La pedra en sec i l’aigua
Caminar per la Fatarella a la Terra Alta implica la descoberta d’un paisatge humanitzat i d'una tècnica constructiva sostenible que esdevé art.
La pedra en sec i l’aigua Fundació el Solà
Fina Font Ruana, Xavier Rebés d’Areny-Plandolit, Cèlia Mallafrè Balsells
Les espigues i la dalla
aixecats com un secret —
un retret per al xiquet
i el vellard que ja davalla.
Diu la veu, feroç, anònima:
lo xiquet no sap sembrar;
la collita dins la mà
del vellard és fugissera.
Si la tanques mor el goig
la ventada bat dins l'era.
LA VISTA ALS DITS, Joan Todó, 2021. (La Sènia, el Montsià, 1977)
Un entorn amb història, cultura, tècnica i patrimoni
Caminar pels entorns de la Fatarella, a la Terra Alta, implica la descoberta d’un paisatge humanitzat, on les construccions de pedra en sec són una constant, un teló de fons i la invitació a fer-se preguntes sobre la tècnica, la història i el patrimoni que s’observa. Indrets com els Canyerets, la cabana de Cacano, la sínia de ca la Marta o els marges de Fucho de la finca dels Castellets són un dels recorreguts significatius del terme que mostren la particularitat i destresa del treball amb la tècnica constructiva de pedra en sec i la necessitat de dirigir, emmagatzemar, extreure i controlar l’aigua.
El paisatge que envolta la Fatarella ha estat modelat per l’home amb l’objectiu d’adaptar el terreny a les necessitats derivades del cultiu. Així doncs, aquest entorn ens explica la història del passat agrícola i ramader de la localitat i ens mostra de manera majestuosa el treball fet en pedra en sec materialitzat amb una àmplia diversitat de tipologies constructives. Els marges, les cabanes, les cisternes, les sínies, les eres, els molins, entre d’altres, són les construccions que formen el paisatge de la Fatarella i mostren cultura, tradició, tècnica i patrimoni. Es tracta de construccions desenvolupades mitjançant la tècnica constructiva de la pedra en sec, on la pedra sense cap material d’unió és el sistema constructiu utilitzat. Una tècnica i construccions estretament lligades amb una agricultura artesanal, més sostenible i aplicable avui dia. Una de les publicacions que mostra els beneficis d’aquesta agricultura és el llibre Terra i pedra: agricultura tradicional de secà, publicat el 2010 per la Fundació el Solà i l’editorial el Serbal.
La Fundació el Solà treballa per preservar el patrimoni cultural i natural de la Fatarella, un patrimoni que ha estat lligat molt directament a l'agricultura i a la ramaderia. Els objectius de la Fundació són preservar la memòria oral i difondre la tècnica constructiva de la pedra en sec, recuperar espais agrícoles singulars ja sigui per la particularitat de les seves construccions o per la diversitat tipològica que s’hi pot observar. Des del 2002 es realitzen anualment cursos de pedra en sec. Aquests cursos es localitzen a les finques on hi ha conveni amb els propietaris. En aquests cursos es combina la teoria i la pràctica, posant un èmfasi important en la transmissió de la tècnica mitjançant el saber i les experiències dels mestres margers de la Fatarella. Els propietaris cedeixen alguns dels espais de les seves finques perquè es puguin realitzar tallers i activitats de pedra en sec. Es restauren i recuperen aquelles construccions singulars que tenen un interès tant en si mateix com en el context en el que es troben localitzades. Amb els cursos de rehabilitació i de patrimoni de la pedra en sec, amb les publicacions i la col·lecció de contes de Terra i Pedra, i altres activitats artístiques i culturals que s'impulsen des de la Fundació, es vol contribuir a la preservació, el coneixement i l'estimació d'aquest patrimoni ric i divers.
Una aproximació a la singularitat local
Començant la descoberta del terme pel conjunt dels Canyerets es poden observar cabanes obertes, una cabana tancada, escales volades, una era, una cisterna, diversos marges i algun portell. Es tracta d’un indret on s’explica l’organització d’una finca agrícola d’entre mitjans del segle XIX i principis del segle XX. Actualment, a més de realitzar cursos de construcció de pedra en sec, és un espai de creació artística i difusió cultural, on l’art i la poesia inunden cadascun dels espais.
