Crònica de Matrix Cultura 2050 i el seu flux de treball al Museu de la Vida Rural
Des d'octubre 2020 fins octubre 2021, Associació Livemedia porta a terme un pilot del projecte Matrix Cultura 2050 amb el Museu de la Vida Rural.
Livemedia Maria Escobedo i Andrew Colquhoun
Des d'octubre 2020 fins pràcticament octubre 2021, Livemedia porta a terme un pilot del projecte Matrix Cultura 2050 amb el Museu de la Vida Rural.
Matrix Cultura 2050 planteja articular la relació entre cultura, innovació i desenvolupament sostenible des d'iniciatives artístiques, culturals i locals, en el marc de l'Agenda 2030 Transformar el nostre món i altres directrius globals que ja s'estan projectant com la Visió 2050: Viure en harmonia amb la natura (del Programa de Medi Ambient de Nacions Unides).
La clau de treball és com aquestes iniciatives poden manifestar el valor de la cultura per al desenvolupament sostenible i al mateix temps transmetre les seves pràctiques i coneixements. I això ho fem a través d'un flux de treball que s'inicia amb una sèrie de transmissions "live online" fins arribar a la creació d'un assaig audiovisual (del qual són part les imatges d'aquesta crònica).
El pilot ens ha permès entendre el flux de treball dissenyat i establir un antecedent. El procés compta amb la col·laboració d'Els Corremarges [www.elscorremarges.cat], Anna Sínia [https://annasinia.org/] i Cooperativa Aresta [www.aresta.coop]. El punt de partida és el jardí etnobotànic i hort agroecològic del Museu de la Vida Rural.
Val a dir que en aquest primer període de pilot, a més de la Conca de Barberà, treballem a la Garrotxa amb l'Àrea de Cultura d'Olot, i a Barcelona amb el Museu Etnològic i de Cultures del Món juntament amb l'Institut Català d'Antropologia.
Això suposa una diversitat d'actors, organitzacions, paisatges i entorns, que ens permet establir una dinàmica de retroalimentació d'experiències i modes de producció, essencial per a la realització del pilot en cadascun dels territoris, i part integral de la proposta Matrix Cultura 2050.
El programa de transmissions "live online": els ritmes del jardí i la "cronodiversitat"
La primera fase del flux de treball és crear una programació "live online" de transmissions de vídeo livestream amb la intenció d'anar elaborant, en la seva serialitat, una argumentació, una narració o storyline sobre la cultura i el desenvolupament sostenible. Aquesta storyline o fil argumental ens ha de donar la base per a l'assaig audiovisual final.
En diàleg amb Natacha Filippi d'Els Corremarges, responsable del disseny i manteniment del jardí etnobotànic del Museu, i Aina Bonet de Cooperativa Aresta, identifiquem el tema "els ritmes del jardí". La idea és mostrar com els bancals i zones del jardí etnobotànic i del seu hort agroecològic es "repliquen" en els diferents paisatges i ecosistemes de la Conca de Barberà, fent connexions amb la seva biodiversitat i la vida dels pobles.
De fet "els ritmes del jardí" és un tema que s'origina en el concepte de cronodiversitat, una de les línies articuladores de Matrix Cultura 2050, i alhora el que considerem un apropament innovador de la cultura als ODS. Per cronodiversitat entenem les diferents temporalitats dels modes de vida i la necessitat de mantenir els ritmes vitals locals en un entorn tecnològic i connectat que ens aboca a la sincronització dels temps.
Comencem doncs a transmetre "live online" des del jardí etnobotànic del Museu. Les tramissions són accessibles a: https://twitter.com/livemedia i https://twitter.com/museuvidarural.
Aquesta és la programació (recollida a https://museuvidarural.cat/pilot-matrix-cultura-2050/):
Els ritmes del Jardí : El treball al jardí etnobotànic i a l'hort ecològic del Museu [1h 35mn]
De la mà de Natacha Filippi i Aina Bonet, la presentació del jardí com "un espai on l'etnobotànica i l'agroecologia s'entrellacen": el treball de plantar, les tasques de manteniment general repassant les últimes plantacions, trencant la terra esquerdada, regant, etc. fins arribar a les plantes i les seves històries.
Els ritmes del Jardí : Una demostració de cistelleria (20/11/2021) [1h 05mn]
La cistellera Anna Sínia de Terra de Mans mostra les tècniques i els materials que utilitza, en conversa amb Natacha Filippi: "Anna Sínia ha sabut recuperar el saber fer de la tradició cistellera i sargaira [...] En les seves mans art i artesania, plantes i cultura es fusionen".
Els ritmes del Jardí : Les tasques del jardí etnobotànic i l'hort del Museu (20/11/2020)
Durant la transmissió, Guillem Figueras (Els Corremarges) i Aina Bonet (Cooperativa Aresta) mostren les tasques del jardí amb especial atenció a les plantes teixidores que inauguren un nou hàbitat a l'antic safareig.
En la imatge, el making of de la transmissió amb Andrew Colquhoun a la càmera i Guillem Figueras explicant el nou habitat de plantes que viuen a l'aigua, a l'antic safareig del jardí etnobotànic del Museu.
Els ritmes del Jardí i els paisatges culturals, naturals i rurals de la Conca de Barberà (4/12/2020)
La relació del jardí etnobotànic del Museu de la Vida Rural amb els ecosistemes naturals i rurals de la Conca de Barberà a partir d'una visita al municipi de Senan on existeixen ecosistemes específics i diversos que es reprodueixen al jardí del Museu: zones de matollar, bosc, marges de camp...
Aquest dia es planteja fer una primera transmissió al matí des del jardí del Museu i continuar les transmissions a la tarda endintsant-nos al bosc de Senan i fent un recorregut pel poble de Senan. Malhauradament la connectivitat a Senan és molt inestable i decidim gravar mantenint el temps real dels itineraris.
Els ritmes del Jardí : Les tasques del Jardí Etnobotànic i l'hort del Museu (4/12/2020)
Una mirada duracional i contemplativa al jardí etnobotànic, els seus bancals i plantes, seguint a distància les tasques que es realitzen, reflectint el temps real de l'existir i esdevenir del jardí.
El bosc de Senan (4/12/2020) [Gravació en temps real] : Natacha Filippi i Guillem Figueras (Els Corremarges) mostren la diversitat de plantes del bosc de Senan i parlen de les seves històries.
Viure el present a Senan: transformació rural i sostenible (4/12/2020) [Gravació en temps real]:
Un recorregut per Senan amb la seva alcaldessa Carme Ferrer Cervelló, acompanyada per Natacha Filippi, que ens parlen de la realitat de viure en un micropoble com Senan, vinculant la memòria col·lectiva a nivell de paisatge, vida rural i agricultura, amb els projectes que fan de Senan un exemple de transformació rural i sostenible en el context geogràfic i social de la Conca de Barberà.
Viure el present a Senan amb la seva alcaldessa Carme Ferrer i Natacha Filippi (transmissió: 10/12/2020). [1h 37mn]
La setmana següent editem una seqüència amb el material audiovisual generat en la primera transmissió Els Ritmes del Jardí i les gravacions El bosc de Senan i Viure el present a Senan que transmetem pels twitters @livemedia i @MuseuVidaRural. (10/12/2020):
La construcció d'aquesta seqüència ens permet avançar en el flux de treball com un exemple de storyline per a l'assaig audiovisual.
La taula de diàleg: El relat de la cultura i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) [1h 58mn]
Un moment que ressonarà al llarg de tot el pilot és l'acte que organitzem amb el Museu de la Vida Rural el 16 de desembre 2020, per presentar Matrix Cultura 2050 i reflexionar sobre El relat de la cultura i els ODS en una taula de diàleg amb organitzacions que ja treballen amb el Museu. A la Sala Maria Font ens trobem exactament 10 persones, el màxim permès en aquest període de confinament. Participen: Maria Adzerias i Albert Moralló de Còdol Educació, Marina Troyano i Jaume Ballester de La Cultural Jordi Francolí, Natacha Filippi representant Els Corremarges i Aresta, i Leandre Romeu de la Conca 5.1, a més de Gemma Carbó i Albert Carreras que també són presents i nosaltres mateixos. Transmetem l'acte en directe per a un públic online.
Aquest acte significa la primera vegada que formulem en públic les línies de Matrix Cultura 2050, al costat de les organitzacions que ens acompanyen i que també tracen el seu ideari sobre el vincle entre cultura i sostenibilitat. Parlem des de la multiplicitat de vessants que convoca la cultura: des de l'educació, les arts, el mediambient, les tecnologies, el territori, el paisatge...
I ens escoltem... donant-nos temps.
Per al filòsof Josep Maria Esquirol, referint-se a "Diàleg i trobada" (Uno mismo y los otros: de las experiencias existenciales a la interculturalidad, 2005), si un està atent al que es diu, si està atent al tema, la conversa pot desvelar, deixar aparèixer alguna cosa. El diàleg és aleshores un esdeveniment: "alguna cosa canvia en el món quan té lloc un diàleg", en un dinamisme que obre els horitzons de comprensió i gràcies al qual revisem prejudicis, aprenem, ampliem perspectives...
Crec que aquella tarda hi va haver una gran atenció i al final com un sentiment compartit d'elació i comunitat, potser, en part, propiciat pel fet que ens trobàvem "presencialment" després de confinaments alternats – i encara ens vam despedir amb cuita per cumplir el toc de queda!
Per això, i també en reconeixement a la disponibilitat d'esforç de tots els participants, a més de l'arxiu de la transmissió, documentem l'acte amb una relatoria-transcripció de les presentacions i de la taula de diàleg, accessible a: https://museuvidarural.cat/e-museu/matrix-cultura2050/
Una reflexió més a fons i la immersió al territori
A partir de gener 2021 entrem en la segona etapa del flux de treball. En continuïtat a l'experiència de les transmissions, l'objectiu és ara reflexionar sobre la relació de les iniciatives amb les que treballem, els ODS i la sostenibilitat, en un procés que es va publicant online.
Després d'investigar diferents possibilitats i plataformes, l'1 d'abril obrim a la plataforma online Substack:
Ho fem amb el "post de lectura llarga": Una introducció a MATRIX CULTURA 2050 i la relació amb el Desenvolupament Sostenible, escrit per Andrew Colquhoun i originalment publicat en anglès. Versió en català:
Els articles o posts de lectura llarga són escrits des de la veu dels mateixos participants, i constitueixen un recurs de visibilització i documentació de la seva iniciativa en relació als ODS, incloent referències i continguts que la plataforma permet actualitzar amb el temps. També és una forma d'anar elaborant l'argumentació de l'assaig audiovisual i d'aportar continguts a la seva narració, establint una línia editorial inicial. En relació a la Conca de Barberà publiquem els articles:
Els ritmes del jardí [13/4/2021] de Natacha Filippi d'Els Corremarges, que inclou el vídeo de la seqüència editada al jardí del Museu i a Senan.
La cistelleria com a eina de transformació: una mirada contemporània [19/5/2021] d’Anna Sínia de Terra de Mans.
Paral·lelament ens endinsem al territori per fer gravacions a la Conca de Barberà, Camp de Tarragona i la Vall del Corb. La idea és acostar-nos a la diversitat d'ecosistemes que són reflectits al jardí etnobotànic del Museu, però també esguardant, com explica Natacha Filippi al seu escrit: "les amenaces que pesen sobre els territoris que envolten el jardí", com els polígons industrials eòlics i solars que poden ofegar el paisatge, afectant l'economia d'emprenedories locals sostenibles i accelerant el despoblament.
Això ens porta de nou a la consideració dels "apropaments innovadors" al desenvolupament sostenible que des de la cultura podem aportar amb pensament crític. Si hem mencionat la "cronodiversitat" com la necessitat de mantenir vives les temporalitats més locals, elaborem també l'argument d'una futura "ultraciutat" on les fronteres tradicionals entre medi urbà, rural i natural són redissenyades com a projecció de la nostra era emergent "connectada i intel·ligent" [veure el post anterior a substack de la relatoria-transcripció de la taula de diàleg El relat de la cultura i el desenvolupament sostenible].
