L'aigua i el tèxtil: els elements d'una transformació de la societat
L'aigua i el tèxtil: els elements d'una transformació de la societat
Entenent l'actualitat de transició energètica i social des del Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa-MNACTEC i les primeres fàbriques de riu.
Vídeo: AL MUSEU DE L'AIGUA I EL TÈXTIL DE MANRESA: DELS GREMIS ARTESANS A LA INDÚSTRIA DE LA CINTERIA.
Amb: Josep Maria Masó (enginyer, conservador i donant de maquinària tèxtil al Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa, membre del Gremi de Cintaires), Pilar Alonso (conservadora del Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa), Gonçal Portabella (responsable de Camins de la Séquia, Parc de la Séquia), Maria Escobedo (Livemedia).
De la séquia i els recs, arribem al Museu de l'Aigua i el Tèxtil (MAT) de Manresa, ubicat en el monumental edifici dels antics dipòsits d'aigua de la ciutat. Al MAT conversem amb Eudald Serra, el seu director, sobre la significació del museu en la nostra actualitat de transició energeticosistèmica. I seguint el cabal de l'aigua que sortia dels dipòsits per distribuir-se a la ciutat, Gonçal Portabella ens descriu les fàbriques de riu: la fàbrica dels Panyos que es considera l'edifici fabril més antic conservat a l'arc mediterrani, i la fàbrica Nova. Descripcions que s'acompanyen dels vídeos de les visites que vam fer a l'abril de 2023, continuant la reflexió sobre la industrialització.
Conversa amb Eudald Serra, director del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa
Livemedia: En el marc de Matrix Cultura 2050, un dels fils argumentals que treballem amb els museus del MNACTEC es refereix als diferents tipus d'energia que s'han succeït o que coexisteixen. Remarquem també la relació de les diferents eres de la industrialització, des de la pre-indústria més orgànica a la industrialització pròpiament caracteritzada per la mecanització progressiva i l’automatització que porta l'electricitat, fins el salt de la digitalització i els fluxos connectats.
Aquí, al Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa, feu aquest recorregut en el món del tèxtil mostrant les aplicacions més innovadores, per exemple, en materials que provenen de minerals. I entenem que la Séquia de Manresa i els canals que travessen la ciutat han estat un factor cabdal per l'evolució de la manufactura fins als actuals sistemes de producció. Aprofundint en la significació dels "museus de la tècnica", perquè un museu de l'aigua i del tèxtil? com es conjuquen aquests dos elements? què ens diu el museu de l'actualitat, del repte de la sostenibilitat? i per a què la innovació?
Eudald Serra: El que intentem des del Museu de l'Aigua i el Tèxtil, i crec que no només des d'aquest, sinó des de tot el Sistema Territorial del MNACTEC, és explicar la transformació de la societat. I per explicar la transformació de la societat ho fem a través de determinats elements. Aquí, en aquest museu, ho fem a través de l'element de l'aigua, sobretot pel que fa a la producció d'energia, i també la indústria del teixit que han transformat la societat manresana.
En ocasions parlem de la protoindustrialització i de la industrialització. Jo no hi acabo de creure massa, precisament perquè sempre des de l'escola ens han explicat que la industrialització comença amb la màquina de vapor. Però abans de la màquina de vapor, ja hi havien altres sistemes energètics com els molins medievals que utilitzaven l'aigua per produir energia. Per tant el que hauríem de fer segurament, és remontar-nos a molt abans per parlar d’indústria. En tot cas el que neix el segle XIX és la societat industrial, en què un gran gruix de la població a Europa passa a treballar a les fàbriques.
En el fons, tot ve donat pel fet que els humans considerem que som el centre de l'univers i quan hem estat capaços de dominar els elements, considerem que comença alguna cosa. Però l'aigua ha estat transformadora del planeta des de l'origen del mateix. El principal element transformador de la terra ha estat l'aigua a través de la pluja, a través dels rius, a través dels mars i els oceans. En el moment que els éssers humans – i ho sabem molt bé aquí que és el Geoparc de la Catalunya Central, on hi havia un mar interior i per això tenim sal – hem estat capaços de "dominar" (entre cometes perquè la natura és indominable) l'element de l'aigua, és precisament quan hem dit que comença la història: deixem el neolític enrera, comencem a escriure, comencem a prendre notes i a Mesopotàmia es comença a dominar una mica l'aigua pel regadiu.
Aquí al pla del Bages, no fa 5.000 anys ni 10.000 anys, sinó que fa 700 anys pràcticament, es construeix un canal i aquest canal de la Sèquia transforma totalment el paisatge. Aquesta transformació no és natural, sinó que és antròpica: la fem els humans. Però perquè l'haguem fet els humans, no deixem de ser uns habitants més de la terra, som uns altres animals que han transformat el paisatge: hem creat un canal que ha fet que el pla del Bages sigui molt més habitable i que ha fet que la ciutat de Manresa hagi crescut molt o molt més del que hauria fet sense la construcció d'aquest canal. Des del museu expliquem aquesta transformació que ha estat possible amb l'arribada de l'aigua i del canal de la Sèquia a la ciutat de Manresa.
Sense la construcció del canal (entre 1339 i 1380) i el conseqüent desenvolupament d'unes indústries primitives, segurament no estaríem parlant de les grans fàbriques tèxtils que hi va haver a la ciutat de Manresa, sobretot de la indústria cintaire. Però per fer funcionar aquestes fàbriques calia energia i aquesta energia es va treure sobretot de l'aigua. Primer dels cursos sobrants de l'aigua de la Sèquia. Tot allò que sobrava, que no s'utilitzava, anava a parar a dos torrents de la ciutat: Sant Ignasi i Predicadors. I allà s'utilitzava per transformar antics molins en petites fàbriques. En el moment que això no va ser suficient —però ja hi havia una tradició d'utilització de maquinària per fer teixits, de telers sobretot— es van construir les primeres fàbriques de riu. I per això Manresa té la primera fàbrica del sud d'Europa i del Mediterrani que és la fàbrica dels Panyos.
El que fem al museu és explicar això: com gràcies a l'aigua hi ha hagut aquest element transformador de la societat. També expliquem que l'energia principal a Manresa no ha estat una energia vinguda del vapor com sempre se'ns ha dit que és la industrialització. A Anglaterra la revolució industrial es produeix perquè comencen a fer servir màquines de vapor. Doncs aquí no. També hi havia vapor, però sobretot els usos principals energètics són els de l'aigua.
Actualment estem en un procés transformador en què l'aigua és una energia que continua produint, les turbines continuen funcionant i és energia neta i renovable. Però quan ens trobem que els altres usos de l'aigua es veuen compromesos a causa de la generació d'energia, hem de pensar que segurament el que hem fet és abusar d'aquesta generació energètica, i ara ens trobem que l'aigua de boca està compromesa, així com l'aigua del regadiu. Per tant, n’hem d'aprendre, igual que els nostres avantpassats. Fa uns dies sortia a les notícies que a Israel, un dels països on menys plou del món, els sobra aigua. Com ho han fet això? Doncs perquè porten anys en una situació molt precària i han après a fer uns usos més eficients de l'aigua, el que ens tocarà a tots nosaltres ara. Això vol dir: poder recuperar totes les aigües residuals per l'agricultura, ser més eficients dessalinitzant —no gastar la quantitat d'energia que estem gastant avui en dia— i també entendre que quan plou hem de reservar l'aigua per quan venen aquestes etapes, que segurament cada vegada seran més dures; entendre que haurem de ser més sostenibles que mai en els usos de tota aquesta aigua.
I els museus que tenim aquest coneixement de tants anys d'història —sabent que precisament els manresans van construir la Séquia perquè estaven amb sequera— hem de fer que tot aquest coneixement es pugui traspassar a les generacions futures, per ser conscients que no sempre les coses són fàcils. La tecnologia precisament ha de servir per fer-nos la vida més senzilla i per avançar com a societat.
Livemedia: Què suposa l'arribada de l'electricitat a Manresa al 1897 en referència a la indústria i a la mateixa societat?
Eudald Serra: Fins aleshores la producció energètica a través de turbines és producció hidràulica. La principal transformació a partir de 1897 és que es passa d'un sistema hidràulic mecànic a un sistema hidroelèctric. En el moment que es comença a crear una xarxa —l'electrificació de la ciutat i de les poblacions— es comencen a instal·lar els sistemes d'alternadors que transformen aquesta energia hidràulica en hidroelèctrica. El canvi inicial no és molt gran a les fàbriques, però sí a la societat, perquè comença a arribar la llum a les cases. Per tant hi ha un canvi social important: els horaris deixen de ser els horaris solars per passar a ser els horaris que marca en aquest cas el govern o l'administració. Es comencen a crear els torns de treball, de dia i de nit, gràcies a aquesta producció energètica. O sigui, la nostra societat canvia totalment a partir de què s'utilitza l'energia elèctrica transformant les nostres vides. Ja no depenem del cicle natural, sinó que depenem d'aquest cicle artificial que moltes vegades encara ens provoca problemes perquè no estem preparats per portar un ritme de vida que segurament no s'adequa als nostres cossos —que esperarien uns ritmes potser més semblants fisiològicament als dels primers australopithecus, homo habilis, és a dir, els primers homínids. Evolutivament hem canviat, però per assumir els canvis que ens ha provocat l'electrificació, sobretot des de principis del segle XX, el nostre cos encara no està preparat.
Es va començar a utilitzar el sistema elèctric per fer funcionar la maquinària, a partir d'aquí ja ho hem vist: la tecnificació, sobretot a través de la digitalització, ha provocat que molts antics oficis, molt mecànics, s'hagin perdut. I això no necessàriament és bo. Perquè sense aquests oficis mecànics, en el moment que ens quedem sense llum, i això ens pot passar, ens trobem que no sabem fer funcionar les màquines. El sistema principal de programació d'un teler, el sistema Jacquard per exemple, és un sistema binari que actualment es fa amb ordinadors, és a dir, es tracta d’un programa informàtic. Si el programa informàtic falla o el teler es queda sense energia elèctrica, deixa de funcionar; mentre que abans tenia un sistema de funcionament manual.
Segurament ens hem tornat massa dependents de tota aquesta evolució tecnològica i hem desaprès a fer coses que feien els nostres avantpassats. Això ha passat sempre: les generacions sempre s'han cregut més intel·ligents que les anteriors, i ara potser és exagerat el fet que ens creiem molt més intel·ligents del que eren els nostres avantpassats. Molt del coneixement que es traspassava de forma oral ara s’està perdent. Precisament aquesta recuperació de memòria oral, el que pugui explicar un regant o el que pugui explicar un sequiaire, és molt important perquè —encara que no ens ho sembli— segurament en el futur serà molt necessari aquest coneixement: recuperar antigues formes de treballar més sostenibles i respectuoses amb el medi.
Livemedia: Has mencionat la digitalització, el sistema jacquard. Tenim al Museu de l'Aigua i el Tèxtil aquests nous teixits que Josep Maria Masó ens va mostrar. Cap a on ens porta la innovació?
Eudald Serra: La innovació és absolutament necessària sempre i quan tingui un objectiu que és millorar la vida de la gent. Ara, a més, el que hem d'aprendre —i apart de millorar la vida de la gent— és a no empitjorar o no comprometre el futur de les futures generacions. Quan en Josep Maria Masó parla de la investigació de noves formes de teixits intel·ligents, parla d’avenços per millorar la qualitat de treball de determinats oficis, com per exemple els bombers, els equips mèdics o persones que dediquen la seva vida al benestar de la societat. Això és molt beneficiós i és molt important que es continuïn investigant aquests nous materials. Però sempre tenint present —i això al segle XX segurament no es va aprendre o no es va tenir en compte— que un ús desmesurat de segons quins materials, com per exemple els plàstics, pot provocar problemes ambientals molt greus.
Livemedia: Estem parlant d'un ús sense mesura.
Eudald Serra: Precisament ara el que estem fent és un pas enrera: tornar a la bossa de cartró, tornar a la bossa reutilitzable, tornar a comprar a granel... Un element com el plàstic en principi era molt beneficiós i ho és perquè te moltes aplicacions importants i pot ajudar molt a les persones, sense abusar-ne, amb mesura. I amb els teixits passa el mateix. Precisament els teixits sintètics que hem fet derivats del petroli, provoquen greus problemes mediambientals. En abocadors costen molt de reciclar. Mentre que els teixits orgànics —produïts amb cotó, amb llana, amb fibres vegetals— són molt més fàcils de reciclar. Quan es fan aquestes barreges de fibres vegetals i fibres sintètiques per donar més qualitat al teixit, es fa pel client, per l'usuari final, però no pensant en la futura reutilització. Per tant segurament cal pensar com a societat quins teixits utilitzem en el futur que siguin fàcils de reciclar, que no es facin malbé ràpid i que permetin una sostenibilitat de la indústria del tèxtil.
Livemedia: Entenc que hi ha tot un discurs que canalitzeu i transmeteu tant des del Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa com des de la resta de centres museístics del MNACTEC. I que aquest discurs o relat és part d'una cultura que esteu generant: mostrant, investigant i reflexionant sobre aquesta transformació històrica i contínua dels processos fabrils, industrials que ara es vinculen necessàriament a la sostenibilitat mediambiental i social.
Eudald Serra: Segurament, si una avantatge tenim els museus de ciència i tècnica, és que estem molt connectats amb l'actualitat de la societat, a tot allò que passa. És molt fàcil vincular-nos-hi, per tant, alhora tenim uns deures a sobre: si estem connectats a la societat, cal que el missatge que donem sigui el màxim de beneficiós possible per a la societat i també educativament. Intentem que el missatge sigui el màxim d'útil i a la vegada beneficiós per a les escoles i els instituts que ens venen a visitar. I que els conceptes que s'expliquen siguin aplicables i ajudin a tothom.
Vídeo: L'ERA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ I LA FÀBRICA DE PANYOS DE MANRESA. Amb: Gonçal Portabella i Maria Escobedo
Gonçal Portabella
La fàbrica dels Panyos
Considerat l’edifici fabril més antic de l’arc mediterrani, té entre d’altres singularitats ser el primer edifici on s’implanta del procés productiu industrial, és a dir, on totes les etapes de producció es reuneixen en un mateix lloc. La fàbrica va ser construïda entre els anys 1818 i 1828 per la societat Pau Miralda i Companyia, per a la fabricació de draps o panyos de llana, peces teixides de llana de fibra llarga i amb acabats de bona qualitat que competien amb els teixits francesos procedents de Sedan.
Va ser un projecte molt ambiciós, d’una escala superior a les instal·lacions existents a Manresa, que aprofitava la força motriu de l’aigua del riu Cardener i on es va utilitzar maquinària moderna importada de Bèlgica. A partir del 1866 va ser regentat per la societat Portabella i a meitat del segle XX per Hilados de Estambres del Alto Llobregat fins a la seva clausura, l’any 1976. De tota aquesta història, només queden l’edifici original i la xemeneia de la caldera de vapor del segle XIX.
Sobre la Fàbrica de Panyos a la web del MNACTEC: La fàbrica Can Miralda de Manresa, és una fàbrica de riu, que vol dir que en el moment de la seva construcció funcionava amb l’energia procedent d’una roda hidràulica moguda, en aquest cas, per l’aigua del riu Cardener. Al principi de la dècada de 1870 s’hi va instal·lar una turbina i el 1892, una màquina de vapor. https://150elements.mnactec.cat/company/fabrica-dels-panyos/
Vídeo L'ERA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ I LA FÀBRICA NOVA DE MANRESA
Amb: Mercè Argemí (tècnica de patrimoni, Ajuntament de Manresa), Francesc Comas (president del Centre d'Estudis del Bages), Gonçal Portabella (responsable de Camins de la Séquia, Parc de la Séquia), Maria Escobedo (Livemedia).
La Fàbrica Nova
Amb el nom de la Fàbrica Nova coneixem l’única construcció que resta del complex tèxtil Bertrand Serra. Acabada el 1926 amb els beneficis obtinguts en la Primera Guerra Mundial, és un edifici modernista, amb quatre torres a les cantonades, construït amb maó vist i sustentat per una estructura de pilars i encavallades de ferro que l’hi confereixen unes plantes molt diàfanes.
El primer edifici dels Bertrand Serra va ser la fàbrica del Remei, construïda el 1894, i que ja era la més important de la ciutat, amb prop de 100 treballadors. La Fàbrica Nova va ser la fàbrica més important de la Catalunya central i es dedicava principalment a la filatura, arribant a tenir 3000 persones treballant l’any 1950. Destaca en la seva història ser el lloc on va succeir la primera vaga general del franquisme, l’any 1946, que va aturar la producció durant sis dies i que va concloure amb les millores salarials demandades per les treballadores.
Manresa replanteja els nous usos de la Fàbrica Bertrand i Serra [26-11-2020]: https://patrimoni-industrial.mnactec.cat/manresa-replanteja-els-nous-usos-de-la-fabrica-bertrand-i-serra/
REFERÈNCIES
Museu de l'aigua i el Tèxtil (MAT) de Manresa: https://www.parcdelasequia.cat/espai/museu-de-la-tecnica/
El Museu de la Tècnica de Manresa, Josep Alabern, Pilar Alonso, Francesc Comas i Alba Subirana. Quaderns de Didàctica i Difusió, 23, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 2011.
El MAT i el projecte Matrix Cultura 2050: https://www.parcdelasequia.cat/2022/11/14/el-museu-de-laigua-i-el-textil-participa-en-el-projecte-matrix-cultura-2050-promogut-pel-sistema-mnactec/?theme=parcdelasequia
El MAT a la web del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC): https://sistema.mnactec.cat/museus/museu-de-aigua-i-textil-manresa/
El projecte Matrix Cultura 2050 amb el MNACTEC: https://mnactec.cat/ca/el-museu/premsa-detall/el-st-del-mnactec-a-matrix-cultura-2050
Josep Alabern: El Senyor de les Aigües, Francesc Comas Closas. Fundació Aigües de Manresa, 2021. Llibre dedicat a Josep Alabern, impulsor del Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa i el Parc de la Sèquia de la Fundació Aigües de Manresa.
Sobre Gonçal Portabella:
Soc Tècnic de Màrqueting i Guia oficial de Turisme. Com a Responsable de Producte Turístic del Parc de la Séquia, em dedico entre altres tasques a la creació d’itineraris de senderisme i culturals amb l’objectiu de promoure el coneixement i interpretar el ric patrimoni de Manresa, tant el relacionat amb la Séquia, el canal medieval, com el relacionat amb el procés d’industrialització tèxtil de la ciutat.