El riu Besòs, un fil de vida entre ciutats —quan la natura no s'atura a la ciutat
El Refugi de Biodiversitat a Santa Coloma: un repte de recuperació ambiental, usos socials i cultura fluvial, junt amb el Rec Comtal i el Parc Fluvial del Besòs
EL PARC FLUVIAL DEL BESÒS I EL REFUGI DE BIODIVERSITAT A SANTA COLOMA. UN RECORREGUT DES DEL PONT VELL DE SANTA COLOMA A LA LLACUNA DEL REC COMTAL
Amb la participació de: AMPARO BENJUMEA, JOAN MOR I JULI MAURI (Servei de Medi Ambient i Protecció Animal, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet), MARIA ESCOBEDO (Livemedia).
Amb la col·laboració de: Refugi de Biodiversitat, Museu Torre Balldovina i Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Consorci del Besòs.
EL RIU BESÒS, UN FIL DE VIDA ENTRE CIUTATS —QUAN LA NATURA NO S'ATURA A LA CIUTAT. Amparo Benjumea, Joan Mor, Juli Mauri.
El Parc Fluvial del Besòs i el Refugi de Biodiversitat a Santa Coloma de Gramenet: un repte de recuperació ambiental, usos socials i cultura fluvial, junt amb el Rec Comtal.
El Projecte de Refugi de Biodiversitat del Riu Besòs, situat a Santa Coloma de Gramenet, és una iniciativa clau per a la protecció i promoció de la biodiversitat al llarg del tram final del riu Besòs. Aquest refugi s'emmarca dins del Parc Fluvial del Besòs, un espai natural que ha esdevingut un referent en la transformació d’antics entorns degradats en zones verdes d'alt valor ambiental i social.
HISTÒRIA DE LA RECUPERACIÓ DEL RIU BESÒS
Durant gran part del segle XX, el riu Besòs va patir un alt grau de degradació ambiental a causa de la urbanització massiva i la contaminació industrial i domèstica. Als anys 70 i 80, el Besòs era considerat un dels rius més contaminats d'Europa, amb aigües pràcticament sense vida. Aquesta situació es va revertir gràcies a un pla intensiu de recuperació iniciat als anys 90, amb la construcció de depuradores modernes, la millora de la gestió dels residus i la implicació de les administracions locals.
L'any 2000 es va inaugurar el Parc Fluvial del Besòs que abraça un tram d'uns 9 quilòmetres al llarg del riu, entre Montcada i Reixac i la desembocadura al mar. Aquest parc, a més de funcionar com una zona d'esbarjo, ha contribuït a la regeneració ecològica, convertint-se en un corredor biològic essencial per a la fauna i flora de la zona metropolitana de Barcelona.
EL REFUGI DE LA BIODIVERSITAT
En aquest context de regeneració, el Refugi de Biodiversitat sorgeix com un projecte específic per afavorir la presència d’espècies autòctones i garantir la seva supervivència. Amb mesures com la creació de basses, espais per a aus i amfibis, i la restauració d’hàbitats fluvials, aquest espai esdevé un punt clau per consolidar el Besòs com un entorn viu i resilient. Aquest projecte no només reforça el paper del riu com a pulmó verd dins l’àrea metropolitana, sinó que també exemplifica com la col·laboració entre institucions i la ciutadania pot revertir els efectes de la degradació ambiental i recuperar espais naturals per al benefici de la biodiversitat i la societat.
LA NECESSITAT DEL REFUGI I L'ESTRATÈGIA DE RENATURALITZACIÓ DEL RIU BESÒS A SANTA COLOMA.
La renaturalització del riu Besòs és una estratègia de protecció de la natura i de millora de la resiliència dels ecosistemes impulsada en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030.
El Refugi de Biodiversitat del Riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet respon a una necessitat urgent de conservar i restaurar els ecosistemes fluvials que han estat degradats per l'urbanització i la contaminació durant dècades. Aquest projecte forma part d'una estratègia més àmplia de renaturalització del riu Besòs, que té com a objectiu recuperar la qualitat ambiental del riu, millorar la biodiversitat i, al mateix temps, crear un espai accessible i valuós per a la ciutadania.
