Una introducció a MATRIX CULTURA 2050 i la relació amb el Desenvolupament Sostenible
La societat està testimoniant una sèrie de canvis fonamentals en com vivim, treballem, coneixem i comprenem el món contemporani.
MATRIX CULTURA 2050 és un projecte que relata com iniciatives artístiques, culturals i locals manifesten el valor de la cultura per al desenvolupament sostenible.
L'estratègia és generar una comunitat de coneixement.
MATRIX CULTURA 2050 vol possibilitar un procés on la relació entre Cultura i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 20301 de Nacions Unides, és pensada formalment (com una iniciativa artística, culural o local) i informalment (com a societat).
Una part integral del projecte és la capacitat de pensar com el que entenem per diversitat cultural i diàleg intercultural, pot tenir un rol a jugar en el futur objectiu global Vision 2050: Living in Harmony with Nature del Programa de Medi Ambient, també de Nacions Unides.2
EL CONTEXT PER A MATRIX CULTURA 2050
La societat està testimoniant una sèrie de canvis fonamentals que concerneixen com vivim, treballem, coneixem i comprenem el món contemporani. Aquests canvis estan impactant en com ens relacionem amb la cultura, la innovació i el desenvolupament sostenible. Fins a un cert grau aquests canvis estan sent conduïts per l'adopció universal de l'Agenda 2030 de l'ONU i els seus 17 ODS.
Aquesta important iniciativa global signada pels 193 Estats membres de l'ONU al setembre de 2015, compta amb el suport d'agències intergovernamentals, convencions multilaterals, així com la col·laboració de destacades organitzacions internacionals com el World Economic Forum amb qui Nacions Unides ha signat un Strategic Partnership Framework for the 2030 Agenda.3
En aquests moments s'estan elaborant noves terminologies i "possibilitats de llenguatge".
La creació d'aquestes noves terminologies sostenen una "teoria del canvi". Això és explícitament considerat al Post 2020 Framework for the Convention on Biodiversity.4
Aquesta teoria del canvi es relaciona i es posa en sinèrgia a mig termini amb els ODS i a llarg termini amb la 2050 Vision i el seu objectiu global Living in harmony with nature.
És necessari expandir l'argumentació per relacionar la cultura amb els ODS.
Si la cultura no és capaç de relacionar les seves visions i coneixements amb els actuals objectius de desenvolupament sostenible, aleshores el rol de la cultura tal com l'entenem avui, amb totes les seves diversitats i competències associades, corre el perill de quedar enrere.
Que la cultura no estigui directament inclosa als ODS no és ara la qüestió, és quelcom com un fals problema. La problemàtica real que ens ocupa és que la cultura, en totes les seves manifestacions contemporànies, pugui tenir un paper formatiu en una era futura que s'identifica amb el Viure en harmonia amb la natura.
Aquesta era futura s'està establint com una època conformada i governada per la automatització, el disseny, la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic i l'arquitectura de blockchain. Una era que introduirà les tecnologies 6G d'identificació i bio-cybernetic trust. Una era que possibilitarà i facilitarà un nou conjunt d'entorns electromagnètics basats en "elements de terres rares": minerals i metal·loides que inclouen cadmi, tel·luri, indi, gal·li i seleni (per a panells solars); o el compost intermetàl·lic de neodimi aliat a disprosi (per a la producció d'imants permanents i bateries utilitzables en turbines eòliques, cotxes elèctrics, així com tecnologies de pantalla per a dispositius mòbils o televisors de pantalla plana).5
A l'era actual de transformació i l'era futura del Viure en hamonia amb la natura, tots els entorns – ja siguin culturals, verds, blaus, urbans, rurals, naturals, exòtics, elèctrics, artificials, hyper o digitales – tots seran etiquetats "smart", "connectats" i sobretot "intel·ligents".
ÉS EL FUTUR MÉS FUTURISTA DEL QUE ES PREVEU? ÉS EL DESENVOLUPAMENT NOMÉS UNA MÀQUINA? PODEM CONSIDERAR ENCARA LA SOSTENIBILITAT?
En breu les respostes corresponents són: "no, no ho és", "per a alguns" i "sí, encara podem".
