El Laboratori Hidràulic de Riba-roja: un riu de vida i d’energia als costers de l’Ebre
La recuperació del Laboratori per reflexionar sobre l’aigua, l’energia i el futur d’aquestes riberes de l’Ebre en un moment de múltiples transicions.
EL LABORATORI HIDRÀULIC DE RIBA-ROJA ALS COSTERS DE L’EBRE
Entre 1960 i 1984 l’empresa ENHER, principal constructora dels embassaments, va reproduir en miniatura bona part de les instal·lacions hidràuliques que anava bastint entre el Pirineu catalano-aragonés i el tram final de la conca de l’Ebre, constituint a Riba-roja d’Ebre un laboratori hidràulic únic en els àmbits peninsular i europeu.
Després de dècades d'abandonament, la tasca de Figot Tour i la recerca de Feliu Izard propicien la recuperació del Laboratori Hidràulic per conèixer i difondre les memòries econòmiques, tecnològiques i socials, i alhora reflexionar en relació a la gestió de l’aigua i l’energia i sobre el futur d’aquestes riberes de l’Ebre en un moment de múltiples transicions.
Una trobada als terrenys on encara s'ubica el que va ser Laboratori Hidràulic de l'ENHER al costat de la Presa de Riba-roja d'Ebre. Un anar descobrint maquetes de formigó a escala d'embassaments i altres estructures hidràliques construïdes per l'ENHER. Un entorn singular enmig del paisatge dels costers de l'Ebre que ens explica un període de la industrialització i al mateix temps carregat d'història, on també s'han trobat ceràmiques i restes arqueològiques iberes i romanes.
Amb la participació de: Josep Sebastià Cid Català (Escriptor, Centre d'Estudis de Ribera d'Ebre), Feliu Izard Gavarró (Pèrit Industrial Agrònom i investigador) i Maria Escobedo (Livemedia).
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, Centre d'Estudis de Ribera d'Ebre i Figot Tour. Agraïment: Endesa.
Un agraïment especial a Joan Pere Martin Vide per tot el seu treball sobre l’activitat del Laboratori Hidràulic de Enher a Riba-roja, en el que ens hem basat per estudiar i aprendre tot allò que sabem dels Modellinos, a més de proporcionar documentació i fotografia, con i que ens ha proporcionat el treball i les fotos, conjuntament amb Ernest Bladé i Castellet, director del Departament d'Hidràulica de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, UPC.
Josep Feliu Izard (Premi Bonaplata 2019 per la valoració del patrimoni industrial, tècnic i científic)
Josep Sebastià Cid
Entre el 1960 i el 1984 l’empresa ENHER, principal constructora dels embassaments del tram final de la conca de l’Ebre (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana fundada al 1946 i absorbida per ENDESA al 1999), va reproduir en miniatura bona part de les instal·lacions hidràuliques que anava bastint tot constituint un laboratori hidràulic únic en els àmbits peninsular i europeu. A la partida de Senals de Riba-roja d’Ebre es va configurar un singular parc científic que permetia comprovar l’afectació dels diferents cabals d’aigua en els murs de les preses i en els seus entorns immediats.
UN PROJECTE DE CENTRE D’INTERPRETACIÓ
El laboratori abandonat és avui un testimoni singular d’una etapa de la història de l’enginyeria, de la regulació dels rius al servei de la producció energètica destinada als grans centres productors i de la vida d’uns entorns rurals que van quedar profundament marcats per aquest model econòmic amb tots els canvis demogràfics i socials que la construcció dels embassaments va comportar i que encara avui condiciona no només el passat sinó també les expectatives de futur.
Amb l’objectiu de conèixer i difondre aquestes memòries econòmiques, tecnològiques i socials, i alhora reflexionar sobre el futur d’aquestes riberes de l’Ebre en un moment de múltiples transicions, l’Ajuntament del municipi impulsa la creació del Centre d’interpretació del laboratori hidràulic de Riba-roja d’Ebre com a part d’un procés de valoració del conjunt del patrimoni local.
Ara, després de la feina de recuperació de l’entorn del laboratori efectuada des de l’associació local Figot Tour, l’ajuntament ha aconseguit la cessió de l’espai per part de l’actual empresa propietària, ENEL (Ente Nazzionale per l'Energia Elettrica), i està tramitant un acord de col·laboració amb el MNACTEC (Museu Nacional de la Tècnica) per dissenyar un projecte que hauria de facilitar explicar el laboratori en el seu context territorial i en relació a la gestió de l’aigua i l’energia, temes d’un interès amplíssim.
UN ENTORN DE NATURA, VIDA I MEMÒRIA.
El laboratori hidràulic és alhora un patrimoni material i immaterial constituït per l’espai natural que l’acull, les construccions del parc tecnològic i les experiències de vida i memòries que ens reclamen no caure en el buit dels oblits. Hi ha la urgència de recollir les veus que encara ens poden explicar els treballs i els dies d’aquest espai en què van conviure la vida pagesa i l’estela dels darrers llaüters amb l’avinguda de famílies que ens van arribar seguint les possibilitats de feina que oferien les construccions hidroelèctriques. Cal documentar i explicar el món que s’obre al visitant des d’aquest espai vora el riu a la partida de Senals de Riba-roja.
Des del laboratori, passats els camps d’oliveres que ja van conèixer antigues vil·les romanes, baixem cap al bosc de ribera i el riu que dona nom a la península. A l’altra banda, al marge dret, el tren evoca viatgers il·lustres i un trànsit que en les darreres dècades ha anat minvant i, mirada amunt, trobem l’Ermita de Santa Madrona, cantada pels navegants i els joves que en un llaüt enramat de ginesta, mata i flors boscanes hi arribaven el dia de la patrona, el 15 de març, tot perpetuant tradicions recòndites tant o més antigues que els poblaments o la necròpoli d’aquells turons que es van enlairant cap a la serra dels Valencians. Una terra escarpada que encara ens deixa entreveure espones i cabanes, de feixes abandonades cobertes d’una vegetació que ha rebrotat de la terra cremada, entre escorrims de pluja alhora arrauxada i escassa. Memòria i biodiversitat en un fotograma d’aquests espais dels Costers de l’Ebre.
El laboratori hidràulic forma part d’un paisatge. L’economia, les tecnologies s’han integrat en la nostra mirada de la natura; la terra ens fa i en l’esdevenir humà es reconfigura i ens reflecteix si ens atrevim a fer de l’entorn un espai de vida, un espai viscut, ple de sentits.
Les oblidades construccions del laboratori ens recorden que aquí i a l’embassament, riu amunt, hi va haver persones treballant. Però a mitjans dels anys 80 tot això ja ha passat i desapareixen els llocs de treball i els materials del laboratori es traslladen. Cap a on? Cap allà on hi ha més gent i no tenen aigua, cap a Barcelona. I aquí, els que ens quedem, ens quedem amb aigua, però amb un futur minvat i una migració continuada cap a les ciutats. I els estudis en lloc de produir-se aquí es produeixen allà i l’energia que impulsa l’activitat econòmica escapa cablejats enllà. Perquè és clar: "aquí queda molt lluny".
ELS "MODELLINI": QUAN UNA GOTA VAL PER MIL.
La primavera de 2023 Feliu Izard va visitar per primer cop el Laboratori Hidràulic de Riba-roja d’Ebre i en va quedar meravellat. Feia anys que treballava per recuperar el modellino de Sopeira i aquí descobria de cop tot un parc on podem recórrer un conjunt d’obres hidràuliques construïdes bàsicament per l’empresa ENHER a la segona meitat del segle vint entre el Pirineu catalano-aragonès i el tram final de l’Ebre.
Seguint els estudis i el guiatge de Feliu Izard entenem què és un modellino, és a dir una maqueta d’una presa, d’un canal, d’una obra de regulació fluvial que permet assajar una sèrie de comprovacions per mesurar a escala la solidesa i la validesa d’aquestes construccions i els efectes de diversos cabals d’aigua en els entorns dels llocs estudiats.
De laboratoris hidràulics com el de Riba-roja en trobaríem ben pocs. De moment podem esmentar, de dimensions més reduïdes, el de la Central de Nove, al Veneto [https://www.enelgreenpower.com/es/proyectos/operativos/central-hidroelectrica-nova-25], o el del Salto de Esla a l’embassament de Ricobayo, a Zamora, tots dos visitables.
La construcció del laboratori de Riba-roja d'Ebre va sorgir de l’impuls del que Izard denomina "el tàndem Victoriano Muñoz Oms - Eduardo Torroja Miret", al capdavant d’ENHER. En va ser director Miguel San Vicente Giménez, conegut popularment com «el russo», fill de la diàspora de la guerra del trenta-sis i acollit i format com a enginyer a la URSS en plena època estalinista. Testimonis orals el presenten com una persona exigent, conscient que un error en els càlculs del laboratori implicava conseqüències significatives, fins i tot devastadores per a la correcta regulació de l’aigua en el conjunt de la conca, d’aquí l’expressió «Quan una gota val per mil». Al seu càrrec tenia com a equip permanent un encarregat tècnic mitjà, un tècnic especialista, un modelista fuster, un modelista en guix i formigó, dos laborants i dos peons. Testimonis orals i papers recuperats al mateix laboratori recullen els noms de Peralta (que com a tècnic també va ser el responsable del trasllat cap a la Universitat Politècnica de Barcelona), Sancho, Garcia o Morales (el fuster), entre d’altres. Sabem que en els darrers anys, sent Joan Viladrosa director de la presa, l’empresa Construccions Cugat es va fer càrrec del manteniment de l’espai abans no va ser definitivament abandonat.
Durant més de vint anys el laboratori va ser lloc de treball i també centre de visites per a grups d’estudiants d’enginyeria que aquí podien entendre millor la dinàmica hidràulica i el funcionament d’un conjunt significatiu d’embassaments entre el Cinca i l’Ebre.
Què en queda del Laboratori Hidràulic ENHER de Riba-roja d'Ebre?
El plànol del laboratori (1/200) i la «Memoria de las actividades realizadas. 1960-1984» del Departament d’Hidràulica de la UPC ajuden a localitzar les diverses construccions que es mantenen al parc tecnològic:
– Restes de tres edificis: un central que devia fer les funcions d’oficina i els altres que devien servir de taller i magatzem. A més, repartides pel conjunt, trobarem algunes casetes de control de diverses instal·lacions hidràuliques.
– Una caseta per al bombeig amb les canonades cap al dipòsit central d’aigua i els canals de distribució cap a les diverses maquetes.
– Les maquetes d’embassaments, desaigües i canalitzacions de construccions situades a la conca de la Noguera Ribagorçana, del Cinca, de la part baixa de l’Ebre i a Vandellòs: Embassaments de Mequinensa, Riba-roja, Baserca, Llauset, Mediano, Canelles, el Grado, salt del Baliera, canal de Saidí, canal de Santa Anna i altres canals auxiliars, i Central Nuclear Vandellòs II.
L’explicació de cadascuna d’aquestes maquetes i la relació amb els respectius entorns es mereixen un estudi detallat que ajudaria a comprendre com es va dissenyar i com funciona la regulació fluvial i la producció energètica al tram final de la conca de l’Ebre. Assenyalem, com a anècdota que ens sembla significativa del saber fer d’aquells operaris, que les rodes tipus sénia que servien per analitzar el comportament de l’aigua, en aquest cas de mar, a la central nuclear de Vandellòs, encara avui, després de tants anys d’abandonament al ras, encara giren sense cap grinyol només amb l’impuls de dos dits o del vent de vora el riu.
REFERÈNCIES
Feliu Izard Gavarró: “4rt Acte: Quan una gota val per mil. Modellini per Hidroelèctiques a Ponent” 219-306, dins Enher en 4 actes... i amb finestres (Història gràfica). 2023: 3a edició ampliada. Publicat originalment a Full de Ponent nº21.
Web arxiu de Feliu Izard Gavarró: https://www.izard.cat
Vídeo de la conferència de Feliu Izard El laboratori hidràulic de Riba-roja d’Ebre (Riba-roja d'Ebre, novembre 2023) organitzada pel Centre d’Estudis de la Ribera d'Ebre:
Laboratorio Hidráulico ENHER – UPC Memoria de actividades realizadas 1960-1984
Joan Pere Martin Vide: Laboratori d'Hidràulic i Mecànica de Fluids. (Flumen) 1984. Dept. Hidràulica Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, UPC.
Observatori del Paisatge de Catalunya: Catàleg del Paisatge de les Terres de l'Ebre: https://content.catpaisatge.net/uploads/E_Fitxa_M2_U1_36e31aa8c6.pdf?uat=2023-01-20T09:30:51.115Z
Unitat Paisatge Costers de l'Ebre-Cartografia: https://content.catpaisatge.net/uploads/E_Carto_U01_C_9fea7557bf.pdf?uat=2023-01-20T09:30:04.304Z
Unitat Paisatge Costers de l'Ebre-Fitxa: https://content.catpaisatge.net/uploads/E_Fitxa_M2_U1_36e31aa8c6.pdf?uat=2023-01-20T09:30:51.115Z
Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal, Dolors Cabré i Montserrat (1985). 3 Edició, Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, 2014.
MATRIX CULTURA 2050 a Terres de l'Ebre és un projecte d'Associació Livemedia. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Institut Ramon Muntaner (IRMU). Amb la col·laboració de: COPATE-Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Agraïments: Consells Comarcals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, Parc Natural dels Ports i IDECE-Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
Al 2022-2023 va rebre el Fons Europeu Next Generation Catalunya.