10 anys de Lluèrnia: veure i viure la ciutat de manera diferent
Una aposta artística i pèdagògica que arriba a tot el col·lectiu ciutadà guanyant comportaments respectuosos amb la cultura i l'espai públic
Anna Juàrez Viñolas
Des dels seus inicis el festival ha estimulat els creadors que hi participen a mostrar-nos els espais quotidians de manera diferent, il·luminant-los amb la llum o el foc per introduir noves mirades o crear nous ambients, és a dir generar, per poques hores, usos diferents de l’espai comú del carrer.
Aquest estímul ha adquirit un caràcter especial perquè no s’ha limitat la participació al col·lectiu artístic consagrat: artistes visuals, escultors, arquitectes, lighting-designers; sinó que s’ha buscat específicament la col·laboració d’instituts, escoles i entitats, donant-los un tractament igualitari tant en la producció com en l’exhibició de les seves propostes.
Darrere d’aquesta actitud hi ha el convenciment de la Comissió Organitzadora del paper educatiu de qualsevol de les activitats i relacions que s’esdevenen a la ciutat, entre les quals el festival Lluèrnia n’és una bona mostra. Fa més de 20 anys que Olot és va adherir a la Carta de les Ciutats Educadores i aquest compromís institucional ha afavorit les iniciatives que impulsen aquesta consciència col·lectiva.
El programa d’aquest any, encara alterat a causa de la pandèmia, s’ha mantingut durant tres caps de setmana, el darrer d’ells ocupat per les instal·lacions de foc de les quals en va donar testimoni l’itinerari guiat pel riu Fluvià al seu pas per Olot, emès en directe per Livemedia en el seu projecte Matrix Cultura 2050.
Si bé les escoles i els instituts de la ciutat hi participen des de fa anys amb sengles instal·lacions conjuntes, proposades des de l’organització del festival, en ocasió del desè aniversari també s’ha fet una proposta semblant a les entitats que durant aquests anys hi han participat, recollint una participació entusiasta i multitudinària.
La instal·lació conjunta proposada per l’organització consistia en la il·luminació amb foc dels diversos ponts sobre el Fluvià en el seu pas per Olot. A tal efecte es van repartir més de 8.000 espelmes entre les entitats participants i es va prestar assessorament i suport logístic i tècnic a aquelles que ho van demanar.
Acompanyant l’equip de Livemedia en la retransmissió de l’esdeveniment vam poder comprovar un ambient marcat per l’emoció i la màgia que transmetien els membres de les entitats implicades, de la qual no s’escapaven la calidesa de la llum de les espelmes i el valor dels ponts com a símbol d’unió o superació d’obstacles, que en el context de la pandèmia adquirien un significat especial.
Amb la Tura Costa, mestra i voluntària del festival, i la Maria Escobedo de Livemedia vàrem anar intercalant les entrevistes amb els participants i espectadors amb una agradable conversa a l’entorn dels elements que, al meu parer, han anat configurant un caràcter respectuós vers els espais i les instal·lacions que contrasten amb algunes actituds dels primers anys del festival.
Podem dir que Lluèrnia ha actuat com un element educatiu dels espectadors i també dels artistes implicats, de manera que quasi podríem parlar de participants, una categoria que els engloba a tots dos.
Però això no ha estat espontani sinó que respon a unes actituds pedagògiques que ha implementat el festival:
Recuperació d’espais.
A nivell general s’han programat les instal·lacions en espais poc coneguts o oblidats, com per exemple les riberes del riu, fins i tot en indrets degradats donant-los una oportunitat, encara que efímera, per reivindicar-los i dignificar-los.
Tècniques innovadores i tradicions.
Així mateix s’ha potenciat la innovació de tradicions lligades amb el foc. Una experiència notable va poder-se viure en la instal·lació Foguera de Jordi NN que va implicar tres fusters jubilats, un d’ells de més de 90 anys, en la construcció d’una escultura de fusta “falla” que va ser cremada en una gran foguera com a espectacle final de Lluèrnia 2019.
Cortesia institucional.
Lluèrnia ha procurat en els deu anys d’existència configurar-se com un festival amable cuidant molt especialment la manera de comunicar-se amb els ciutadans. Som conscients que qualsevol activitat pública implica una ocupació, encara que per poca estona, de l’espai públic, i això sempre pot generar conflictes, més encara si per raons òbvies cal apagar el llum. S’ha procurat avisar amb antelació dels inconvenients que es podrien causar i sovint s’han desestimat ubicacions que haurien causat més afectacions.
Apropiació i reconeixement de l’autoria.
S’ha procurat valorar i reconèixer sempre l’autoria de les propostes artístiques incloent les provinents d'entitats i escoles. No es tracta només d’una qüestió de justícia sinó que, per l’èxit del festival, ha estat definitiva l’apropiació que n’han fet els ciutadans que se’l senten seu.
