Artitzar el paisatge a Ribera d'Ebre: Fada d'aigua i carbó agrana el bosc amb balitroques
Investir el paisatge d'art i de cultura, per anar al transfons del territori i del patrimoni, per estar en l'àmbit del joc i de la llibertat
Una actuació a partir de les diferents aportacions de tots els que són presents: des de la mirada construïda càmera en mà d'Andrew Colquhoun i l'agranar recollint idees de Maria de Marias (Livemedia #matrixcultura2050); l'artista Sarah Misselbrook i el productor Chris Thornton que acullen la creació a la seva finca de Delauà de Mitei a Riba-roja d'Ebre (seu d'Associació Riba Rocks, residències i del seu propi treball artístic); i l'escriptor i músic Andreu Carranza que conjuga l'entorn acústic i l'essència poètica de la duració construïda condensant-la en un vers: «fada d'aigua i carbó agrana el bosc amb balitroques»; amb lectures d'El llibre de les set xibeques i un poema d'Héctor Moret.
Artitzar el paisatge: Fada d'aigua i carbó agrana el bosc amb balitroques. Maria Escobedo Caparrós (a.k.a [also known as] Maria de Marias i marias)
Agranar: escombrar | granera: escombra. Etimologia: format damunt gra.
Balitroca: segons descripció de l'escriptor i músic riberenc Andreu Carranza, la balitroca és un instrument de percussió fet a partir de la canya que s'utilitzava antigament a Ribera d'Ebre per cantar les rondalles i les jotes, junt amb la guitarra i el guitarró. Amb una elaboració humil, es fabrica fent dues incisions longitudinals a un dels extrems de la canya i s’insereix un còdol que es fixa amb cordill per mantenir l'obertura de la canya tallada. Segons si la canya és verda o més seca varia el so. La canya dona el so de la flauta i com a instrument de percussió: la balitroca.
Artitzar: artitzar és un concepte que ens proposa Josep Sebastià Cid (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) per propiciar la voluntat cultural de transformació des de la mirada de les arts en totes les seves expressions: escriptura i parlars, imatge, arts plàstiques, arts vives, música i arts sonores...) —per anar al transfons del territori i del patrimoni, per estar en l'àmbit del joc i de la llibertat.
Seqüències de construcció: investir el paisatge d'art i de cultura: | la transmissió d'un entorn a la Ribera d'Ebre en un acte performatiu on Andrew Colquhoun construirà la mirada càmera en mà (caminant cap endarrera per un corriol abrupte amb la seva extraordinària habilitat i força) i construirà el relat | trobades a la finca de Delauà de Mitei amb Sarah Misselbrook i Chris Thornton sota el porxo | Sarah seguirà el seu pelegrinatge espiritual fins a una llissera on crearà un dibuix al terra de pedra amb cals i carbó vegetal | tres trobades sota tres arbres a Flix amb Andreu Carranza | la història del manuscrit de les Set Xibeques (de finals del s.XVIII fins poc abans de la Guerra Civil) trobat a les golfes de la casa familiar d'Ascò i que posteriorment novel·la | Andreu portarà el manuscrit original i la novel·la del 1997 | es compromet a fer les balitroques: en fa cinc | marias agafarà la granera que li ha regalat Valentina Domènech, veïna de Tivissa, retent un petit homenatge a Agustí de Minguillo de Tivenys que es va amagar en un corralet de pedra seca a finals de la Guerra Civil "per no anar a matar germans", fabricant durant el dia graneres de bauma | no és una creació col·lectiva perquè cadascú va fer exactament el que volia fer, atents a l'altre i a l'entorn, con-jugant.
Finals de juliol 2023 | tot elprograma d’actuacions #matrixcultura2050 Terres de l'Ebre: els camins de l'aigua ha de quedar tancat abans d'acabar el mes (Next Generation dixit) | la impossibilitat de posar títol al que hem fet: tot se'm queda tan curt... | rebo un missatge d'Andreu sense cap comentari: Fada d'aigua i carbó agrana el bosc amb balitroques | és un vers, o tot ell un poema o un koan... —il·luminació, misteri que va reverberant |
Tot queda transmès i publicat. Tanmateix la seqüència performativa, visual, la paraula i la vivència continuen ressonant, fent el seu curs interiorment —com un mantell freàtic. Uns mesos després Andreu Carranza ho torna a condensar en un escrit poètic.
