Entendre el paisatge dels Ports i memòria en terres de pastors
Una entrada al coneixement del massís a Terres de l'Ebre i la dimensió cultural dels seus paisatges, per una projecció actual d'habitar els Ports.
ELS PAISATGES I LES EDATS DELS PORTS
Una entrada al coneixement del Parc Natural dels Ports a través del Port de Roquetes i dins els termes de Roquetes, Tortosa i Alfara de Carles. De la mà de Vicki Carles, investigadora, divulgadora i gran coneixedora del sistema hídric dels Ports, es mostren diferents aspectes descobrint paratges des de la seva formació geològica de relleu càrstic i els ecosistemes aquàtics de cabal variable que formen barrancs i bufadors.
Un recorregut pel Barranc de Lloret i el seus bufadors, i per les planes altes de les Foies (Alfara de Carles), amb la transmissió de retalls de memòria extrets dels testimonis recollits per Graëllsia durant molts anys de recerca, d’aquelles persones que ens han precedit en el coneixement del Port, practicant antics oficis relacionats amb l’aprofitament de les seues terres, boscos i pastures.
Coordinat amb: Graëllsia-Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental.
Amb: Vicki Carles Hierro i Joaquín Domato Búa (Gubiana dels Ports i Graëllsia-Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental), Maria Escobedo (Livemedia).
ENTENDRE EL PAISATGE DELS PORTS. Joaquín Domato Búa i Vicki Carles Hierro
El paisatge del Port, contrast del blanc de les roques calcàries i del verd de la vegetació que no perd mai la fulla, només es pot entendre coneixent els orígens de la muntanya —això ens ho explica la geologia i la hidrogeologia locals— i les transformacions que s’hi han anat produint al llarg dels segles pels aprofitaments de les primeres matèries dels seus boscos, i per d’altres activitats humanes com conreus, pastures, caceres... —això ens ho explicaran la història i la etnologia.
Així, des de l’observació amatent després de moltes hores d’acaminar, de contemplar la immensitat dels Ports des de cims i carenes, neix la necessitat de saber-ne més, de conèixer-ne a fons els racons d’aquella paret blavosa, uniforme i monòtona que ens acompanya en el nostre despertar diari des de la vall. Però en atansar-nos-hi, descobrim una muntanya propera, intimista, enorme i alhora abastable, amb unes dimensions que t’omplen la mirada i on pots dir senyalant amb el dit “voldria anar- allí”... I la curiositat inicial ens porta a la recerca, a preguntar als que en saben, i a anar hi.
I vet aquí que quasi sempre hi ha camí, perdut però camí, i baumes i bassis, i casetes arramblades a roques, cisternes i cànters trencats... vestigis d’uns temps no tan llunyans que ens parlen de què estem en terres de pastors, masovers i llenyataires. Estem en terres de gent que treballaven i vivien al Port, que ens han contat les seves vivències i que ara ja formen part de la cultura del paisatge.
I així, observant la muntanya i els fenòmens que s’hi produeixen, com el dels Bufadors, es va aprenent, es va preguntant, es va estudiant i va augmentant el coneixement. Perquè lo Port si t’agrada, t’enganxa, t’apassiona i et demana conèixer-lo més i més.
Llavors com a amants de la natura que som i com a divulgadors dels coneixements adquirits que volem ser, cerquem la manera de comunicar les característiques, els valors i alhora les febleses del Port als visitants i persones interessades en conèixer-lo.
1. Introducció: Els Ports, lo Port?
Som de Roquetes i encara que hem voltat per tots els Ports, el coneixement més profund que en tenim i per on més ens movem habitualment, és pel vessant marítim del Port: Caramella, Covalta, Mola Castellona, Lloret... i pels Ports de dalt: Caro, Mascar, Mola de Catí, Clots, Foies, Llinars, Terranyes... També les recerques, estudis i testimonis recollits durant anys amb respecte i admiració, són de persones d’aquestes zones. Per tant parlarem especialment del Port de Roquetes, del de Tortosa (Els Reguers), i del d’Alfara de Carles.