Després de dècades de contaminació i alteracions, el riu Besòs ha passat de ser una via d'aigua contaminada a un espai amb un alt potencial ecològic. El Refugi de Biodiversitat és fonamental per restaurar hàbitats crítics per a la fauna i flora autòctones, que han perdut els seus espais naturals a causa de l'activitat humana. L'objectiu és proporcionar un refugi per a espècies que poden estar en perill o en retrocés, com amfibis, aus aquàtiques, insectes i peixos, i contribuir a restaurar els ecosistemes fluvials en un entorn urbà densament poblat.
– Estratègia de Renaturalització del Riu Besòs
L'estratègia de renaturalització del riu Besòs se centra en diverses actuacions per recuperar la qualitat ecològica del riu i els seus voltants:
Rehabilitació dels hàbitats naturals: A través de la restauració de zones humides, la creació de basses d'aigua i l'augment de la vegetació ripària (propi de la ribera: arbusts, arbres i plantes aquàtiques), s'intenta recuperar els hàbitats originals per a les espècies autòctones.
Renaturalització del llit fluvial: Es modifica el riu per millorar la seva morfologia i reconnectar-lo amb les seves ribes, afavorint la creació de diferents microhàbitats i augmentant la diversitat d'espècies. Això inclou l'eliminació de barreres artificials i la millora de la qualitat de l'aigua.
Gestió sostenible de la vegetació i la fauna: S'ha treballat en la creació de corredors ecològics per permetre la circulació i interacció entre espècies, a més d'afavorir la flora autòctona. Això també inclou la millora dels espais de nidificació i la protecció de les espècies en perill d'extinció.
El Refugi de Biodiversitat es converteix en un espai vital per a diverses espècies. La fauna i la flora que habiten aquests espais tenen un paper fonamental en la recuperació ecològica del riu:
Fauna: Les espècies d'aus aquàtiques com el martinet blanc, el bernat pescaire i altres aus migratòries són presents en aquesta zona. Els amfibis, com la granota verda, també es beneficien de les basses d'aigua creades per millorar la qualitat de l'aigua i proporcionar llocs de reproducció. A més, la fauna insectívora, com les libèl·lules, juga un paper clau en el control de la població d'insectes i la pol·linització de les plantes aquàtiques.
Flora: La vegetació ripària autòctona és essencial per al control de l'erosió, la millora de la qualitat de l'aigua, i com a refugi per a moltes espècies animals. A més, la vegetació natural contribueix a l'absorció de nutrients i la reducció de la contaminació.
EL PARC FLUVIAL DEL BESÒS I EL REFUGI DE BIODIVERSITAT: CONNECTORS BIOLÒGICS
El concepte de connectors biològics és clau en la renaturalització del riu Besòs. Aquests connectors són corriols naturals o restaurats que permeten el moviment de la fauna i la flora entre diferents espais protegits. El Parc Fluvial del Besòs, incloent el Refugi de Biodiversitat, actua com un corredor ecològic que interconnecta espais verds i altres àrees naturals dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Això facilita la circulació de les espècies i garanteix una major diversitat genètica i l'intercanvi d'individus entre les poblacions. Els connectors biològics no només ajuden a mantenir la biodiversitat local, sinó que també permeten l'adaptació de les espècies als canvis ambientals derivats del canvi climàtic.
– Beneficis Globals. El repte de fer compatible els usos socials amb el medi natural.
Aquest projecte de renaturalització, amb el Refugi de Biodiversitat com a element destacat, busca no només recuperar la biodiversitat local, sinó també millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a la zona. La creació de nous espais naturals permet a la ciutadania gaudir d'un entorn més saludable i acollidor, i contribueix a la sensibilització sobre la importància de la protecció ambiental. A més, ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic, afavorint la captura de carboni i la reducció de l'efecte illa de calor a l'entorn urbà.
En resum, el Refugi de Biodiversitat del Riu Besòs és una peça clau dins d'una estratègia més gran per renaturalitzar el riu i transformar-lo en un corredor verd d'alt valor ecològic, on fauna, flora i ciutadania puguin conviure de manera sostenible. Aquesta estratègia és i ha de ser plural, inclusiva i participativa; de la qual les colomenques i els colomencs, i tota la població de la conca, se’n sentin part i això ajudi a fer del riu i de la natura, un eix vertebrador i cultural d’una societat més justa i compromesa amb el medi ambient.