Proseguint aquesta elaboració: si la humanitat ja ha avançat des de les edats de pedra, coure, bronze i ferro, el que estem testimoniant també ara, és l'emergència d'una nova era de metalls de terres rares. Això representa ni més ni menys que una nova era metal·lúrgica.
UNA PRIMERA OBSERVACIÓ:
És amb les tecnologies del metall que l'home pensa i innova a través dels temps.
Com escribia Gilles Deleuze i Félix Guattari en el seu llibre Mil Plateaux: Capitalisme et Schizophénie (publicat originalment al 1980 per Les Éditions de Minuit):
És com si el metall i la metal·lúrgia imposessin i elevessin a la consciència quelcom que no està més que amagat o enterrat en altres matèries i operacions. En la metal·lúrgia les operacions no cessen d’estar a cavall dels llindars, de manera que una materialitat energètica desborda la matèria preparada i una deformació o transformació qualitativa desborda la forma. Si la metal·lúrgia està en una relació essencial amb la música, no és només en virtut dels sons de la forja, sinó també de la contínua variació de la forma. El que el metall i la metal·lúrgia treuen a la llum és una vida pròpia a la matèria. El metall és coextensiu a tota la matèria. (pp. 511-512)
Quan els minerals de terres rares són el nou catalitzador, és necessari repensar què és innovació i què és desenvolupament.
Aquest és l’escenari: un ús innovador d’elements de terres rares, metal·loides i minerals, representa un anar més allà del petroli i del carboni? No és simplement un altre raonament per a la contínua destrucció de paisatges indígenes i naturals, un raonament que permet una extracció continuada i exponencial de metalls i minerals? Són els entorns naturals encara una explotació industrial més d'on extraiem i traiem benefici?
La resposta breu és "no, de manera directa".
Els minerals de terres rares per a existir, primer s'han d'extreure de la terra. Les zones d'extracció identificades inclouen regions molt específiques de la Xina, Amèrica del Nord i cada vegada més el llit marí. Llavors els minerals extrets han de refinar-se. Alguns d'aquests processos són molt complexos i molt costosos. Un tema d'investigació per al desenvolupament de tecnologies mòbils 6G inclou la capacitat de vigilància al fons marí.6
Una consideració: Quants entorns naturals o culturals necessiten ser explotats per habilitar la pròxima "ciutat de carboni zero del 2050"?7
El que en realitat va més enllà de l'extracció de minerals és la Revolució Digital. Aquest és un concepte de desenvolupament també referit com a "Cultura Digital", la "Transformació Digital" o la "Quarta Revolució Industrial".8
UNA SEGONA OBSERVACIÓ:
Tot concerneix el que és digital. Digital és la indústria transformadora que possibilita els ODS.
Les tecnologies de la revolució digital es construeixen sobre la base d'aliatges de minerals i metalls de terres rares. És la revolució digital que facilita la futura hegemonia de la nova mercancia: les dades. La insfrastructura d'extracció de dades es basa en blockchain i tecnologies mòbils. La promesa de dades és el motor de les xarxes socials: significa la primera exploració d'una "sincronització d'emocions" global, la primera pedra de les noves eres intel·ligents i connectades on tots vivim en harmonia amb la natura.
L'objectiu últim de la digitalització és reemplaçar el Gold Standard.9
UNA TERCERA OBSERVACIÓ:
La cultura necessita ser entesa com quelcom més que una eina per al comunicador global.
Com s'ha dit prèviament, ara mateix s'està posant en marxa una teoria del canvi. Està dissenyada com un tema transversal. És promoguda per un nombre d'emprenedors i influencers globals. Aquesta teoria del canvi inclou la "financerització de la natura". També apunta a que les empreses globals tinguin un rol representatiu al costat dels governs escollits democràticament.
Aquest escenari emergent s'evidencia a l'informe de Nacions Unides Roadmap for Digital Cooperation del High-level Panel On Digital Cooperation10, copresidit per Melinda Gates de la Fundació Bill & Melinda Gates i Jack Ma, president executiu del Grup Alibaba.11
L'informe de Nacions Unides inclou cinc blocs de recomanacions: Una economia i una societat digitals inclusives; Capacitat humana i institucional; Drets humans i acció humana; Confiança, seguretat i estabilitat; Cooperació digital mundial.