El segon punt del recorregut s’ubica a la cabana de Cacano. Una cabana única a la Fatarella pel fet de tenir dues altures. És un tret singular molt difícil de localitzar en tot el territori català amb presència de construccions de pedra en sec i mostrava el nivell econòmic de la família. La cabana queda ubicada sota de l’era amb l’objectiu de facilitar l’entrada i emmagatzematge de la palla.
El tercer punt del recorregut és la Sínia de ca la Marta. Aquest indret té un pou fet en pedra en sec i una sínia amb un enginy per treure l'aigua del subsòl i poder regar l’hort adjacent. La Sínia de la Marta i el Molí del Llop estan situats al mateix indret, a la Vall de Sant Francisco. La Sínia amb el seu hort, està en funcionament, totalment rehabilitada, tot i que demana manteniment. Per altra banda, el Molí del Llop és una ruïna i està en desús. Visitant la Sínia de ca la Marta i veient les moltes sínies que hi ha en tot el camí anomenat Camí de les Sínies, s’entén que el nom de la Fatarella, com explica Joan Coromines en el volum IV del diccionari Onomasticon Cataloniae, signifiqui "La Sínia divina, l'alfatara salvadora", un topònim d'origen àrab per anomenar aquest enginy que eleva l'aigua del subsòl en les terres de secà, com és el cas a la Fatarella.
Finalment, el quart punt del recorregut són els bancals i les feixes, amb les seves marjades, de la finca de Fucho als Castellets. En aquest espai és on es va fer el darrer curs de pedra en sec, els dies 22 i 23 d’octubre del 2021. En les diverses feixes de la finca, on es cultuvava blat, ordi i altres cereals, actualment es cultiven oliveres i ametllers. Per adonar-nos de la magnitud i importància dels marges com elements modeladors del terreny, ens hem de situar al barranc de Comijanes on la majestuositat d’aquests és una de les mostres del coneixement i transmissió de la tècnica constructiva.
El control de l’aigua com element indispensable i els contes de Terra i Pedra
Dels diversos projectes de la Fundació Solà, la restauració de la Sínia de ca la Marta i la publicació del primer conte de la col·lecció Terra i Pedra, Xirolet o el Beneit, tenen la pedra en sec i l’aigua com elements centrals.
El conte del Xirolet o el beneit va inaugurar una col·lecció de contes anomenats de Terra i Pedra, amb l’objectiu de poder explicar als més petits les històries del poble de la Fatarella i comarca, i el patrimoni cultural que ha desaparegut. El protagonista del conte, el Xirolet, va per un llarg camí on el paisatge és bàsicament de pedra en sec fins arribar al Molí del Llop, un molí fariner que feia servir l'aigua per moure la mola que havia de moldre el blat. En aquesta vall, a més del Molí del Llop hi ha més molins fariners com el de Gironi, el de Balitre o el molí de més Avall. Aquest conjunt de molins aprofitaven l’aigua del barranc per poder posar en funcionament el conjunt d’engranatges necessaris per moldre el gra.
Paral·lelament, les eres com les del Canyerets a la finca de Ramon de Massiano amb cabanes i perxes, servien per batre el blat i per aixoplugar-se. La Sínia de ca la Marta podia regar l'hort amb l'aigua del pou de pedra en sec; els molins fariners com el del Llop podien moldre el blat que permetia fer pa i coques, com la que va voler el Xirolet. Tot aquest procés s'explica al conte del Xirolet, molt llépol i una mica beneit, un personatge entranyable, amb qui els xiquets se senten identificats, i també alguns adults, perquè tots som una mica xirolets.
Relació de la cultura amb la sostenibilitat i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030
Objectiu 2. FAM ZERO. Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible
2.4 Per a 2030, assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients que augmentin la productivitat i la producció, contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, fenòmens meteorològics extrems, sequeres, inundacions i altres desastres, i millorin progressivament la qualitat del sòl i la terra.
De l'informe de Culture Action Europe Implementing Culture in Sustainable Development: Els sistemes agrícoles vius no poden existir sense les seves cultures associades. Tradicions, llengües, arts, rituals i modes d'organització social són components intrínsecs de les pràctiques tradicionals sostenibles.
Objectiu 12. CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLES. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles
12.8 Per a 2030, assegurar que les persones de tot el món tinguin informació i conscienciació pertinents per al desenvolupament i els estils de vida sostenibles, en harmonia amb la natura.
Objectiu 15. VIDA TERRESTRE. Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres…
15.9 Per a 2020, integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació nacional i local i als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa.
De l'informe de CAE: Els paisatges són "un component essencial de l'entorn de les persones, una expressió de la diversitat del seu patrimoni cultural i natural compartit, i un fonament de la seva identitat". L'ús sostenible dels ecosistemes terrestres és inseparable del paisatge cultural.
REFERÈNCIES
Pàgina web de la Fundació el Solà
Blog de la Fundació el Solà: http://www.alfatara.com/
La Pedra en Sec a la Fatarella. Xavier Rebés d’Areny-Plandolit, 2003. Ed. Fundació El Solà.
Pedra en sec, una tècnica que esdevé art. Cèlia Mallafrè Balsells i Fundació el Solà. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili.
Tècnica de la pedra en sec: Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Contes de Terra i Pedra. Ed. Fundació el Solà.
Terra i pedra: agricultura tradicional de secà, Ed. Fundació el Solà, 2010. 2a Edició: 2016 en català i castellà.
Documental 20 anys de la Fundació el Solà, 2019.
Últim curs de pedra en sec als Castellets, 2021:
Topònim 'Fatarella' al blog Alfatara.
Llibre pràctic d’intervenció als entorns rurals: Manual dels bons usos dels camins rurals: directrius d’actuació al terme de la Fatarella, Fundació el Solà, 2021.
Tesi doctoral de Cèlia Mallafré sobre pedra en sec en el context de les Terres d'Ebre, culminació de molts anys d'estudis, 2021.
DELS AUTORS:
Fina Font Ruana va néixer a la Fatarella (Terra Alta) el 1952. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (1970-1975). Cofundadora de la Fundació el Solà, ha format part del seu Patronat des de la seua creació l'any 1999. Professionalment s'ha dedicat a l'ensenyament i al món editorial que ha exercit a diversos llocs de Catalunya i Andorra, sense perdre mai el contacte amb el seu poble on des de l'any 2020 és la presidenta de la Fundació el Solà.
Xavier Rebés d’Areny-Plandolit. Nascut a Andorra la Vella el 27 de desembre de 1947. Arquitecte per l'Escola Politècnica de la Universitat de Barcelona, especialitat en edificació. Exerceix la professió a Andorra i a la Fatarella on participa en projectes com la rehabilitació de la casa consistorial i la construcció de la Casa Ecològica. Membre fundador d'ICOMOS Andorra. Cofundador de la Fundació el Solà de la Fatarella, dedicada a l'estudi, promoció i conservació del patrimoni cultural del poble i comarca i en especial de les construccions de pedra en sec, entre altres activitats, i president de la mateixa des de la seva creació al 1999 fins el 2019. Autor de llibres i diversos articles en revistes sobre el patrimoni arquitectònic de la pedra en sec. Autor de diverses ponències sobre el patrimoni de la pedra en sec a congressos nacionals i internacionals.
Cèlia Mallafrè Balsells. Nascuda a Reus (Baix Camp) el 1992. Arquitecta i doctora amb patrimoni arquitectònic amb menció internacional per la Universitat Rovira i Virgili. Ha centrat la seva investigació en registrar i analitzar les construccions de pedra en sec de l’àmbit geogràfic de les Terres de l’Ebre. Forma part com a investigadora activa del grup de recerca PatriArq-CAIT. Ha desenvolupat projectes de transferència i de recerca sobre el patrimoni de les Terres de l’Ebre. És professora associada de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV. També ha participat en l'organització de diferents tallers de pedra en sec i l'elaboració de materials didàctics i divulgatius sobre el patrimoni vernacle. Actualment és la directora de la Fundació el Solà.