La cultura de l'aigua a Manresa des d'una lectura de la sostenibilitat
La cultura de l'aigua a Manresa des d'una lectura de la sostenibilitat
Amb el Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa-MNACTEC, després de recórrer la Séquia i els recs, reprenem el fil del discurs: la cultura de l'aigua
Vídeo: LA CULTURA DE L'AIGUA A MANRESA: DE LA SÉQUIA AL REGADIU I EL REC DEL POAL
Continuem el camí de la Séquia de Manresa al Pla del Bages mostrant el seu entorn i usos. Des de la construcció de la Séquia al segle XIV es dóna una concurrència d'usos industrials i agrícoles, a més dels domèstics i de boca, la qual cosa ens fa parlar pròpiament d'una "cultura de l'aigua" desenvolupada a partir d'aquest canal medieval. En un primer moment fem un recorregut pel Rec del Poal, actualment una de les zones que conserva més àrea de regadiu a Manresa i que promou el producte agrari de proximitat.
Amb: Laia Muns (directora del Parc de la Séquia, Fundació Aigües de Manresa), Gemma Solà (pagesa, Can Climent), Gonçal Portabella (responsable de Camins de la Séquia, Parc de la Séquia), Maria Escobedo (Livemedia).
En conversa amb Laia Muns, directora del Parc de la Séquia – Fundació Aigües de Manresa, al Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa [abril 2023]
Laia Muns ens ha acompanyat en l'escomesa de "transmetre un entorn live online" caminant per la Séquia de Manresa des del seu inici a la resclosa de Balsareny pel rec del Poal com a part de l'entramat de regadius de Manresa. Hem caminat pensant amb el paisatge, escoltant-lo, escoltant-nos i pronunciant-nos. Un caminar, amb la càmera de vídeo com a testimoni custodi, i un transmetre visions i reflexions, en temps real, existint amb l'entorn que ens habita i que habitem. Unes setmanes més tard, al taller de restauració del Museu de l'Aigua i el Tèxtil (MAT) ubicat als antics dipòsits d'aigua de Manresa, reprenem el fil del discurs: la cultura de l'aigua.
Livemedia — El filòsof Josep Maria Esquirol a El respeto o la Mirada atenta: Una ética para la era de la ciencia y la tecnología (2010), escriu sobre la construcció d'una mirada i del saber que prové d'aquesta atenció. Des de Matrix Cultura 2050, intentem construir aquesta mirada atenta vers l'entorn a partir de la relació del caminar, la reflexió i el paisatge. Com esteu construint des de la Fundació Aigües de Manresa, aquesta mirada d'atenció cap a l'aigua com un recurs de sostenibilitat, i cap al paisatge que envolta la Séquia de Manresa, per poder referir-nos a una "cultura de l'aigua"?
Laia Muns — Com a Fundació, quan es va crear la nostra entitat el Parc de la Séquia, es buscava fer reflexionar a la gent sobre aquest recurs escàs que és l'aigua, des de moltes vessants, des de moltes mirades es podria dir: la vessant educativa, les escoles... I vam crear uns recursos i unes activitats educatives perquè els alumnes i tothom que passés pels nostres equipaments, tingués una mirada crítica sobre el consum d'aigua, és a dir: una mirada més sostenible sobre el món que ens envolta i molt focalitzada en el recurs escàs que és l'aigua. Fins que no hi ha hagut aquesta escassetat de pluges potser no érem tant conscients, però penso que en el moment actual sí que comencem a adonar-nos que és un bé que hem de preservar.
Però no només es tractava de la mirada didàctica, també hi havia la mirada cultural. Per això es van crear uns equipaments entre els quals el Museu de l'Aigua i el Tèxtil (MAT), el centre de visitants InfoSéquia i el Centre de l’Aigua de Can Font que reflexionen sobre aquest element essencial des de diferents punts de vista. Al Parc de la Séquia està tot molt enfocat cap a l'aigua i el canal de la Séquia del segle XIV que és patrimonial. D'alguna manera al Museu hi ha aquest relat històric per donar-li força i donar a conèixer el seu valor, no només per Manresa sinó també per Catalunya i més enllà.
Finalment amb la pota educativa i la cultural, també hi hauria una pota turística. Des d'un inici ja es parlava de quins usos lúdic-turístics es podien donar entorn del canal per dinamitzar aquest territori, i a partir d'aquí muntar caminades. La que té més rellevància és la Transéquia que no la vam inventar nosaltres, sinó una entitat de ciutat que era la Jove Cambra. En el moment però, que aquesta entitat es dissol, es pensa en Parc de la Sèquia perquè continuï i faci el relleu en l'organització d'aquest esdeveniment que és alhora, festiu, cultural, esportiu i que ens permet donar a conèixer la importància del canal de la Séquia. Jo crec que en un inici el Parc de la Séquia es constitueix per donar diferents mirades, diferents visions a la gent que ens visita.
Livemedia — Hi ha un vincle que esteu fent amb els regants i els productors agrícoles de proximitat, donat que és un moment —també amb l'emergència climàtica— que està posant molt en valor la feina productiva de la terra. Ho vam mostrar al recorregut i la transmissió que vam fer al rec del Poal. Com és aquesta relació?
Laia Muns — La relació amb el productor la porta més la Junta de la Séquia que és la comunitat de regants on ells tenen, diguem-ne, un òrgan de representació i de governança. Nosaltres com a Fundació assumim més la part de divulgació. Llavors des del nostre àmbit que és més de donar a conèixer els productors, és cert que amb l'Ajuntament de Manresa o amb altres entitats, quan se’ns demana, organitzem algunes caminades per donar a conèixer la pagesia del regadiu. Per exemple, a Manresa cada any es fa la Festa del Tomàquet on col·laborem muntant una caminada, ja sigui pel regadiu del Poal o de Viladordis o el de Sant Pau. Expliquem l'element patrimonial que és aquest regadiu, vinculant aquests productors, que encara hi són, amb les seves explotacions perquè tots els participants d'alguna manera reconeguin que encara hi ha agricultura en aquest regadiu i coneixin el producte que ofereixen. Potser no és tant la implicació de com reguen, que això és més Junta de la Sèquia, però sí volem ajudar a mostrar que hi ha una pagesia de la ciutat de Manresa que és molt important que segueixi sent en un moment que la sobirania alimentària a les ciutats hauria de ser clau.
Livemedia — De nou en referència al rec del Poal —on vam aprendre tant caminant amb vosaltres— vam observar que hi ha tots uns protocols per utilitzar l'aigua de regadiu. El conèixer aquests usos tradicionals, que a lo millor ara ja és diferent, ens transmet un respecte, una cura cap als recursos de l'entorn.
Laia Muns — Hem de vetllar. Ara sí és molt important vetllar perquè es preservi aquesta cultura, aquests usos tradicionals o metodologia que ha funcionat durant segles fins als nostres dies. Amb la sequera s'està posant en dubte algunes de les tècniques utilitzades fins ara. És un moment de crisi que pot fer perillar aquest ecosistema de funcionament tradicional que té molt sentit. Que acabem entubant els canals de regadiu i acabem posant sistemes d'aspersió, segurament a nivell d'eficiència d'aigua és millor. Però s'ha de pensar també amb tot el que s'està trinxant fent això, quina riquesa aporta aquest sistema tradicional de rec a aquest territori, quina riquesa aporta al mediambient, perquè no deixa de ser un ecosistema a nivell d'espècies, de papallones, d'insectes, d'ocells... Hi ha un valor d'ecosistema natural i un valor patrimonial que deixaries perdre. En un moment de crisi important entenc que hi hagi debat i que es plantegin coses. Però també és important recordar que aquest sistema que ha perdurat durant gairebé set segles —des de què hi ha la Sèquia—, i aquestes tradicions han funcionat fins ara. Ja sé que és un tema delicat, però a vegades no només és anar per feina pensant "entubem", bé, també pensar en altres coses...
Livemedia — Cal preservar...
Laia Muns — Cal preservar perquè, apart de ser un element patrimonial amb el valor que té, és un element únic que si el trinxem ja no el tornarem a tenir, amb tota la part de tradició, de reg, de com s'ha anat mantenint, i evidentment la riquesa a nivell mediambiental.
Vídeo: EL CAMÍ DE LA SÉQUIA DE MANRESA: LA TASCA DE MANTENIMENT DELS SEQUIAIRES I LA TRANSÉQUIA. Amb: Ignasi Flotats (cap de la Brigada de Sequiaires), Gonçal Portabella (responsable de Camins de la Séquia, Parc de la Séquia), Krishna Sivillà (ambientòleg, coordinador pedagògic del Parc de la Séquia) i Maria Escobedo (Livemedia).
Livemedia — Recordo el gest amb les herbes de fenàs que ens va ensenyar Gemma Solà de la finca de Sant Climent al regadiu del Poal. Em va suggerir molt la relació de respecte cap a l'altre, cap al veí. Aquí parlem d'una realitat, d'uns usos: de la mateixa manera que hi ha un patrimoni material hi ha un patrimoni immaterial. I al mateix temps esteu promovent caminades i activitats relacionades amb les arts, com una forma de dinamització cultural i turística.
Laia Muns — Estem en una comarca interior i per tant el turisme que ens ve és un turisme de moment minoritari. El turisme pot ser molt pervers i de vegades fa molta por quan en parles, perquè hi ha casos que no és el que hauria de ser. La idea de Camins, el projecte que tenim a la part turística del Parc de la Sèquia (amb Gonçal Portabella), adreça un turisme que surt del mateix territori. Es tracta de treballar el màxim amb els agents que ja hi ha al Parc de la Sèquia (hotels, restaurants...), que ja tenim en aquest territori, i crear un turisme molt sostenible —i quan diem sostenible no és per posar-li l'etiqueta sinó que és una cosa que ens creiem que ha de ser minoritària. És un turisme lent i per tant és un turisme que està molt en relació amb l'entorn, amb el medi per on transcorre. La idea és venir a caminar i gaudir del pas del temps, lentament, "deixant-nos gaudir". Potser vindria més vinculat amb la vessant artística, però també amb aquest turisme de benestar per reconnectar amb la natura des de diferents mirades, pot ser l'artística, pot ser l'esportiva lenta —per entendre'ns—, pot ser simplement el deixar-se gaudir, però sí anar a buscar aquesta reconnexió amb la natura que es parla tant ara, i des d’una vessant molt sostenible minimitzant l’impacte en el medi. Per tant, si es pot fomentar el transport públic, si es pot fomentar que la gent faci consum responsable, fomentar els productes que tenim (els vins de la DO, productes del regadiu...). És posar una sensibilitat d’anar en sintonia amb l’entorn. No sé si es podria parlar d’un turisme regeneratiu, però sí molt vinculat amb el territori.
Livemedia — Assistir i gravar a la Transéquia el març passat, va ser una experiència molt formativa. Una de les coses que ens va cridar més l’atenció va ser la tasca dels voluntaris. Vam trobar extraordinari els més de quatre-cents voluntaris que vam anar trobant des de l’estació de tren a Manresa fins al Parc de l’Agulla. Després, al Bosc de la Sala amb la càmera fixa, va passar un grup d’invidents que estaven fent la Transéquia. Veure els invidents caminant i endinsar-se al Bosc de la Sala, ens va donar molt a pensar. Ens va suggerir com respirar, com escoltar la Séquia, el silenci de la Séquia. Al Poal ho vam entendre caminant un bon tram en silenci després d’haver descobert moltes coses amb tu, amb en Gonçal Portabella i amb Gemma Solà.
Laia Muns — Sí, aquesta part del silenci ho lligaria molt amb la part que vam fer amb vosaltres al rec del Poal. La pota del turisme lent o turisme de benestar que estem dinamitzant, és aquest anar caminant percebent el que t'està envoltant. Vol dir obrir bé els sentits perquè tens la fressa de l'aigua que va discorrent al teu costat, també tens els colors de la Séquia, cada època de l'any et recala uns colors diferents, uns tons segons l'hora del dia. Aquest turisme que busquem en Camins vé per aquí, per aturar els rellotges, aturar els telèfons i, de nou, deixar-te gaudir. Crec que a mesura que ens anem urbanitzant més, tenim la necessitat de buscar aquesta reconnexió amb la natura, amb els sons, amb les llums, i això el projecte Camins ho permet molt. El dia de la Transéquia no sé si ho permet tant perquè aquell dia hi ha molta gent i l'objectiu de l'activitat és aquesta transversalitat: des de gent gran fins a grups de joves, i més aquest any que teníem la Casa dels Sord-muts de Manresa. Ells mateixos es van cuidar que col·lectius seus puguéssin participar a la Transéquia, o gent amb cadira de rodes — ja tenim una modalitat amb handbike.
La filosofia que busca el projecte és que tothom, tots els públics puguin gaudir-ne, i que totes les empreses o entitats del territori se sentin còmodes participant-ne, ja sigui amb una aportació econòmica, altres entitats és amb voluntariat... Al final aquests 400 voluntaris han de sortir i són necessaris, sinó l'esdeveniment no es podria tirar endavant. És un goig que des d'entitats, des d'empreses, que tothom, d'una manera o una altra, vol participar. Crec que aquesta és la màgia de l'esdeveniment: que tothom se l'estima, tothom se’l sent seu —i a vegades fa que sigui una mica més difícil d'organitzar perquè quan tothom se’l sent seu has de respectar...
Livemedia — Recordo que Eudald Serra en una reunió de treball va dir: per molts excels que tinguis preparats, arriba un moment a la Transèquia que va sola...
Laia Muns — I això és la màgia: que flueixi, que vagi com l'aigua.
Livemedia — Però si entubem...
Laia Muns — Jo només faria un apunt a nivell de Manresa. És cert que ja sigui perquè des de petits hi ha hagut com aquest ser molt conscients que gràcies a la Séquia l'aigua ha arribat a la ciutat, pel fet de venerar una festa com la Festa de la Llum, el fet de participar a la Transéquia... jo crec que tot això ha facilitat molt com a ciutat treballar el tema de la cultura de l'aigua, que la gent tingui una sensibilitat especial en aquest àmbit... Potser, en un moment que les coses s'estan posant complicades, penso que tots haurem de fer un canvi que pot suposar un renunciar, un reeducar-nos en alguns temes. Però el fet d'haver nascut o haver crescut en un entorn on tot això se’n parla, se t'educa, fa que hi hagi aquesta sensibilitat dels manresans amb el tema de l'aigua. La ciutat ha tingut empresa pública d'aigua des de fa molts anys, per tant l'aigua ha sigut com un dret defensable i reivindicat. Penso que en altres llocs del territori, potser s’hauran de fixar i mimetitzar Manresa en algunes coses.
Livemedia — Heu defensat aquesta infraestructura hidràulica patrimonial, ubicada en un entorn natural, conjugant el seu manteniment amb el respecte envers el seu entorn.
Laia Muns — Exacte, això s'ha preservat fins al dia d'avui i és important posar-lo en valor.
Livemedia — Com dius, hi ha aquesta educació i aquesta cultura que s'ha transmès de generació a generació des de segles. Ara podeu transmetre aquest coneixement perquè teniu l'experiència històrica...
Laia Muns — ...tenim l'experiència històrica.
REFERÈNCIES
Parc de la Séquia, Fundació Aigües de Manresa Junta de la Séquia:
https://www.parcdelasequia.cat/
Matrix Cultura 2050 amb el Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa:
Matrix Cultura 2050 amb el MNACTEC:
https://mnactec.cat/ca/el-museu/premsa-detall/el-st-del-mnactec-a-matrix-cultura-2050
Aigua i memòria de la Séquia. Un recorregut pels usos de la Séquia i el seu entorn la llarg del territori. L’Arada i Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, 2019.
La Séquia de Manresa, 10 camins a l’entorn d’un canal medieval. Pol Huguet i Josep Alert, Cossetània Editorial, 2014.
Al voltant de la construcció de la Séquia de Manresa, Josep Alabern i Lluís Viró Pujolà, Farell Editors. 2002.
El Museu de la Tècnica de Manresa, Quaderns de didàctica i difusió, 23. Textos: Josep Alabern, Pilar Alonso, Francesc Comas i Alba Subirana. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 2011.
El respeto o la Mirada atenta: Una ética para la era de la ciencia y la tecnología, Josep Maria Esquirol, Gedisa, 2010.
CMES – Col·lectiu per un Nou Model Energètic i Social Sostenible. Articles del CMES sobre la transició energètica: https://cmes.cat/category/treballs-cmes/
#MatrixCultura2050: AL PARC DE L'AGULLA AMB EL SENYOR DE LES AIGÜES (13 de desembre 2022) https://twitter.com/livemedia/status/1602634982060478464 Amb: Josep Alabern (enginyer, fundador del Parc de la Sèquia i del MAT), Gonçal Portabella (responsable dels camins de la Sèquia), Maria Escobedo (Livemedia).