L'objectiu és que la bretxa digital (el que prèviament s'entenia com una variable) es solucioni quan tota la població del planeta estigui en possessió d'un telèfon mòbil. És aleshores quan els 1.100 milions de desconnectats no seran ja més considerats com a invisibles.12
Aquest Full de ruta per a la Cooperació Digital funciona sobre els principis d'uniformitat. Estableix la necessitat d'habilitar la "Identificació per al desenvolupament". No hi ha cap reconeixement del paper de la sostenibilitat. Tot s'afirma de manera singular, no hi ha consideració de la multipolaritat.
UNA QUARTA OBSERVACIÓ:
És necessari especular...
El que s'entén és que la identitat, és a dir les noves identitats digitals, la nova identitat individual de cadascun de nosaltres, s'habilita, distribueix i confia a les tecnologies blockchain. La nostra identitat digitalitzada, la nostra consciència, es converteixen en un subconjunt [subset] i en un conducte. Apel·lant a les idees del teòric dels media Marshall McLuhan, si tots iara som "elèctrics", no ens haurem convertit tots ara en el "missatger"?
Un aspecte principal de l'era elèctrica és que fa possible una xarxa global que té la característica del nostre sistema nerviós central. El nostre sistema nerviós central no és merament una xarxa elèctrica, sinó un únic camp d'experiència unificat. [...] Molta gent, en conseqüència, ha començat a considerar la societat en el seu conjunt com una única màquina unificada per crear riquesa.13
Les dades, generades per una humanitat connectada, reemplacen la mercaderia del petroli. Big data o les macrodades es converteixen en la nova mercaderia global.
Fins ara s'entenia que aquesta mercaderia era l'or, el metall a través del qual la humanitat, en darrera instància, pensava i donava imaginació a la vida.
La veritable banalitat en el fons de tot això: la humanitat a l'era del Viure en harmonia amb la natura està en perill de convertir-se en una moneda vivent.
Aleshores serà el torn de provocar la disrupció del gold standard, la veritable revolució de l'entorn digital. I una pregunta més: com es relacionen les macrodades amb la consciència, amb tots els ritmes del calendari i amb totes les cronodiversitats del món? O és tot ara un còmput d'intel·ligència artificial de corporacions tipus DeepMind?
Les Nacions Unides a l'informe esmentat de Full de ruta per a la Cooperació Digital assenyala:
"Els drets humans necessiten ara un avanç".
EN AQUEST ANAR MÉS ENLLÁ...
És necessari que la cultura i les humanitats aportin una resposta.
Va això més enllà de la capacitat de "gestió cultural"? Sí, va més enllà. Ha de ser responsabilitat de tots nosaltres i aquesta responsabilitat no ha de restringir-se al que entenem com a artístic o cultural o fins i tot experimental. És una responsabilitat que ha d'incloure tota la societat i tota la política.
La cultura necessita transmetre el seu coneixement formal, de manera informal, a tots els nivells de la societat, des de la perspeciva d'una consciència i una multiplicitat de temporalitats (la cronodiversitat).
Es tracta de completar i confirmar el compromís global amb els ODS.
Per expressar més directament el que la cultura pot aportar:
Mentre que Culture Action Europe14 aborda els ODS des d'una posició de "pensament crític", "diàleg intercultural" i l'establiment d'"apropaments innovadors", la Sustainable Development Solutions Network (afiliada a Nacions Unides), amb la identificació de "sis transformacions", considera "la connectivitat", "la innovació" i "la infraestructura" com a factors clau per assolir els ODS.
MATRIX CULTURA 2050 estableix un escenari on les iniciatives artístiques, culturals i locals, a través del pensament crític, el diàleg intercultural i apropaments innovadors, poden manifestar els seus valors i la seva importància per a l'etapa de transició que representen els ODS, i a llarg termini, la Visió 2050: Viure en harmonia amb la natura.
L'origen de MATRIX CULTURA 2050 és un diagrama matriu d'Associació LIVEMEDIA en seguiment a una visita al Mobile World Congress 2018 de Barcelona. Els temes principals del congrés van ser l'adopció dels ODS per part de la indústria de les telecomunicacions i l'anunci de les noves tecnologies mòbils 5G.
La matriu estableix una relació entre innovació i diversitat cultural.
Dins la matriu els ODS representen una metodologia.
L'objectiu de la matriu és posicionar la Riquesa de la humanitat com el benefici principal d'una relació entre Cultura i Innovació.
La Cronodiversitat i la Biodiversitat es posicionen com a factors externs.
El que els ODS proporcionen és una metodologia.
L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides es proposa involucrar tots els actors: sector públic, sector privat i societat civil. En el seu Preàmbul menciona: "Els Objectius i les fites són de caràcter integrat i indivisible, i conjuguen les tres dimensions del desenvolupament sostenible: econòmica, social i ambiental". Es presenta com "un pla compartit de pau i prosperitat per a les persones i el planeta, ara i en el futur", sent els ODS "una crida urgent a l'acció de tots els països en una aliança global"15 que requereix accions complementàries per part de governs, societat civil, ciència i empresa.
La situació a dia d’avui pot veure's així:
No existeix un enteniment unificat de com els disset objectius de l'Agenda 2030 han de posar-se en acció. Aquí és on la cultura – i potser a través de MATRIX CULTURA 2050 – pot ajudar. Si els ODS són una obligació per als governs nacionals, regionals i locals, les ONG, les institucions acadèmiques, així com el marketing corporatiu, els ODS segueixen sent una idea vaga per a la majoria de la societat civil.
Un calendari projectat:
En 2025 començarem a tenir notícies d'una primera ronda de seminaris i conferències internacionals sobre la projecció global del programa Vision 2050: Living in Harmony with Nature.
Les agendes d'aquestes conferències ja s'estan formalitzant i tancant.
La possibilitat és que el "desenvolupament", i el seu conjunt d'innovacions implicades, es trobi divorciat de la "sostenibilitat" i de les múltiples temporalitats que sustenten les cultures del món, i que en la seva integritat i coexistència fan possible la consciència – consciència i atenció de les societats per als seus entorns.
Perquè no transferir "l'avanç en els drets humans" a l'ecosistema de la cultura i la seva comprensió de tots els entorns: cultural, verd, blau, urbà, rural, natural, exòtic, elèctric, artificial, hyper, digital, smart, connectat i intel·ligent?
L'entorn i l'ecosistema de la cultura és aquell que té accés a tots els coneixements.
"CBD/WG2020/2/4" https://www.cbd.int/conferences/post2020/wg2020-02/documents
USGD-US Geological Survey, U.S. Department of the Interior https://pubs.usgs.gov/fs/2014/3078/pdf/fs2014-3078.pdf
The shift to 6G communications: vision and requirements https://hcis-journal.springeropen.com/articles/10.1186/s13673-020-00258-2
Europe’s climate goal: Revolution https://www.politico.eu/article/europe-climate-goal-revolution-net-zero-emissions/ i To achieve net-zero carbon cities and buildings we need systemic efficiency https://www.weforum.org/agenda/2020/01/how-to-achieve-zero-carbon-cities-and-buildings/
Altres representants inclouen: Nikolai Astrup, Minister of Digitalisation, Norway; Vinton G. Cerf, vicepresident and Chief Internet Evangelist for Google; Marina Kaljurand (Estonia), Chair of the Global Commission on the Stability of Cyberspace; Marina Kolesnik (Russian Federation), senior executive, entrepreneur and WEF Young Global Leader; Akaliza Keza Ntwari (Rwanda), ICT advocate and entrepreneur; and, Kira Radinsky (Israel), Director of Data Science, eBay.
It is a principal aspect of the electric age that it enables a global network that has the characteristic of our central nervous system. Our central nervous system is not merely an electric network, it constitutes a single unified field of experience. […] Many people, in consequence, have begun to look on the whole of society as a single unified machine for creating wealth. Marshall McLuhan, Understanding Media: The Extensions of Man. MIT Press, 1994, pp.348-354. [èmfasi nostre]
Veure la pàgina de presentació de l’Agenda 2030 a la web de Nacions Unides: https://unosd.un.org/content/sustainable-development-goals-sdgs