La fotografia etnogràfica: una eina per preservar la memòria històrica i com a garant de futur
Avui cada dos minuts prenem tantes fotos com es van fer al llarg del segle XIX. Vol dir això que l’acte de la fotografia s’ha banalitzat? Quin és el seu paper avui?
Josep Blanch
Avui, cada dos minuts prenem tantes fotos com es van fer al llarg del segle XIX. El 10% de totes les fotos s'han fet en els últims dotze mesos i s'estima que uns 2.500 milions de persones tenen una càmera fotogràfica digital. Si cadascú pren de mitjana, aquest any, unes 150 fotografies, sumarien un total de 375.000 milions de fotos. Vol dir això que l’acte de la fotografia s’ha banalitzat? Potser si, si entenem que aquestes fotografies només són per fixar una memòria efímera, ja que tantes fotografies com es fan, es perden.
Però si el que es tracta és de fixar un moment que perduri en el temps i formi part de la memòria històrica, doncs ja no són tantes les fotografies que es fan. I realment és, amb aquesta perduració i memòria, quan la fotografia pren el seu valor com a document gràfic, donat que la fotografia és un receptacle d'informació i com qualsevol altra font documental també està composada per suport, format i missatge.
D'aquesta manera ens trobem que les imatges captades per una càmera constitueixen una font històrica de primera magnitud. Les fotografies suposen un material de gran valor, per l'historiador o investigador, perquè completa i complementa el discurs històric elaborat mitjançant la utilització de fonts tradicionals com són els documents d'arxiu o la premsa, és a dir, les fonts textuals.
Si entrem dins del camp de l’antropologia visual i en concret en l'etnofotografia, veurem la fotografia com una eina d'interès tant a nivell de l'anàlisi antropològica com de la narració etnogràfica. En fixar la imatge permet percebre més detalls que la imatge mòbil que reprodueix les mateixes característiques de l'observació ordinària.
Però deixeu-me definir abans què vol dir fotografia etnogràfica. La fotografia antropològica o etnogràfica és una modalitat de fotografia documental i científica, la finalitat de la qual és fotografiar persones i coses dins de l'àmbit de la cultura i l'entorn social al qual pertanyen, constituint una eina per a la descripció i anàlisi de la diversitat cultural de l'ésser humà.
La fotografia ens permet mostrar allò que l'antropòleg/fotògraf vol mostrar amb el seu enquadrament. Fa veure allò que no es pensava mostrar, però que apareix a la imatge. I per últim, atrau l’atenció sobre aquells aspectes invisibles a l’ull quotidià.
No obstant això, també hem de ser prudents. Molt sovint és difícil establir teories convincents, o elaborades, en base només a material fotogràfic. Les fotografies poden tenir significats múltiples, i molts cops no és clara la forma en què poden ser interpretades. Es podria dir el mateix d'un text escrit, així i tot, no se sol reconèixer tan sovint.
Malgrat tot, quines característiques són les que hem de tenir en compte en la fotografia etnogràfica? Bàsicament tres:
Primer, el valor indexical: el que surt a la fotografia en algun moment ha estat davant de la càmera.
Segon, el valor documental: la fotografia és una eina per a la memòria ja que presenta i representa el passat.
Tercer, el fet que la fotografia és un objecte que s'ha produït i s'utilitza en el marc d'una societat i d'una cultura concreta.
Ara bé, si la fotografia etnogràfica ha de tenir un context etnogràfic de producció, el marc social i cultural on s'ha fet, igual d’important, ha de tenir també un context final d’ús: el marc social i cultural on s'exposarà, es mirarà i guardarà.
Quant a valorar els treballs fotogràfics, sóc de l’opinió que les fotografies no es poden catalogar en fotos bones i fotos dolentes. Rebutjo aquest maniqueisme del bé i del mal en les fotografies. La fotografia té el seu valor quan es llegeix per capes i, entre d’altres, tenim la capa fotogràfica, la sociològica, la semiològica, l'emocional, la històrica.
Hem d’aprendre a llegir de manera connotativa qualsevol imatge, més enllà del que a primera vista sembla mostrar-nos el seu argument icònic (llum, angles, profunditat de camp...). Només així serem capaços d'apropar-nos a una cronologia aproximada i podrem descobrir les ubicacions dels llocs fotografiats, la vida i costums socials, etc.
Doncs bé, si la fotografia etnogràfica té el seu valor –quant a la informació que ens aporta específicament la capa social, històrica i també l'emocional–, què ens aporta l’estudi de la fotografia etnogràfica?
§ L'evolució dels edificis públics i privats, i del paisatge rural i urbà.
§ El canvi en els transports i la modernització del camp.
§ Les activitats a què es dedicava el temps lliure i les festes populars.
§ L'ensenyament i rituals religiosos.
§ La vida política, social i el món laboral d’un país.
§ Els canvis del que avui en dia en diem lifestyle i que fan referència a la moda, bellesa, gastronomia, luxes, confidències... inclòs el canvi en les actituds davant la càmera, com les selfies.
Si apliquem tots aquests conceptes al cas concret del món rural mitjançant l’anàlisi de la fotografia etnogràfica, ens permetrà veure un model de vida totalment diferent del que existeix avui en dia. Han canviat costums, relacions socials, l'estructura familiar; i hi ha hagut canvis en els sistemes productius amb l’abandó, en molts casos, de l'aprofitament dels recursos naturals.
El procés de destrucció i substitució de molts coneixements, usos i costums de la nostra cultura tradicional –amb el seu patrimoni intangible– per elements culturals aliens, compresa la mateixa evolució social i tecnocientífica, posa en perill un llegat valuosíssim sense que això suposi una millora de les nostres relacions socials ni del nostre benestar... Res més útil que la fotografia, per tant, per reflexionar sobre el nostre passat, sobre els canvis socials i culturals ocorreguts a la nostra societat.
Si mirem els tres pilars del desenvolupament sostenible –el social, el mediambiental i l'econòmic– veurem com tots tres han sofert un deteriorament que a llarg termini anirà en detriment de la mateixa evolució humana. Per tant, la societat hauria de ser capaç de revertir la situació per anar a un canvi d’hàbits més sostenibles i responsables. I com a via, res millor que donar un cop d’ull al passat mitjançant la memòria oral, sempre que es pugui, la fotografia i els relats escrits.
Fent menció al món rural i a l'aprofitament dels seus recursos naturals, sóc de l'opinió que en l'àmbit local cada comunitat hauria d'explotar la seva potencialitat quant a estructura productiva, organització, capacitat de gestió dels recursos naturals i socioculturals, que ben emprats poden ser articulats a processos de creixement econòmic. Hauríem de donar pas a una nova ruralitat que aparegui vinculada al sorgiment de noves activitats, agents socials i ens reguladors en espais que alguna vegada van ser destinats a l'agricultura o ramaderia.
Les noves bases econòmiques del medi rural s’han de relacionar directament amb la utilització sostenible dels recursos naturals, en un marc d'àmplia diversificació sectorial on les potencialitats de producció estiguin íntimament relacionades amb els recursos naturals disponibles, amb la cultura i també amb el coneixement tecnològic.
I el paper de la fotografia etnogràfica avui?
Seguir documentant l'ésser humà, la seva evolució social, el seu desenvolupament cultural i les noves realitats que puguin sorgir.
Les fotografies que fem avui, representaran el passat en un futur. Com va dir la fotògrafa Sally Mann (Virgínia, 1951) "Les fotografies obren portes al passat, però també permeten donar una ullada al futur".
REFERÈNCIES
Blog personal sobre experiències i sensacions dels meus viatges.
Sally Mann té una concepció de l'art que es manifesta en els seus abordatges a temes força emblemàtics per a la societat en el seu moment. https://www.sallymann.com/
Acerca de la fotografia etnogràfica. Demetrio E. Brisset Martín, Catedràtic de Comunicació Audiovisual. Publicat a Gazeta de la Antropología, Universitat de Màlaga, novembre 1999.
L’oli de Ginebre, un recurs econòmic que neix al segle XVII. Josep Blanch. Article publicat al Diari de Tarragona, 15 d'abril 2018.
Intervenció de Josep Blanch a la Jornada Els Forns d'Oli de Ginebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur, organitzada per Amics de Ribes-rojes i l’Institut Català d’Antropologia, al COAC-Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (24 de juliol 2021)
JOSEP BLANCH
Vaig néixer a Barcelona, maig de 1955. Sóc soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i membre de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura.
Vaig començar a la fotografia a l'edat de vint anys quan la meva primera feina va ser vendre tota mena de material fotogràfic, càmeres, ampliadores, material de laboratori, rodets de fotos… i des de llavors sempre he tingut una càmera entre les meves mans.
Amb formació universitària al camp de les humanitats, amb estudis en antropologia. La meva vida laboral ha transcorregut al món de les finances. Però en paral·lel, no he deixat mai el món de la fotografia i els viatges. M'encanta conèixer món i les seves cultures, i per descomptat fotografiar-les.
Autodidacte, però també he compartit coneixements i he après amb grans professionals de la fotografia i del periodisme. Quan va arribar la fotografia digital, vaig aprofitar per reciclar-me i especialitzar-me a través de la Nikon School en la fotografia etnogràfica com una especialització de la fotografia de viatge. Com a fotògraf de naturalesa, practico la macrofotografia, astrofotografia i paisatge.
Disposo d'un ampli fitxer fotogràfic tant nacional com internacional. Dins el món de la fotografia faig activitat docent. He realitzat diverses exposicions individuals: "Ladak, el petit Tibet", "Madagascar, viure malgaix" i "Iran, més enllà dels aiatol·làs". També he participat en exposicions col·lectives.
He participat a l'edició i il·lustració fotogràfica del llibre Els Forns d'Oli de Ginebre (Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, 2018). Actualment, participo en l'equip multidisciplinari d'un projecte museístic sota el titol de L’Oli de Ginebre, Remei i Patrimoni per a la Diputació de Tarragona. Així mateix, també faig col·laboracions fotogràfiques per a ONGs.