Per Fada d'aigua i carbó agrana el bosc amb balitroques - Andreu Carranza Font
Aiguabarreig, calç i carbó | d’un Ebre ardent | que va fluint | enllà del temps.
L’aigua dolça | llisca damunt la roca de pell viva, | atiada per les mans de calç i carbó | a la cadolla dels ulls..
Més avall, barques i llaguts | passen silenciosos, | i entonen la cantarella del riu.
Remor de veus dins l’abeurador. | Cabells d’agulles de pi. | Xops de vent | pentinats per la granera |del temps.
D’on ve l’aigua? | Alegria de sentir el galet del cànter | quan la calor calcina les pedres.
La camisa banyada per la suor del teu cos | mentre el líquid vessa de la boca oberta | com el sallent d’una antiga mina d’aigua, | i baixa pel correntiu del coll, | et refresca la cara riallera | i al llac del pit | s’eixampla d’humanitat.
Els saurins son faunes | que salten pels barrancs frondosos. | Les seues boques de flauta | entonen el càntic dels rierols | i els seus peus de molsa humida | fan la remor de milers | de balitroques silencioses.
Fades d’aigua i carbó | ruixen els carrers | els matins de primavera | amb l’olor de l’aufàdiga i el romer.
Melodies secretes als tolls | que calciguen els peus nus | de les figueres.
Mullena nocturna, | plugim de celístia | que cau de la lluna | quan els lladres nocturns | roben els colors platejats del meu riu.
Lladres de l’aigua i la llum!
I l’olor de la terra mullada. | I l’olor de la terra cremada. | El broc de canya encastat | a la cisterna que recull | la llàgrima d’un núvol | que es mor de tristesa | per aquestes terres resseques i eixorques | perdudes de la mà de Déu | i cremades per l’alè del diable.
La humita de la paret | del teu somni rellent | s’escorre cap a l’infinit. | Aiguamolls d’argila rogenca | refresquen el pitxell | de la memòria | que mai no pot saciar | la set del silenci.
Degotim de pluja | sota la teulada | que encara tentineja | la cançó dels núvols | que corren massa de pressa.
Trist degotall a la pedra | que deixa entreveure | l’edat anterior | a les muntanyes | d’aquesta vella Ilercavònia.
I el teu rostre xop, | amb tots els mars, | totes les pluges, | els llacs, | tota la terra líquida de l’ocàs, | va formant una onada de tendresa | als teus ulls | xopets de salvatgeria.
Qui sap d’on ve l’aigua?
Alguns mots que he hagut de buscar (per rellegir el poema)... i altres que vull retenir
■ cadolla Etimologia: mot propi del domini occidental, segurament d’un ll. *catŭlla, d’origen incert; podria ser preromà o format amb el ll. catĭnus ‘olla, conca’ i una base cèlt. tŭllo- ‘forat, clot’ 1a font: 979. femení Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l’aigua de la mar, d’un riu, etc., formen un petit bassal, cocó.
■ sauri | sàuria Etimologia: deriv. savi del gr. saũros ‘llangardaix’.
■ aufàdiga: alfàbrega. Cast. Albahaca.
■ calcigar Etimologia: del ll. vg. *calcĭcare, der. de calx, calcis ‘taló, peu’ 1a font: s. XIII, verb transitiu Trepitjar, petjar.
■ celístia Etimologia: del ll. caelestĭa, pl. neutre del ll. caelestis ‘celest’. femení Claror dels estels.
■ eixorc | eixorca Etimologia: probablement d’una base indoeuropea preromana *eksorko-, der. de orgh- ‘testicle’ (cf. gr. órkhis), amb el prefix privatiu eks-, ex- 1a font: 1064, adjectiu Estèril.
■ humita femení mineralogia Silicat de magnesi amb ferro i fluor, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.
■ rellent, -enta 1. adj. Humit 2. m. humitat de l'atmòsfera, sobretot la nocturna.
English version of Andreu Carranza for Fairy of water and coal sweeps the wood with balitroques (in process of revision)
Confluence, lime and coal | of an Ebro on fire | that flows |beyond time.
Sweet water | slides on the rock of living skin, | held by hands | in the well of your eyes.
At the bottom of the valley, | the ships | of square candles | flow silently. | Old river wolves | hoot in seashells.
A murmur of voices at the trough. | The wind blows | pine needle hair | combed through the barn of time.
