Una mirada al riu en territori deltaic des de Sant Adrià de Besòs
Una trobada a l’Arxiu Municipal "Isabel Rojas Castroverde" entorn a dos antics mapes i una reflexió sobre el paper vertebrador del riu a la ciutat
UNA MIRADA AL RIU EN TERRITORI DELTAIC DES DE L'ARXIU MUNICIPAL DE SANT ADRIÀ DE BESÒS
Vídeo amb la participació de: PERE GUAITA i ORIOL PADRÓ (Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs), Imma Boj (Museu d'Història de la Immigració de Catalunya), ASSELA COLL (Serveis de Medi Ambient, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs), ANNA ESTARLICH (Bibliotecària, veïna del Barri La Catalana), DAVID CANO (Blauverd urbà) i MARIA ESCOBEDO (MatrixCultura2050, Livemedia).
PRESENTACIÓ. Pere Guaita (Arxiu Municipal Isabel Rojas Castroverde de Sant Adrià de Besòs)
El riu Besòs i el seu paper vertebrador per a Sant Adrià ha estat l’eix central per reunir un grup de veïns i coneixedors del territori per reflexionar sobre la història, l’evolució i el futur d’un riu que ha marcat la nostra ciutat. Per aprofundir en aquest propòsit hem posat sobre la taula dos plànols que formen part del nostre patrimoni documental i que són custodiats a l’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde".
El primer és un plànol topogràfic del Besòs, elaborat entre les dècades de 1930 i 1940, que mostra el curs del riu abans de la canalització del 1974. Un document on es pot observar l'orografia de la llera, amb els illots i els diversos cursos en què es subdividia, entre els barris de Sant Joan Baptista i La Catalana fins el mar Mediterrani. Un plànol que ha passat per etapes semblants a les de la vida del mateix riu, ja que després de la seva elaboració el document va ser utilitzat de forma massiva pels tècnics municipals que el van sobreescriure, corregir, estendre i recollir centenars de vegades. Així, el pas dels anys va deixar estrips, plecs i llacunes informatives en el document, causades per la sobreutilització i la manca de cura, fet que va afectar greument la seva conservació. Tanmateix, de la mateixa manera que el riu ha viscut en el darrer quart de segle una progressiva recuperació ambiental, el document ha entrat al taller de restauració el setembre de 2024.
El segon plànol és una guia urbana editada el 1963 que permet observar la totalitat del terme municipal i la relació del riu amb aquest. El plànol mostra com els sis barris de la ciutat: Sant Adrià Nord, La Catalana, Sant Joan Baptista, Besòs, La Mina i La Verneda han crescut a l’entorn del riu Besòs i comencen a desplegar els seus carrers i espais públics, sovint a tocar dels marges del riu que es manté com a columna vertebral del municipi i de la gent que hi viu.
EL BESÒS: UN TERRITORI METROPOLITÀ I MIGRANT. Imma Boj (directora del Museu d'Història de la Immigració de Catalunya)
El Besòs és un riu curt, no arriba als 18 km al llarg dels quals ha fluït i regat els camps de les petites ciutats que en el seu transcurs històric van créixer a les seves lleres. Però també va ser escenari d'una autèntica revolució industrial i social al segle XX: la seva energia va ser l'aliment per moure turbines i maquinària de les noves fàbriques que s'implantaren en aquest territori —un territori que ha crescut amb un caràcter definidament metropolità i migrant.
No només el nom de la ciutat de Sant Adrià de Besòs va lligat estretament al riu. També la seva història que ve marcada per l'evolució/revolució social que representà. Durant els segles XVIII i XIX l'assecament dels aiguamolls i l'ordenament del rec van provocar una explotació agrícola més intensiva i en conseqüència nous assentaments humans.
En matèria demogràfica, a la primera dècada del segle XX els immigrants representen a la ciutat el 57,2 % de la població, la majoria procedents de la província de Barcelona (34,4 %); en segon lloc, de la resta de Catalunya (11,5 %); en tercer lloc del Llevant (7,5 %). Serà la industrialització el fet més definitiu en aquest augment de la població i el riu de nou serà el gran motor d'aquest canvi per factors com: l'existència de pous d'aigua, o l'electricitat que ja el 1912 implanta l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya amb la rotunda presència de la planta tèrmica a la desembocadura del riu.
Però també altres factors com: la proximitat al mar i les seves possibilitats per a la refrigeració de les instal·lacions industrials; la facilitat de comunicació per l'existència de la carretera nacional, ferrocarril i tramvia; i per últim la proximitat amb Barcelona que com a gran metròpoli del segle XX expulsarà població i modificarà l'índex demogràfic de les ciutats del voltant, seguint un patró propi d'aquests perfils de ciutats europees.
Amb tot això, a mitjans del segle XX ens trobarem ja amb una ciutat on més del 77% de la població té origen immigrant, especialment d'altres províncies de la resta de l'Estat. Els barris que van viure una urbanització més brusca en inici, van ser els que estaven més a prop del sòl industrial com Sant Joan Baptista, La Mina i La Catalana. Històricament, el barri que manté l'essència més antiga de Sant Adrià és la zona Centre. I per últim, els barris de Besòs, Trajana i Verneda s'han anat consolidant al llarg dels anys com "barri eixample" de la ciutat.
L'urbanisme de Sant Adrià ha estat al llarg del segle XX conseqüència de la pressió i, sovint, de la perversitat de les polítiques urbanístiques del franquisme. Aquests barris es van consolidar com a barris obrers amb manca d'infraestructures i on, als moviments veïnals propis de la lluita antifranquista, s'afegien els requisits de millores socials, urbanes i mediambientals per dignificar la vida i la salut de les persones que hi vivien.
La transició a la democràcia, el desmantellament de gran part del sòl industrial de Sant Adrià amb la consegüent millora del seu estat mediambiental i la renovació del riu, estan produint de nou canvis demogràfics i socials. I sempre acompanyats pel fluir del riu Besòs...
EL DELTA DEL BESÒS: UN DIÀLEG ENTRE EL TEMPS GEOLÒGIC I LA SOSTENIBILITAT. David Cano (Intèrpret de patrimoni, guia i educador ambiental, Blauverd urbà)
A efectes enciclopèdics i administratius, el Besòs és un riu adscrit a les Conques Internes centrals de Catalunya, que neix a Montmeló en l'aiguabarreig del Mogent i el Congost, i desemboca a la Mediterrània —17,7 km avall— en el municipi de Sant Adrià de Besòs. Dona nom a una conca àmplia: la Conca del Besòs ocupa una mica més de 1.000 km2 distribuïts per les comarques del Barcelonès, els dos Vallesos i Osona.
Amb un règim clarament mediterrani (cabal mitjà inferior a 5 m3/s que pot multiplicar-se, puntualment, per mil), el Besòs recull aigües de pluja de serralades, massissos i altres elevacions com Collserola, Sant Llorenç, Bertí i Gallifa, meridionals de la Plana de Vic, Montseny, Montnegre i Litoral i Marina. En paral·lel, manté una inevitable relació amb dos importants aqüífers per l'àmbit metropolità de Barcelona: Detrític neogen del Vallès (massa d’aigua 17 per l’ACA) i Baix Besòs i Pla de Barcelona (massa d'aigua 36).
Des d’un punt de vista geològic i històric —imprescindible per entendre la seva importància i la situació actual— el Besòs va ser un riu generós, juganer, indomable, aplicat durant milers d’anys a la formació d’un delta, el Delta del Besòs, que en els seus millors temps (400 anys abans de l’arribada dels romans) s'extenia des de gairebé Montgat fins al peu de la muntanya de Montjuïc, on sumava sediments als aportats pel riu germà, el Llobregat.
A partir d’aquí, i fins no fa cent anys, el Besòs va ser territori de trobada de rius i rieres, el mar i les accions dels humans. Llacunes, sorrals, gorgs i braços d’aigua canviants. Vernedes, canyissars, pollancredes, maresmes i vimeteres. Ànecs, blauets, anguiles, barbs, granotes i mosquits. Vedats, ponts, hortes, molins, séquies, camins, passeres i passadors. Platja on embarcar armades de conquesta o rebre les tropes —a l’assalt de Barcelona— del francès o dels musulmans.
Barreja de processos naturals i artificials, el delta es va anar transformant i minvant: braços-cul-de-sac, aigua reconduïda allà on calia, llacunes drenades, depressions terraplenades. Així mateix l’aspecte i les dinàmiques del seu litoral —amb la construcció de ports, esculleres i abocaments— es van anar modificant.
L’arribada de la indústria va comportar riuades d'infraestructures, riuades de mà d’obra, riuades de construccions per allotjar la gent. Inevitable l'enfrontament amb les besossades —les avingudes naturals d’aigua que sempre han existit... i existiran. Aviat s’imposaren solucions rígides, encara que moltes vegades només temporals: canalitzacions, murs, soterraments, extracció massiva d’àrids (sorrals de la conca), construcció i asfaltat, extracció d’aigües freàtiques, més ports, murs, dics... El riu Besòs es transformà en canal servidor d’aigua, canal-claveguera, canal-circuit de refrigeració, canal-parc fluvial. De l’antic delta va quedar la petjada soterrada (l’aqüífer) i una minsa aportació de sediments al mar. De les desembocadures canviants, l’actual desembocadura: un espai encotillat on el riu-braç Besòs nou (era Besòs vell allà on teníem la Séquia Madriguera), més que arribar al mar —mercè l’acció de les indústries— "s’omple de mar". La idea és que un riu, a la seva desembocadura, arriba a la mar; en el cas del Besòs, degut a la impressionant aportació d’aigua marina de la refigeració d’ENDESA, literalment omple el seu cabal amb aigua de mar.
A hores d’ara, des del punt de vista de l’Ecologia i referint-nos al Besòs, podríem dir que no tenim delta —o que tenim un delta fossilitzat—, ni riu —es tracta d’un curs continu d’aigua que neix majoritàriament a les depuradores, amb molta aigua del Ter, sense dinàmica ni morfologia fluvials— i ni una desembocadura, ni un litoral naturals.
Ara bé, reprenent esforços, planificant amb visió àmplia i decidida, destinant els recursos adients, aplicant pedagogia i legislació, obrint-nos a la participació efectiva... tenim un munt de possibilitats per millorar el Besòs i la nostra relació —com espècie— amb ell.
La recreació d’espais naturals —expressió que alguna gent, en llocs com el nostre, preferim a la de renaturalitzar— esdevé una oportunitat única per a les espècies animals no humanes i per a les persones també.
El riu, l’aqüífer, la desembocadura i el seu litoral, formen un tot que —més enllà de serveis ecosistèmics, de recursos econòmics o de paisatge per desenvolupar activitats empresarials— pot permetre vida (en general) i (fonamental!) la dignificació de memòries, la creació d’identitats, la recuperació d’espais comuns i públics i el retrobament de la gent amb la seva part més natural.
El Besòs, justament per ser on és, pot acabar engolit per una economia sense ànima ni cap, pot difuminar-se en un bonic parc temàtic de la biodiversitat, o pot ser solució i exemple d’aplicació real d’una ben entesa —ambiental, econòmica, social i personal— sostenibilitat. El temps ho dirà.
MEMÒRIA DE LES RIUADES. Anna Estarlich (Bibliotecària i veïna del Barri de La Catalana)
Jo era petita, vivíem a Barcelona, al barri de la Verneda, quan els pares els diumenges ens portaven a la llera dreta del riu Besòs, a l’alçada del que avuí és el Pont dels Passadors, a netejar el tricicle o el cotxe Seat 600 i a esmorzar, tot jugant amb pedres i agua.
Una nit de pluja, llampecs i trons, aquell riu que ens feia tan feliços els diumenges "ÉS NOTÍCIA".
Els meus pares eran persones que els agradava ajudar a tothom. Al enterar-se que el riu s'havia desbordat i que necessitaven de tot, el papa truca amics i veïns, carreguen el tricicle de mantes i roba, i van a la Catalana. Només arribar els van punxar, els deurien posar la injecció del tètanus. Al llarg dels anys el pare sempre va explicar la mateixa historia: «quin mal em va fer la punxada del primer dia, però pitjor va ser el segon viatge». La desgràcia va ser tan gran —amb els mitjans que es tenien allavors: només les mans i quatre pales— que poder fer alguna cosa amb tot el fang i tot el que va caure. Perquè hem de pensar que no és només l'aigua, sino el que deixa després l'aigua. El papa va tornar encara dues vegades més i li feia més cosa després que al principi. Perquè al principi deia que tothom anava com a boig, no se sabia exactament el que havia passat. Però a mesura que anaven passant els dies, el patiment de les persones era pitjor. FANG, PLORS, IMPOTÈNCIA.
Vaig venir a viure a La Catalana l’any 1972, casada amb el Joan, vingut d’Andalusia el 1950. Ell amb tota la seva família compren un solar i fan una caseta. De la família del meu marit he escoltat algunes històries. Aquella nit del 1962 ell tenia 13 anys i en el seu record hi ha el soroll de l'aigua, els porcs i les bèsties mortes arrossegades per l'aigua, la Casa de Caritat. El meu sogre, gràcies a tenir dues plantes, puja la família a la teulada, alhora que veu com els seus veïns desapareixen o enganxats a un arbre o sobre una fusta demanen auxili. Una tieta del meu marit em va explicar que ella vivia a la part més afectada i gràcies al meu sogre es va salvar ella i els seus fills, quan al fang gairebé els cobria. He escoltat de dones grans del barri històries d’aquell dia, totes tristes. I les paraules soroll, trons, aigua, crits, mort, plors i fang, estaven en elles.
En la riuda del 1971 deien els veïns: «Gràcies a la Carretera Catalana el riu no ens va castigar tant, ja que la carretera estava més alta que el mur». El riu va fer més mal a la banda esquerra, és a dir Sant Joan Baptista.
La riuada del 1987 la vaig viure en primera persona i la veritat es que el SOROLL era horrorós. Les tapes de les clavegueres volaven a dos o tres metres d'alçada. Les plantes baixes estaven inundades del Passatge Univers al carrer Numancia. L'alçada de l’aigua era gairebé la mateixa que el riu, vèiem cases de dos pisos completament tapades. Torna a passar, vivim poques persones i afecta només a part del barri. Altre cop, gràcies als veïns, hi ha que poden ser rescatats en zòdiac (també durant el Glòria i el Máximo). Què va passar? quines van ser de nou les causes? Forat al mur de contenció: a les dues bandes del riu, al pont de Cristòfol de Moura, per refer durant mesos. Negligència? Al pont de la Renfe: s'arrosseguen tot tipus de materials fent un tap per la sortida de l’aigua. Els problemes persisteixen.
Anna Estarlich: «Ara visc d'una altra manera. Jo fa molts anys que vaig escriure al diari que vivia en un poblet molt maco que es deia La Catalana, que no estava esfaltat (va haver algun tècnic que es va enfadar amb mi), que no teníem llum els dies de cada dia, i algun que altre diumenge és que no passava ni un autobús, i no fa tants anys d'això. Però aquest poblet va donar vida perquè aquest grup de persones que vivien aquí lluitessin. Jo crec que de la mateixa manera, hem de guanyar consciència a tota aquesta gent que viu per aquí [senyalant al plànol les dues lleres del Besòs] —que és molt difícil—, que aixòs [senyalant l'emplaçament del projecte de reserva de biodiversitat a la desembocadura del riu Besòs] és tan important com era aquesta petita cosa [senyalant el barri de La Catalana, el "seu poble"], i aixís acabo.» [Transcripció de la gravació documental, veure el vídeo]
REFERÈNCIES
Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MHIC) https://www.mhic.cat/
Exposició La Fàbrica de la Llum. Comissariada per Francesc Múñoz i Jaume V. Aroca, i produïda pel Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, 2014. https://lafabricadelallum.wordpress.com/
Accés a la galeria fotogràfica de l'Arxiu Municipal "Isabel Rojas Castroverde": https://www.sant-adria.cat/arxiu/apropat-a-larxiu/galeries-fotografiques/riu-besos
Referències de David Cano i vídeo realitzat amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs: https://blauverd-urba.com/memoria-riu-besos/
Manuel Márquez Berrocal, 2020, Sant Adrià de Besòs 1900-1939. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i Diputació de Barcelona.
Albert Martínez Soques, 2019, De poble a ciutat: Imatges de Sant Adrià de Besòs. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.
EIX BESÒS, Guia d'Història Urbana. 2023, nº 34. Anna Garcia (MUHBA), Consorci del Besòs, Ajuntament de Montcada i Reixac, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Ed. MUHBA-Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. https://www.barcelona.cat/museuhistoria/es/formatos-y-actividades/guies-dhistoria-urbana/eix-besos
La història de Sant Adrià i la festa dels Passadors https://www.sant-adria.cat/la-ciutat/la-nostra-historia/lorigen-de-sant-adria
Anna Estarlich: Conte dels Passadors. Biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs.