La cistelleria com a eina de transformació: una mirada contemporània
un art i un ofici present a totes les cultures i civilitzacions
Anna Sínia
Passat
Es diu que la cistelleria, juntament amb la terrisseria, són els dos oficis més antics de la humanitat. Ha ajudat al seu desenvolupament de manera respectuosa i sostenible durant mil·lennis... fins l’arribada del petroli i la Revolució Industrial, i amb elles el plàstic que desbanca no només la cistelleria sinó també molts altres oficis antics.
La cistelleria ha estat un art i un ofici present a totes les cultures i civilitzacions arreu del món. La seva gran riquesa es deu a que és l’art d’utilitzar les plantes de l’entorn i això aporta una gran varietat de tècniques vinculades a cada planta teixidora. Cada regió té les seves i els usos han estat múltiples, des del que avui en dia diríem bioconstrucció fins a mobles, cistells, cordatges, ponts, teulades, tanques... tot ha conviscut dins i fora de les cases fins a la industrialització. L'arribada del plàstic i la mecanització desbanca l'ofici cisteller per un procés de producció en sèrie que economitza costos i augmenta la producció. Aquí el plàstic agafa terreny i la cistelleria, un dels pocs oficis que fins els nostres dies no hi ha màquina que la pugui reproduir, va perdent posició davant dels recipients de plàstic.
Actualitat
Les necessitats i la societat han canviat. Com una part viva de la cultura tradicional popular, la cistelleria ha d’adaptar-se o està destinada a desaparèixer per quedar-se als museus o a les golfes de les cases. Els usos tradicionals que se li donava no encaixen amb el model social i urbanita que tenim: una mentalitat de l’usar i llençar, una actitud de ‘pagar poc’ sense mirar la qualitat dels materials, ni si el model de producció és ètic (producció en països desfavorits, explotació laboral,...) o sostenible (el cost mediambiental, l’obsolescència programada, explotació i malbaratament dels recursos naturals...).
La cistelleria xoca frontalment amb aquest model capitalista i industrial: es basa en una producció totalment manual i artesana, teixida amb materials sostenibles i biodegradables i amb una llarga vida útil.
A Catalunya, el cistell ha sobreviscut en gran part per la tradició boletaire. Però la cistelleria no pot sobreviure només d’aquesta peça perquè la seva riquesa és tan gran “que no hi cap a dintre”. Cal adaptar-se i transformar-se amb la societat. Aquí neix la cistelleria contemporània, la que és capaç de tenir una nova mirada amb les necessitats i usos actuals.
Per poder tirar endavant el projecte Anna Sínia m’ha fet falta una observació social, una recopilació de tècniques i posar-me en acció, algunes vegades intuïtivament i d'altres basant-me en l'assaig error.
Des d’Anna Sínia, amb una visió rural global, hem cregut necessari integrar dins del projecte la part de gestió del territori cultivant les nostres pròpies vimeteres, afavorint la biodiversitat de cultius i oferint un espai lliure de químics pels animals salvatges que habiten la zona. I tanquem així el cicle productiu dels nostres cistells per no haver d’anar a comprar tot el material que necessitem lluny, ja que a Catalunya no hi ha productors de vímet. Ens trobem doncs que plantem, cuidem, fem les collites, l’assecatge i els cistells de manera respectuosa, sostenible, ecològica, lligada a la comarca. Recuperem i mantenim viu l’ofici de sargaire que està estretament lligat a la història del poble de Vimbodí a la Conca de Barberà.
Quan al 2005 vaig trobar un cistell amb una nota dintre, a la porta de la Sínia, va ser l’inici d’una aventura que no podia ni imaginar. L’Isidru Grau de 89 anys, em va ensenyar el que ell sabia sobre la cistelleria i tota la passió necessària per mantenir viu l’ofici. Des de llavors el que va començar sent un projecte per fer cistells ha passat a ser un projecte de transformació social amb la cistelleria com a eina. Des de tallers per a la divulgació d’uns sabers ancestrals a escoles, museus, entitats ecologistes..., fins a tallers de cistelleria terapèutica per a la salut mental, com a eina de teràpia ocupacional amb gent gran, per a la psicoestimulació....
Partim que tenim ciutats i pobles urbanites. Els pobles no urbanites es despoblen i els altres sobreviuen sovint perquè es desvinculen de la terra. Es posa en evidència una falta de gestió del territori i de gent que treballi amb contacte directe amb la terra (pagesos, pastors, llenyataires, apicultors...). Els oficis antics, com la cistelleria, ajuden a fixar població als petits municipis, perpetuen uns coneixements en risc de desaparèixer i fan una gestió directa a nivell local. Des d’Anna Sínia, sensibilitzats amb tota aquesta problemàtica, treballem per tenir pobles rurals i vius.
Futur
Així doncs la cistelleria esdevé l’aliada indispensable per a un futur sostenible. Ha sigut un element importantíssim en el passat i ho ha de tornar a ser perquè ens apropa aquest equilibri natural amb l’entorn del qual la industrialització i el capitalisme ens van allunyar. Uns coneixements i una manera de relacionar-nos amb les plantes, una manera de viure seguint els cicles, de tornar a mirar-nos el nostre paisatge amb respecte i curiositat.
La divulgació de tots aquests sabers no només perpetua un ofici sinó que ens ajuda a estimar el nostre territori... perquè és molt difícil estimar allò que no coneixem. (ODS 4, ODS 8 i ODS 15)
La Cistelleria no només és una gran eina que pot oferir feina als pagesos, també contribueix al manteniment de la biodiversitat, ja sigui preservant els boscos de ribera o cultivant diferents plantes teixidores. (ODS 8 i ODS 15)
Davant de la greu crisi climàtica que estem patint, la cistelleria ens ofereix productes de fibres vegetals sostenibles i biodegradables, elaborats sense mecanitzar i sense generar residus. Després d’una llarga vida útil els cistells no deixen impacte negatiu al medi descomposant-se fàcilment. (ODS 12)
Relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030:
ODS 4: EDUCACIÓ DE QUALITAT, Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom.
ODS 8: TREBALL DIGNE I CREIXEMENT ECONÒMIC, Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.
ODS 12: CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLES, Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
12.2 Per a 2030, assolir la gestió sostenible i l'ús eficient dels recursos naturals. 12.4 Per a 2030, aconseguir la gestió ecològicament racional [...] de tots els residus al llarg del seu cicle de vida [...]. 12.8 Per a 2030, assegurar que les persones de tot el món tinguin informació i conscienciació pertinents per al desenvolupament i els estils de vida sostenibles, en harmonia amb la natura.
ODS 15: VIDA TERRESTRE, Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres [...].
Anna Sínia
M'he dedicat a l’agricultura ecològica, tant a nivell productiu com terapèutic, i a la geriatria. Vaig començar a aprendre l’ofici de cistellera al 2005 de la mà d’Isidru Grau, últim cisteller i vestidor de garrafes de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà (Tarragona). Amb ell vaig anar a aprenent durant tres anys. Però no va ser fins al 2016 que vaig decidir dedicar-me de manera professional a la cistelleria. I aquí va començar de manera oficial Anna Sínia: un projecte basat en la recuperació de tècniques cistelleres i de divulgació de l’ofici, que ha esdevingut una eina social d’arrelament al territori, així com una eina terapèutica per treballar amb gent gran i persones amb risc d’exclusió social. Al 2019 vam crear l’Associació Terra de Mans per fomentar el desenvolupament rural potenciant les micro-economies i recuperant els oficis antics. Hem iniciat un projecte a la Sínia (Vimbodí i Poblet) on cultivem de manera ecològica els vímets, amb la intenció de ser autosuficients en un futur proper.
Referències
Terra de Mans: Associació pel desenvolupament rural i recuperació d'oficis antics per frenar el despoblament i visibilitzar els projectes rurals. https://annasinia.org/terra-de-mans/
Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma: Creat a Mas de Barberans (Montsià) com un espai destinat a la realització d’accions que afavoreixin i diversifiquin el desenvolupament econòmic local i territorial, així com la posada en valor d’una part del patrimoni etnològic autòcton que és el treball de la pauma. https://cdrmuseudelapauma.cat
Els Corremarges: Associació que té com a objectiu la recuperació i la divulgació dels coneixements populars sobre la vegetació. El seu àmbit d’actuació general és l’etnobotànica. Situats a la Sala de Comalats, un micropoble a la frontera entre la Conca de Barberà (Tarragona) i l’Urgell (Lleida). http://www.elscorremarges.cat/
Eixarcolant: Col·lectiuqueté per objectiu fomentar un model de producció, distribució, i consum d’aliments, i de desenvolupament socioeconòmic, més sostenible, ètic i just, emprant com a eina la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals. https://eixarcolant.cat
El Museu i Forn del Vidre: Creat a Vimbodí i Poblet com a reconeixement a la importància que el vidre bufat havia tingut al poble durant la primera meitat del segle XX. Vinculat a aquesta activitat també va ser molt important l’ofici de sargaire. La sarga, semblant al vímet, és la planta amb que es vestia les garrafes de vidre. http://www.museudelvidre.cat/activitats/taller-amb-sarga/
Teixidora britànica amb fibres vegetals. https://www.foragedfibres.co.uk/
Artista americà que fa creacions i objectes aprofitant els materials que li ofereix l’entorn. Fa molta divulgació dels seus coneixements. https://www.nickneddo.com/