Una mirada al riu Ebre des del passat geològic fins a la navegabilitat
És evident que els rius no neixen: són el resultat d'acumular les aigües de pluges que cauen dintre de la seua conca hidrogràfica.
UNA NAVEGACIÓ PER L'EBRE DE MIRAVET A BENIFALLET
La navegabilitat del riu Ebre i l'actualitat del geosistema de la seva conca. Un recorregut navegant pel riu Ebre amb la facilitació de l'embarcació de l'IDECE, entitat responsable de la seva navegabilitat fins a Amposta. Entorn als aprofitaments històrics i actuals del riu Ebre com a artèria de comunicació; la tasca de custòdia de l'entorn fluvial; el paisatge de ribera, i la memòria viva dels usos del riu.
Coordinat amb: IDECE i Grup Científic Ebre Recerca. Amb: Àlex Aliau (Patrò de l'embarcació, IDECE), Àlvaro Arasa Tuliesa (Dr. en Geologia, EbreRecerca), Olga Poblet (Biòloga), Maria Escobedo (Livemedia).
LA MIRADA AL PAISATGE I AL RIU DES DEL PASSAT GEOLÒGIC. Àlvaro Arasa Tuliesa (Dr. en Ciències Geològiques, EbreRecerca)
La conca hidrogràfica del riu Ebre està limitada al nord pel Pirineu, al sud per la Serralada Ibèrica i a llevant per la Serralada Costero Catalana. Tot plegat dibuixa a grans trets un triangle, format pels tres sistemes muntanyosos, de manera que una visió ràpida ha dut la imaginació popular a descriure el punt més allunyat de la desembocadura del riu com el naixement del riu Ebre a Fontibre (Cantabria). És evident que els rius no neixen: són el resultat d'acumular les aigües de pluges que cauen dintre de la seua conca hidrogràfica. L'aigua es va concentrant en rierols i afluents que aporten volums més importants i que acaben formant el riu Ebre que desemboca al Mediterrani.
Tanmateix, ens podem plantejar qüestions diverses com: sempre ha estat igual el riu Ebre? quan va començar a ser un riu? sempre ha desembocat el Mediterrani pel mateix lloc? Respondre estes qüestions no es troba als llibres d'història: l’existència del riu Ebre va més enllà dels fets històrics que coneixem. La història del riu Ebre ha quedat escrita en el registre de les formacions geològiques que formen el rocam del territori. Conèixer el llenguatge d'aquest rocam ens permet descriure com es va formar el riu Ebre. Paral·lelament també ens permet aproximar-nos a com eren aquells paisatges i valorar com han anat evolucionant amb els temps geològics fins avui dia.
Però, a afectes pràctics, explicar l'origen del riu Ebre a persones no versades en coneixements de geologia i del rocam és tot un repte. També és un repte posar en valor patrimonial aspectes naturals del paisatge i de la geologia del recorregut pel riu Ebre, concretament des de Miravet fins a Benifallet.
En aquesta zona situada al bell mig de la Serralada Costero Catalana trobem dos indrets singulars que formen part de la història escrita des del segle XII, quan Ramon Berenguer IV dona les Cartes de població de Tortosa, on en data de 30 de novembre de 1149, entre altres coses escrivia:
"...dono etiam vobi prata el paschuas et venationes et habetis hec onmia vo et omne succeores vetri post vos libere et ingenue cum omnibus ingressibus et egressibus sicut habentur et continenturper terram de Collo Balagerii usque ad Valldichona, et sicut pervadit la Rocha Faletera usque ad mare..."
"... tingéssiu en plena possessió totes aquestes coses i també tots els vostres descendents o futurs successors, lliurament i francament, amb totes les entrades i sortides tal i com estan i que es comprenen en el territori existent entre Coll de Balaguer i Ulldecona, des de la denominada Roca Folletera fins el mateix mar..."
En realitat, no només el Pas de Barrufemes i la Roca Fulletes aporten un valor afegit al paisatge. És tot el recorregut a dreta i esquerra del riu Ebre on hi trobem un seguit d'estructures geològiques de plegaments formant anticlinals i sinclinals que deformen principalment materials triàsics i juràssics. Les deformacions s’originaren a partir de les forces tectòniques compressives de l'orogènia Alpina, tot aixecant els materials que actualment formen la Serralada Costero Catalana. Les compressions van continuar i van afavorir la formació d'un important front d'encavalcament condicionant que materials més antics actualment es troben per sobre d'altres que són molt més moderns, evidències que posen de manifest els grans esforços tectònics que es van produir i que s'associen al moviment i xoc de les plaques tectòniques africana i europea durant el Terciari inferior. [Terciari: 65 a 2 Milions d'anys (M.a. a partir d'ara); Quaternari: < 2 M.a.]
El recorregut de Miravet a Benifallet està classificat com Espai d'Interès Geològic (IEG) Geozona 313 La vall de l'Ebre entre Miravet i Benifallet pels valors paisatgístics i geològics que este curt recorregut permet mostrar dels processos que s'han anat esdevenint per a què el riu arribi a desembocar al Mediterrani.
Recorrem al text de Ramon Berenguer IV per donar rellevància a la Roca Folletera, tot i que entenem hauria de dir-se Fulletera, recordant a les fulles, no dels arbres, sinó a les capes de sediments calcaris subverticals del Triàsic de la unitat Muschelkalk superior amb una edat aproximada de 225 milions d'anys, que es troben prop del Pas de Barrufemes. Espai on el rocam es troba molt replegat i fracturat, tot quedant la visió des del riu esculpida en la nostra retina com un paisatge que recordarem sempre. [El Triàsic (252-201 M.a.) forma part del Mesozoic junt al Juràssic (201-145 M.a.) i el Cretaci (145-66 M.a.) donant pas al Terciari o Cenozoic (amb el Paleogen: 66-23 M.a. que inclou l'Oligocé: 33,9-23,56 M.a.; Neogen: 23-2,58 Ma i Quaternari: 2,58 M.a. fins l'actualitat)]
Canviem de registre temporal, ara ens endinsem entre milions d'anys als temps pretèrits quan encara el riu Ebre no desembocava a mar. La situació a l'interior de la conca hidrogràfica ara fa uns 25 Milions d'anys, època de l'Oligocè superior, era sensiblement diferent a l'actual. Tots els rius que ja drenaven el Pirineu, la Serralada Ibèrica i la Serralada Costero Catalana aportaven les aigües al centre de la conca tot formant un gran llac que s'extenia des de La Fatarella fins més enllà de Zaragoza. Una conca hidrogràfica que no desemboca a mar és endorreica i en ella es formen llacs; contràriament, parlem de rius exorreics quan desemboquen a mar.
Les condicions endorreiques al conjunt de la conca, van afavorir l'aport de grans quantitats de sediments detrítics, conglomerats, arenes i llims, que van donar lloc a acumulacions importants a la conca de l'Ebre, estimant-se que van poder assolir la cota 2.500 m. Paral·lelament, al centre de conca es formaven significatives zones deprimides on s'acumulava l'aigua formant llacs. Segons s'anava evaporant, la concentració de sals condicionava la precipitació de carbonats o guixos. Localment l'acumulació de matèria orgànica en alguns llacs carbonatats va afavorir la formació de carbons, que durant el s.XX van ser explotats a l'entorn de Mequinensa.
La Serralada Costero Catalana continuava sent l'obstacle que no permetia arribar el riu al mar. Com a muntanya, va afavorir la formació d'un sistema de drenatge cap a l'interior de la conca endorreica de l'Ebre i un segon sistema de drenatge cap a l'est o l'antiga mar de Tetis, actualment el Mediterrani. El cicle hidrològic continuava actuant, els rierols continuaven erosionant i excavant les valls fluvials, tot desgastant el sistema muntanyós. Els processos d'erosió remuntant van acabar formant una incisió de la xarxa fluvial que va excavar la Serralada Costero Catalana per diferents indrets com les rieres de Xalamera, Canaletes, Riu Sec, Siurana, i principalment el Pas de l'Ase, entre Garcia i Vinebre, per on es va iniciar la primera capçalera del drenatge exorreic de l'Ebre que coneixem. El conjunt d'estes condicions van durar fins fa uns 10 M.a. o l'edat del Tortonià inferior.
Les condicions d'excavació, drenatge i transport de sediments van continuar evolucionant fins ara fa 6,9 M.a. quan es va iniciar el procés de dessecació del Mediterrani durant el Messinià superior i va finalitzar ara fa 5,33 M.a. a l'inici del Pliocè, quan el Mediterrani es va tornar a reomplir amb aigua de l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar.
Este procés de dessecació, anomenat l'episodi de la Crisi Salina del Messinià, va comportar que el nivell del mar Mediterrani baixés de l'ordre de 1.500 m. El motiu de la dessecació s'associa a dos processos. El primer procés a nivell regional va ser la resposta al xoc entre el continent Africà i la península Ibèrica, deformant les terres submergides que aleshores quedaven, el que avui coneixem com la Serralada Bètica, pràcticament tota Andalucia. El segon procés s'associa al dèficit d'aport hídric dels rius circumdants del Mediterrani que només aporten 0,6 m d'altura d'aigua anual, mentre que l'evaporació és de l'ordre de 1,4 m anuals d'aigua de mar. Este dèficit, actualment es soluciona amb un aport de 0,8 m d'altura d'aigua de l'Atlàntic. En conseqüència l'evaporació del mar Mediterrani va deixar les sals característiques d'una gran salina, al centre de l'àrea de precipitació: sal sòdica o halita (Clorur de sodi o ClNa), i a l'aureola externa: sal de sulfat càlcic o guix (CaSO4). Al Mediterrani occidental, la precipitació d'halita es va donar principalment entre Mallorca i Còrsega, amb un gruix de l'ordre de 1.500 m, baix dels sediments actuals del fons del mar. Els processos d'erosió remuntant durant la Crisi Salina del Messinià van acabar de consolidar l'actual sistema d'erosió i drenatge de la conca de l'Ebre. Tot es fa evident quan al Baix Ebre es troben còdols rodats procedents exclusivament del pre-Pirineu i més concretament de les Serres Marginals, Exteriors i àrea de Huesca, tot corroborant que el riu Ebre desembocava al Mediterrani.
Però, sempre ha desembocat pel mateix lloc el riu Ebre al Mediterrani? Cal confirmar segons les evidències de camp i el seguiment de les graves que porten còdols calcaris amb les alveolines del génere Lacacina sp. procedents de les Serres Marginals, que la primera desembocadura l'hem de situar al nord de Cap Roig. El seguiment de la formació d'estes graves no tan sols es fa pels afloraments que es poden observar al camp, també pel seguiment de sondatges per a prospecció d'aigües subterrànies que permeten dibuixar el primer recorregut de la primera desembocadura del riu Ebre.
Durant el Miocè superior i Crisi Salina del Messinià, el procés de dessecació del Mediterrani va comportar nous pendents a la zona litoral, afavorint l'erosió remuntant i aports sedimentaris de grans quantitats de graves rodades procedents del pre-Pirineu. A les Terres de l'Ebre hi trobem estos materials en diferents afloraments a Riba-roja i Flix, Garcia, Benifallet, Xerta, Tortosa i Perelló, fet que permet dibuixar l'antic traçat del paleo Ebre Tortonià - Messinià. [Neogen > Miocè > Messinià: 7,24 M.a. al Tortonià: 11,63 M.a fins 13.83M.a.]
