Efímeres canten la pervivència de les llengües

EFÍMERES reivindiquen la importància de les llengües actuals i la diversitat lingüística, cantant en llengües en perill o fins i tot extingides

Laura Maure

Fa uns mesos vem tenir el plaer de participar dins el Senderi de Foc, una instal·lació amb cinc fogueres creada per Livemedia al recinte de Fabra i Coats en el marc de Seismes, la festa dels residents de la Fàbrica de Creació. Allà proposaven una acció peripatètica de reflexió en moviment per mostrar el valor de la cultura per a la sostenibilitat de l’entorn i de les comunitats.

[veure Atzucac d'Efímeres amb l’acompanyament d’Iria Llenas a partir del minut 23]

Un pessic d’ATZUCAC: una producció d’EFÍMERES, acompanyades en aquesta ocasió per Iria Llena

Nosaltres compartíem dins del Senderi de Foc part del nostre espectacle Atzucac, una producció del trio de veus EFÍMERES inspirada en la idea de les clàssiques cercaviles i xarangues, però creada des d’una mirada totalment contemporània i experimental. Atzucac reivindica la importància de moltes llengües actuals amenaçades i minoritzades. Fent servir com a instrument únicament el cos (veu, percussió corporal i moviments), amb el reforç de megàfons, EFÍMERES cantem en llengües que estan en perill com són el Chamacoco, el Tibetà, el Tamazic i una, la Muisca, que va ser extingida al segle XVIII però que d'ençà es manté viva en moltes paraules d'ús quotidià a Colombia. Barregem aquestes llengües amb paraules en desús del català. I en aquesta ocasió ens acompanyava Iria Llenas que feia una intervenció a través de la dansa i la llengua de signes.

L'espectacle busca experimentar amb les ressonàncies de la veu, amb el context de l'indret on s'emmarca; busca poder transitar els espais emblemàtics, d'interès històric, cultural, comunitari o arquitectònic generant un diàleg viu i efímer. En aquest cas una acció performàtica i musical dins el recinte de la Fabra i Coats que acompanyava el Senderi Foc i la mateixa festa de Seismes cap al seu final.

Al voltant de les flames vaig recordar un text que vaig escriure donant vida a Maria Topansay, possiblement última parlant de la llengüa indígena Muisca. Maria Topansay és una àvia que teixeix a la vora del foc, que es pregunta qui tindrà cura de la seva llengua i la seva cultura quan ella no hi sigui, i en qui romandrà la petjada del seu llegat.

El plor de Maria Topansay (i la mort de les llengües indígenes)

Maria Topansay teixeix a la vora del foc. Cada manta, una història, una família, un nadó a qui abrigar i embolcallar. Teixeix a la manera tradicional i observa que ja ningú parla la seva llengua, la llengua muisca; ella n’és l’última parlant. Han passat gairebé 300 anys des de l’arribada de l’home blanc, de l’espanyol, l’europeu, el capellà, l’Església i la seva evangelització. Ara és una àvia, i recorda de la seva infància l’auge de la seva cultura, quan els usos i costums eren ben presents. Ara els joves són lluny d’aquell món dels seus avantpassats, aquell món que ella va viure.

Hi va haver la hispanització i una forta transculturació, i va arribar la prohibició de parlar la llengua pròpia.

Maria Topansay teixeix a la vora del foc. A la seva casa de fang, de sostre de palla, al poble de Tensa, al territori de Boyacá. En un resguard indígena muisca creat per l’imperi espanyol del segle XVI. Maria és el seu nom hispanitzat i Topansay el seu cognom muisca, un nom compost típic de l’època.

Maria Topansay teixeix a la vora del foc. Cada nit canta la cançó que cantava la seva besàvia, “Nemcatacoa, fapqua…”. Nemcatacoa, una deïtat a la qual convocar, mig home, mig guineu i vestit amb mantes, déu dels artesans, dels teixidors de mantes, dels pintors i, diuen, déu de les borratxeres. Recorda el gust de la fapqua, una beguda a base de blat de moro. La seva besàvia li deia: “Has de mirar la flama i esperar el vent, si el vent mou la flama és que Nemcatacoa és amb nosaltres”, i allà al mig del cercle de la dansa hi havia la flama…

Maria Topansay teixeix a la vora del foc. Recorda entre rialles i plors el Dorado. L’or són els páramos, la seva aigua, la seva riquesa floral i animal. L’or és la cultura, la nostra llengua, les nostres paraules. Ballar, teixir i cantar són la nostra resistència.