En aquesta immersió al territori, destaquem al març la visita al taller d'Anna Sínia i al terreny familiar a Vimbodí-Poblet on cultiva les seves pròpies vimeteres i divulga, amb els seus tallers de Terra de Mans, la cultura contemporània de la cistelleria – un dels oficis més antics de la humanitat – com "l'art d'utilitzar les plantes de l'entorn de manera respectuosa i sostenible".
Anem tornant al jardí etnobotànic del Museu i a la Conca de Barberà, i encara, a principis de setembre, fem unes darreres gravacions d'imatges d'un bosc cremat prop de Santa Coloma de Queralt, i matollars als camps de Senan. En aquest entorn gravem la lectura del text final de l'assaig audiovisual entre sons de grills i ocells al capvespre.
A la imatge: Andrew Colquhoun carrega càmera i trípode després de la darrera gravació per a l'assaig, ja enfosquint, als camps de Senan. Conca de Barberà, 4 de setembre 2021.
...fins arribar a l'assaig audiovisual
Amb aquest bagatge de pensament, vivències i imatges, arribem a l'assaig audiovisual, la conclusió del flux de treball i una tercera articulació del contingut generat amb les inciciatives culturals i locals (després de les transmissions "live online", l'edició de seqüències i la publicació dels materials escrits) en relació al desenvolupament i la sostenibilitat.
I això ha estat, si més no, una missió àrdua!
– perquè volem arribar a una argumentació que representi el valor de la cultura, avui.
Hem necessitat un mantra – el nostre mantra:
temps, temps, temps, donar-li temps.
L'assaig audiovisual és un format que combina el documental, la realitat i la ficció per "pensar la realitat". Per Josep Maria Català (Estética del ensayo: la forma ensayo de Montaigne a Godard, 2014) la forma assaig, fílmic o audiovisual, és ara l'heterodòxia necessària, i defineix l'impuls assajístic com "una ètica i una estètica del coneixement [...] la forma més precisa d'emprendre la necessària tasca global de repensar el món".
#matrixcultura2050: Els ritmes del Jardí presenta una mirada reflexiva al desenvolupament i la sostenibilitat des de la cultura. Sent el primer d'una sèrie de tres assajos, el repte ha estat trobar l'estil, el llenguatge, i la manera d'introduir els ODS i el tema del desenvolupament sostenible des de la llibertat poètica que reivindica l'assaig audiovisual amb la seva "confluència contemporània de formes de saber: literari, filosòfic, artístic, emocional, tecnològic, psicològic, científic, etc., així com de diferents modes d'exposició de les mateixes" (J.M. Català, 2014).
Imatge: combinant realitat, ficció i modes d'exposició: Maria Escobedo recita Being Beauteous del poeta francès Arthur Rimbaud (Illuminations, 1886) per a l'assaig audiovisual. Urgell i Conca de Barberà, juliol 2021.
I així, atorgant-nos temps [del llatí auctoricare, pròpiament 'autoritzar'] – per deixar, en la seva duració, que el temps mateix pensi (i aquest és un risc) – hem comprès la necessitat cultural de l'assaig audiovisual com un "camp d'actuació" per "des-cobrir" i "mani-festar" (agafar per la mà) una realitat – que ens parla de:
la cultura com a matriu de desenvolupament sostenible.
Imatge: Vimeteres d'Anna Sínia, Terra de Mans, a Vimbodí-Poblet, Conca de Barberà.
El primer visionat públic de #matrixcultura2050: Els ritmes del Jardí és al FES-Festival d'Educació i Sostenibilitat que organitza el Museu de la Vida Rural l'1 i 2 d'octubre 2021.
I amb la compleció del pilot i el seu flux de treball, el final de la crònica: ara tot just comencem... recollint l'experiència!
Agraïm al Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, Associació Els Corremarges, Terra de Mans, Cooperativa Aresta, i les organitzacions que participaren a la taula de diàleg – Còdol Educació, La Cultural Jordi Francolí i La Conca 5.1, la seva confiança i suport en un procés que, amb els seus salts i intermissions, nosaltres mateixos hem anat descobrint i tots plegats ajudat a construir.
Crònica originalment escrita per: https://museuvidarural.cat/e-museu/matrix-cultura2050/