D’altra banda ens referim al Port o als Ports indistintament, sense voler entrar en polèmiques. Perquè la gent del territori parlem del Port que cadascú coneix millor, en singular. I quan volem abastar més tros, parlem dels Ports en plural. Així ho entenem i així ens expressem en aquest escrit. De fet el que ens diuen tots els nostres informants i també els records i experiència, és que quan parlem en diem: anem al Port o a lo Port... lo Port de Roquetes, lo Port de Paüls, lo Port d’Arnes, lo de Beseit…
Pujar al Port, baixar del Port… era el que feien els nostres avantpassats: pujar i baixar de la muntanya i en línia recta: el camí més curt! A més el Port era un lloc de trobada de valencians, aragonesos i catalans: una terra de cruïlla, una via de comunicació i comerç des de les terres d’interior cap a Tortosa i el seu port navegable per via marítima i fluvial durant molts segles.
2. La dimensió cultural del paisatge als Ports i memòria en terres de pastors
Estimar i conèixer la muntanya, una muntanya tant aprofitada i habitada durant segles com els Ports porta implícit la descoberta de vestigis humans, que ens parlen de temps recents i passats i que ens conviden necessàriament a saber-ne més d’aquells que ens han precedit en el coneixement del Port, d’aquells que van batejar cada raconet de muntanya, com ens conta un dels informants, passant-se els noms d’uns als altres juntament amb la descripció de difícils passos, de recursos com fonts, coves i mallades, de pastures bones i no tant bones... Era terra de pastors i la transmissió d’aquests coneixements era molt important. Això ens ho conten informants que hi vivien i pasturaven als anys 50 del segle passat.
3. Els mapetes, primers coneixements i els Germans Brull
Cap al 1959, de la mà dels meus pares, em van arribar de molt menuda les primeres informacions d’aquests noms i racons, quan els diumenges des de “la Serreta” —un trosset de terra abancalada que teníem a la falda del Port de Roquetes— i seguint uns croquis d’un amic del papa —desconegut llavors per mi, reconegut i admirat anys després— començàrem a caminar per camins, senderes i roquissars, arribant a llocs meravellosos com lo Salt de la Donzella, lo Racó del Moro, la Roca del Migdia, la Mola Castellona, los forats de la Caramella...
Recordo moments d’incertesa en aquelles excursions, quan el pare —el nostre guia– davant d’un dubte, marxava a explorar sol i ens deixava esperant, a saber si trobava el camí bo o no. Però els “mapetes” que portava dibuixats en un retall de diari eren molt bons i no ens fallaven mai! Recordo també l’alegria de trobar de tant en tant les lletres “CS” amb els noms dels llocs i les fletxes indicadores pintats de color taronja, als llocs més solitaris i perduts de la muntanya. Les “pintades” del Caminante Solitario (CS) eren el senyal que anàvem bé i s’agraïa molt. Anant als Bufadors per filmar amb Maria, Andrew i Joaquín, vaig trobar les senyals del CS esborrades en pintura gris. Em va doldre molt, no entenc la falta de respecte i el desconeixement del passat dels autors d’aquest fet.
Amb 8 anys jo no coneixia ni el nom ni la persona que dibuixava aquells “mapetes” que jo esperava en deler cada vegada que anàvem a la Serreta. Preguntant, vaig saber que es deia Josep Maria Brull. Hagueren de passar uns 20 anys més, després d’aquestes primeres aventures portenyes, quan en un dels aplecs al Mont Caro organitzats per la UEC vaig comprar la Guia Itinerària dels Ports i el Mapa Excursionista que l’acompanyava, i vaig reconèixer en el nom d’un dels seus autors a aquell excursionista amic que ens va obrir les portes del Port des de la falda de la muntanya.
Des de llavors, al voltant dels anys 90, cada estiu des de les casetes del Mascar, un petit grup d’amics acaminadors sortíem, dia si dia també, amb la Guia i els mapes dels Brull a la motxilla per anar a llocs no habituals entre els estiuejants. Al Port, quan els “grans” ens iniciaren als llavors “menuts” en el coneixement de camins i senderes, ens ensenyaven unes quantes excursions: a la Cova Cambra, a la Mola Castellona, al Regatxol, al Parrissal, al Marturi... i poques més. Ens pensàvem que als altres llocs no s’hi podia anar. Però amb la Guia i els mapes dels Germans Brull, Josep Maria i Joan Brull i Martinez, ens vam atrevir a moure’ns per tot arreu. Allí on posàvem el dit damunt del seu mapa o hi trobàvem un topònim que ens feia goig, anàvem a per ell fins que hi arribàvem!
I així en aquells anys d’aprenentatge i descoberta quan les senderes estaven molt perdudes perquè poca gent hi transitava, vam arribar, no sempre a la primera, a la Mola del Moro, a la Balanguera, a les Moletes d’Arany, a Roca Morera, al Barranc de l’Espassa, a la Malladeta dels cinc sentits... Vam anar tancant cercles, fent recorreguts d’anada i tornada per diferent lloc... I això volia dir que estàvem aprenent molt, que estàvem heretant l’antiga saviesa dels camins dels pastors! Algunes d’aquestes rutes però, com la del Pas de la Barcina i la del Barranc del Corb per remuntar el barranc de la Paridora fins al Clot de la Pega, les recordo especialment difícils i perdedores. Llavors calia seure, treure de la motxilla la Guia dels Brull, llegir, observar el paisatge i seguir les seves explicacions al peu de la lletra, fins veure aquella senyal... a una roca, a una escletxa, a una ombra o a un vell pi... que ens donaven llum per seguir l’itinerari quan semblava que estàvem veritablement perduts.
4. Els Orígens: El Parc Natural dels Ports, un Parc Juràssic!
Fragment de Taula dels temps geològics dels materials dels Ports (elaboració pròpia, Gubiana dels Ports, 2008).
Format a l’Orogènia Alpina i compost de roques carbonatades i dolomítiques (Triàsic, Juràssic i Cretaci) i conglomerats calcaris (Eocè i Oligocè), el Port té una història cronològica definida respecte als materials que hi afloren.
Fa “només” 248 Milions d’anys (Ma), els guixos que trobem camí del Toscar, a les afores de Paüls, i a d’altres llocs del Parc Natural dels Ports, es formaven al fons d’un mar Juràssic: el Mar de Tetis. Eren èpoques de monotonia climàtica: un únic continent, La Pangea, i un únic oceà, Pantalassa, no afavorien la circulació atmosfèrica com ara la coneixem, i els materials que s’anaven sedimentant en el fons de l’oceà primigeni, tenien una consistència margosa gairebé impermeable. Aquests materials, els més antics que apareixen als Ports, són els que trobem actualment en valls erosionades i són els que afavoreixen l’emergència de les surgències més abundoses i manals dels Ports, com les de les fonts de Paüls ( Sant Roc i les Valls), les fonts dels Toscar (Els Xorros i Els Ullals) o les de Lloret al Mas del Cansalader (Fonts del Divendres i Verdal).
Aquest viatge vertiginós en el Temps Geològic, ens porta al Període Triàsic de l’Era Mesozoica. Per entendre-ho millor emprem fragments divulgatius de la Taula del Temps Geològic, el marc en el qual s’inscriu la història de la Terra, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) corresponents només a les dues eres, els materials de les quals han aflorat als Ports: l’Era Mesozoica i l’Era Cenozoica, ja que a les nostres muntanyes no hi apareixen materials més antics de l’Era Paleozoica.
Mapa geològic del Parc Natural dels Ports. (ICGC). Plafó Geologia Interpretativa i mapes geològics. Exposició permanent sobre Geologia al Centre de Visitants del PN dels Ports a Roquetes. Disseny i execució de l’Exposició: Gubiana dels Ports 2007.
5. Pinzellades de geologia i hidrogeologia divulgatives. Les nostres fonts.
Sí, som un Parc Juràssic! Però a les roques dels Ports no trobarem fòssils terrestres com dents o ossos de dinosaures, que sí trobem en llocs bastant propers com Penyarroja de Tastavins o Morella. Els materials que aquí afloren es van formar en el fons d’un mar Juràssic, mentre que ben a prop hi havien algunes plaques tectòniques emergides durant milions d’anys on s’hi va desenvolupar vida terrestre. Per això, la fauna fòssil dels Ports ens presenta sempre restes d’animals marins: bivalves de mida petita com les terebràtules o els rinconèlids, bonics ammonites protagonistes dels mars juràssics i considerats fòssils guia per la seva abundància i varietat, eriçons cretàcics com l’Heteraster oblongus, pectens, trochus...
El coneixement sobre els fòssils dels Ports, el vam adquirir de la mà d’experts documentalistes com Maria Genescà, bibliotecària de l’Observatori de l’Ebre durant molt d’anys. Genescà va desar amb molta cura els exemplars fòssils trobats i identificats per J.J. Landerer, artífex i promotor de la creació de l’Observatori a Roquetes, amic i professor del jesuïta Jaume Almera i pioner de l’estudi de la Geologia local als Ports, quan encara era una ciència incipient a Catalunya.
Dibuix idealitzat del fons d’un mar Juràssic. a/s: ammonites/ b: belemnites/d: pectens/ c: crinoïdeus g: braquiòpodes (terebràtules i rinconèlids). Font: Imatges de paleontologia. Observatori de l’Ebre.
Resseguir i recuperar la relació epistolar entre aquest dos il·lustres personatges va ser un episodi apassionant d’aquells anys, que ens va portar a visitar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, especialitzat en Paleontologia d’invertebrats, i a conèixer al que era llavors el seu director, el Dr. Sebastià Calzada, amb qui vam establir una estreta col·laboració que ens va permetre revisar les identificacions dels fòssils fetes per Landerer i elaborar els continguts d’un dels plafons del GeoPorts a Roquetes. També es va treballar per aconseguir la signatura d’un conveni de cessió de l’armari on Landerer desava els seus fòssils, per part de l’Observatori de l’Ebre al Parc Natural dels Ports per ser inclòs a l’exposició permanent sobre geologia al Centre de Visitants de Roquetes.
I com a partir d’un conjunt de fòssils es pot caracteritzar una determinada unitat estratigràfica i la seua edat relativa, sabem que els materials més antics que afloren als Ports són d’inicis de l’Era Mesozoica del Període Triàsic, fa “només 248Ma”. Són margues i guixos o argeps, com ens va recordar una de les nostres estimades informants d’Alfara, la Sra. Nati Barberà Audí, quan ens va ensenyar per primera vegada el seu poble des del Coll dels Argeps. Aquests materials, força impermeables, apareixen a les valls més erosionades com les de Paüls i el Toscà, formen la base del Carst dels Ports i afavoreixen la sortida d’aigua de l’aqüífer en fonts i ullals molt manals com les Fonts de Sant Roc, els Ullals de la Molinera o la font dels Xorros entre d’altres.
6. Els habitants dels Ports. On vivien, què feien, què els va passar? L’abandonament dels Ports.
I entenem perquè hi ha aigua a uns llocs i a d’altres no, i entenem l’existència de valls fèrtils i habitades com Lloret i l’existència de camins ancestrals envers les planasses altes de les Foies o Terranyes des del Toscà. I entenem on anaven els nostres avantpassats a viure al Port i per què.
El Sr. Manolo Royo conta que va nàixer a l’any 1946 al Barranc de Lloret, ja que la seva mare va anar a donar llum al Mas de Barberans i el va portar recent nascut al Mas de Cesàreo on es va criar. Ens conta que no passaven mai gana, que tenien de tot, oliveres, vinya, horta i molts de caps de bestiar... Tenien uns 6.000 caps de bestiar, cabres i ovelles i quan els prats de baix s’agostaven, els pujaven a les parts altes dels Ports seguint l’antic model de la transhumància de curt recorregut entre les zones baixes a l’hivern i lo Port de dalt a l’estiu. Ens conta que los Caros, la part central de la façana marítima, es dividien en tres parts, que ell anomena quartos, i que segons la subhasta els tocava pasturar a un o a un altre quarto.
Aquestes pastures eren de l’estat i es subhastaven a través de l’Ajuntament de Roquetes. De jove ell era pastor i pasturava pel “quarto del mig”, el de Lloret. Pujava a les pastures de dalt, per portar menjar als llogats que hi pasturaven. Coneix tots els noms de cada racó de la muntanya (més de 70 noms), diu que tot estava batejat i els topònims, els passos i les pastures bones se les comunicaven uns als altres. Ens conta també que els pastors llogats es quedaven tot l’estiu en coves de la part alta dels Ports, entre Caro, Pallers i Casetes Velles. Les mallades més grans eren les de Cova del Vidre i Cova Ebre però n’hi havia d’altres. Allà fèiem un jaç amb boix i dormien a sobre. També amb boix fèiem una divisió de la cova de manera que dormíem a prop del bestiar però amb una separació (perquè el bestiar no entrés al jaç dels homes).
A l’any 1956, a La Candelera, hi va haver una gran gelada (temperatures de 12 graus sota zero) que va matar moltes oliveres i garrofers. Aquest fet històric va portar molta desgràcia a la vall de Lloret i a la resta de la falda del Port, ja que el Sr. Joan Lo Cabassero també ens ho va contar... Això, va empènyer molta gent a marxar-ne. Però va ser la creació de la Reserva de Caça el que va fer fora els ramats de la vall. Segons el Sr. Manolo Royo, la reserva es va fer crear cap als anys 50 perquè com Franco tenia l’exclusiva de Gredos i l’altre lloc amb més cabra eren els Ports, es va fer per a anar-hi a caçar Fraga i companyia. La Reserva es va fer efectiva als anys 60 i llavors, d’un any per a l’altre, los quartos ja no es van subhastar i es van fer fora els ramats domèstics perquè no competissin per les pastures amb els salvatges. Això va despoblar els Ports de gent, i va portar a l’abandó dels masos i corrals i a la progressiva desaparició dels ramats.
La Sra. Nati Barberà té records d’infantessa de les Foies (Alfara de Carles). Explica molts detalls del camí de pujada a les Foies pel Bosc Negre i de com carregaven els matxos i els portaven pel ramal. A les Foies es plantaven sobre tot pataques i es venien per a llavor, les colgaven a uns clots i es conservaven durant mesos. Com també ens ha comentat el Sr. Manolo Royo de Lloret, la Sra. Nati ens diu que tot lo que es feia al Port de dalt, pataques, llegums... s’emprava després per plantar a baix ja que era més bo i produïa més.
Segons la Sra. Nati, los masos de les Foies amb corral tenien ovelles, però eren ramats menuts. També hi havien raberes d’ovelles i cabra blanca pasturant per aquesta zona dels Ports però eren ramats grans de ramaders del poble i els pastors que els cuidaven estaven quasi tot l’any al Port. Recorda al Sucre, un pastor que va morir gelat als Llinars lo dia de la Puríssima. Baixava al poble quan els va agafar la tronada de neu, les ovelles van tornar al corral però ell es va desorientar i el van trobar al dia següent gelat. El gos li feia companyia però no va morir. Hi havia un altre pastor famós per allí dalt que es deia Tronxon i li feia uns perolets de sopes en llet que eren molt bones. Una altra qüestió de la vida als masos de les Foies era la socialització. Al tard anaven a d’altres casetes a petar la xerrada. La Sra. Nati baixava per la sendera als Llinars, al Mas de la Vicenta que era sa padrina. Aquesta caseta i la dels Ramonos, també als Llinars, estan construïdes darrera d’una gran roca, de manera que una de les parets de la caseta és la de la roca.
Per una projecció actual d’habitar els Ports i la cultura del paisatge
Per tot això i més: Cal posar en valor les vivències i experiències dels habitants i usuaris del Port els darrers anys i conservar-ne la memòria, per tal que la relació futura dels humans i la muntanya es faci des de l’estima i la consciència basada en el manteniment cultural del paisatge.
REFERÈNCIES I ENLLAÇOS D’INTERÈS.
Graëllsia. Grup d’Estudis i comunicació ambiental. https://graellsia.org/
Recerques relacionades: https://graellsia.org/centre-estudis/
Gubiana dels Ports. https://cat.gubiana.com/
Canal de Youtube de Gubiana dels Ports: https://m.youtube.com/c/GubianadelsPorts
Els camins de l’aigua dels Ports al riu. Des de les terres de l’Ebre la nova cultura de l’ aigua com a recurs educatiu transversal, integrat en les TIC. Maria Victòria Carles Hierro. Llicència retribuïda. Modalitat A. Curs 2006-2007 http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200607/memories/1583m.pdf
Xarxa de Conservació de la Natura. https://xcn.cat/qui-som/socis/membres/
Arxiu del Baix Ebre. https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/baix_ebre/
Parc Natural dels Ports. https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/ports/inici/
Observatori de l’Ebre, https://observatoriebre.gencat.cat/ca/inici/index.html
El temps geològic: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
De Roquetes Vinc. Ramón Tafalla, Roquetes, 2001.
Guia Itinerària dels Ports. Josep Maria i Joan Brull Martínez. Arxiu de la Unió Excursionista de Catalunya, 1972.
AUTORIA. Joaquín Domato Búa, Vicki Carles Hierro.
Joaquim Domato Búa. Nascut a Caldas de Reis, Pontevedra, és Primer oficial de pont de la marina mercant, amb una llarga experiència de navegació en arreu del món. Durant uns anys el seu pare va estar destinat a l’Ajudantia de Marina de Tortosa i llavors va fer amistat amb “la colla” que encara conserva, on hi era la Vicki. Vicki Carles Hierro. Roquetera i mestra de professió, ha estat exercint l’ofici a diferents llocs fins arribar a Roquetes on hi ha treballat a l’Escola i a l’Institut de la ciutat.
Casats al 1978 som pares de dos fills i iaios de 4 nets. Apart de les nostres respectives faenes, com a emprenedors i amants de la natura que som, hem impulsat i dinamitzat durant anys l’empresa Gubiana dels Ports i l’entitat Graëllsia. Ens considerem un tàndem eficaç en la vida i en la muntanya.
Graëllsia. Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental. Entitat de Custòdia del Territori
i Voluntariat ambiental a les TTEE.
Entitat sense ànim de lucre amb seu a Roquetes, centra les seves actuacions en la divulgació i recuperació del patrimoni natural de les Terres de l’Ebre, en el marc de la Reserva de la Biosfera i adscrita a la Xarxa de Conservació de la Natura.
Nascuda al desembre de 2003 dedica els primers anys de la seva existència a la recerca i a la divulgació ambiental. Al 2006 s’adhereix a l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) desenvolupant projectes de recerca etnològica i patrimonial. Des del 2008 forma part de la Xarxa de Conservació de la Natura (XCN) (https://xcn.cat/qui-som/socis/membres/). Des de llavors ha signat diversos acords de custòdia (https://graellsia.org/espais-en-custodia/) i ha desenvolupat campanyes de sensibilització i recuperació d’espais naturals, adreçades als voluntaris i/o propietaris de finques en custòdia.
Graëllsia està inscrita al Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat de Catalunya (2015), forma part de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya-XVAC (2015) i s’ha acreditat per poder disposar de l’ús de la marca i logotip Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera.
Al 2016 rebem amb satisfacció el Premi Federico Mayor Zaragoza per la nostra tasca continuada a favor del Medi Ambient a Les Terres de l’Ebre amb el programa Graëllsia, persones que tenim cura de la Terra.
Gubiana dels Ports. Serveis turístics i ambientals. Terres de l’Ebre.
“Empresa de serveis ambientals i turístics per a la sostenibilitat ambiental nascuda el 2001, amb activitats centrades en els àmbits de natura, turisme i educació ambiental, fomentant hàbits i actituds de responsabilitat envers el Medi”. Guardonada amb la Medalla del Turisme de Catalunya al 2009.
Des dels seus inicis fins al 2010, fou empresa col·laboradora del Parc Natural dels Ports a la comarca del Baix Ebre, realitzant activitats educatives i tasques d’informació al Centre de Visitants de Roquetes, on va desenvolupar el disseny i l’execució de l’exposició geològica GEOPORTS.
A partir del 2010, l’empresa va seguir desenvolupant la seva activitat educativa i ampliant el catàleg d’activitats orientades al turisme actiu i sostenible a les Terres de l’Ebre i en especial als Ports, participant per encàrrec del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona en diferents Fams Trips i Press Trips per donar a conèixer la Marca Turística de les TTEE i elaborant productes turístics per dinamitzar el territori i la ciutat de Tortosa, com : El camí de Sant Jaume de l’Ebre (2013), la Ruta dels Templers a les TTEE, el sopar a les oliveres mil·lenàries de l’Arion, Els tours agrícoles i gastronòmics o les Espurnes tortosines (2015). Al 2016 l’empresa fou acreditada amb la marca i logotip de la Reserva de la Biosfera TTEE. Durant anys Gubiana va emetre Freqüència Verda, un programa setmanal de divulgació ambiental a Antena Caro ROQUETES on es tractaven temes d’actualitat relacionats amb el medi ambient.