El Projecte és també un instrument de participació i governança sobre el medi natural, una font de comunicació, divulgació científica i educació ambiental, i un camp d’aprenentatge i experimentació per la ciència i la tècnica de cara a avançar cap a ciutats més sostenibles, més resilients vers el canvi climàtic i més respectuoses amb la biodiversitat.
EL REC COMTAL EN EL CONTEXT DE LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL DEL BESÒS
El Rec Comtal és una infraestructura històrica que té una connexió tant física com conceptual amb el Refugi de Biodiversitat del Riu Besòs, destacant per la seva importància històrica i pel seu potencial en la gestió ecològica actual. Aquesta relació s'emmarca en el context de la recuperació del patrimoni natural i cultural, amb un interès creixent per integrar aquests elements en projectes de renaturalització com el del Besòs.
– Què és el Rec Comtal?
El Rec Comtal és un antic canal d’aigua construït durant l’època medieval, al segle X, tot i que es creu que podria tenir orígens en infraestructures hidràuliques romanes. El canal es va construir aprofitant les aigües del riu Besòs i tenia com a principal funció subministrar aigua a la ciutat de Barcelona i els seus entorns per a usos agrícoles, industrials i domèstics. Va ser essencial per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat durant segles.
Tot i que molts trams del Rec han desaparegut o estan ocults sota el sòl urbà, encara es conserven alguns segments visibles, especialment a zones com Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet.
– Importància Històrica del Rec Comtal
Patrimoni cultural: El Rec Comtal és un testimoni valuós de l'enginyeria hidràulica medieval i un element essencial de la història de Barcelona i les ciutats properes. Representa la dependència i adaptació de les societats passades als recursos hídrics.
Memòria urbana: La recuperació i posada en valor del Rec Comtal ajuda a conservar la memòria històrica dels sistemes d'abastament d'aigua antics, mostrant com aquests han evolucionat amb el temps fins a les infraestructures modernes.
Identitat local: Per a comunitats com Santa Coloma o Montcada, el Rec Comtal forma part de la seva identitat històrica i cultural, connectant les generacions presents amb les passades.
– Importància Ecològica del Rec Comtal
Renaturalització i recuperació de serveis ecosistèmics: El Rec Comtal, com a infraestructura hidràulica vinculada al riu Besòs, pot actuar com un refugi híbrid que combina funcionalitats humanes i naturals, promovent espais verds dins l’entorn urbà.
Corredor ecològic: Si es renaturalitza, el Rec podria funcionar com un microcorredor ecològic, facilitant el desplaçament d'espècies entre zones del Besòs i altres espais verds propers, reforçant la biodiversitat.
Control de l’aigua i mitigació del canvi climàtic: Com a infraestructura hídrica, el Rec podria ajudar a gestionar l’aigua de manera sostenible, reduir l’impacte de les pluges intenses i contribuir a la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
– Relació del Rec Comtal amb el Refugi de Biodiversitat del Riu Besòs
Història comuna amb el riu Besòs: Tant el Rec Comtal com el Refugi de Biodiversitat són fruit de la relació històrica entre el riu Besòs i l’activitat humana. Mentre el Rec reflecteix com es va aprofitar el riu per satisfer necessitats bàsiques de l’època, el Refugi simbolitza l’esforç modern per restituir els valors naturals que es van perdre amb el creixement urbà i industrial.
Subministrament d'aigua i connectivitat: El Rec Comtal, en el seu origen, derivava aigua directament del Besòs. Encara avui, part de la infraestructura antiga podria tenir un paper en projectes de gestió sostenible de l'aigua, incloent-hi sistemes per aprofitar recursos hídrics en la regeneració d'espais com el Refugi de Biodiversitat. També es considera com un possible connector ecològic que pot facilitar la circulació de fauna i flora entre espais verds, alhora que preserva un patrimoni històric únic.
Recuperació de trams per a la biodiversitat: Alguns projectes locals han plantejat la possibilitat de recuperar segments del Rec Comtal per renaturalitzar-los i integrar-los en el corredor verd metropolità. Això podria ampliar l’abast del Refugi de Biodiversitat, creant nous espais per a la fauna i la flora i millorant la connectivitat amb altres zones com el Parc de Collserola.
– Sinèrgies entre el Rec Comtal i el Refugi de Biodiversitat
La integració del Rec Comtal en la xarxa de corredors verds metropolitans enfortiria els objectius de connectivitat ecològica del Refugi de Biodiversitat.