Where does the water come from? | Joy of listening to the water bearer | when the heat calcines the stones.
The shirt soaked with the sweat of your body | while the liquid comes out through the open mouth | like the outcrop of an old water mine, | and along the paths of the forehead, | refresh your smiling face | and in the lake of the chest | humanity expands.
Saurians are fauna | that jump through the leafy ravines. | Their flute mouths | sing the song of the streams | and his feet of wet moss | make the rumour of thousands | of silent dances.
Fairies of water and coal | sparkle the streets | springtime mornings | with aroma of basil and rosemary.
Secret melodies in the hills | that kick the bare feet | of the fig trees.
Night dew, | celestial rain | that falls from the moon | when the thieves of the night | steal the silver colors of my river.
Water and energy thieves!
And the smell of the wet soil. | And the smell of the burnt soil. | The recessed reed spout | in the cistern that collects | the tear of a cloud | who died of sadness | in a corner of these arid and dry lands | forgotten by the hand of God, | burned by the breath of the devil.
The mineral moisture of the wall | of your overflowing dream | runs towards infinity.
Reddish clay wetlands | wrap the raft | of the memory | that can never satisfy | the thirst for silence.
Rain drip, | oceans that print about the keys | of the telluric piano, | melodies | before the biblical flood.
Drip on the stone | that hints | the previous age | to the mountains | of this ancient Ilercavonia.
And your wet face, | with all the seas, | all the rains, | the lakes, | all the liquid earth of the sunset, | forms a wave of tenderness | in your eyes | of pure savagery.
Who knows where the water comes from?
... del Llibre de les set xibeques. La riuada (Andreu Carranza, 1997, Edicions el Mèdol) «El vell manuscrit, però, havia sofert una mutació irreversible. La gran concentració de sapiència i l ahumitat de l'Ebre es van fondre en una còpula de substàncies antag`niques i va nàixer una nova espècie d'animal, un ésser que en lloc de cèl·lules i òrgans vitals tenia paraules que es nodrien i es regeneraven amb la permutació contínua. Així El Llibre de les set xibeques rebé la paraula: herència de la mare Sapiència, i l'etern devenir: llegat del pare Riu.» [p.122]
Penitent II, 2023. Sarah Misselbrook. Penitent II, 2023, follows the journey of a spiritual pilgrimage to a large, flat sculptural rock in La Vall. The live performance unfolds as the artist kneels submissively upon a clinical white cushion, reminiscent of an act of repentance or seeking forgiveness. Using handmade charcoal crafted from Juniper wood, the artist endeavours to create a drawing on the stone floor. However, the charcoal proves fragile, breaking down in the artist's hands, symbolising a failure of the intended task. Despite repeated attempts, the artist continues to struggle, with the natural materials becoming extensions of their own body.
The performance takes an unexpected turn as the artist turns to a nearby natural water pool to cleanse their sullied hands, erasing the imperfect drawing from the rock. This act of purification marks a transition in the performance, symbolising a moment of renewal and cleansing. The performance, inherently site-specific, fosters a spontaneous collaboration between the artist's body and the surrounding forest, intertwining creativity with nature.
REFERÈNCIES
Projectes artístics i ambientals al paisatge rural: Riba Rocks & Riu d’art a Riba-roja d’Ebre. Sarah Misselbrook (Associació Cultural Riba Rocks).
https://matrixcultura2050.substack.com/p/environmental-and-artistic-projects Un itinerari i un passejar pels carrers de Riba-roja d'Ebre contemplant algunes de les obres de les set edicions de RIU D'ART OPEN AIR GALLERY que des del 2016 organitza Associació Riba Rocks amb la col·laboració de l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre i de la població. De la mà del seu jove i entusiasta equip amb Rachel Bevan, Claudia Roca i Andrea Ettabti, junt amb els artistes Roser Gay i Adrià Cid que ens obren les portes dels seus tallers al mateix nucli de Riba-roja d'Ebre.
La recuperació del paisatge rural a Tivenys: vivències i arquitectura tradicional. Sisco Besalduch Piñol i Javier Mauri Marques, Centre d’Estudis Territori Inhòspit
https://matrixcultura2050.substack.com/p/la-recuperacio-del-paisatge-rural Del caminar per la Serra de Cardó-Boix, al descobriment de 800 construccions tradicionals amb històries de cocons, amagatalls i graneres...