Maria Topansay teixeix a la vora del foc. Canta, observa la família i es pregunta qui tindrà cura de la seva llengua i la seva cultura quan ella no hi sigui, en qui romandrà la petjada del seu llegat. Canta a Nemcatacoa.

Maria Topansay teixeix a la vora del foc. Cada manta, una història, una família, un nadó a qui abrigar i embolcallar, embolcallar amb la nostra cultura i la nostra llengua.

Cada vegada que desapareix una llengua ens fem més pobres, més homogenis i perdem una oportunitat d'enriquir-nos amb l'aportació de l’altre. Sovint quan es parla de pobresa es pensa exclusivament en els primers elements per la supervivència de les espècies i sovint es posa en un segon terme el valor de la cultura, la llengua o l’expressió artística.

Les llengües tenen un paper fonamental en la vida de les persones. Són una eina bàsica per a la comunicació, la socialització i el desenvolupament personal. A través de la llengua construïm i definim la nostra identitat, expliquem i conservem la nostra història, vivim els nostres costums, les nostres tradicions, i creem la nostra cultura; amb la llengua defensem els nostres drets com a persones i participem en la societat. Malgrat el seu valor inestimable sembla que no som capaços de valorar la riquesa que representa la diversitat del nostre món i, així, les llengües d’arreu continuen desapareixent a un ritme alarmant.

Sovint als parlant de llengües en perill els hi manquen incentius per transmetre les seves llengües a les noves generacions i es van abandonant en favor de les llengües dominants. Durant els últims anys, però, han crescut les iniciatives d’investigació, recuperació i revitalització de les llengües indígenes. Una de les grans troballes dels estudis de revitalització és que quan una comunitat recupera la llengua augmenta el seu benestar. A més de la vinculació amb el medi ambient: salvaguardar el medi ambient també comporta salvaguardar la diversitat lingüística.

Assenyalar que per l'ocasió de Seismes i al Senderi de Foc, amb la col·laboració d'ÍRIA LLENA, coreògrafa i ballarina formada en llengua de signes catalana, la proposta esdevé inclusiva i accessible per a un públic amb sordesa i signant.

RECORREGUT

ATZUCAC  és resultat d’un procés d’investigació i creació musical pel qual, la seva creadora Laura Maure va ser premiada amb una beca “Premis Barcelona 2020”. Fruit d’aquest premi es duu a terme una procés d’investigació en llengües en perill que culmina el 2022 amb la creació de les quatre peces sonores.

El mateix any el projecte és seleccionat dins les beques de Creació i Museus del Festival Grec per fer un procés de creació entre la Fàbrica de Creació Fabra i Coats i el Museu Etnològic i de les Cultures del Món. Aquest procés de creació rep el nom de La Pell Rosetta i incorpora la creació d’un vestuari per les Efímeres inspirat en les col·leccions del Museu. El dia 2 de juliol s'estrena l’espectacle Atzucac al Festival Grec.

El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Casa Tíbet, el grup GELA de l’Universitat de Barcelona (Grup d’Estudis en Llengües Amenaçades), amb persones expertes en llengües indígenes de llatinoamèrica i amb persones de les comunitats tibetana i amazic de Catalunya.

EFÍMERES

LAURA MAURE Creadora, compositora i cantant. Involucrada en diferents projectes culturals i en constant experimentació amb diferents disciplines artístiques.

MATI PANDO Compositora, cantant, i lletrista. Vinculada amb l'àmbit educatiu a partir de la música. Participant activa a diversos projectes musicals i d'arts escèniques.

LETICIA RODRIGUEZ Artista plàstica multidisciplinària, bateria i cantant, immersa al món educatiu acompanya processos creatius des de la perspectiva transfeminista.

ÍRIA LLENA

Coreògrafa, ballarina i docent (formada en llengua de signes catalana). Col·labora amb Efímeres, proposant la fusió de la dansa amb la llengua de signes (objecte de la seva investigació actual).

REFERÈNCIES

Atzucac d'Efímeres al Museu Etnològic i de Cultures del Món: trailer:

Altres enllaços en relació a les llengües en perill:

https://www.linguapax.org/wp-content/uploads/2019/11/Informe-2019.pdf

https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000189453

https://livingtongues.org

Grup GELA-Grup d’Estudis en Llengües Amenaçades de l’Universitat de Barcelona: https://gela.cat/doku.php?id=GELA