ART AL RAS als Camins de la Terra Alta: és l'art, és la natura, amb consciència
Art al Ras neix al 2001 comunicant els dotze pobles de la Terra Alta a través dels seus antics camins, amb més de 50 obres escultòriques i poemes visuals.
ART AL RAS ALS CAMINS DE LA TERRA ALTA: ÉS L'ART, ÉS LA NATURA, AMB CONSCIÈNCIA.
Art al Ras neix al 2001 amb la filosofia de donar a conèixer la comarca mitjançant l'art, comunicant els dotze pobles de la Terra Alta a través dels seus antics camins. En l'actualitat Art al Ras suma més de 50 obres escultòriques que es van mantenint amb la complicitat del Consell Comarcal de la Terra Alta (Turisme i Cultura), dels 12 ajuntaments i dels particulars que cedeixen el seu troç per col·locar les obres. Unint art, natura, patrimoni i mediambient, l'objectiu és estimular una nova manera de mirar i viure l'entorn i el paisatge. I al mateix temps una forma de recuperar i mantenir vius els antics camins.
"Un grup heterogeni d'artistes integrat per pintors, escultors, poetes i escriptors han unit esforços per realitzar una sèrie d'escultures i poemes visuals que, instal·lats als camins de la Terra Alta, intenten crear en l'espectador la idea d'unió entre art i natura".
Una conversa amb els seus creadors a l'entrada del Poble Vell de Corbera i una mostra d'algunes de les obres descrites pels artistes, en un recorregut pels antics camins de Corbera a Vilalba dels Arcs, a La Fatarella, La Pobla de Massaluca, de Batea a Caseres, a Horta de Sant Joan, de Bot a Gandesa.
Coordinat amb: Jesús Pedrola (Associació Poble Vell de Corbera) i Josep Cañada (Zero Mig partit pel Mig), Consell Comarcal de la Terra Alta.
Amb la participació de: Jesús Pedrola i Josep Cañada (artistes i impulsors d'Art Al Ras), Encarna Pons Aldavert, Xavier Solé Borràs, Xavier Garcia Pujades i Sergi Quiñonero (Artistes d'Art al Ras), Maria Escobedo (Livemedia).
Camí de la Fatarella a la Pobla de Massaluca. Xavier Garcia Pujades. Poesia.
SOLITARIS | ASPRES | I LLUMINOSOS | CAMINS DE LA TERRA ALTA
Camí de Corbera d'Ebre a Vilalba dels Arcs. Encarna Pons Aldavert. Terra, arrels, fruits.
De sobte pren la mirada | una soca i arrels | en el camí que caminava. | La terra escapçada | encara fa suport | a tota aquesta arrelada. | “Atmetller qué puc fer per tu | quan ja no hi ha res més per fer?” | La teva vida està tallada.
De la tristor i la nostàlgia | la terra ha moldejat una arcada, | per resistir, | per protegir, | donar alabança a la vida, | fruits de l'univers | d’aquesta terra | en el camí que camino ara.
Art al Ras, una experiència artística a la Terra Alta. Xavier Garcia.
Extractes, amb el permís de l'autor, de la conferència inaugural de Xavier Garcia per a la 14 Escola d'Estiu a la Terra Alta. Butlletí núm. 46 del Centre d'Estudis de la Terra Alta (2007).
[...] Perquè, en el fons, i vosaltres com a mestres ho sabeu prou bé, del que es deu tractar és d’això: d’experimentar la fe en la creixença humana i cultural del material humà amb el qual treballeu. És com la fe de l’agricultor –sobre unes bases tècniques ben assentades- en la terra, en la llavor que ha sembrat, en el llaurat que hi projecta, en l’esporgament de derivacions innecessàries, en fi, de tot allò que cal per a que el que s’ha sembrat o plantat arreli, creixi i fruiti en benefici de tots i de la mateixa terra que ens acull. Amb exigència, però sense forçar el material que la vida ens posa a disposició: la terra per l’agricultor, l’ànima infantil i juvenil per al mestre. Entremig de l’agricultor (cultivador de la terra) i el mestre (cultivador de l’ànima), jo hi posaria l’ articultor (el cultivador de l’art com a màxim exponent de creativitat humana, una faceta en la que tots, en la disciplina que sigui, podem arribar a ser experts).
Així, doncs, en aquesta magnífica terra de la Terra Alta, alguns articultors que s’han dedicat a les arts plàstiques i literàries (pintors, escultors, poetes, etc) han decidit treure la creativitat artística de les sales, galeries, museus i pàgines dels llibres, per tal de lliurar-la a l’exterior, entre els camins d’aquest gran paisatge, en un diàleg fecund entre les formes de la creativitat artística i les de la naturalesa.
Cinc d’aquests "articultors" (Jesús Pedrola, Josep Canyada, Encarna Pons, Xavier Ripoll i Imma Ricart), que els anys noranta van formar un nucli cultural al voltant del Poble Vell de Corbera d’Ebre, amb les associacions El Trull, que edità una revista, i Zero mig partit pel mig, grup pictòric i literari creat a Barcelona, el 1981, van convocar una seixantena més d’ articultors —meitat artistes plàstics i l’altre meitat escriptors— per a realitzar una primera intervenció artística en aquest Poble Vell, devastat per l’aviació nazi el setembre de 1938, en plena Batalla de l’Ebre. Ara fa deu anys, aquesta intervenció va prendre el nom d’ Abecedari de la Llibertat, conjunt escultòric i escrit format per cada una de les vint-i-vuit lletres del nostre abecedari, totes elles en referència i homenatge a la pau i la llibertat. Així, doncs, artistes plàstics i de la paraula (com Ainaud de Lasarte, Candel, Barril, Permanyer o Estanislau Torres, autor de diversos llibres sobre la Batalla de l’Ebre, i, entre d’altres, els ebrencs Jordi Duran, Andreu Carranza o Eliseo Bayo), el 1996, seixanta anys després de l’inici de la guerra civil, van voler aixecar un monument a la memòria col·lectiva, retrobant-se amb les runes d’aquest Poble Vell, testimoni mut de la barbàrie durant tots aquests anys, tractant que hi torni la vida, a través de tots aquells que s’hi acosten per recordar-ho, homenatjant silenciosament les víctimes davant les serres de Cavalls i Pàndols.
Aquest Abecedari de la Llibertat, a la intempèrie de les velles parets esbalandrades, va ser fotografiat, objecte de conferències, exposat a diverses ciutats del país i, amb els textos corresponents, publicat en un gran llibre, record permanent del vell dolor i de la nova creació esperançada. [...] Tanmateix, el pioner, i és de justícia dir-ho, va ser el pintor Jesús Pedrola, que va viure de menut a la casa cantonera del carrer Major, abans d’emprendre els seus estudis artístics a Barcelona, i que el 1981 va decidir retornar a la casa pairal per a restaurar-la i, amb aquest redreçament, provar de fer el mateix per dignificar la memòria de les altres cases i carrers bombardejats, iniciant pràcticament en solitari el que molt després, ara mateix, es coneixeria amb el nom de "recuperació de la memòria històrica".
En parlar d’Art al Ras, com a experiència artística a la Terra Alta, era indispensable fer aquesta referència prèvia a l’Abecedari de la Llibertat, perquè resulta que són el mateix grup d’artistes que la promouen. I no és gens sorprenent. Les realitats creades per la voluntat de les persones no arriben perquè sí, sinó fruit d’un sovint llarg procés preparatiu, en el que intervé, d’una o altra manera, tot el que van fer les generacions anteriors.
Tots aquests articultors són un gran honor per a la història cultural de la Terra Alta, i és des del seu llegat que avui poden emprendre’s noves experiències de difusió cultural, com aquesta d’Art al Ras, que és ben bé una intervenció artística integrada en els dos signes majors del nostre temps: la defensa de la terra i de la natura (a través d’una ecologia cultural) i la necessitat del coneixement del món exterior (a través d’un turisme responsable).
Així, doncs, si L’Abecedari de la Llibertat pretenia honorar les víctimes de la barbàrie de la guerra, exterioritzant en un lloc concret tan marcat per l’horror un fort crit per la pau, l’Art al Ras vol representar, de manera geogràficament més àmplia, la inevitable aliança que la humanitat (començant per la més pròxima) haurà de fer, també, amb la seva realitat natural més immediata. En totes dues intervencions artístiques s’hi produeix una mateixa denúncia: la destrucció. En el cas de la guerra, ben clara, i en el cas de la destrucció de la naturalesa, per les agressions ecològiques, la denúncia pot semblar més difusa, perquè no hi ha exèrcits en conflicte damunt dels camps, però a hores d’ara tots ja sabem que l’actual economia desbocada del capital opera, més greument, una més llarga inhabilitació del que coneixem per la subsistència de la vida. La generació dels nostres pares i avis va haver d’afrontar tres terribles anys de guerra (i els que van venir després); la nostra generació s’enfronta a una subtil guerra perllongada, tecnocientífica i comercialment agressiva, que pot acabar, simplement, amb la vida sobre la terra.
Art al Ras es defineix com un "projecte escultòric pels camins de la Terra Alta" i pretén unir els dotze pobles de la comarca a través d’unes vuitanta formes escultòriques (realitzades amb materials com la fusta, l’argila, la pedra i el ferro) i altres tants textos al llarg d’un centenar de quilòmetres de camins rurals, un circuit que els ajuntaments i el Consell Comarcal, lògicament, aprofitaran per a incrementar els al·licients turístics respectius. [...] Els seus promotors, novament Jesús Pedrola i Josep Canyada, en presentar-lo el juny de 2001, al costat del llavors president del Consell Comarcal, Xavier Pallarès, van afirmar que "el respecte a la natura i al medi ambient, a través de l’art, és un lligam cultural per a tots els pobles de la Terra Alta".
[A l’Art al Ras] la descoberta de la creació artística es produirà a "ras" de terra i a sota la immensitat de l’espai, que és qui donarà veritable relleu a l’humil intervenció humana afegida. D’aquesta manera, al costat del primer gran artista de la natura, que és l’agricultor ( i en un moment, que ja fa anys que dura, en què aquest es veu obligat a retirar-se del conreu mil·lenari), un nou protagonista, l’ articultor, tracta de recuperar els llocs i l’esperit que la humilitat agricultora havia deixat sobre els paisatges.
L’ articultor —que ha vist com la missió de l’art ha quedat segrestada en els cims del poder i del diner— torna a posar-se a ras de terra per veure com l’art no és, tal com se’ns ha presentat, un mecanisme de compra-venda de creativitats decoratives, sinó la creació d’objectes, espais i atmosferes, útils per a la vida pràctica i estimuladors de la vida de l’esperit, suposant que les dues no siguin una mateixa vida. Posant el seu art a ras de terra, és quan l’ articultor vola més alt i amb aquest art de les múltiples proximitats (com va fer Joan Miró amb el quadre La Masia, de 1921) és quan assaja una part de la polifonia del món.
Camí de la Fatarella a la Pobla de Massaluca. Sergi Quiñonero. Paisatge. [Llaunes recollides a la natura]
Camí de Bot a Gandesa. Manuel Andreu. L'Espant.
Camí de Villalba dels Arcs a la Fatarella. Francesc Xavier Solé i Borràs. El senyor de la costa.
REFERÈNCIES
Pàgina web d'Art al Ras amb mapa interactiu de la ubicació de les obres a la Comarca de la Terra Alta:
https://www.terra-alta.org/que-fer/art-al-ras/
Art pels camins de la Terra Alta. Catàleg d'Art al Ras, publicat pel Consell Comarcal de la Terra Alta (2020).
Xavier Garcia: Art al Ras, una experiència artística a la Terra Alta. Butlletí núm.46 del Centre d'Estudis de la Terra Alta (2007). https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216871/295426
Josep Cañada: Memòria i Art al Poble Vell de Corbera, 2023: https://matrixcultura2050.substack.com/p/labecedari-de-la-llibertat-1995-memoria
MATRIX CULTURA 2050 a Terres de l'Ebre és un projecte d'Associació Livemedia. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Institut Ramon Muntaner (IRMU). Amb la col·laboració de: COPATE-Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Agraïments: Consells Comarcals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, Parc Natural dels Ports i IDECE-Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
Al 2022-2023 va rebre el Fons Europeu Next Generation Catalunya.