L’itinerari guiat va acabar dins el fals túnel del tren d’Olot a Sant Roc on es podia veure i experimentar la instal·lació conjunta de les escoles Hop-On! – una instal·lació en la que es podien fer evidents les actituds pedagògiques més específiques referents a aquest col·lectiu que, des del festival, sempre hem entès que comprèn alumnes, mestres i famílies:
Tractament preferent. La instal·lació de les escoles s’ha ubicat sempre en un espai central del festival i s’ha procurat que la presentació final respongués a la qualitat i "professionalitat" de la resta de les programades. El tracte preferent també s’ha concretat amb la participació de professionals del muntatge d’instal·lacions com fusters, electricistes, il·luminadors… El resultat ha estat que els nens i nenes participants, així com els mestres i les famílies, s’han sentit acompanyats en la producció i recompensats pels resultats.
Activitat conjunta i creativa. Les propostes concretes d’instal·lació es fan des de l’organització del festival després d’un període de proves i una presentació a les mestres, en una reunió els primers dies del curs, on s’expliquen la temàtica, les tècniques i el context. Es procura que tot i tractar-se d’una instal·lació conjunta, amb una temàtica i tècnica comú, cada escola participant, i si pot ser cada alumne, pugui expressar la seva particular creativitat.
Tècniques no necessàriament escolars. Si ha estat possible, s’ha intentat proposar tècniques plàstiques i materials que, generalment, no es fan servir a les escoles i que per tant representen un al·licient: llum ultraviolada, acetats i vinils, teatre d’ombres, neons-led, taules de llum, cinema d’animació... En alguns casos l’experiència ha estat prou gratificant com per incorporar aquestes tècniques i materials als recursos pedagògics de l’escola.
Plus educatiu. Les propostes han estat sempre acompanyades d’un context històric, medi-ambiental o social, que representa una aportació educativa com a complement dels coneixements que imparteix l’escola. Aquest any, per exemple, s’ha reivindicat l’important paper social i econòmic que va representar la desapareguda línia del tren Olot-Girona. Altres anys s’han tractat temes com l’escola Bauhaus, Les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino o el Carnaval dels Animals de Camille Saint-Seans.
Acte de ciutat. Com a resposta a la participació, les escoles viuen el festival com una experiència gratificant, que les visualitza com elements importants de la vida ciutadana. El reflex a la premsa i la televisió local que valora el seu paper les acaba fent conscients que participen en un Acte de Ciutat on els nois i noies tenen tot el protagonisme. Com les entitats i la resta de participants en el festival, se l’apropien amb orgull de pertinença al col·lectiu.
Tota aquesta aposta pedagògica ha donat resultats evidents com els que comentàvem a l’inici del recorregut –els participants són molt respectuosos amb les instal·lacions i els espais del festival– però que van més enllà, en una dinàmica que afavoreix tothom.
Lluèrnia ha crescut i ha esdevingut una proposta transversal, que arriba a totes les famílies i col·lectius de la ciutat, gràcies a les escoles i la seva inserció arreu. Les escoles, instituts i entitats han incorporat i experimentat tècniques i coneixements nous, amb l’ajuda i col·laboració de professionals externs. Finalment el col·lectiu ciutadà ha guanyat comportaments respectuosos amb la cultura i l’espai públic, i ha obert la porta a la participació democràtica dels ciutadans més joves.
Olot, 3 de març de 2022.
SELECCIÓ DE REFERÈNCIES I ENLLAÇOS D'INTERÈS
Lluèrnia, festival del foc i de llum i els ODS [9/4/2021], un article de Pep Fargues.
Web de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores: https://www.edcities.org/ i Carta de les Ciutats Educadores (revisió 2020).
PDF del programa del Festival Lluèrnia 2021.
Programa del Festival Lluèrnia 2019 https://www.lluernia.cat/programa-2019/ amb documentació de la intal·lació Foguera de Jordi NN, amb vídeo de l’espectacle final de Lluèrnia 2019.
Testimoni de L’itinerari guiat pel riu Fluvià amb Anna Juárez Viñolas i Tura Costa. Enllaç a la transmissió realitzada per Livemedia en el marc de Matrix Cultura_2050.
ANNA JUÀREZ VIÑOLAS
Sóc mestra i ho dic amb una barreja d’humilitat i d’orgull. De fet vaig estudiar magisteri a l’Escola Normal de Girona, ja fa més de 50 anys seguint un pla experimental, que només va durar tres anys, i que seguia el patró del pla de la República. He treballat en moltes escoles, algunes ja han tancat i d’altres vaig tenir la sort d’obrir-les, i també he estudiat pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. He fet de professora de matemàtiques a l’INS Bosc de la Coma fins que m’he jubilat. Dic amb orgull que soc mestra perquè crec que sempre, a l'escola, a l’institut i a la ciutat estem aprenent i ensenyant. Per això he estat a l’organització de Lluèrnia des que va començar aquest festival, on he seguit aprenent i col·laborant amb tothom.