Els ritmes del jardí

Un paisatge que evoluciona amb el ritme de les estacions. Un paisatge que marca el pas de la vida en els territoris de la Conca de Barberà i les comarques veïnes.

Natacha Filippi. Associació Els Corremarges.

Un paisatge que evoluciona amb el ritme de les estacions. Llum d’hivern que juga amb les flors d’ametller i les primeres rosetes d’enciams silvestres. Tons daurats dels camps de cereals a punt de segar. Fulles de vinya de mil colors càlids anunciant el repòs hivernal. Roures coberts de fulles seques, que al néixer les noves fulles primaverals faran caure gradualment. Un paisatge que marca el pas de la vida en els territoris de la Conca de Barberà i les comarques veïnes. Uns territoris rurals gens estàtics, nostàlgics ni bucòlics. Unes terres diverses i dinàmiques, que preserven un mosaic de cultius de secà estenent-se per valls, serres i conques. Unes terres i un paisatge que amaguen micropobles lluitant per mantenir-se vius, projectes socials transformadors i una (agro)biodiversitat cada vegada més vulnerable.

I a dins d’aquest paisatge, un museu, que vol retratar l’experiència quotidiana d’aquests territoris. I a dins d’aquest museu, un jardí.

El jardí és art i és cultura, en el seu sentit original de cultiu. Art del disseny, art viu que juga amb les formes, els colors i les necessitats de les plantes. Cultura i cultiu com a cura, manteniment, observació, adaptació i lligam estret amb el món vegetal. El jardí del Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí, vol ser un espai on reflexionem sobre les relacions passades, presents i futures entre comunitats humanes i vegetals, on les plantes s’adapten a les nostres necessitats i nosaltres a les seves, on l’etnobotànica i l’agroecologia s’enllacen. Les etiquetes disseminades pels bancals resumeixen sabers-fer etnobotànics i pràctiques agroecològiques. Conviden els visitants a conèixer millor el seu entorn i a adoptar una mirada històrica, eines indispensables a l’hora d’abordar l'emergència del present i els reptes del futur amb creativitat.

Dues entitats locals, l’associació Els Corremarges i la cooperativa l’Aresta, s’encarreguen del disseny i el manteniment del jardí del Museu de la Vida Rural. Està estructurat en deu zones etnobotàniques i un hort, per tal de reflectir la diversitat d’ecosistemes que es poden trobar a la Conca de Barberà i comarques veïnes. L’hort es treballa seguint pràctiques agroecològiques, pensades per a recrear un ecosistema equilibrat. S’hi troben hortalisses de varietats locals; plantes espontànies, humils i menyspreades; plantes companyes que atrauen la fauna auxiliar i aporten color i harmonia; plurianuals comestibles que juguen amb la frontera borrosa entre plantes ‘domesticades’ i plantes ‘silvestres’. Les zones de matollar i sotabosc són diverses i ens fan viatjar del matollar de l’Albi al de Senan, i dels sotaboscs ombrívols de Poblet o de les muntanyes de Prades al sotabosc aclarit i poc frondós dels Comalats. Les zones de marge, de vora de riu i les plantes higròfiles del safareig ens apropen a d’altres realitats igualment característiques de l’entorn que envolta el jardí.

Cada espècie botànica present al jardí ha mantingut, en algun moment de la història, un vincle estret amb la vida dels pobles. Són plantes que han alimentat les persones i el seu bestiar i els han curat. Els han vestit; procurat eines, cistells, cordes, sabates i llençols; donat color al seu dia dia; proporcionat material per a jugar, construir instruments de música i escriure; après l’art de la química i la toxicitat d’algunes substàncies. Han jugat el paper de muses i han poblat el seu imaginari, les seves cançons i les seves representacions socials. En molts oficis antics, avui gairebé desapareguts, el coneixement del material vegetal i l’establiment d’una certa reciprocitat amb ell eren primordials. A la Conca de Barberà, l’Anna Sínia ha sabut recuperar el saber-fer de la tradició cistellera i sargaira local, tot inspirant-se en d’altres pràctiques del voltant del Mediterrani. En les seves mans art i artesania, plantes i cultura es fusionen en uns moviments fascinants. La cistellera cultiva el vímet, posa feixos en remull dins un safareig, esberla la canya, torça les fibres de l’espart, entrellaça varetes i de les seves mans sorgeix una peça. En el procés, està teixint vincles entre una memòria local i un futur – condicional – on la producció i el consum no implicarien necessàriament una relació utilitària i extractivista envers els recursos naturals.

Observar el treball de l’Anna Sínia aporta serenitat i esperança. Deixant-se captivar per l’agilitat dels seus gestos, és possible oblidar, ni que fos un segon, les amenaces que pesen sobre els territoris que envolten el jardí. Al cap de la llista trobem el despoblament, que buida les escoles, impedeix l’accés a la cultura i als altres serveis bàsics i genera pobles fantasma. En paral·lel s’accentua la pèrdua de biodiversitat, tant de les varietats cultivades com de la flora dels marges, de les vores de camins, dels conreus, dels matollars i dels boscos. Aquesta pèrdua s’acompanya d’una transformació del paisatge per respondre a les necessitats d’un sistema agroindustrial voraç. Aquests últims mesos també ha ressorgit l’amenaça de les energies renovables. Sota un vernís de desenvolupament sostenible i ‘verd’, empreses privades estan a punt d’accelerar el despoblament, ofegant el paisatge sota uns polígons industrials eòlics i solars sense prendre en compte les necessitats de la gent que hi viu. Una gent que treballa cada dia per transformar aquestes terres en territoris vius i acollidors, rics en biodiversitat i projectes transformadors i creatius. Uns territoris que volen cridar, que es neguen a conformar-se, que resisteixen i inventen, en aquest procés, noves formes de relacionar-se.

Relació amb els ODS de l'Agenda 2030

El projecte del jardí i hort del Museu de la Vida Rural connecta amb diferents Objectius pel Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

El disseny i treball de l’hort segons pràctiques agroecològiques, el manteniment del jardí segons criteris de jardineria sostenible, la posada en valor de les qualitats nutritives i medicinals de les hortalisses de varietats locals com de les plantes espontànies que es collien fins fa poc són àmbits que es relacionen amb l'ODS 2: Fam zero, ODS 3: Salut i Benestar i ODS 12: Consum i producció responsables.

El jardí vol ser un espai de preservació, transmissió i reflexió, accessible a totes les edats, sobre el patrimoni cultural i natural local, així com un lloc on poder plantejar maneres alternatives de gestionar els espais verds de la ciutat i els espais cultivats i no cultivats de les zones rurals. En aquest sentit, respon a l'ODS 4: Educació de qualitat i ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles.

El treball de recerca que es desenvolupa al voltant del jardí etnobotànic i l’hort de varietats locals aporta una perspectiva històrica sobre un creixement econòmic caracteritzat per la industrialització dels diferents sectors productius, agricultura inclosa, des de finals del segle 19 fins ara. Permet generar i posar en valor maneres alternatives de treballar i generar ocupació, basades en una economia social i solidària, la producció agroecològica d’aliments, la fabricació i l’elaboració artesanal, els circuits curts de comercialització, la gestió sostenible dels recursos i un impacte positiu sobre el paisatge que ens envolta, relacionant-se amb l'ODS 8: Treball digne i creixement econòmic, ODS 13: Acció climàtica i ODS 15: Vida terrestre.

Recuperar i transmetre els coneixements populars de la vegetació permet destacar el paper històric de les dones en el món rural. Alhora, les organitzacions implicades en el projecte del jardí i hort del Museu de la Vida Rural estan majoritàriament composades de dones i seguint pràctiques feministes, enllaçant amb la importància històrica de les dones en l’economia i la societat rurals. Aquí trobem l’ODS 5: Igualtat de gènere.

Finalment el jardí, com el Museu de la Vida Rural en la seva globalitat, funciona com un laboratori d’experiències pràctiques i recerca teòrica, on organitzacions i persones de la societat civil, del teixit econòmic, de l’administració pública i de l'acadèmia intercanvien coneixements i generen debats sobre àmbits molts diversos: la cultura, l’art, l’educació, el sistema agroalimentari, la fabricació artesanal d’objectes de consum, la producció d’energia i la gestió dels recursos, l’etnobotànica, el paisatge i la biodiversitat, connectant el projecte amb l’ODS 17: Aliança per als objectius.

Objectius pel Desenvolupament Sostenible referenciats:

ODS 2: Fam zero

ODS 3: Salut i Benestar

ODS 4: Educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 8: Treball digne i creixement econòmic

ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles

ODS 12: Consum i producció responsables

ODS 13: Acció climàtica

ODS15. Vida terrestre

ODS 17: Aliança per als objectius

Selecció d’alguns enllaços d’interès:

El Museu de la Vida Rural ha impulsat la creació del jardí. És el centre cultural de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible des del món rural: https://museuvidarural.cat/

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, centre d’estudi i seguiment de l’evolució dels paisatges, http://www.catpaisatge.net/cat/index.php

Els Corremarges, responsables del disseny del jardí, de la recerca històrica, de la creació i del manteniment de les zones etnobotàniques: https://elscorremarges.cat/

L’Aresta Cooperativa, responsable de la creació i del manteniment dels bancals de l’hort: https://aresta.coop/

L’Espigall, responsable del primer disseny de l’hort de varietats locals: http://www.espigall.cat/

El jardí etnobotànic del Museu de Salagon, un exemple de jardí com a lloc de reflexió i recerca etnobotànica: http://www.musee-de-salagon.com/bienvenue-a-salagon/flaner-a-salagon/des-jardins-remarquables.html

Tres entitats treballant per la recuperació de llavors de plantes cultivades i espontànies tradicionals i comercialitzant-les:

Les Refardes: https://www.lesrefardes.coop/

Cultures Trobades: http://www.culturestrobades.cat/

Eixarcolant: https://eixarcolant.cat/

Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y culturas: https://www.soberaniaalimentaria.info/

Aina S. Erice, escriptora i investigadora vegetófila: https://www.ainaserice.com/

Base de dades sobre el saber popular sobre els noms de les plantes i els seus usos a Catalunya: https://etnobotanica.iec.cat/

Anna Sínia, cistellera que cultiva i recull el material vegetal que necessita: https://annasinia.org/

Inventario español de los conocimientos tradicionales:  https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/inventario-espanol-de-los-conocimientos-tradicionales/inventario_esp_conocimientos_tradicionales.aspx

Col·lectiu Paysages de l’Après-Pétrole, que treballa per a posar el paisatge al centre de les polítiques de transició energètica i de desenvolupament sostenible: http://www.paysages-apres-petrole.org/

Associació territorial per la dinamització de la Vall del Corb i la cura del seu paisatge: https://www.valldelcorb.cat/

Associació de Micropobles de Catalunya: https://www.micropobles.cat/

Manifest de la plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors: https://www.eltrill.org/manifest-plataforma-dafectades-per-la-concentracio-daerogeneradors/

Plataforma que vol donar veu a les necessitats dels territoris i estimular una reflexió col·lectiva sobre els nous projectes de polígons eòlics: https://stopmolins.cat/

Sobre Natacha Filippi. Associació els Corremarges.

Els Corremarges som una associació que té com a objectiu la recuperació i la divulgació dels coneixements populars sobre la vegetació. El nostre àmbit d’actuació general és l’etnobotànica. Estem situats a la Sala de Comalats, un micropoble a la frontera entre la Conca de Barberà (Tarragona) i l’Urgell (Lleida). Ens encarreguem del disseny i d’una part del manteniment del jardí del Museu de la Vida Rural, així com de la recerca al seu voltant, des del 2019.

Contacte: https://elscorremarges.cat, elscorremarges@gmail.com