La figura del mapa representa la primera incisió de l'erosió remuntant que es va iniciar durant el Tortonià inferior i es va consolidar durant el Messinià superior. Es dibuixa el primer traçat del riu i la seua inicial desembocadura degut a que l'alt morfològic entre La Carrova i el Rantxero impedia la sortida a mar del riu tot afavorint un primer traçat de l'inicial incisió per erosió remuntant des de zones més fàcils d'erosionar que es van situar al nord de Cap Roig, obligant a que la primera desembocadura del riu Ebre fos en aquest zona. Mz: materials calcaris de la Serralada Costero Catalana amb més de 65 M.a. d'antiguetat; Pg2: materials detrítics del rebliment antic de la Conca sedimentària de l'Ebre, entre 65 i 38 M.a.; Pg3: formacions carbonats lacustres i palustres del gran llac que es va formar durant el període de temps en que la conca de l'Ebre va ser endorreica entre 38 i 23 M.a.; M1: sediments del Miocè inferior que es van dipositar entre 23 i 11 M.a.; les zones blanques representen la primera incisió remuntant erosionant els materials anteriors i excavant capçaleres hidrogràfiques dels rierols de Xalamera, Canaletes, Riu Sec, Siurana i Pas de l'Ase.
... i unes pinzellades sobre coneixement geològic —la memòria de la terra— i sostenibilitat
Es fa evident que tots els conceptes anteriors es fonamenten en la difusió del coneixement geològic del nostre entorn. Tot queda inclòs en la definició de geozones, en el sentit més ampli del coneixement del territori, dels recursos i les seues possibilitats de ser protegit com a patrimoni geològic considerat com el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu (formacions i estructures geològiques, formes del relleu, jaciments mineralògics o paleontològics) que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la Terra i els processos que l'han modelat. [https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/patrimoni-geologic/]
Els valors i necessitats de protegir estos llocs i els seus vincles amb el patrimoni natural, cultural i immaterial, ens aproparà a generar consciència social per a saber distingir i conèixer les conseqüències de la gestió de la geodiversitat que ha de ser sostenible, especialment considerant la constant antropització del medi i la desprotecció dels seus elements: sovint l'agressió al medi geològic es fa per desconeixement de la seva existència i valor.
El curt recorregut pel riu Ebre, amb gran diversitat geològica, es reflexa pels diversos paisatges, litologies i recursos geològics que han anat perdurant en el temps. La sostenibilitat ve definida per satisfer les necessitats de cada civilització, sense comprometre les demandes de generacions futures i garantint un creixement equilibrat. Cuidar la geodiversitat, preservar la memòria de la terra per entendre el seu funcionament i la seua història, ens ha de proporcionar coneixement, experiència i orientació de com enfocar els nous desafiaments de conservació i sostenibilitat geoambiental i mediambientals que estan sent alterats per les actuals civilitzacions.
Una navegació per l'Ebre de Miravet a Benifallet. Olga Poblet (Biòloga)
Iniciem el viatge fluvial per l’Ebre, des de l’embarcador de Miravet, un poble que ha viscut de la terra i del transport fluvial durant anys com molts altres pobles de l’Ebre. Miravet, però, ha mantingut al llarg de la història l’ofici de canterer, un ofici molt antic que treballava la terra de l’Ebre (les argiles, guixos i llots del riu) per elaborar la ceràmica, avui dia reconeguda d’Interès Artesanal.
La terra de l’Ebre també s’ha aprofitat pels cultius agrícoles. Ben és sabut que les terres més fèrtils es troben als marges dels rius ocupant tota la ribera. Així l’home ha anat modelant el paisatge en aquest tram final del riu Ebre creant un mosaic de vegetació heterogeni que alterna grans extensions de cultius; un bosc de ribera en galeria, és a dir, paral·lel al riu; i el bosc mediterrani, que en aquest punt arriba quasi a tocar l’aigua de l’Ebre a l’estret entre Miravet i Benifallet. Gràcies a això, al llarg de la baixada amb l’embarcació de l'IDECE (Institut de Desenvolupament de les Comarques del'Ebre, responsable de la seva navigabilitat) s’ha pogut observar diverses aus aquàtiques com el bernat o el martinet blanc, i fer menció a altres rapinyaires com l’àguila cuabarrada, espècie amenaçada i protegida, que cria a les serres properes.
Continuem navegant, i ens sorprenen les restes constructives que anem trobant. Doncs l’aigua de l’Ebre era font d’energia per moure molins de farina però també els llaguts que navegaven des de l’Aragó fins al Delta de l’Ebre transportant carbó i queviures. Els llaguters havien de ser grans coneixedors del riu. L’Ebre patia grans avingudes en algunes èpoques de l’any fruit de les pluges i el desgel, avingudes que els llaguters havien de saber dominar. Havien de saber llegir l’aigua, els dibuixos de l'aigua a les zones de corrents i d’aigües tranquil·les, així com també conèixer el fons del riu el qual no ha estat mai regular. En aquells punts on bufava el vent i podien aprofitar corrents, extenien les seves veles, però quan el llagut s’encallava o pujaven riu amunt, els llaguters amb ajuda d’animals (els “machos”) estiraven del llagut, amb l’ajuda d’una corda anomenada sirga, per uns camins que creaven pels marges de riu, coneguts actualment com a camins de sirga. Algun d’aquests moments durs entre llaguters i el riu Ebre han quedat gravats a les roques. La Creu del Llaguter testimonia l'accident d'un llaguter sirgador a l’estret entre Miravet i Benifallet.
Actualment, però, la naturalitat "salvatge" del riu Ebre s’ha vist completament modificada pels aprofitament hidràulics. Aquest fet s’ha fet palès amb l’alta ocupació de les riberes de l’Ebre per l’activitat agrícola, i l’aparició de més illes fluvials fruit de la disminució de cabal i de riuades. Podríem dir que la terra ha guanyat superfície al riu. La vegetació fluvial i de ribera també s’ha vist afectada per aquests canvis. És així com aquesta pressió de les activitats humanes ha fet que el bosc de ribera s’hagi vist reduït a una única primera línia de canyís, tamarius, salzes i àlbers, de manera aïllada en alguns punts, ja que les noves condicions han estat més favorables per al creixement i expansió de vegetació invasora, com per exemple la canya asiàtica que ha colonitzat grans superfícies de marges fluvials generant problemes d’erosió molt evidents i de pèrdua de biodiversitat.
Però aquests no han estat els únics canvis ecològics, també s’ha donat un elevat creixement de plantes aquàtiques, conegudes com a macròfits, les quals generen moltes problemàtiques en activitats socioeconòmiques i activitats lúdico-esportives. Aquest excessiu creixement s’està controlant actualment amb la generació d’avingudes programades, és a dir, soltant una cabal d’aigua de fins a 1400 m3, de les preses entre Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix, però a més a més, es realitzen segues de macròfits per part de l’IDECE, de forma puntual i a demanda d’ajuntaments i entitats.
Actualment, les entitats més arrelades al riu i a les seves pràctiques més ancestrals són els clubs esportius de rem, com el Club Nàutic Flix o Club Nàutic de Móra d'Ebre que han lluitat en les darreres dècades per mantenir la cursa de puntones com a Patrimoni cultural Inmaterial i Bé Cultural d’Interés Local. Aquestes competicions vinculen la història fluvial del tram baix de l’Ebre amb l’ús tradicional d’aquestes embarcacions, les puntones o muletes, que antigament eren utilitzades per al transport de persones i animals d’un costat a l’altre del riu, i també per a la pesca fluvial. Avui en dia aquestes curses es celebren en el marc de les festes majors d’alguns municipis del tram baix de l’Ebre com Móra la Nova, Móra d’Ebre i Flix. I no només preserven la memòria històrica de la regió sinó que també formen part de la identitat d’algun pobles de l’Ebre que han sabut transformar aquesta pràctica ancestral en un atractiu turístic endèmic formant part del paisatge natural i cultural del riu Ebre.
REFERÈNCIES
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya: https://www.icgc.cat/ca Història geològica de Catalunya: https://www.icgc.cat/ca/Mapes-i-geoinformacio/Publicacions/Atles/Atles-geologic-de-Catalunya/Historia-geologica-de-Catalunya-0 Eines i visors: https://www.icgc.cat/ca/Eines-i-visors
Instituto Geològico y Minero de España: https://www.igme.es/
La geodiversitat a Catalunya: El patrimoni geològic en l'evaluació ambiental. https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/eines-jornades-documentacio/publicacions/documentos/Geologia-impremta-v2.pdf
Patrimoni geològic i geodiversitat: https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/patrimoni-geologic/
Geozona 313 Vall de l'Ebre de Miravet: https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/313_descrip.pdf
Confederació Hidrogràfica de l'Ebre: https://www.chebro.es/
Un viatge geològic per la Ribera d'Ebre, Joaquim Roset Piñol, Miscelània del CERE 2017. https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/331936
Reserva dela Biosfera Terres de l'Ebre: https://www.ebrebiosfera.org/
AUTORIA
Àlvaro Arasa Tuliesa
L'associació Grup EbreRecerca, inicialment (2003) es va anomenar Grup de Recerca Científica Terres de l'Ebre. Es regula pels seus estatuts amb els fins de: Recerca científica en tots els aspectes relacionats amb les Ciències Naturals i Experimentals; Donar difusió escrita, audiovisual i cibernètica de les recerques que fa; Fer cursos de formació i ensenyament. En queda exclòs tot ànim de lucre.
L'espai territorial és centra majoritàriament a Catalunya, Terres de l’Ebre i zones adjacents. Fins al moment la recerca i les tretze publicacions s'han centrat en les comunitats vegetals, micològiques i vertebrats, també en la geologia, la qualitat de les aigües i l'origen del riu Ebre.
Bibliografia:
Arasa-Tuliesa, A. (2011) Roques del Port. Edita Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, EbreRecerca.
Arasa-Tuliesa, A., Cabrera, Ll. (2018) Neogene-Quaternary onshore record in the lower Ebro river incised palaeovalley (Ebro margin, Catalan Coastal Range, NE Iberia). Geologia Acta 16(3), pp. 265-292.
Arasa-Tuliesa, A., Guillen Aranda, J. (2019) Gestió dels sediments del riu Ebre: optimisme vs mesures pal·liatives. Parc Natural delta de l'Ebre. Catalunya. Revista Soldó 50, pp. 28-30.
Arasa-Tuliesa, A. (2020) Aigües, una aproximació a les Terres de l'Ebre. Ed. Edita Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, EbreRecerca, pp. 201.
Arasa-Tuliesa. A. (2022) Origen del riu Ebre: de l'Actualitat a l'Actualisme. Ed. Edita Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, EbreRecerca, pp. 273.
Arasa-Tuliesa, A., Guillén Aranda, J. (2023) Cuantificación del transporte de sedimento en suspensión en el curso bajo del río Ebro y su potencial impacto sobre la evolución de la llanura deltaica. I Jornadas de Morfodinámica Fluvial y Observatorio de sedimentos en Ríos. REDCEMOS 15-16 NOV. 2023. Zaragoza.
Olga Poblet
Soc biòloga conservadora i consultora mediambiental especialitzada en la sostenibilitat. Des de fa més de 10 anys que treballo com a professional independent per a l’empresa privada, entitats i administració pública, promovent un model de desenvolupament sostenible: des del punt de vista mediambiental (de conservació de la natura, estudis d’impacte ambiental, integració ambiental) a aspectes més socioeconòmics (turisme de natura sostenible i construccions sostenibles). Buscar l’equilibri entre conservació i desenvolupament és possible, aquesta és la meva missió professional.
https://www.linkedin.com/in/olga-poblet-sobrino/
MATRIX CULTURA 2050 a Terres de l'Ebre és un projecte d'Associació Livemedia. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Institut Ramon Muntaner (IRMU). Amb la col·laboració de: Reserva de la Biosfera de les Terres del’Ebre (COPATE). Agraïments: Consells Comarcals de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, Parc Natural dels Ports i IDECE-Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
Al 2022-2023 va rebre el Fons Europeu Next Generation Catalunya.