisatge des dels coneixements locals.
| Un programa d'actuacions i transmissions amb el riu Ebre com a eix vertebrador i el recurs de l'aigua com a força i element configurador del paisatge | Un escenari creatiu i participatiu d'experiències, memòries i pensaments | Un recurs de documentació, visibilització i reconeixement d'actors i iniciatives locals en la seva aportació al manteniment cultural del paisatge i la seva diversitat |
Impulsat per l'associació Livemedia per a les Arts i Cultures en Xarxa
MATRIX CULTURA 2050 és un projecte operatiu des del 2020 que advoca per la cultura com a matriu de sostenibilitat amb la mirada adreçada al territori com a paisatge cultural.
A partir dels mitjans de vídeo online i altres eines TIC, MATRIX CULTURA 2050 TERRES DE L'EBRE mostra el valor d'iniciatives artístiques, culturals i locals, en relació al "manteniment cultural del paisatge" des de les seves pràctiques i coneixements.
A les Terres de l'Ebre enfoquem el riu Ebre com a eix vertebrador i el recurs de l'aigua com a força i element configurador del paisatge, conjugant les dimensions culturals, socials i ambientals.
Fins a finals de desembre el programa desplega una sèrie d'actuacions amb les entitats participants i actors locals a partir d'un flux de treball que inclou: la construcció d'una sèrie d'esdeveniments —escenes, itineraris, converses, intervencions— incidint en formats creatius de "transmissió d'entorns i paisatges culturals" (en directe a https://x.com/livemedia i els comptes de les organitzacions participants). Es continua amb l'elaboració de temes i narratives en relació a la sostenibilitat i el manteniment cultural del paisatge amb la publicació de "posts de lectura llarga" acompanyats de l'edició de les transmissions i altres gravacions de camp, en aquesta mateixa plataforma. Fins arribar a la creació d'una sèrie de videografies documentals en format d'assaig audiovisual pel seu visionat expositiu i online, recalant en diferents moments de debat i trobada.
Així es va constituint un recurs de documentació, visibilització i reconeixement dels actors i iniciatives participants en la seva aportació a la sostenibilitat de la pròpia cultura, els seus paisatges i territoris.
PROGRAMA D'ACTUACIONS I TRANSMISSIONS DE MATRIX CULTURA 2050 TERRES DE L'EBRE [d'octubre a desembre 2024]
Seguint la dinàmica del flux de treball #matrixcultura2050, el programa d'actuacions es va completant, revisant i actualitzant. Podeu consultar aquesta publicació, https://x.com/livemedia o contactar-nos a info@lab-livemedia.net
En seguiment als esdeveniments/transmissions s'aniran publicant els posts de lectura llarga en correspondència amb les actuacions, constituint progressivament un recurs de documentació, visibilització i reconeixement dels actors i iniciatives participants en la seva aportació a la sostenibilitat de la pròpia cultura, els seus paisatges i territoris.
EXPOSICIÓ MATRIX CULTURA 2050 A TERRES DE L'EBRE: ELS CAMINS DE L'AIGUA
Del 4 d'octubre al 9 de novembre: Biblioteca Mestre Cabré de Tivissa.
Del 16 de novembre al 8 de desembre: Museu Can Don Joan de Vinebre.
Exposició realitzada per Livemedia, Ajuntament de Tivissa, Ajuntament de Vinebre i IRMU en el marc del Recercat 2024, i que recull totes les contribucions dels centres d'estudis i agents participants al programa d'actuacions realitzat al 2023 amb el suport del Fons Europeu Next Generation-Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, IRMU, CERE, i la col·laboració dels Consells Comarcals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Arxiu Comarcal de Ribera Ebre.
L'ART DE LA TERRA I LA CULTURA DEL VI: A LA PARTIDA DE LOS GRAUS I LES SERRES A GANDESA I BATEA, LA TERRA ALTA
Entenent la vinya com a protectora del paisatge, de la mà de Núria Altés des de les finques del Celler Herència Altés a la partida de los Graus i les Serres a Gandesa i Batea, coneixem unes pràctiques agroecològiques que promouen la biodiversitat i uns valors vers el cultiu de la terra, mostrant la dimensió cultural del paisatge, de l'ecosistema agrícola i "com els sistemes agrícoles vius no poden existir sense les seves cultures associades".
