Montcada i Reixac: la ciutat de l'aigua
Del Rec Comtal al Besòs, un territori en transformació constant atravessat per infraestructures de tot tipus, parcs naturals, rius, patrimoni i història mil·lenària.
MONTCADA I REIXAC: LA CIUTAT DE L'AIGUA
DE LA MINA EL REIXAGÓ I EL REC COMTAL A LA CASA DE LES AIGÜES DE MONTCADA I LA LLERA DEL BESÒS
Amb la participació de: Adrián Soler (Museu Municipal i Casa de les Aigües, Ajuntament de Montcada i Reixac), Nélida Pardillo (Can Sant Joan), Manel Gómez (Som-Rius i ADF 301 Montcada i Reixac), Carmen Fructuoso (Cooperativa La Perifèrica) i Maria Escobedo (Livemedia).
Amb la col·laboració de: Casa de les Aigües i Ajuntament de Montcada i Reixac, ADF 301-Agrupació de Defensa Forestal Serralada, Cooperativa La Perifèrica, Col·lectiu Som-Rius, Consorci del Besòs.
UNA HISTÒRIA INDISSOLUBLAMENT LLIGADA A L'AIGUA. Adrián Soler (Museu Municipal de Montcada i Reixac i Casa de les Aigües de Montcada)
Tal i com diu el títol d’aquest assaig audiovisual que recull part de les nostres converses en moviment, la història de Montcada i Reixac està indissolublement lligada a l’aigua.
En primer lloc perquè va ser el Riu Besòs que va excavar aquest pas natural que confereix al territori de Montcada la seva condició d’ubicació estratègica com a porta d’entrada a la ciutat de Barcelona des de l’interior de Catalunya. I després, perquè podríem dir que l’aprofitament de les aigües de l’aqüífer de Montcada, ja des d’època romana i l'antiguitat, ens parla de les diferents pràctiques d’explotació dels recursos materials i estratègics (industrials, de comunicació, hídrics...) que ofereix el territori —unes pràctiques que s’han repetit sense solució de continuïtat fins als nostres dies, configurant la història i el paisatge de la ciutat.
El resultat de la suma de totes aquestes intervencions és la d’un territori radicalment transformat i en constant tensió; cosa que es pot identificar clarament a partir de molts dels elements ciutadans més icònics. La zona de Montcada limítrof amb Barcelona és un pas natural entre muntanyes que de "natural" ja té ben poc: amb tres línies de tren, tres autopistes, un tren d’alta velocitat i un gasoducte convivint en aquesta estreta franja de terra; el turó, icona visual de la ciutat, està absolutament restaurat després dels anys d’aprofitament de la cimentera (que va fer desaparèixer també restes d’un Castell i d’una ermita); i el Besòs, element vertebrador de la ciutat, és un riu que aniria sec bona part de l’any sense l’aportació d’aigua que fan les depuradores.
Des de fa ja uns anys proposem que el Museu Municipal de Montcada i Reixac, per la seva configuració territorial —amb les seves extensions de la Casa de les Aigües a la riba del Besòs i del jaciment de Les Maleses al bell mig de la Serralada Marina— i per coherència amb el passat i el present del territori en el qual s’ubica, sigui una institució que orienti la seva acció i el seu treball amb una mirada sensible a tot el territori i a les seves dinàmiques de transformació constant.
A partir d’aquesta sensibilitat cap al territori —que inclou evidentment qui l’habita— el Museu Municipal va engegar, ja fa uns anys, una nova etapa que vol superar els relats fragmentats i hermètics construïts en base a lectures disciplinàries tancades i incapaces d’enllaçar amb els temes que interessen als montcadencs i montcadenques.
Volem per tant posar totes les disciplines del coneixement, les metodologies de la nova museologia, les nostres col·leccions i el patrimoni cultural de la ciutat al servei de la construcció d’un pensament crític que contribueixi a prendre partit davant de les grans qüestions que a tots ens afecten com a societat i que ens trobem de forma diària i quotidiana en la realitat que ens envolta.
Des del museu pensem que aquest territori tensionat, en el qual s’insereix el Museu de Montcada i Reixac, ens ofereix una oportunitat magnífica per debatre, reflexionar i analitzar una part molt important dels principals reptes que com a societat haurem d’afrontar en el futur més proper. A Montcada i Reixac qüestions com la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigua, la preservació i la cura del territori en zones d’alta densitat urbana, la justícia mediambiental per als ciutadans de zones industrialitzades o la reivindicació de la importància de les ciutats metropolitanes i la necessitat d’un equilibri en les seves relacions amb la capital, es materialitzen de mil maneres diferents en una dinàmica constant de canvi permanent. És des d’aquesta òptica social i compromesa amb el territori (i evidentment amb el Besòs com un dels elements centrals), com ens projectem al futur com a equipament cultural útil al servei de la nostra ciutat.
EL TEIXIT CULTURAL ENTORN DE L'AIGUA I LA TASCA DE LA PERIFÈRICA A MONTCADA I REIXAC I REC COMTAL . Carmen Fructuoso (Cooperativa La Perifèrica)
– La importància de la cultura des d’una dimensió ecosocial
La dimensió ecosocial de la cultura passa, entre altres moltes coses, pel fet d’entendre-la com un agent de canvi davant dels reptes globals i per anticipar futurs diferents. En el marc del tema de l'aigua, un d'aquests reptes és el canvi climàtic i les encara imprevisibles conseqüències associades que segur necessitaran comunitats resilients per fer-ne front. Comunitats fortes que no es poden improvisar, construïdes des de la solidaritat, l’entesa i el coneixement mutu. En aquest sentit entitats com La Perifèrica aposten per teixir xarxes culturals i de suport des de la lògica comunitària. Amb aquest propòsit estem a les taules territorials: Taula Comunitària de Can Sant Joan i Taula del Rec per abordar col·lectivament els reptes de barri; i a les xarxes municipals: Xarxa d’Entitats MIR (Montcada i Reixac) i a la Comissió Intercultural.
Can Sant Joan és el barri de Montcada, amb el barri de La Ribera, més travessat per l’índex de vulnerabilitat. D'aquí la necessitat d'apropar la cultura a la gent aprofitant totes les oportunitats. El Rec Comtal és un eix vertebrador de cultura al barri de Can Sant Joan perquè està molt associat a les vivències de les persones que l’habiten. És conegut com "el riu", si bé, ben a prop i paral·lel al seu recorregut, està el riu Besòs. Aquesta connexió veïnal amb el seu entorn facilita impulsar iniciatives de dinamització comunitària al voltant del Rec Comtal. En aquest sentit, el projecte Memòria de Barri intenta mantenir aquesta relació d’història viva amb la participació en totes aquelles iniciatives culturals que visibilitzen el vincle amb el Rec Comtal com Memòries de l’aigua. Amb les entitats Transductores, Voltes i lo Relacional, i en el marc de Manifesta 15 Barcelona, hem creat un dispositiu expositor móbil per a ús públic i el llibret Els oficis de l’aigua que recupera la memòria del Rec com un motor generador també d’economia a partir dels oficis vinculats: les dones bugaderes, els netejadors del canal, els pagesos dels horts de la Ponderosa i els cartroners.
Un altre exemple de les tasques que fem de visibilització del Rec són els itineraris per explicar la seva història, ubicació i amenaces, així com el vincle amb la comunitat i els projectes de dinamització al seu voltant. Fruit d’aquestes iniciatives, venen al barri persones i professionals molt diversos: estudiants d’educació social de la UB, estudiants ambientalistes... fins i tot alcaldies del Senegal amb qui hem compartit molts nexes en comú amb el tema de l'aigua. I cada vegada són més els que mostren interés pels processos que duem a terme a Can Sant Joan.
El Rec Comtal ara fa uns anys, malgrat ser la via de pas del veïnat dels barris de Montcada i Vallbona, estava molt degradat. Són els barris de "la perifèria de la perifèria" i per tant, els grans oblidats de l'administració. El 2015 el veïnat d'aquests dos barris, Can Sant Joan i Vallbona, van donar un cop de puny sobre la taula per pressionar les administracions. Es va aconseguir la intervenció del Consorci del Besòs i es van fer les obres de millora, creant una zona de pas dignificada i més segura.
Fruit d’aquella unió entre persones, amb l'impuls dels resultats i a partir de la reflexió d'acord, ja ho tenim, ara: perquè no ho dinamitzem? van sorgir iniciatives que encara avui continuen en marxa, com El Rec es mou. A la franja del Rec Comtal entre Montcada i Vallbona, aquest projecte comunitari ofereix a la ciutadania activitats articulades en quatre eixos: familiars, ambientals, per a la gent gran i coproduïdes amb altres entitats del territori, centra la seva activitat als mesos d’estiu i al medi obert: el Rec. Es fa de manera coordinada amb el barri de Vallbona, l’altre barri regat pel Rec que guarda una estreta relació veïnal amb Montcada. Una d’aquestes activitats va ser la plantada d’arbres a la llera del riu Besòs amb L’Horda, una entitat de Montcada que treballa temes d’educació ambiental al territori. També hem convidat a les famílies a passar un matí de plantada de vegetació autóctona per valorar i respectar la vegetació pròpia de ribera. O una altra iniciativa molt ben rebuda pel veïnat és el cinema a la fresca on ens ajuntem a la "platjeta" de Can Sant Joan que forma el Rec.
L’altre projecte que segueix la lògica de la dinamització comunitària és Cultura i Barri. D’iniciativa veïnal neix justament de posar en relació a persones que decideixen tenir un barri on compartir. Aleshores, de manera voluntària, presten els seus serveis: fent tallers, participant en totes les festes de barri, organitzant campanyes de suport... Això dota al barri d’un dinamisme i vitalitat cultural molt important. S'organitzen amb una programació estable d’activitats: grup de manualitats, grup de xerrades veïnals, taller de pintura... i altres tallers puntuals on compartim sabers i entrem en relació veïnes i veïns.
– La necessitat de reconnectar amb la natura.
Si donem una mirada de 180° a tot el que tenim al voltant de Montcada i Reixac, observem que estem en un entorn privilegiat: la serralada de Marina, la serralada de Collserola, el riu Besòs, el Rec Comtal... Diria que resulta difícil no sentir la Natura en la nostra realitat quotidiana. També, però, podem sentir quan pateix i quan patim: amb els abocaments tòxics al riu Besòs de la indústria del Vallés, les sequeres, les olors provocades per la depuradora del Besòs de Montcada... i evidentment la cimentera que tenim al costat.
Per un altre costat Montcada té una part important del seu patrimoni vinculat a l’aigua. A més del Rec Comtal, la Mina del Reixagó i la Casa de les Aigües mostren la importància territorial de l’aigua. També les seves fonts centenàries, distribuïdes per les serralades que envolten Montcada, són un altre element indicador de la riquesa aqüífera de Montcada. Si bé aquestes fonts han anat desapareixent, encara avui podem trobar algunes.
Hem d'entendre que vivim en simbiosi amb el medi natural i la reconnexió amb aquest medi s'ha de fer construint una mirada de respecte des de la cultura —el riu és el patrimoni de vida— i apropant el patrimoni vinculat a l'aigua a la dimensió ambiental.
Una característica de l’orografia del municipi fa que totes les infraestructures de trànsit rodat i ferroviari de la sortida Nord de Barcelona passin per Montcada, perquè és el pas natural, deixant els nostres barris i els del nord de Barcelona com "cosits a retalls". Si mirem aquestes infraestructures des del cel, es poden contemplar les cicatrius urbanes al servei de la metròpoli barcelonina.
Per totes aquestes raons Montcada i el riu tenen una relació peculiar. El fet de tenir el municipi travessat per les vies del tren, fa que les vies actuïn com barreres provocant que els barris propers a la llera del Besòs visquin encara d'esquena al riu. La via de tren de la línia R2 que passa de manera paral·lela al riu, dificulta molt a veïnes i veïns de Can Sant Joan la seva accessibilitat.
Ara, a principis d’aquest any 2024 ha començat el de soterrament de la via —una reivindicació veïnal històrica. L'obra pot significar un gran canvi en positiu de la relació amb el riu i amb la serralada de la Marina, i una relació més fluida amb les poblacions de l’Eix Besòs (Districtes de Nou Barris i Sant Andreu de Barcelona, Santa Coloma i Sant Adrià). Pot significar la intensificació de la integració d’aquest espai natural en la vida quotidiana del veïnat.
LA MEVA VISIÓ DEL RIU. Manel Gómez (ADF Serralada i Col·lectiu de voluntariat Som-Rius)
Actualment el Besòs és un riu canalitzat, un riu que ha quedat embotit per una trinxera de formigó que difícilment permet una dinàmica i un flux naturals. És a dir, amb la capacitat pròpia de formar meandres, illes, platges, segons les avingudes i crescudes estacionals (les Besossades). És un canal pràcticament cobert de canya que en molts trams dificulta arribar a l'aigua. Tamateix, actualment el desenvolupament del Refugi de Biodiversitat, des de Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, ha de permetre una visibilització més natural del riu, un cop es vagin establint les comunitats vegetals que conformen el bosc de ribera. Això comportarà una millora molt substancial en l'aspecte ambiental del riu, tot i que també suposarà una restricció en l’accés de les persones a la riba dreta en aquest espai.
Molta gent fa servir el riu Besòs com un espai d'esbarjo per passejar, anar en bici o jugar amb la mascota. Però totes aquestes accions, si no es fan d'una forma responsable, poden entrar en conflicte amb la biodiversitat del riu creant impactes sobre la flora i fauna. Per tant l'ús social del riu ha d'anar acompanyat d'una pedagogia ciutadana que posi en valor les qualitats ambientals i la necessitat de preservar-les.
– Records i vivències fins a la recuperació del riu: "això era el pati de darrera".
La meva visió del riu com a infant i adolescent era la d'un espai mort. Tot i ser, de sempre, un gran amant de la natura, el riu Besòs no em suposava cap atractiu ja que era un espai, diguem, "prohibit" pels meus pares. El riu era un lloc marginal a on es concentraven moltes de les grans problemàtiques dels anys 80: abocaments, degradació, marginalitat, drogoaddicció... Això feia molt difícil concebre el riu Besòs com a un espai natural. Aquesta degradació afectava la seva morfologia: no hi havia pràcticament vegetació, les ribes del riu eren un codolar erm.
Durant un temps també es van cultivar horts, però això va durar molt poc: el reg provenia de l'aigua pròpia del riu i la seva qualitat era totalment inviable per l'ús humà. El Besòs era aleshores un dels rius mes contaminats d’Europa, fins al punt que un jutge havia arribat a absoldre a una empresa química de delicte ambiental per uns greus abocaments, ja que segons ell no es podia condemnar per delicte ambiental algú que "no havia matat res", ja que "el riu no tenia vida". Aquest era el nivell de contaminació del riu en aquella època. Avui dia, gràcies a les xarxes de depuradores i la recuperació que ha suposat el Parc Fluvial, la qualitat de l'aigua és apta per la vida aquàtica, fet que ha proporcionat la tornada d'amfibis, peixos, aus i mamífers. Fins hi tot s'ha detectat la presència de la llúdriga en alguns trams.
– La tasca de l'ADF i el col·lectiu Som-Rius. Per una cultura de l'aigua i fluvial.
D'ençà que formo part de l'ADF La Serralada i del col·lectiu de Voluntaris de Montcada Som-Rius, el meu full de ruta comprèn: donar visibilització a les problemàtiques que afecten al riu i la seva llera; fer actuacions de neteja de deixalles; fer plantació de vegetació de ribera per afavorir la biodiversitat, com salzes, tamarius o joncs; eliminar nuclis de canyes. I especialment fer pedagogia, sobretot amb els infants de les escoles, per l'ús responsable de l'aigua. Això inclou considerar el que es llença pel WC —sempre ho diem: "no és un forat negre que s’ho empassa tot". Avui dia el mal ús de les tovalloletes higièniques que són llençades al WC representen un greu problema pel clavegueram i el medi ambient: el seu procés de degradació és molt llarg i arriben intactes per milions a la mar en dies de crescudes; o les trobem enganxades a la vegetació, formant tristement com "arbres de nadal", quan per plujes intenses els col·lectors desguassen al riu.
Intentem arrelar a la ciutadania de Montcada i Reixac un sentiment de protecció i estima envers els nostres rius: son espais naturals, corredors biològics i mereixen un grau de protecció igual que qualsevol altre espai natural. Viure tants anys d'esquenes al riu ha de ser un punt d'inflexió perquè tots el ciutadans i ciutadanes de Montcada i Reixac siguin els fidels defensors d'una naturalització que compensi els danys produïts per tants anys d’oblit.
– Viure a Montcada: Nomenclàtor oficial i popular.
Originàriament Montcada i Reixac era un poble bàsicament agrícola, amb un nucli urbà definit al voltant de l’església de Santa Engràcia i les diferents parròquies. Amb la modernització, el progrés i esdevenir la sortida nord de Barcelona, les infraestructures ens van anar trinxant. Això, sumat de per si a les barreres naturals, va crear una fragmentació dels barris que van anar creixent als diferents espais del terme municipal, donant una idiosincràsia on col·loquialment sempre s'anteposa la pertinença pròpia al barri amb nomenclatures populars com: jo soc de Bifurca (Can Sant Joan), jo soc de la Valentina (on s'ubicava la fàbrica de pintures Valentina al barri de Ribera), o de Santa Maria, de Mas Rampinyo, de la Fontpu, del Gurugú, etc. Tothom és del seu barri, però tots som de Montcada i Reixac.
REFERÈNCIES
Casa de les Aigües de Montcada i Reixac: https://www.montcada.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/casa-de-les-aigues.html
Museu Municipal de Montcada: https://www.montcada.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/museu-municipal.html
Documental: El Rec Comtal: la luïta veïnal per un bé comú (2021). https://www.youtube.com/@la_periferica. El documental explica a partir de testimonis de gent del barri, com es va recuperar un bé històric i patrimonial degradat, gràcies a les reivindicacions organitzades des del veïnat dels barris de Can Sant Joan i Vallbona, per convertir-lo en un espai amb forta identitat i de connexió entre aquests dos barris.
Associació de Veïns Montcada-Can Sant Joan: https://avvmontcadacansantjoan.wordpress.com/
AUTORIA
Carmen Fructuoso
Des de fa set anys treballo en La Perifèrica, entitat de la qual soc sòcia fundadora. Per tant, és una entitat on no només treballo, sinó que també l'estimo. Els nostres pilars fonamentals són l’acció comunitària i l’educació transformadora. Pensem que les possibilitats que ofereixen aquestes dues línies de treball són potenciadores d’altres processos socials que milloren la vida de les persones: propiciant la relació entre les persones, teixint xarxes de suport, generanat cohesió social i sentiment de pertinença, i reforçant el coneixement mutu i la resignificació dels espais (físics i simbólics). Per tant, un dels nostres objectius com entitat del barri és impulsar i donar suport als projectes comunitaris que es desenvolupen al territori, com ara el Rec es mou, o Cultura i Barri.
Manel Gómez Garcia
Soc nascut i veí de Montcada i Reixac. Soc membre del col·lectiu de voluntaris i voluntàries de Montcada Som-Rius de des l'any 2008 i President de l'Agrupació de Defensa Forestal-ADF La Serralada des de l'any 2016. Amb una vocació naturalista i conservacionista, lluitem cada dia per donar visibilitat a les problemàtiques que envolten els nostres espais naturals, lluitem per dignificar-los i perquè les persones aprenguin a estimar-los i protegir-los. Aquest és un dels grans actius que podem deixar a les futures generacions.
MATRIX CULTURA 2050 a l'EIX BESÒS és un projecte d'Associació Livemedia. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona-ICUB. Amb la col·laboració de: Consorci del Besòs, Ajuntaments de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Districtes de Sant Andreu i Nou Barris de Barcelona. Agraïments: Museu d'Història de Barcelona-MUHBA, Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona.