Els ODS formen part de l’ADN de la Vall d’en Bas
Can Trona-Centre de Cultura i Natura, la programació, les accions i els projectes
Laura Canalias
El municipi de la Vall d’en Bas (la Garrotxa) ocupa 90,5 quilòmetres quadrats d’extensió; d’aquests un 49,5% estan protegits per la seva riquesa natural i paisatgística. No és estrany, per tant, que la majoria dels seus artistes i artesans s’inspirin en la natura per a dur a terme les seves creacions. Poetes, com la Mercè Bayona, han enaltit la seva verdor, d’altres com Joan Teixidor han comparat els seus camps amb una catifa de vellut1. També han estat molts els que s’han inspirat en els seus colors i formes per fer il·lustracions, escultures, espectacles de dansa, ceràmica, teixits, i tot tipus de creacions i productes artesans. En un context com aquest, en el qual no només els artistes, sinó tota la població té una consciència ambiental tan marcada, l’aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 en l’àmbit de la cultura ha estat molt fàcil; tant la població com el consistori han estat sempre conscients que cultura i natura havien d’anar de la mà2.
L’imperatiu de fer efectiu aquest vincle a La Vall d’en Bas s’ha vehiculat des de la programació, les accions i els projectes que s’han elaborat des que es va obrir Can Trona-Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas l’any 20173. L’afany d’aquest equipament ha estat esdevenir un agent de canvi local i, per tant, un dels actors principals en fer efectiu el desenvolupament sostenible. Concretament, s’han treballat de forma prioritària els ODS: 2, 4, 5, 11 i 12, ja que no hi ha un ODS en concret pel que fa a la cultura, sinó que aquesta es troba intrínseca en molts d’ells, tal com ja s’ha assenyalat des del British Council, entre d’altres institucions4.
En relació a l’ODS 2. Fam zero amb les seves implicacions en una agricultura sostenible, i l’ODS 12 Consum i producció responsables, hem contribuït a reconèixer pràctiques culturals com a pilars de l’agricultura sostenible, tal i com marca l'ONU en diversos dels seus documents5.
Per un costat, a través de l’organització de diversos col·loquis amb el sector primari, i per l’altre, mitjançant formacions i tallers amb artesans i artistes del territori. Part d'aquestes accions es van dur a terme gràcies al projecte SomVallBas endegat al 2019 amb l’Smithsonian Center for Folklife & Cultural heritage, que va aconseguir vincular tradició, cultura i determinats oficis.
També ens agradaria destacar el cicle de tallers artesans (cistelleria, elaboració de sabons, costura, etc) que es van programar aquest passat hivern per tal de fomentar el consum responsable i de proximitat i per a reduir l’ús dels plàstics. En aquest àmbit també va ser molt rellevant la jornada que es va coorganitzar amb la Residència Faber Llull entorn del llibre de Gabi Martínez Un cambio de verdad6 que va tenir lloc el 23 d’octubre de 2020. Aquest acte va ser especialment significatiu perquè, a més de poder gaudir de les cançons de pastors amb l’acordionista Marc August Muntanya, en Gabi Martínez va aportar idees sobre la necessitat de biodiversitat, d'apoderament del camp enfront de la ciutat, i la necessitat de prendre la iniciativa col·laborant ramaders, agricultors i artistes per articular un relat nou que demostri de forma positiva i atractiva el potencial de la cultura i la natura7 Tot plegat va generar molt debat entre ramaders i agricultors de la zona. En Miquel Vila, ramader de vaques lleteres del municipi, va presentar l'experiència d'algú que ha crescut entre els animals perquè la seva família ja treballava amb elles. Però després d'observar certes tendències va decidir fer un canvi i passar d'una producció més aviat industrial a una d'ecològica. Deia que els resultats eren bons, si bé calia tenir un cert coixí per si les coses es torçaven "perquè l'ecològic, a diferència d’altres, està més exposat a certs canvis d'inèrcies comercials". D’altres, però, ho veien complicat ja que depenien de subvencions i de tenir certes terres i certs rendiments. Això, va dur a un altre debat, el dels avantatges i els inconvenients de les subvencions europees. Alguns opinaven que s'hauria d'acabar amb les subvencions per permetre que sigui el sector ramader el que fixi els preus dels seus productes, i no persones que pertanyen a altres mons ben allunyats d'aquest dia a dia. Aquest argument òbviament també va ser molt polèmic, atès que molts no veien factible poder tirar endavant sense els diners que arriben d’Europa.
L'ODS 4 Educació de qualitat: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom, també ha estat un dels nostres objectius. És per això que tenim un conveni amb la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona8 gràcies a la qual cosa oferim formacions per a mestres i famílies. Altrament, programem l’activitat el "Doc del Mes" que consisteix a projectar un documental al mes de forma gratuïta. L’objectiu és apropar aquest gènere audiovisual al màxim nombre d’espectadors i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques9. Cada mes s’estrena una pel·lícula internacional de qualitat, de temàtica i procedència diversa que normalment serveix per a treure temes controvertits a nivell social, econòmic, ambiental o cultural. Però no només projectem documentals, sinó que també n’hem produït de propis. Em refereixo a la sèrie de tres documentals que es van estrenar l’any 2017 i que portaven per títol “Dones de la Vall”: un homenatge a les dones rurals d’abans, d’ara i també de les noves generacions que estan pujant. Aquesta trilogia, que podeu trobar al Canal de YouTube de Can Trona10, posa en relleu la importància que han tingut les dones a l’hora de tirar endavant el municipi, les entitats, els masos i la vida rural al llarg de la història. Una temàtica que encaixa de ple amb l’ODS 5 Igualtat de gènere i que també s’ha treballat en actes, accions i jornades per a commemorar el 8M i el 25N des de ja fa anys amb la pintada d’un mural reivindicatiu al Parc de l’Estació de Sant Esteve d’en Bas, monogràfics i exposicions que s’han realitzat sobre feminisme i igualtat de gènere, sempre intentant promoure artistes i artesanes del municipi i de la comarca de la Garrotxa.
Per acabar volem posar en relleu tots els projectes que s’han dut a terme per tal de salvaguardar el patrimoni cultural i natural del nostre municipi. Entre els projectes més importants hi ha la col·laboració que l’Ajuntament ha forjat amb la UAB per a fer visitables els jaciments arqueològics de l’Aubert i de La Dou; el projecte SomVallBas sobre tradicions, cultura popular i patrimoni immaterial que hem tirat endavant amb l’Smithsonian Center for Folklife & Cultural heritage i un projecte per a catalogar molins d’aigua, conjuntament amb el PEHOC-Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca11 i que lligarien amb l’ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles.12
SomVallBas13 és el resultat directe de la participació de Catalunya a l’Smithsonian Folklife Festival (2018), on quatre artesans i un presentador de la Vall d’en Bas van formar part de la comitiva que representava les tradicions populars catalanes. D’aquí neix l’any 2019 un projecte de sostenibilitat cultural que pretén no solament identificar i inventariar les tradicions culturals vives de la Vall d’en Bas, sinó també contribuir a sostenir-les. Convidant l’Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage, la Vall d’en Bas s’ha donat l’oportunitat de plantejar-se d’on ve, qui és i on va14 El projecte ha consistit en primer lloc en l’elaboració d’un inventari de Patrimoni Immaterial de manera participativa. Per això, s’han fet més de 600 entrevistes i s’han elaborat més de 50 fitxes descriptives de les tradicions i expressions culturals més riques del municipi. Aquest inventari, que es troba dipositat a l’Arxiu Raplfh Rinzer Folklife i a l’Arxiu de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, es va acabar l’estiu del 2020 i ha revelat el paisatge com a patrimoni immaterial més rellevant per la gent de la Vall d’en Bas. A més, ha estat el punt de partida que ha servit per a seguir treballant en projectes de cultura popular i tradicional. En aquest sentit a l’any 2021 l’Àrea de Cultura i Turisme del municipi ha volgut fer una aposta encara més ferma per posar la cultura popular al servei de la ciutadania i adaptar-la a les necessitats del segle XXI programant tallers i apostant per a fer reviure tradicions i expressions culturals pròpies del territori.
En definitiva, gràcies a aquest darrer projecte, hem refermat la nostra convicció del fet que és necessari connectar el patrimoni cultural immaterial amb el patrimoni natural i garantir la continuïtat de la relació de les persones amb el seu entorn. Una relació que a la Vall d’en Bas ha estat harmònica i respectuosa. Mentre que la societat occidental es distancia del medi natural, a la Vall d’en Bas, a més de mantenir-se la relació, aquesta també s’ha reinventat i fins i tot modernitzat. Els vallbasencs han sabut adaptar la seva relació amb l’entorn a les necessitats i tendències del segle XXI i ho han fet de forma equilibrada i totalment respectuosa.
Ara bé, tot i que aparentment sembla que la salvaguarda de les expressions relacionades amb la natura gaudeix de bona salut, hi ha una gran preocupació per part de la població pels perills externs que poden alterar aquesta realitat. Els quatre factors que condicionaran l’equilibri fins ara mantingut són: el canvi climàtic, la construcció d’una carretera que vol partir la Vall per la meitat, la manca d’habitatges assequibles pels joves del poble i les dificultats econòmiques dels agricultors per a tirar endavant les seves explotacions.
Nota de presentació personal de Laura Canalias
Nascuda a Olot el 1989. Des de petita em vaig interessar pel camp de les humanitats; una passió que em va dur a doctorar-me en Història Comparada Política i Social per la UAB (2017). En la meva tesi doctoral, que vaig poder realitzar gràcies a l’obtenció d’una beca FPU, vaig estudiar la implantació d’una política cultural pública durant els anys de la Mancomunitat de Catalunya. Una anàlisi que vaig fer de forma comparada amb les polítiques culturals que s’estaven realitzant en aquell mateix període en d’altres països.
Posteriorment, he treballat al Museu de l’Exili i a l’Oficina de Turisme d’Olot, fins que l’any 2019 vaig ocupar el càrrec de tècnica de cultura, turisme i comunicació a l’Ajuntament de La Vall d’en Bas.
En un vessant més personal he format part del teixit associatiu de la meva ciutat, essent membre del col·lectiu La Greda, des del qual vaig col·laborar a organitzar diversos actes de cultura popular: castanyades, calçotades, combats de corrandes, etc. Actualment, formo part del Col·lectiu Feminista La Dalla de la Garrotxa i del PEHOC (Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca).
Margarida Casacuberta, Anna Perera Roura i Ester Cantallops, L’Alt Fluvià, selecció de textos. Universitat de Girona - Càtedra de Patrimoni Literari, Girona, 2018.
Ho podeu veure a la web de l’Ajuntament: http://www.vallbas.cat/
Podeu consultar la programació i les memòries de Can Trona a: www.cantrona.cat
The Missing Pillar – Culture's Contribution to the UN Sustainable Development Goals. (2020). British Council.
Seguint l’exemple i la guia que hem trobat a diverses webs entre elles aquesta de Nacions Unides on s’expliquen molts exemples i pràctiques per a fer-ho possible: https://sdgs.un.org/topics/rural-development
Gabi Martínez, Un cambio de Verdad. Barcelona: Seix Barral, 2020
YouTube, Dones de la Vall d'en Bas
SomVallBas és un projecte col·laboratiu entre el Centre de Cultura Immaterial i de Patrimoni Cultural de la Institució Smithsoniana, Can Trona, una institució local gestionada per l'Ajuntament de la Vall d'en Bas, el PEHOC-Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca i la Direcció General de Cultura Popular i Associacions Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Podeu trobar-ne més detalls a: https://folklife.si.edu/somvallbas/catalan
Meritxell Martín i Michael Mason, “SOMVALLBAS, El valor del patrimoni inmaterial”, El Cartipàs, núm 125, gener 2020.