La recuperació del Rec com a patrimoni cultural podria anar acompanyada d'un enfocament educatiu, ajudant a conscienciar sobre la història de la gestió de l'aigua i la seva importància ecològica.
Els dos projectes poden treballar conjuntament per oferir espais de convivència entre la naturalesa i la ciutadania, demostrant que és possible combinar el respecte al patrimoni històric amb la sostenibilitat ambiental.
En definitiva, el Rec Comtal és una peça clau, tant per entendre la història del riu Besòs com per projectar-ne un futur sostenible. La seva relació amb el Refugi de Biodiversitat posa de manifest la necessitat d'enfocar la recuperació dels espais naturals des d'una perspectiva integrada, on es valorin els aspectes ecològics, culturals i socials.
PERQUÈ "LA NATURA NO S'ATURA A LA CIUTAT" I LA IMPORTÀNCIA D'IMPULSAR UNA "CULTURA FLUVIAL"
La idea que "la natura no s'atura a la ciutat" i la necessitat d’impulsar una "cultura fluvial" són conceptes fonamentals en el context del Projecte del Refugi de Biodiversitat del Riu Besòs. Aquests enfocaments reflecteixen la voluntat d’integrar la natura dins l’entorn urbà i reconèixer la interdependència entre ecosistemes naturals i la vida humana, fins i tot en espais altament urbanitzats com l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
– "La natura no s'atura a la ciutat"
Aquesta afirmació simbolitza la realitat que els ecosistemes naturals no es limiten als entorns rurals o protegits, sinó que també poden existir, prosperar i regenerar-se dins les ciutats. En el cas del Refugi de Biodiversitat i del Parc Fluvial del Besòs, aquesta idea es concreta en:
Convivència entre la natura i l’entorn urbà: El riu Besòs i el seu entorn representen un exemple de com la vida silvestre pot adaptar-se i fins i tot reviure en espais urbans, gràcies a la restauració i la protecció dels hàbitats. Espècies d'aus, amfibis i plantes autòctones conviuen amb les activitats humanes, demostrant que és possible integrar la biodiversitat dins la ciutat.
Corredors verds com a ponts ecològics: El riu i les seves ribes actuen com a corredors biològics, connectant ecosistemes urbans i periurbans. Aquesta connectivitat és crucial per a la mobilitat de les espècies i per assegurar la seva supervivència.
Natura com a eina de cultura, educació i sensibilització: Integrar la natura en l’espai urbà ofereix oportunitats úniques per a l’educació ambiental, la creació cultural i per entendre l'entorn com a paisatge cultural —urbà i natural— en la seva diversitat. Els habitants de l'entorn urbà poden també experimentar la biodiversitat de manera directa i comprendre la seva importància, fins i tot sense sortir de la ciutat.
– La importància d’una "cultura fluvial"
Impulsar una cultura fluvial significa promoure un canvi de mentalitat i de pràctiques que reconeguin els rius com a actius vius i espais significants, no només com a recursos hídrics o infraestructures funcionals. En el cas del Besòs, aquest concepte és essencial per assegurar la sostenibilitat a llarg termini del projecte i el compromís de la ciutadania amb la seva protecció, considerant:
El reconeixement del riu com a patrimoni viu: Una cultura fluvial implica entendre el riu com una part integral del paisatge cultural, històric i natural. En el cas del Besòs, la seva història de degradació i recuperació és un exemple de la importància de protegir i restaurar els ecosistemes aquàtics.
La participació ciutadana: Promoure una cultura fluvial fomenta la implicació activa de la ciutadania en la cura i gestió del riu. Això pot incloure iniciatives com el voluntariat per netejar el riu, tallers educatius sobre la biodiversitat, i activitats recreatives que respectin i reconeguin l’entorn natural.
Els rius com a espais d’aprenentatge: El riu es pot convertir en un laboratori viu on escoles, investigadors i comunitats poden aprendre sobre ecologia, canvi climàtic i sostenibilitat. Això ajuda a conscienciar les noves generacions sobre la necessitat de preservar els ecosistemes fluvials i la diversitat dels paisatges.
La contribució al benestar urbà: Una cultura fluvial no només beneficia la natura, sinó també les persones, oferint espais vivencials, també d'esport i descans, dins un entorn significant i més saludable. Els rius renaturalitzats milloren la qualitat de vida urbana, actuant com a pulmons verds i punts de trobada social.
Resiliència urbana i canvi climàtic: El foment d’una cultura fluvial també implica reconèixer els rius com a eines essencials per adaptar-se al canvi climàtic. La recuperació dels espais fluvials pot ajudar a mitigar els impactes d’inundacions, millorar la qualitat de l’aigua i reduir l’efecte illa de calor.
– La combinació dels dos conceptes: quan "la natura no s'atura a la ciutat" i "cultura fluvial"
La integració de la natura dins les ciutats i la creació d’una cultura fluvial són dues cares de la mateixa moneda. En el cas del Refugi de Biodiversitat del Besòs el projecte demostra que la natura pot coexistir amb l’entorn urbà, revertint dècades de degradació i oferint espais per a la biodiversitat i les persones. La cultura fluvial fa que aquest projecte sigui sostenible a llarg termini, implicant la ciutadania i les institucions en la cura i ús responsable del riu.
En definitiva, aquesta visió no només transforma el riu Besòs en un espai viu i culturalment significant, sinó que també pot inspirar altres ciutats a adoptar enfocaments similars, reconeixent el valor ecològic, cultural i social dels rius en un món cada vegada més urbà.
REFERÈNCIES I ENLLAÇOS D'INTERÈS.
Llibre Natura Colomenca: Serralada de Marina, Riu Besòs, Can Zam i espais verds urbans (2021). Tomàs Carrión Bernal, Pere Alzina i Bilbeny, Joan Vicente Castells. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. https://aladi.diba.cat/record=b1979854~S171*cat
Web del Refugi de Biodiversitat: https://refugibiodiversitat.gramenet.cat/
Parc Fluvial del Besòs: https://www.gramenet.cat/ajuntament/arees-municipals/medi-ambient/parc-fluvial-del-besos/
https://parcs.diba.cat/web/fluvial
https://parcs.diba.cat/web/marina
Museu Torre Balldovina: https://museu.gramenet.cat/el-museu-al-territori/de-poble-a-ciutat/
AUTORIA
Amparo
Soc l’Amparo Benjumea, colomenca i biòloga. Des de fa gairebé 20 anys treballo a l’Ajuntament de Santa Coloma i ara mateix sóc la Cap de Servei de Medi Ambient i Protecció Animal. El riu Besòs és per mi un referent del meu paisatge quotidià, un espai natural que he vist transformar-se, canviar, evolucionar cap a una naturalització progressiva. He vist amb joia com la ciutat s’ha fet seva el riu, després de viure-hi durant dècades d’esquena, per raons tristes i òbvies. El riu és per mi un símbol d’esperança verda i em sento molt orgullosa d’haver treballat i treballar en la seva recuperació.
Joan
Soc en Joan Mor, ambientòleg i tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma. Sóc més jove que els meus companys i per tant, segurament, la meva perspectiva del riu Besòs és diferent, més recent i qui sap, si més ambiciosa pels referents històrics que he viscut. Tanmateix, treballar en el projecte del Refugi és per mi un aprenentatge de la història viva del riu, del paisatge del Besòs, així com una oportunitat de fer possible allò pel qual he estudiat i m’he preparat: aconseguir uns entorns urbans més rics i biodiversos, més segurs, inclusius i saludables. En aquest sentit, penso que el programa de visites i d’educació ambiental que estem desenvolupant és un instrument cabdal per assolir aquestes fites.
Juli
Soc en Juli Mauri, biòleg (zoòleg) i tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma. La meva dedicació és exclusiva en aquest fantàstic projecte del Refugi de Biodiversitat del Besòs a Santa Coloma, el qual considero innovador i absolutament necessari. Tot i no ser d’aquesta ciutat, el Besòs és un element clau del meu paisatge natural, de territori i dels referents històrics i familiars (el riu que mon avi creuava a peu per anar a treballar!). He vist com ha anat evolucionant positivament, gràcies als esforços enormes de les administracions. El baix Besòs és actualment, un punt calent de biodiversitat a l’entorn de Barcelona i pot ser un espai clau com a zona humida de la costa catalana.
MATRIX CULTURA 2050 a l'EIX BESÒS és un projecte d'Associació Livemedia. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona-ICUB. Amb la col·laboració de: Consorci del Besòs, Ajuntaments de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Districtes de Sant Andreu i Nou Barris de Barcelona. Agraïments: Museu d'Història de Barcelona-MUHBA, Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona.