L’olor cultural com agent

Sobre el conversatori de “Les pervivències olfactives a Barcelona per l'exposició Les Cares de Barcelona”, Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona

Meritxell Virgili

Sobre el conversatori de “Les pervivències olfactives a Barcelona” de l’exposició “Les Cares de Barcelona” al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, i la presentació de #Topoolorgrafia des dels Jardins Laribal, Font del Gat, en el marc de la V Setmana de l’Antropologia organitzada per l’Institut Català d’Antropologia i Matrix Cultura 2050.

[Abans d’habitar en un lloc o en una llengua hi visc perquè hi ha unes olors que em determinen]

L’olor cultural o etnoolor,  és un arquetip d’una experiència perquè sintetitza vivències, capta fenòmens físics, transmet idees i valors culturals per mitjà dels quals les societats ordenen i integren el món. És un model per representar el més característic del gènere humà, perquè és un principi de testimoniatge de la nostra relació amb l’ambient.

El meu treball artístic recent sobre l’etnoolor està centrat en la recerca de la cadena d’agenciaments, causalitats i intencionalitats d’aquesta eina biològica alhora que cultural. Molts són els pensaments que se’n deriven, el més específic i recent es pot relacionar amb les transformacions, pot l’etnoolor sobrevenir agent per al desenvolupament humà, pel que és sostenible per la nostra supervivència i perquè intrínsecament l’aportació de l’etnoolor trenca amb les categories culturals per aportar nous camps semàntics pel futur?

Aquesta manera antropològica del fet de pensar està recolzada sobre un treball artístic i sota l’esforç literari d’Arte y Agencia (Alfred Gell, publicat originalment al 1998), una traçabilitat que és l’eix d’aquest document. En efecte, parteixo del coneixement antropològic per esbossar un vincle amb l’art, i tanmateix, la pràctica d’aquest em torna a connectar amb la reflexió de les categories culturals.

**

El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, m’encarrega l’any 2019 un comissariat des del mètode i la tècnica etnogràfica: una etnografia olfactiva col·laborativa; un treball que explica la correlació entre coneixement etnològic i les evidències olfactives, afegint-hi la innovació de traspassar aquests sabers al camp de la perfumeria com objecte de raó.

La proposta esbrina les dinàmiques olfactives existents des del sentir, percebre, memoritzar, nomenar i categoritzar fins a la representació d’una realitat ambiental compartida.

L’objecte de l’encàrrec era donar un valor etnoolfactiu tangible a tres barris de Barcelona i una quarta etnoolor on sintetitzaríem les activitats sorgides de la indústria 2.0. Totes elles són les evidències de les pervivències olfactives de la ciutat o les dades denses olfactives - narratives de les olfaccions en el treball de camp -, apel·lant precisament al coneixement sensitiu i evocant la nostra memòria episòdica, la dels habitants de la ciutat; alhora seria representativa de l’actualitat olfactiva. Unes dades que seran sempre estables i comunes, uns estímuls que junts fan creure en la nostra identitat per la seva durabilitat.

El comissariat va ser també un prototip, esbossant-nos una proposta etnogràfica agosarada. Alhora, el projecte sorgeix nítidament en força com a mètode que dona solucions a problemes, concrecions de requeriment i oferiments de canvi a nous fenòmens. La investigació aplicada col·laborativa està orientada a proporcionar informes on s’especifica una afirmació, a més, aquesta tempteja sobre l’existència d’una realitat social que encara no ha pogut ser verificada de manera totalment empírica.

Les etnoolors, que finalment ensumem a l’exposició en forma de museografia, provenen del consens dels tasts olfactius entre els tècnics del Museu Etnològic, la col·laboradora perfumista i de jo mateixa. Entre tothom vam escollir les notes que volíem transmetre a l’exposició i que més caracteritzen a cada barri com a símbols primaris; a més, de la quarta etnoolor contemporània.

Per tant, el comissariat pel Museu Etnològic i de Cultures del Món és una eina inspiradora pels reptes de sostenibilitat – parlo dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); una visió… una ensumada de futur sumament ambiciosa i transformadora perquè habitem en ecosistemes culturals, les etnoolors, a escala local i global, i conformada per distints elements. Aquests són: la traçabilitat de les tecnologies tradicionals; sabers i valors educacionals i d’aprenentatge, patrimonials (aquests naturals i culturals alhora que materials i immaterials - olfactius); memòria episòdica individual que és sempre també col·lectiva; i factors tals com la sinestèsia, entre d’altres.

Podem dir, d’aquesta manera, que l’experimentació i el disseny, com la proposta del Museu Etnològic, proporcionen l’espai i el temps necessaris per als processos de canvi, essent aquets l’essència dels ODS.

En concret els ODS als que em refereixo són: a) objectiu 3. Salut i benestar, garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats; b) objectiu 4. Educació de qualitat, garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom; c) objectiu 11. Ciutats i comunitats sostenibles, aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles; d) objectiu 12. Consum i producció responsables, garantir modalitats de consum i producció sostenibles; e) objectiu 15. Vida terrestre, protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat.

**

Olorar, parlar i crear narratives etnoolfactives conscients ens proporciona una visió holística del desenvolupament, impulsa estils de vida, això és: aliances i solidaritat, respecte a la diversitat i la igualtat sentint-se part d’un tot; en definitiva, el fenòmen es converteix en un instrument biològic i social de cohesió i interconnexió claus en la lluita de l’exclusió i les desigualtats i per a les ciutats inclusives. El que estic dient és que si en l’acció d’inspirar olors, les que ens envolten diàriament, les ordenem en una plataforma física i digital (amb codi obert) per documentar aquelles pràctiques narratives - com per exemple una etnografia olfactiva col·laborativa -, ens empoderarà i motivarà com a massa crítica.

En efecte, partir des dels ODS em fa viatjar a la pregunta que exposava a l’inici d’aquest text: és l’etnoolor un agent transformador? prenent tot el sentit i expansionant-se en la pràctica artística etnoolfactiva, ja que permet reflexionar sobre les categories culturals per a l’obertura dels camps semàntics (aquests són grans conjunts de mots de diverses categories gramaticals que, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea de la nostra experiència).

La pràctica artística de l’autoetnografia olfactiva és un espai d’innovació, un mètode on s’ensumen, s’equiparen i es comparteixen les densitats olfactives, identificant i mapant un entorn intervingut; parlo del "taskscape" (Ingold, 2000), i del paisatge de les olors o "smellscape" (Classen, Howes, Synnott, 2001), de les viles i les ruralitats, proporcionant-nos una textura més rica i dinàmica dels territoris, perquè són sempre percepcions socials, són els "smellsmap society".

Una pràctica que ens proporcionarà alternatives cognitives a l’observació dels paisatges i dels llocs concrets, és a dir que aquells llocs de transició purament circulats i usats, dislocats o estructurant-se, esdevindran per sempre #Topoolorgrafies; una proposta que creo per aprofundir des del marc de coneixement de l’art. #Topoolorgrafies són improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives, amb la intenció final de reflexionar sobre l’etnoolor com agent.

Un fenomen on trobo virtuts de la memòria col·lectiva, fets bio_socioculturals narrats que es tradueixen en etnoensumades i que recullo a través dels objectes artístics de coneixement, dels Penjolls Recol·lectors d’Essències. Accions que m’interpel·len i ens interpel·len, que s’articulen fent-nos preguntes com les següents: són la producció dels objectes Penjolls Recol·lectors d’Essències índexs? i les #Topoolorgrafies, també ho són?

Donant compte que el que produeixo són tensions de la narrativa per eco-sentir l'objecte i el lloc –gràcies a les #Topoolorgrafies amb els Penjolls Recol·lectors d’Essències – aleshores expandeixo la idea d’objecte com entitat viva, com a subjecte: són els límits de l’objecte i la matèria, és l’animisme de l’objecte i el lloc. Així, torno a preguntar-me gràcies al pensament d'Alfred Gell: els fets bio_socioculturals narrats des de l’olfacte, produeixen objectes o subjectes distribuïts?

L’acció als Jardins Laribal (Font del Gat) del parc de Montjuïc va tenir dues retencions en paral·lel: per una banda connectar l’antropologia, la museologia i l’art i, per l’altra fer valdre una #Topoolorgrafia. Un fenòmen que pot esdevenir un índex de les relacions socials, perquè són descripcions aportades gràcies a la meva memòria – individual i col·lectiva – i que vaig indagar en uns episodis de vida que són de per sí socials. El que m’importava i m’importa com antropòloga i artista és: «… reconstruir esas relaciones de los objetos en el medio social, como si fueran dotadas de agencia (es decir, capaces de producir efectos o respuestas) en una cadena de agenciamientos.» (Alfred Gell 2016: 24).  Apuntant que l’art no és un sistema codificat de símbols sinó un sistema d’acció; com podrien ser les improvisacions, assajos i pràctiques etnoolfactives, identificant la posició que ocupa la pràctica de l’etnoodorant en una cadena de causalitats i d’intencionalitats i que per tant, donen sentit a l’existència mateixa de les pràctiques.

Les #Topoolorgrafies no són «símbols» sinó índex d’agència, una agència ancestral dins uns ambients, un índex fet d’una ment ecològica que és col·lectiva, és aquella memòria – individual i col·lectiva – narrada com a vector de causalitat.

Els objectes Penjolls d’Essències Recol·lectades, en l’acció de les pràctiques, són objectes distribuïts d’aquelles narracions, eco-descripcions i eco-poesies perquè es pensa des de les relacions entre relacions en el meu/nostre sistema cognitiu i dins un llenguatge comú, és a dir dins una comunitat de parlants. No pretenc que els Penjolls d’Essències Recol·lectades siguin judicis estètics que provenen d’actes mentals interiors, sinó que la producció i la posterior circulació estiguin sostinguts sobre certs processos socials objectius – com seria, més tard, el cas d’exposicions públiques sota el guiatge o entrenaments, "banys olfactius” en format workshops o les etnografies olfactives col·laboratives; d’aquesta manera les etnoolors es connecten amb altres processos socials d’intercanvi: la política, la religió i el parentiu.

Com a idea insòlita, essencial, important i transformadora, cada improvisació, assaig i pràctica etnoolfactiva o #Topoolorgrafia, és un prototip en el si de cada índex, acomplint el traspàs dels objectes distribuïts a subjectes distribuïts. Objectes que esdevenen subjectes com entitats vives. Els Penjolls d’Essències Recol·lectades són subjectes sensibles i perceptibles que desprenen i evoquen parts o evoquen vapors memoritzats, i aquests es difuminen pro-activant que cada persona els reincorpori durant la percepció o la inspiració i escolta activa; i a més, jo, aquells vapors memoritzats els recol·lecto en els Penjolls.

El Jo és un simple instrument condensat, interstici de les retrospectives de la tradició i per unes prospectives de la innovació a través de la meva/nostra cognició, de la meva/nostra pròpia agència; el jo, és un continu de continus de modificacions protencionals i retencionals (un esbós); el jo és la meva/nostra consciència olfactiva o procés completament subjectiu de la cognició, el jo és part del llenguatge comú – dins una comunitat de parlants – i per tant, aquesta cognició la podria estar situant dins un procés objectiu a través de la col·laboració.

Estic parlant de l’agència (repeteixo) de la intenció, de la causalitat, del resultat i de la transformació: de l’Olor Cultural com Agent i com a paper pràctic de mediació; aquesta olor produeix efectes, són respostes a dades de l’agència i l’índex és l’instrument i el resultat de l’agència, de les relacions socials que el van originar.

L’olor cultural ens reconnecta amb els nostres ancestres, amb la comunitat. L’etnoolor, en definitiva, és una facultat responsable per transmetre el saber i les habilitats, parlo de la tradició.  És així, una eina, un interstici d'obertura d'altres categories culturals – camps semàntics – experimentant entre totes els conjunts de mots de diverses categories gramaticals que, com expressava més amunt, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea del nostre aprenentatge.

En definitiva, l’articulació dels arguments d’aquests text són intrínsecament oportuns per l’aportació a l’Agenda 2030. Però l'essencial és l’obertura dels camps semàntics a través de l’etnoolor, vull dir: el paper pràctic de mediació o l’agència de l’etnoolor, clau en el desplegament dels ODS.

**

Sobre Meritxell Virgili

Agent cultural formada com a antropòloga i des d’una perspectiva artística, un background que em defineix des de fa 30 anys. Aquestadimensió em proporciona un mètode d’observació, una estratègia a utilitzar que m’involucra professionalment en finalitats acadèmiques. Però també poden ser objectius d’aplicació i debat en el camp de la comunicació i la formació d’aptituds, tant en el camp de la recerca com en la innovació de les arts i els nous sectors creatius.

Des de l’any 2008 faig un parèntesi en la producció artística per dedicar-me a l’estudi. Al 2018 reprenc l’activitat eco-poètica-etnogràfica amb els projectes artístics i culturals com a resident a la FiC: Cd’AC/FdC de Barcelona.

Com a part de la idea i el moviment internacional Bioart Society, emprenc el viatge de les #Topoolorgrafies, lliurant així estudis de casos patrimonials i artístics per exposicions, workshops de camp, laboratoris col·laboratius i recerques. Parlo d’una futura plataforma física i digital (amb codi obert), un arxiu ciutadà de les pràctiques etnoolfactives col·laboratives, és L_H:OMM – Laboratori_Hub: Osmoteca de la Memòria de la Mediterrània.

Enllaços i referències:

(1) Creo el projecte i l’entitat bicèfala: https://www.omuses.barcelona/osmologies/ com a proposta artística i https://www.omuses.barcelona  com assessoria cultural.

(2) http://www.sensorystudies.org

(3) https://odeuropa.eu

(4) Gell, Alfred. (2016, publicat originalment al 1998). Arte y agencia: una teoría antropológica. Buenos Aires: Ed. SB.