Els forns d’oli de ginebre en el paisatge de Riba-roja d'Ebre: un sistema interactiu
Un sistema interactiu per a un projecte cultural, educatiu i social amb economia circular, inclusiva i sostenible.
Josep Alió Raduà
La meva intenció és posar en context el projecte dels forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre com un procés cultural, educatiu i social que es proposa identificar, valorar i mantenir el nostre patrimoni. Amb criteris d’economia circular, inclusiva i sostenible, tenint en compte l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i aspectes mediambientals d’una zona rural com la Ribera d’Ebre, la voluntat és poder treballar en xarxa i reduir, en lo possible, el despoblament d’aquest territori.
Amics de Riba-roja d’Ebre estem treballant en un projecte sobre els forns d’oli de ginebre del nostre poble i entorns (Flix, Ascó, La Fatarella, La Poble de Massaluca, Faió, Almatret i Maials) amb lo riu Ebre com a fil conductor dins de la comarca de la Ribera d’Ebre a les Terres de l’Ebre.
Per això Amics de Riba-roja compta amb la col·laboració i suport d’entitats i administracions locals i sectorials, universitats i museus, entre els quals destaquem: Ajuntament de Riba-roja, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Diputació de Tarragona, Direcció General de Cultura Popular, Servei de Cultura de les Terres de l’Ebre, Direcció General de Patrimoni-Servei d’Arqueologia, IRMU, XATIC, COAC, ICOMOS i GRAMPUS Heritage & Training.
Actualment, les dues línies que articulen el projecte dels forns d'oli de ginebre són: una maleta pedagògica i el futur centre d'interpretació.
La maleta pedagògica sobre els forns d’oli de ginebre es planteja com una eina fonamental per l’aprenentatge cultural i social a les escoles. Començar a compartir des de petits jugant, valorant i mantenint el nostre patrimoni, és clau per transmetre una estima i uns valors que puguin aplicar-se en la seva vida futura, social i laboral.
Així podem aportar el nostre granet de sorra per "una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge" (ODS 4 Educació de qualitat, de l'Agenda 2030). Tenim una responsabilitat per ensenyar, amb el màxim de rigor, una història on és fonamental que els forns d’oli de ginebre siguin el fil conductor, igual que lo riu ho és amb el nostre territori.
Amics de Riba-roja també està treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Riba-roja i l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili per un concurs d’idees del futur centre d’interpretació del patrimoni cultural de Riba-roja d’Ebre. El centre tindrà un caràcter comarcal i de les Terres de l’Ebre. L’àmbit del centre d'interpretació es situarà entorn a l’antic escorxador del poble, avui en desús. Aquest és un lloc clau per la recuperació d’aquest espai com a mirador sobre l'antic abocador enfront del riu Ebre, entre el cementiri i l’escorxador.
La redacció del projecte del centre d'interpretació ens permetrà tenir un full de ruta en relació als propers anys, per desenvolupar un nou espai lliure i equipat pel poble, amb els forns d’oli de ginebre com a motor, amb sinèrgies d’inversió circular per a Riba-roja – on tot suma.
Tant la maleta pedagògica com el futur centre d’interpretació agafen el territori i el paisatge del terme municipal de Riba-roja com a fil conductor dels seus relats: pel que pertoca a una educació de qualitat, com per promoure un creixement econòmic, inclusiu i sostenible, des de la cultura del nostre patrimoni material i immaterial.
El territori i el paisatge del terme municipal de Riba-roja, on estan situats els forns d’oli de ginebre, s’han d’analitzar tenint en compte:
La història del lloc: com ha canviat el terme en els últims 100 anys.
Els valors del lloc: camins, barrancs, topografia i altres elements del paisatge.
El patrimoni cultural: posant en valor tot allò que sigui d’interès cultural.
Es tracta de saber escoltar i llegir correctament el territori, el lloc i l’entorn, on els elements culturals i del patrimoni (material, natural) formen part del paisatge, amb l’objectiu principal d’establir criteris i accions dirigides a millorar el coneixement del nostre territori.
1. UNA EINA ESSENCIAL: EL SISTEMA INTERACTIU
Per fer possible aquest coneixement he elaborat una eina de treball: un sistema interactiu d’informació amb un encaix territorial a Terres de l’Ebre, Ribera d’Ebre, Riba-roja d’Ebre i els seus entorns, i una visió contínua i transversal del territori (els plànols i fotografies que es mostren formen part d’aquesta eina).
El sistema interactiu consisteix en:
Estructurar la informació relacionada amb els forns d’oli de ginebre i el patrimoni cultural del terme municipal de Riba-roja i els seus entorns.
Tenir actualitzada la documentació històrica i contemporània.
Visualitzar la informació de forma àgil relacionant la documentació històrica i actual, per entendre l’evolució i transformació del territori.
Visualitzar la informació a diferents escales (general, intermèdia i fins al detall) per tenir aquesta visió contínua i transversal del territori.
1.1 LA HISTÒRIA DEL LLOC: RIBA-ROJA D'EBRE
Aquest és el primer element a l’hora de conèixer el territori. Plànols, fotoplans i fotografies ens permeten analitzar el pas del temps i els canvis en el paisatge.
A continuació hi ha el llistat dels documents que s’han integrat al sistema, situant els forns d’oli de ginebre i destacant els valors del lloc i dels seus entorns.
Plànols i fotoplans del terme municipal i entorns:
1920. Treballs topogràfics de l’Institut Geogràfic i Estadística.
Escala: 1:25.000
1920. Mapa topogràfic nacional. Escala: 1:50.000
1927. Fotoplans. Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro.
Escala: 1:10.000
1941. Àrea geogràfica: Casp (Saragossa). Institució dipositària: National Library of Scotland. Escala: 1:250.000
1946. Fotoplans. Institut Cartogràfic de Catalunya (1946 a 2000).
1997. Carta Fluvial. BADIA TUCANA. Promocions Turístiques Fluvials SA. Escala: 1:15.000
2012. Inventari de camins municipals. Escala: 1:10.000
2021. Google Maps
En l’anàlisi del territori és molt important poder visualitzar les diferents escales del lloc i el pas del temps de forma interactiva. A continuació hi ha un plànol (1920) i un fotoplà (2017).
Informació del plànol de 1920
Àmbit: El riu Ebre des de la desembocadura del Matarranya fins a la presa de Riba-roja i els entorns de l’Ermita de Santa Magdalena de Berrús. El terme municipal de Riba-roja està més clar i amb els barrancs que desaigüen al riu.
Fletxes de colors: Posicionen el lloc concret on s’han fet fotografies (històriques i actuals) destacant les fotografies 1 (antiga Ermita de Berrús) i 2 (entorns del forn número 7).
Triangles: Informacions complementàries amb imatges 3D de l’ICC.
Cercles grocs: Posicionen els forns d’oli de ginebre en el seu emplaçament concret.
Les fletxes, triangles i cercles són accessos directes del sistema interactiu.
Informació del fotoplà de 2017
En el fotoplà hi ha la mateixa informació que en el plànol anterior però la base, enlloc d’un plànol, és un fotoplà. Aquest fotoplà és d’un vol de 2017, i l’àmbit dels terrenys inundats pel pantà de Riba-roja, d’un vol del 1946.
El sistema d’informació ens permet veure de forma interactiva informació relacionada amb els forns d’oli de ginebre en el paisatge, visualitzant les diferents escales del lloc i el pas del temps.
1.2 ELS VALORS DEL LLOC
La topografia, les corbes de nivell, els barrancs, les valls, les carreteres, els camins i les fotografies ens permeten analitzar el paisatge i el territori. La cartografia digital ens permet fer anàlisis del conjunt de tot el terme municipal, organitzant la informació i relacionant-la interactivament a diferents escales, per veure el pas del temps.
El sistema interactiu també analitza el territori de Riba-roja d’Ebre des de Faió (Baix Aragó-Caspe, Saragossa) fins a l’espai natural de la reserva de Sebes a Flix i tots els seus entorns.
Informació del plànol
Àmbit: El terme municipal de Riba-roja. El terme municipal de Riba-roja està més clar i amb els barrancs que desaigüen al riu.
Fletxes de colors: Posicionen el lloc concret on s’han fet fotografies (històriques i actuals) destacant les fotografies 4 (entorns del forn número 7), 5 (com s’arribaria al forn número 7 des del riu) i 6 (com s’arribaria al forn número 7 des de la carretera).
Triangles: Informacions complementàries amb imatges 3D de l’ICC.
Quadrats verds: Informació complementaria de detall.
Cercles: Posicionen els forns d’oli de ginebre en el seu emplaçament concret.
Les fletxes, triangles, quadrats i cercles són accessos directes del sistema interactiu.
El sistema d’informació ens permet veure de forma interactiva informació relacionada amb els forns d’oli de ginebre en el paisatge, visualitzant temàtiques diverses: topografia, inventari de camins, anàlisi general i de detall. I tot això relacionat amb la història del lloc (apartat 1.1 anterior).
La informació de tot el terme municipal s’estructura, com es pot veure en la imatge 6, amb el riu Ebre com a fil conductor:
– Al llarg del riu amb 4 àmbits (A1 – A4) des de Faió fins a Sebes al terme municipal de Flix. Els entorns del riu amb 5 àmbits (B1 – B5): els entorns de Berrús, les Modorres, Valldeporcs, les Valls i dels Escambrons.
– El riu Ebre entre els pantans de Flix i Riba-roja està situat a la cota +43, i de Riba-roja a Mequinensa a la cota +70. El forn d’oli de ginebre situat a la cota més alta està +303 (forn de la Vall de Metxut, número 14).
Informació del plànol
Àmbit: El terme municipal de Riba-roja. El terme està més clar i representa el plànol de rústica amb les parcel·les cadastrals on estan situats els forns.
Fletxes blaves: Enllaç als plànols de detall al llarg del riu. A1 de Faió a Berrús. A2 de Berrús a Santa Madrona. A3 de Santa Madrona a Riba-roja. A4 de Riba-roja a Sebes.
Fletxes verdes: Enllaç als plànols de detall en els entorns del riu. B1 Entorns de Berrús. B2 Entorns de les Modorres. B3 Entorns de Valldeporcs. B4 Entorns de les Valls. B5 Entorns dels Escambrons.
Triangles: Informacions complementàries amb imatges 3D de l’ICC i informació de BCIL. Rectangles: Informació complementària de detall.
Cercles: Posicionen els forns d’oli de ginebre en el seu emplaçament concret i del centre d’interpretació.
1.3 EL PATRIMONI CULTURAL: ELS FORNS D’OLI DE GINEBRE
Els forns d’oli de ginebre poden considerar-se com una indústria de 500 anys amb perspectiva de futur: aquest futur és el valor patrimonial dels forns i el paisatge que els envolta.
Després dels dos apartats anteriors, 3.1 i 3.2, on els forns d’oli de ginebre s’han situat en el paisatge visualitzant les diferents escales del lloc i el pas del temps, ara es descriu cadascun dels forns amb el seu encaix particular.
Al terme de Riba-roja s’han localitzat 17 forns d’oli de ginebre. A la imatge 6 els punts vermells situen els forns i connecten amb la informació detallada de cada forn. Tres d’aquests forns els estem documentant (punts blaus, dos a la plana Gallega i un als Montserrats) i sabem que encara en podem trobar algun més. El sistema també permet connectar amb informació cultural diversa del poble de Riba-roja, de les Ermites de Santa Madrona i Berrús, de la presa de Riba-roja, de Faió, de Sebes, etc.
Cada forn té una anàlisi molt exhaustiva dels seus entorns amb tres escales de detall, anàlisi fotogràfica (que permet veure l’evolució en el temps), fitxes tècniques, informació del cadastre de rústica, i si està catalogat com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
Cada forn té informació a tres escales de detall. A continuació, com a exemple, hi ha la situació del forn de Mariano Agustí de Ca Balances.
Informació del fotoplà
Àmbit: Entorn proper al forn.
Fletxes de colors: Posicionen el lloc concret on s’han fet fotografies (històriques i actuals). Treball realitzat per la UB al 2019 i 2021.
Triangles: Informacions complementàries amb imatges 3D de l’ICC.
Quadrats: Informació complementària de detall. Fotos, fotos interiors, fitxes tècniques, dades de cadastre, BCIL, rutes i altres.
El sistema d’informació ens permet veure de forma interactiva l’entorn del forn i fins i tot entrar al seu interior.
Els elements d’un forn comencen en el paisatge on s’ubica i inclouen els que es veuen a la imatge 8: l’itinerari en el paisatge (A), la propietat privada on està situat (B), la llisera (C), la paret exterior (D), el tupí (E) i la cambra de combustió (F).
Informació d’aquesta secció
Secció: Esquema construït a partir de retalls dels diferents forns de Riba-roja.
Part superior: Els diferents quadrats ens permeten visualitzar de forma directa les fotografies més representatives dels 17 forns, i els cercles els seus emplaçaments. Els colors blaus indiquen els forns més propers al riu.
Part central i inferior: Els diferents quadrats i cercles ens permeten visualitzar fotografies de detall del forn.
Els quadrats i cercles són accessos directes del sistema interactiu.
2. L’ENCAIX EN EL TERRITORI
Després de reconèixer la història del lloc, els seus valors i el patrimoni cultural del territori i el paisatge on s'ubiquen els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre, ara analitzem l’encaix territorial en el poble i els seus entorns, a la Ribera d’Ebre i Terres de l’Ebre.
Informació del fotoplà
Àmbit: Encaix territorial dels forns a Riba-roja, Ribera d’Ebre i Terres de l’Ebre.
Forns a Riba-roja: De la Garita (1), de Serení (2), de les Foradades de Josepet de Balances (3), de Milio la Patxoca dels Barrancs de Santa Madrona (4), de la Vall Morta de Torà (5), de la Vall de San Francisco (6), de Mariano Agustí de Ca Balances (7), de Rosildo a Berrús (8), de Polillo del Barranc de Berrús (9), de les Cadolles de Carlets a la Vall de Bus (10), del Racó de les Fosses (11), dels Castellons (12), de la Vall de Valera (13), de la Vall del Metxut (14), de la Vall de Quimet del Recader (15), de la Vall de Miquel del Sim (16), de Valldeporcs de Catxap (17).
Forns a l’entorn de Riba-roja: Forns d’oli de ginebre a Flix, a Vinebre (documentats tres forns en escriptures de compra venda del 1700, Archivo Histórico Nacional, Madrid), a La Palma d’Ebre, a l’entorn de la Ribera d’Ebre (La Fatarella, Bovera i La Granadella).
Cercles: Posicionen els forns d’oli de ginebre en el seu emplaçament concret.
Quadrats: Informació complementària de detall de Riba-roja, la Ribera d’Ebre, etc. Els cercles i quadrats són accessos directes del sistema interactiu.
A continuació s’han triat els forns més representatius de Riba-roja d'Ebre i entorns (Flix i Fatarella) per la seva posició en el paisatge i els seus valors culturals:
Informació de la fotografia
Àmbit: Entorn proper del forn amb un retall del plànol de situació on es pot veure la carretera d’accés en groc i la proximitat del riu per on s’accedia al forn abans de la construcció del pantà de Riba-roja. En la fotografia general es veuen estudiants de la UB en treball de camp al 2019 prenent mides.
Fotografies complementàries: Fotografia de l’interior del forn. Fotografia del mateix dia de treball dels estudiants de la UB amb la particularitat d’una rabosa que passejava pel forn com si fos casa seva.
Triangles: Accessos directes del sistema interactiu que permeten visualitzar les fotografies de detall a mida original i també accedir a l’interior del forn.
Cercles vermells: Accessos directes del sistema interactiu als forns d’oli de ginebre de l’entorn (7, 8 i 9).
Informació de la fotografia
Àmbit: Entorn proper del forn amb un retall del plànol de situació on es pot veure la proximitat del riu per on s’accedia al forn abans de la construcció del pantà de Riba-roja. Ara s’arriba amb barca. En la fotografia general es veuen els integrants de GRAMPUS un dia de visita al 2019.
Triangles: Accessos directes del sistema interactiu que permeten visualitzar les fotografies de detall a mida original i accedir a l’interior del forn.
Cercle vermell: Accés directe del sistema interactiu al forn (11).
Informació de la fotografia
Àmbit: Entorn proper del forn. En la fotografia general un dia de visita amb amics de Flix, Vinebre i Torre de l’Espanyol.
Triangle: Accés directe del sistema interactiu que permet visualitzar la fotografia de detall a mida original.
Informació de la fotografia
Àmbit: Entorn proper del forn. En la fotografia general es veu Ramon Puig Terré, amic de Riba-roja, un dia de visita.
Triangle: Accés directe del sistema interactiu que permet visualitzar la fotografia de detall a mida original.
Després d’aquests exemples hi han els dos plànols resum amb lo riu com a fil conductor i els valors culturals d’aquest territori i seus entorns.
Son dos plànols on s’utilitza la Carta fluvial (1997) per ubicar tots els forns d’oli de ginebre (situats en la seva parcel·la rústica, en color vermell) en el territori i el paisatge que els envolta.
Aquests plànols són el resum del relat d’aquest sistema interactiu: Forns - Economia sostenible - Paisatge - Riu.
Informació del plànol
Àmbit: Entorn proper al riu des de Faió fins l’Ermita de Santa Madrona. Posició de les parcel·les cadastrals (en color vermell) on estan situats els forns. Els antics camins per on s’accedia al forns des del riu abans de la construcció del pantà i la nova carretera d’accés. Plànols de detall de les entrades del riu com a conseqüència de la construcció del pantà, la Riera de Sant Pau (accés als forns 7, 8 i 9) i els amarradors de l’empresa WELSCAMP Riba-roja SL (col·laboradora d’Amics de Riba-roja facilitant-nos les barques quan hem de fer visites als forns de l’altre costat del riu).
Fotografies dels entorns: Fotografies dels forns i entorns d’interès (Ermites de Berrús i Santa Madrona, la central hidroelèctrica, etc.), i fotografies antigues. Fotografies inferiors: Fotografies resum del relat Forns - Economia sostenible - Paisatge - Riu.
Els cercles són accessos directes del sistema interactiu als forns i totes les fotografies es poden visualitzar a mida original.
Informació del plànol
Àmbit: Entorn proper al riu des del pantà de Riba-roja fins al de Flix. La posició de les parcel·les cadastrals (en color vermell) on estan situats els forns. Els antics camins per on s’accedia al forns des del riu. Plànols de detall dels forns més allunyats al riu (13, 14, 15, 16 i 17) amb el poble de Riba-roja a la part baixa.
Fotografies dels entorns: Fotografies dels forns i entorns d’interès (ermita de Santa Madrona, el poble de Riba-roja, la reserva natural de Sebes, etc.), també fotografies antigues. Fotografies inferiors: Fotografies resum del relat Forns - Economia sostenible - Paisatge - Riu.
3. EL FUTUR DELS FORNS D’OLI DE GINEBRE DE RIBA-ROJA D’EBRE: el Centre d'Interpretació del Patrimoni Cultural de Riba-roja i la Ribera d’Ebre.
Es preveu a mig termini (i amb aquest objectiu estem treballat plegats Amics i Ajuntament de Riba-roja) un nou Centre d’Interpretació del Patrimoni Cultural (CIPC) de Riba-roja d’Ebre i la Ribera d’Ebre que prioritzi el desenvolupament sostenible.
Els paràmetres i criteris d’aquest projecte han de poder resoldre les necessitats funcionals amb un programa complert i adequat a les necessitats del poble de Riba-roja, en relació als equipaments existents i en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS):
Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom. [ODS 8. Treball digne i creixement econòmic]
Aconseguir que els pobles i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. [ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles]
Conservar i utilitzar de forma sostenible els recursos (hídrics, ecosistemes terrestres) del nostre territori, la Ribera d’Ebre i entorns propers, per al desenvolupament sostenible. [ODS 6. Aigua neta i sanejament i ODS 15. Vida Terrestre]
Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat. [ODS 15. Vida terrestre]
Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat en relació als forns d’oli de ginebre com a fil conductor. [ODS 4. Educació de qualitat]
La finalitat és:
Aconseguir un espai públic amb tipologia de parc rural, equipat com a complement de la zona del poliesportiu i la zona escolar, utilitzant materials de les nostres terres i la construcció de pedra seca, mirant i gaudint de lo riu. En aquest espai s'ha de poder situar un nou forn d’oli de ginebre i una àrea de lleure i mirador com el que existeix en l’àmbit de la Garita on es fan les demostracions de destil·lació de l’oli de ginebre.
En el seu conjunt tenir un encaix coherent i harmònic amb l'entorn urbà i rural en el que es situa aportant millores a la connectivitat de vianants, sobretot facilitant els fluxos de vianants des del club nàutic fins al cementiri, i també amb la llacuna del meandre.
El nou centre d’interpretació s’emplaçarà als entorns de l’antic escorxador, considerant:
Primer, l’evolució històrica del poble:
Riba-roja d’Ebre, com tots els pobles al costat de lo riu, es va situar donant l’esquena al riu. Al 1968 l’escorxador es va situar al final del poble, en direcció a l’actual barri de Santo Domingo de 1965, al costat del cementiri (1933). Al costat de l’escorxador durant molts anys es va situar l’abocador de les escombraries, entre els dos túnels del tren, tirant-les cap al riu.
Entre el poble i lo riu tenim la línia de tren de Barcelona a Zaragoza, com una barrera que ha condicionat al llarg dels anys les diferents intervencions per apropar el poble al riu. En els darrers anys s’han fet actuacions per poder passejar des de l’antic castell i presó (1900), amb front a la plaça del Forn de la Vila, fins al club nàutic (2003), amb la integració de les actuals obres a l’entorn del carrer de la Barbulla.
L'àmbit de l’antic escorxador i l’abocador d’escombraries, amb connotacions negatives, es vol aprofitar com un gran PARC equipat, per generar un espai per mirar a lo riu, i complementar els espais lliures i equipaments existents al poble. D’aquesta manera es dòna continuïtat als itineraris existents al front de lo riu, fins al cementiri i la llacuna del meandre de Riba-roja. El parc relacionaria les dues zones equipades existents: la zona escolar i la zona esportiva.
Segon, el valor del lloc:
Aquest emplaçament es vol aprofitar per la seva posició sobre lo riu i vers el paisatge, remarcant els valors culturals de lo riu com a fil conductor del nou espai urbà del poble, integrant tot el que s'ha fet fins ara a la façana fluvial i completant els itineraris des del club nàutic fins als diferents àmbits del poble i entorns propers.
Tercer, el patrimoni cultural:
Aquest emplaçament es vol aprofitar pels seus valors agrícoles com si fos l'àmbit d’un forn d’oli de ginebre construit amb tots els coneixements que tenim fins ara.
En el sistema interactiu, el centre d’interpretació s’integra amb la imatge 19 on s’explica quina ha de ser la gestió en els propers anys.
Informació del plànol (aquest plànol és quasi el mateix de la imatge 6)
El futur ha de tenir en compte:
Les catalogacions de BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
La futura Zona d’Interès Etnològic.
El Pla estratègic 2021-2027 dels forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre.
Els rectangles de color verd són accessos al sistema interactiu amb informació més detallada, i en relació al Centre d’interpretació, el cercle de color groc també connecta amb la informació corresponent.
Per últim la imatge 20 situa la posició del nou centre d’interpretació en el terme municipal de Riba-roja, gaudint de lo riu i al seu voltant tots els forns, destacant els forns de Mariano Agustí deCa Balances (7) i Quimet del Recader (15) on fins ara s’han fet feines arqueològiques amb la UB i GRAMPUS.
CONCLUSIÓ
Aquesta eina interactiva té un caràcter didàctic per entendre el territori i el paisatge del terme municipal de Riba-roja d'Ebre, on estan situats els forns d’oli de de ginebre, tenint en compte la història del lloc, els seus valors i el patrimoni cultural.
La cultura ha de ser inclusiva, on tot suma. Aquesta eina és un sistema viu d’informació ja que permet l’actualització de la informació i relacionar temàtiques molt diverses com poden ser: intervencions artístiques en el paisatge, rutes culturals i turístiques, i treballs educatius d’escoles, instituts de la Ribera d’Ebre, Universitats i entitats de referència com GRAMPUS o ICOMOS.
Tota aquesta informació ha de servir per l’establiment de criteris i accions dirigides a millorar el coneixement del nostre territori amb una visió contínua i transversal. També ha de servir per poder arribar a acords per una economia circular amb sinèrgies d’inversió compartides amb la gent, empreses, l’Ajuntament, altres administracions i entitats.
REFERÈNCIES
Exposició Els Forns d'Oli de Ginebre: una indústrica Riba-roja d'Ebre, al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona (2019). https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/ca/exposicions/actuals/mostres-vitrina/forns-oli-ginebre
Intervenció de Josep Alió a la Jornada Els Forns d'Oli de Ginebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur, organitzada per Amics de Ribes-rojes i l’Institut Català d’Antropologia, al COAC-Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (24 de juliol 2021):
Josep Alió Raduà
Arquitecte, especialitzat en urbanisme (ETSAB, 1990), doctorant en urbanisme (1991-94). Postgraus en paisatge i territori (1991-1992) i Màsters en projectació (1995-96) i gestió (2001-01) urbanística.
Funcionari de carrera de l’Ajuntament de Mollet del Vallès (1997-2008), Agència de Promoció del Carmel i Entorns SA del districte d’Horta-Guinardó (2008-12). Actualment funcionari de l’Ajuntament de Barcelona a la Direcció de Serveis de Planejament de la Gerència d’Urbanisme (2008-2022).
Jo vaig néixer a Riba-roja d'Ebre. Recordo de petit anar al tros amb els avis. En aquells temps no tenia la percepció del valor del territori. Van ser els estudis superiors i sobretot l’experiència al món laboral que em van fer entendre el valor de les coses, de la cultura del territori i del seu paisatge.
La meva relació amb Amics de Riba-roja comença a l’exposició al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona al 2019. Mirant i escoltant el que transmetia aquella exposició, vaig comentar per primera vegada a Josep Aguilà d’Amics de Riba-roja el valor del lloc, del paisatge i del territori on es situen els forns. Aguilà va quedar pensatiu. Jo no coneixia cap dels forns d’oli de ginebre i vaig començar a visitar-los acompanyat pels Amics de Riba-roja en temps de vacances. Fins a l’últim dia de l’any 2019 no vaig visitar-los tots. Des d’aleshores he anat construïnt aquesta eina que és d’Amics de Riba-roja i on he intentat aportar tot el coneixement possible dels meus anys de formació i vida laboral en qüestions relacionades amb el paisatge, la cultura i el territori.
Una de les qüestions més importants d'aquesta eina és facilitar la comprensió dels conceptes amb les imatges: més val una imatge que mil paraules. Els llibres són fonamentals pel coneixement, però avui hem de saber utilitzar la tecnologia per transmetre els nostres coneixements.
Moltes gràcies pel valor en el 2012 es va formar un somnis i s'ha fet realitat