Coordinat amb: Celler Herència Altés. Agraïment: DO Terra Alta.
Amb: Núria Altés (Celler Herència Altés); els veremadors Joan Novak, Zaman Mohamad, Ali Parvez, Manradi Fatty, Casir Mahmod, Norddin Mestour, Sattad Bashir, Ahmed Blady, Mohamed Mamadiel Jonsay i Lesli Derks; Maria Escobedo (Livemedia).
https://matrixcultura2050.substack.com/p/lart-de-la-terra-i-la-cultura-del | L'art de la terra i la cultura del vi a la Terra Alta. Entenent la vinya com a protectora del paisatge i el relat que hem de guanyar a la ciutat des de la Terra Alta. Núria Altés.
UNA NAVEGACIÓ PER L'EBRE DE MIRAVET A BENIFALLET
La navegabilitat del riu Ebre i l'actualitat del geosistema de la seva conca. Un recorregut navegant pel riu Ebre amb la facilitació de l'embarcació de l'IDECE, entitat responsable de la navegabilitat del riu fins a Amposta. Entorn als aprofitaments històrics i actuals del riu Ebre com a artèria de comunicació; la tasca de custòdia de l'entorn fluvial; el paisatge de ribera, i la memòria viva dels usos del riu.
Coordinat amb: IDECE, Grup Científic Ebre Recerca.
Amb: Àlvaro Arasa Tuliesa (Dr. en Geologia, EbreRecerca), Olga Poblet (Biòloga), Àlex Aliau (patrò de l'embarcació, IDECE).
https://matrixcultura2050.substack.com/p/una-mirada-al-riu-ebre-des-del-passat Una mirada al riu Ebre des del passat geològic fins la navegabilitat. És evident que els rius no neixen: són el resultat d'acumular les aigües de pluges que cauen dintre de la seua conca hidrogràfica. Àlvaro Arasa Tuliesa i Olga Poblet.
ART AL RAS ALS CAMINS DE LA TERRA ALTA: ÉS L’ART, ÉS LA NATURA, AMB CONSCIÈNCIA.
Art al Ras neix al 2001 amb la filosofia de donar a conèixer la comarca mitjançant l'art, comunicant els dotze pobles de la Terra Alta a través dels seus antics camins. En l'actualitat Art al Ras suma més de 50 obres escultòriques que es van mantenint amb la complicitat del Consell Comarcal de la Terra Alta (Turisme i Cultura), dels 12 ajuntaments i dels particulars que cedeixen el seu troç per col·locar les obres. Amb l'objectiu d'estimular i propiciar una nova manera de mirar i viure l'entorn i el paisatge, conjugant art, natura, patrimoni i paisatge. I al mateix temps una forma de recuperar i mantenir vius els antics camins.
"Un grup heterogeni d'artistes integrat per pintors, escultors, poetes i escriptors han unit esforços per realitzar una sèrie d'escultures poemes visuals que, instal·lats als camins de la Terra Alta, intenten crear en l'espectador la idea d'unió entre art i natura".
Una conversa amb els seus creadors a l'entrada del Poble Vell de Corbera i una mostra d'algunes de les obres descrites pels artistes, en un recorregut pels antics camins de Corbera a Vilalba dels Arcs, a La Fatarella, La Pobla de Massaluca, de Batea a Caseres, a Horta de Sant Joan, de Bot a Gandesa.
Camí de la Fatarella a la Pobla de Massaluca. Xavier Garcia Pujades. Poesia. SOLITARIS | ASPRES | I LLUMINOSOS | CAMINS DE LA TERRA ALTA
Coordinat amb: Jesús Pedrola (Associació Poble Vell de Corbera) i Josep Cañada (Zero Mig partit pel Mig), Consell Comarcal de la Terra Alta.
Amb la participació de: Jesús Pedrola i Josep Cañada (artistes i impulsors d'Art Al Ras), Encarna Pons Aldavert, Xavier Solé Borràs, Xavier Garcia Pujades i Sergi Quiñonero (Artistes d'Art al Ras), Maria Escobedo (Livemedia).
https://matrixcultura2050.substack.com/p/art-al-ras-als-camins-de-la-terra Art al Ras neix al 2001 comunicant els dotze pobles de la Terra Alta a través dels seus antics camins, amb més de 50 obres escultòriques i poemes visuals. Textos dels artistes i Xavier Garcia.
ALS SAFARETJOS DE LA SÉNIA: LA PARAULA DITA I COMPARTIDA
Una trobada sobre la diversitat dels parlars i usos locals en relació a modes de vida i la natura, i un recorregut pels antics safaretjos de la Sénia: des del safareig del Calvari, al safareig de la Plaça i safareig de la Nòria. Partint de la situació geogràfica i sociolingüística de la Sénia, un poble estretament vinculat a l'aigua amb la seva proximitat al mateix riu Sénia, en una terra de cruïlla entre el Baix Maestrat a Castelló i el Montsià: la paraula com arxiu de memòria, la relació entre la diversitat lingüística, els modes de vida, els coneixements de la natura, la biodiversitat i el manteniment cultural del paisatge.
Adreçant la mateixa història de la Sénia, la seva relació amb lo Port o Parc Natural dels Ports, els antics oficis, l'aprofitament dels recursos naturals i la infraestructura hídrica de la població. Amb un acte performatiu i constituent de la paraula pronunciada en l'acte de rentar amb la població de la Sénia.
Coordinat amb: Ajuntament de la Sénia, Centre d'Estudis Seniencs, la Casa de l'Artista en Terres de Cruïlla-Produccions Impossibles, Campus Extens URV.
Amb: Victòria Almuni Balada (Dra. en Història de l'Art, Centre d'Estudis Seniencs), Àngela Buj Alfara (Dra. en Filologia Catalana), Víctor Reverté (Ingenier Agrícola, Educador Ambiental ), Dúnia Pla Queralt (Estudiant de Filologia Catalana i Estudis Occitans), Associació de Dones Senienques.
Als safaretjos de la Sénia: la paraula viscuda, dita i compartida -I- https://matrixcultura2050.substack.com/p/als-safaretjos-de-la-senia-la-paraula-777 Promoure un estàndard ric i aglutinador de les varietats lingüístiques, dignificar-les, creure en la nostra història i en la nostra comunitat. Victòria Almuni Balada, Dúnia Pla Queralt.
Als safaretjos de la Sénia: la paraula viscuda, dita i compartida -I- https://matrixcultura2050.substack.com/p/als-safaretjos-de-la-senia-la-paraula De paraules, actituds lingüístiques, didàctica, normalització i lexicografia nostrades o el que és el mateix: per què es perden les arraïls o no? Àngela Buj Alfara.
EL LABORATORI HIDRÀULIC DE RIBA-ROJA ALS COSTERS DE L'EBRE
Entre 1960 i 1984 l’empresa ENHER, principal constructora dels embassaments, va reproduir en miniatura bona part de les instal·lacions hidràuliques que anava bastint entre el Pirineu catalano-aragonés i el tram final de la conca de l’Ebre, constituint a Riba-roja d’Ebre un laboratori hidràulic únic en els àmbits peninsular i europeu.
Després de dècades d'abandonament, la tasca de Figot Tour i la recerca de Feliu Izard propicien la recuperació del Laboratori Hidràulic per conèixer i difondre les memòries econòmiques, tecnològiques i socials, i alhora reflexionar en relació a la gestió de l’aigua i l’energia i sobre el futur d’aquestes riberes de l’Ebre en un moment de múltiples transicions.
Una trobada als terrenys on encara s'ubica el que va ser Laboratori Hidràulic de l'ENHER al costat de la Presa de Riba-roja d'Ebre. Un anar descobrint maquetes de formigó a escala d'embassaments i altres estructures hidràliques construïdes per l'ENHER. Un entorn singular enmig del paisatge dels costers de l'Ebre que ens explica un període de la industrialització; al mateix temps un paisatge carregat d'història, on també s'han trobat ceràmiques i restes arqueològiques iberes i romanes.
Amb la participació de: Josep Sebastià Cid Català (Escriptor, Centre d'Estudis de Ribera d'Ebre), Feliu Izard Gavarró (Pèrit Industrial Agrònom i investigador) i Maria Escobedo (Livemedia).
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, Centre d'Estudis de Ribera d'Ebre i Figot Tour.
https://matrixcultura2050.substack.com/p/el-laboratori-hidraulic-de-riba-roja El Laboratori Hidràulic de Riba-roja: un riu de vida i d’energia als costers de l’Ebre. La recuperació del Laboratori per reflexionar sobre l’aigua, l’energia i el futur d’aquestes riberes de l’Ebre en un moment de múltiples transicions. Josep Sebastià Cid Català.
PAISATGES DELS PORTS I MEMÒRIA EN TERRES DE PASTORS [publicació: 2025]
La dimensió cultural del paisatge al Parc Natural dels Ports dins els termes de Roquetes, Tortosa i Alfara de Carles.
L'ús sostenible dels ecosistemes terrestres [ODS 14] és inseparable del paisatge cultural. Incorporar el concepte de «paisatges culturals» vol garantir un medi ambient sostenible per a la vida a la terra, unint aspectes naturals, culturals i de turisme sostenible (CETS) al desenvolupament. Els paisatges són "un component essencial de l'entorn de les persones, una expressió de la diversitat del seu patrimoni cultural i natural compartit, i un fonament de la seva identitat" (definició de la Carta Europea del Paisatge).
Descobrint els Ports des de la seva formació geològica de relleu càrstic, a diferents paratges: el Barranc de Lloret i el seu bufador, la Mola de Catí i la memòria dels antics oficis relacionats amb els usos de la fusta, les Foies a Alfara de Carles, i la posada en valor de la memòria oral de masovers i pastors, la seva història i llegat, per una projecció actual de noves maneres d'habitar els Ports.
Coordinat amb: Graèllsia-Grup d'Estudis i Comunicació Ambiental.
Amb: Vicki Carles Hierro i Joaquín Domato Búa (Gubiana dels Ports i Graèllsia-Grup d'Estudis i Comunicació Ambiental), Maria Escobedo (Livemedia).
LA CULTURA DE LA TERRA I LA RECUPERACIÓ DELS OLIVERARS AL MONTSIÀ [publicació: 2025]
Els oliverars com a paisatge cultural centenari, mil·lenari i monumental. El manteniment cultural del paisatge.
S'enfoca la recuperació de finques abandonades d'oliveres a Ulldecona, Montsià, com un factor de revitalització del territori, mostrant la dimensió cultural d'un ecosistema agrícola viu on les seves cultures associades —tradicions, llengües, arts, rituals, modes d'organització social... són components intrínsecs de les pràctiques tradicionals i agràries sostenibles. Al mateix temps aquests coneixement esdevenen font d'inspiració per al desenvolupament de noves pràctiques productives i una gestió sostenible de la terra.
Es realitza el seguiment del desbrossament d'oliveres centenàries a la finca Bassa del Coll gestionada per GEPEC-EdC, per part de la Cooperativa Terram (La Sénia). En un segon moment ens ubiquem al Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries de l'Arión, una finca de la família Porta i Ferré, de la mà de Lluís i Joan Porta on trobem La Farga de l’Arion i oliveres mil·lenàries, juntament amb GEPEC-EdC que desenvolupen un projecte de "reserva d'oliveres monumentals".
Coordinat amb: GEPEC-EdC, Cooperativa Terram i Molí de la Creu.
Amb: Marc Majem i Gemma Domingo (GEPEC), Joan i Lluís Porta Ferré (Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries de l'Arión, Molí de la Creu), Òscar Pla Queralt i els treballadors Yassin Fadil, Rachid Fadil, Javier Herrero i Jamal Ben Amar (Cooperativa Terram).
MATRIX CULTURA 2050 a Terres de l'Ebre és un projecte d'Associació Livemedia. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Institut Ramon Muntaner (IRMU). Amb la col·laboració de: Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre-COPATE. Agraïments: Consells Comarcals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, Parc Natural dels Ports i IDECE-Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
Al 2022-2023 va rebre el Fons Europeu Next Generation Catalunya.
Veure el Programa d'Actuacions de 2023 MATRIX CULTURA 2050 TERRES DE L'EBRE: ELS CAMINS DE L'AIGUA https://matrixcultura2050.substack.com/p/matrix-cultura-2050-terres-de-lebre